arcuèlh

dimecres, de novembre 30, 2016

Serà utile far una comparason ambe Alemanha, per un còp !

Aquel tèxte es adaptat per Occitània, e parlarèm pas dels cumuls dels mandats electorals, nimai del plafonament de las retribucions electivas, non farèm una pichona lista comparativa ambe l'Estat federal Alemand, sempre un « exemple » per sa politica liberala, mens per la situacion dinerièra  dels elegits.
Ai la costuma de dire que lo Sénat còsta ... 340 miliards d'Èuro per annada (eveluacion qu'a aumentat dempuèi 2013), per una institucion republicana que servís a res, o a relentir lo sistèma tot en engraissar la partidocracia jacobina.
Mas i a bravament d'autras linhas de budgectes jacobins que pòdon èstre annuladas, per èstre ineficaças pels ciutadans occitans en Occitània, Novèla Aquitània, Auvèrnhe, Provença e Niça.
Se per un còp Internet podiá servir a l'estauvi de la vida de l'Estat jacobin francés, se los ciutadans franceses de l'Estat francés, podián lançar la debuta d'una consciéncia politica collectiva, assanir lo sistèma politic jacobin e sas finança, perqué pas ? Utopia ? De que còsta d'assajar ?
Ambe 500 000 elegits, e quasiment la mitat en Occitània bèla, gaire estonent …… que la populacion aguèsse de mal a anar votar, mai que la majoritat son ara decebut pel sistèma de creacion d'una oligarquia politica que se sábon votar privilègis per els e gaire pels ciutadans o ciutadanas que vòtan.
Informar es jà plan mas quand anèm bolegar per sortir del sistèma jacobin francés ? Alemanha o crida, l'escriu dins cada article sus fRança!
    Nòstre deficit dit NACIONAL arriba directament de las infra-estructuras ontologicas dels Jacobins
Estat central ipercentralizat e en concurréncia ambe las infra-estructuras de las ditas Regions Pòles -Inter Pòles- Aglomeracion - Region / Despartements/ Cantons/inter communalitats !
La diferéncia ambe l'infra-estructura d'Alemanha,  es al supernaut nivèl dinerièr de :
130 Miliards d'€ RECURRENTS !
AVÈTZ plan ENTENDUT! 
130 Miliards d'€ ! La pichoneta palha !
Imaginatz de qué podriam far per desvolopar l'economia occitana ?
30 Miliards ! Recurrents per annada ...
Reagir ? Ont son los programas dels partits jacobins sul tèma ?
La solucion èra pels reis d'aumentar las fiscalitats, e per la santa republica parisenca, lo modèl es similar....... avèm pas cambiat de regime fiscal.

...
REFORMÈM LA NÒSTRA ESTRUCTURA OCCITANA, es cridar mens de poders a Paris e suprimir las prefecturas jacobinas al país occitan, E lo modèl se dèu multiplicar a totes los nivèls farlabicats per l'Estat centralista francés. Se lo modèl es tòrt, es pas la fauta dels foncionaris d'Estat, ni dels cap-d'entrepresas, es la fauta del sistèma politic centralista francés.
Lo modèl francés es pas lo modèl politic e economic que fau per Occitània PUNT.

dimarts, de novembre 29, 2016

una campanha de promocion d'Occitània bèla

La campanha es simpatica, pertot ont i a acceptacion de l'etiqueta Occitània pel territòri ; es una campanha positiva, absenta fins ara de tot movement politic ; es çaquelà un simplisme que confond politica (administracion qu'es francesa o fau pas oblidar) e lingüistica (estudis lingüistics associatius o privats, jamai acceptat pel sistèma universitari o academic francés) = etnisme, un afar istoric qu'a jamai portat de causas politicas agradivas ; se fau remembrar Crimèa/Ucraïna, l'etabliment de l'Estat turc entre 1900/1920 e del nacionalisme turc d'anuèch, l'expansionisme sèrb contra los Croatas, los Montenegrins, los Cossovards, los Macedonians, la creacion dels nacionalismes lingüistics e religioses de l'impèri Otoman, la guèrra en Alsàcia-Lorrena devenguda mondiala en 1914, etc. 
Sembla que la coneisséncia istorica de la fin del XIXen sègle en Euròpa fosquèsse oblidat belament ; amai a Niça, Comtèa de Niça (qu'a una istòria politica particulara autanplan qu'Aran), especialament, la campanha ajuda a l'integrisme politic nissard (li dona arguments, confirmacion politica del separatisme e d'una agressivitat occitanista) e pas bric al concènsus politic necite per combatre politicament l'agression republicana francesa.
Es pas lo primièr còp qu'un movement politic o associatiu occitanista capita pas de fargar una pensada coërenta e de consènsus per capitar dins un avenidor mai segur e que pòrta la patz occitana, e l'enveja per las populacions per l'amanar, rassegurar las populacions per la viure ; aquesta campanha assegura la division.
Çaquelà es una iniciativa occitanista (donc etnista, domau), fau remarcar qu'es pas signada ; fargada per se passejar sul net, lo document es estat recuperat per FB.

L'iniciativa es arribada per assegurar per lo nom administratiu francés Occitanie per la region de Tolosa-Montpelhièr-Perpinyà, es pas tot Occitània. La causa es clara, non ? Ieu ai simplament decidat de parlar de Granda Occitània, perqué Occitània es granda, bèla (çò que vòl pas dire polit), e justament plan variabla politicament, e que clarament non podrèm capitar Occitània bèla que se entendèm totas las variantas, Comtèa de Niça en primièr, coma la Val d'Aran. O podrèm pas negar que Bearn e Bigòrra, Varossa e Comenge, Corserans e Comtèa de Fois son tanben una faiçon politica e istorica diferenta per bastir Occitània bèla.

diumenge, de novembre 27, 2016

Que pensar del sèxe dins la publicitat ?

Lo sèxe dins l'Estat francés es emplegat per far foncionar la censura. Aital tornèm a las annadas que las practicas sexualas unicament acceptadas per èstre vesedoira sus la via publica èra lo machisme. La lei èra faita pels òmes e contra las femnas ; fau oblidar que lo vòt republican de las femnas en fRança es arribat sonque en 1947 ?
Vesèm tornar la regression integrista catolica aviat dempuèi mantunes jorns, especialament a la fin del govèrn socialista e pendent las primaires de la dreita, cadun vòl trobar una accion politica de bais nivèl per se valorizar per sa comunautat electiva (en l'abséncia d'accion reala sus la vida de cada ciutadan, per la melhorar).
Paura femna francesa .... la populacion mascla del sistèma politic (granda majoritat) daissa passar causas que me semblan d'un nivèl de practica inconstestablament maschista. Mas per l'omosexualitat, es diferent, son catolico-integressionistas, son sul modèl dels Nazis de l'entre-doás guèrras. O fau tanben tornar escriure, i aguèt camps Nazis pels comunistas, gais, josius, e l'oposicion politica. Me sembla que l'integrisme catolic camina sus las piadas del pétainisme ... mas pas per ensenhar l'occitan e la sapiença d'Occitània, çaquelà.
E podèm dire que lo gènre publicitat comerciala, la « creativitat » ne serà tocada ? Mas sembla çaquelà que, ambe lo pauc d'imaginacion politica, las entrepresas de la mòda a París aguèssen de mal de sortir del maschisme.
E lo sistèma politic maschista francés, majoritat d'òmes, e las leis i cambiaràn res, assegura una sortida classica o responsa politica : « res a dire »  e las espatlas son levadas « basta d'aver subjectes mai importants ».
Donc quand una ministra d'esquèrra acaba de sortir una campanha per tocar la comunautat gai e lesbiana de fRança ... es una ministra que l'a sortida, las votzes masclistas e machistas son de sortidas, la dreita es de sortida e l'integrisme catolic de dreita tanben.
Coma podèm explicar aiçò a un drollet o una drolleta de 8 ans ? Complicat aiçò tanben ... sobretot quand lo secret es la basa de l'accion politica jacobina.
Complicat quand l'explicacion del sistèma politic es imposat ambe la vision jacobina de la politica dins las escòlas d'Estat (l'istòria es sempre escrita pels ganhants de la batalha, listòria ensenhada confina a l'endoctrinament republican jacobin), e que la sexualitat es LO tabó de l'integrisme catolic del XIXen sègle quand l'escòla èra encara dels curats (si si, i aviá escòlas per las elitas abans la santa republica).

E sembla quo serà de mai en mai, vist que l'extrèma-dreita catolica es devenguda la candidatura de la dreita pòst-gaulista. Avèm pas acabat de patir del retorn a l'abans 1914 !
 

dijous, de novembre 24, 2016

Retorn a l'abans 1914 mai aviat que previst

Ambe un Donald Trump, Geert Wilders,Viktor Orban, UKIP, Recep Tayyip Erdoğan, o los amics del grope polonés Młodzież Wszechpolska, la familha MariaNO Rajoy-PSOE en Espanha, la familha Le Pen o un François Fillon es lo retorn de l'ancian regime, generalizat, a dolçina. E lo dangièr d'aqueles pantaisses de regime d'assassinats legals, la legalitat contra los pòbles èra l'ancian regime ; un Hitler es arribat ambe l'installacion al poder per l'oligarquia militarista del regime de l'impèri prussian (contra l'autonomia de las Principautats, Fichte es de legir), e lo refús de la votacion d'un parlament qu'èra supausar representar lo pòble, supausat car encara un còp una oligarquia e l partidocracia frenan los cambiaments politics desirats pels pòbles.
Donc la cançon a Recep Tayyip Erdoğan es de remembrar (gaitar aiçò anirai mai luènh que la metafòria d'«ivresse du pouvoir»), car ara devendrà un imne contra aquelas castas que desíran tant lo retorn a l'ancian regime ... perqué lo sinonim politic de violéncia d'Estat seriá tanben la resulta naturala de l'ancian regime, d'un òme fòrt per far cambiar enfin lo sistèma en plaça, car lo sufrangi universal ne seriá incapable.



O fau tornar escriure, en francés o en occitan, mercés Hélène Cusa
 
Patetic :

Dire qu'i a mantunes Franceses, aparentament cerebrats, que se díson republicans, democratas e umanistas (aquí laissatz-me plorar de rire o a l'invèrs) per celebrar lo grand cap d'Estat que seriá Putin.

Ai viscut en Rússia, mas cresi que quitament se aquò èra estat lo cas, auriá pas piscut passar a costat del balanç del tsar .

Agost 200, en vacanças, cultivent la seuna imatge e sos muscles, laissa morir los marins de Korsk, sans aver assajar de lor portar secors, mentir ambe granda vergonha a las familhas e al país sancièr.

Ostobre 2002, lo teatre de Dobròvska a Moscòu es près en otatge per una cinquantena de terroristas tchechèns. Basta dels assages d'Anna Politkovslkaïa e d'autres, Putin ordenarà l'assaut.

Balan_a : los terroristas son neutralizats, mas al-mens 129 espectadors son mòrts, matats pel gaz emplegat per la fòrça d'intervencion.

Setembre 2004, presa d'ostatges a Beslan pels separatistas tchechèns.

Dins las circontàncias del jorn non clarificats, mas que lo pichon disctator aurián pas las mans pron claras, s'enseguís una intervencion bruta, caotica, desordenada de las fòrças especialas.

Balança : 344 civils matats, que fau listar 186 dròlles.

7 orctobre 2006, assassinat d'Anna politkovskaïa … oposenta a Putin.

23 novembre 2006, assassinat al polonium d'Alexender Litvinenko... oposent a Putin.

27 febrièr 2015, assassinat per balas al pès del Krelin de Bòris Nemtsov … oposent a Putin.



La lista es longa, ai pas mençonat que los mai coneguts, mas oblidi pas las mòrts tragicas de Natalia Estemirova, militanta de la defensa dels dreits de l'Òme, Sergeï Magnikski, avocat, e Bòris Berezovski, ex-amic de Putin, totes tres devenguts grands oposents.

Una pensada particulara per saludar l'omofobia, los dreits de l'Òma maltractats, los camps que s'i tortura, la corrupcion certificada... aquel que es anuèch una de las mai granda fortunas planetària auriá poscut s'enriquir ambe la pension d'un ex-lòctenent del KGB ? … La tutelarizacion de totas las ràdios, cadena de television e jornals papièrs e Internet per aquel pichon òme del Kremlin.

Conselhi a totes aqueles « bons Franceses» admirators de Wladimir 1er, de legir Svetlana Alexievitch, darrièr prèmi Nobel de literatura ; èla, sap plan que es aquel òme qu'admiratz e benlèu mai.

E coma sète, l'ai jà escrit, mantunes republicans, perseguissètz de glorificar un òme que finança lo FN, mas nos venètz pas dire aprèp que sabètz far la diferéncia entre las valors de la democracia e aquela que participa al fascisme.

P.Péronne
 Nos podrèm clarament questionar sus l'avenidor politic del continent europèu. Nos podrèm questionar sus -justament l'eficacetat del djiadisme- que nos pòrta mai aviat al temps passat, e i anèm mai aviat que previst fins ara, fins a 2012 !

Anuèch se pausa clarament la question : de quina manièra podèm informar la populacion que vòta pus, e ambe fòrças rasons, mas qu'ajuda una minoritat d'extremistas a préner lo poder per nos portar a l'ancian regime ! E l'ancian regime èra pas una passejada umanista, per la melhora sentat dels pòbles.

Avèm pas comprès lo problèma sirian, e cap regime democratic o faguèt seriosament, mas un Bachar el-Assad seriá l'avenidor ?

Sembla qu'en luòc de remembrar l'abans 1914, sèm a fabricar una novèla basa per tornar far la guèrra de 14/18.

E tornarai conselhar l'istòria de la fin de l'impèri otoman, 2 programas d'ARTE TV. Un programa judiciós que cap television parisenca a programat, o assajat de produsir.... estonent non ?

Votat anuèch pel Parlament Europèu.  

dimecres, de novembre 23, 2016

Lo local arriba a Matabuòu : La Ruche dit Oui

La Ruche dit oui, ligam, una idèa devenguda una organizacion alternativa arriba a l'estacion de Matabuòu a Tolosa ; serà cada dimècres, entre 17h e 19h. Aquela idèa venguda de Ramonvila, arriba a Tolosa.

Es un iniciativa privada e que trapa una remuneracion coërenta per totes los actors de las cortas filiaras. I a una remuneracion tanben per la SNCF qu'a daissat l'organizacion s'installar sul lindal de la gara mondina ; una bona idèa pels clients dels TER. Mas an oblidat çaquelà que los clients son acustumats tanben de préner lo velò pels transpòrts, donc una pichona perturbacion dins las òbras de la gara, es estada de notar, per la primièra.

L'eslògan de La Ruche dit oui, Lo Bornat dís Òc, es « manjar melhor, es manjar juste », quí pòt èstre contra dins la societat qu'avèm que nos fabrica de l'industrial cada jorn, e de mens en mens clar dins las botigas de la distribucion mondializada francesa ?

L'idèa es simplassa, e Internet n'es l'aisina magèra ; fau comandar lo diluns, e tornar lo paquet-comanda lo dimècres a la gara Matabuòu. La factura serà encaissada a la recòlta de la comanda, a la gara de Matabuòu.
E quitament se podètz pas anar cercar la comanda-paquet, i a una liurament potenciala possibla, en velò :
Se farà donc en VTC-cargador dins lo centre de la ciutat de Tolosa. 

Un centenàs de clients se son jà enregistrats aquel dimècres.

Lo Bornat respond a la demanda de relocalizacion de las crompas de la consomacion, son esculhits a la seguida de Ramonvila, mas sonque a mens de 90 km de Tolosa e Ramonvila. 

dimarts, de novembre 22, 2016

Politica per l'occitan, lo succès d'Aran

Dins las chifras que son publicadas anuèch per la Generalitat de Catalonha per sa politica per las lengas dins lo Principat de Catalonha de qué podèm legir, en rapòrt a la vida politica per l'occitan en Occitània, administrada (Occitanie) e granda de l'espaci lingüistic tot, País d'Òc ?

Ambe un foncionament directiu sul modèl del Québec, e que la lei es decidada a Barcelona, e non pas al Parlament de l'Estat, Madrid, la politica lingüistica sembla mai eficaça.

Car en Occitània sabèm que lo nombre de locutor es a la baissa car son sul camin del cementèri, o son programat generacion vièlha per destrusir la lenga.

De mai, quand lo politic pensa que lo melhor relai per bastir una politica lingüistica son las escòlas d'Estat o las associacions de tipe Felibrige e IEO, avèm una resulta que a la sortida de las escòlas d'Estat, podèm listar las suspresas bonas ? Un aument de la creacion artistica en lenga occitana ? Non ; la difusion melhora e sa visibilitat de l'occitan dins las comunas ont i a d'escòlas ? Non ; mai d'entrepresas qu'emplegan la lenga occitana ? Non ; un electorat occitan que puja ? Non ; las escòlas en lenga occitana son una granda falhida de la pseudò politica lingüistica que suportèm.

Per las escòlas associativas, quand lo percors es seguir del tot sancièr, avèm una pichona resulta negada dins l'abséncia de resulta de l'autra tipe d'escòlas (d'Estat, dit de « service public » ) de mai se nòta que a l'entrada de l'universitat de letras occitanas la mejana de coneisséncia de l'occitan baissa...

Quand l'universitat coma aquela d'Ais de Provença fabrica d'estudiants qu'an una coneisséncia lingüistica que se limita a la frontièra del Ròse ambe una grafia de replec lingüistica, aquela de Roumanilhe. E donc aqueles estudiants son pas adaptats per ensenhar dins lo sistèma edicatiu, d'Estat o associatiu. L'acadèmia de Niça ... trapa una fontièra novèla al Var !

Dins aquel contèxte la baissa del nombre d'inscripcion dins las classas de collègis e licèus es un grèu problèma, vist que lo trabalh dels grands militants de las annadas 1970 s'apichona. Fau notar tanben l'incompeténcia dels estudiants qu'arríban en pòste per mobilizar quand son designat en pòste. La formacion universitària es totalement inadaptada a la problematica occitana d'anuèch ; e jamai un sejorn lingüistic es rendut obligatòri pels estudiants per visitar aquí ont una politica fonciona, Aran. L'universitat francesa de letras occitanas acaba juste d'aver un ligam ambe l'universitat de Lhèida, juste en 2016 !

Per çò qu'es de la coneisséncia occitana, la sapiéncia globala o gai saber occitan, vist la regulacion francesa dels mèdias en Occitània, la transmission publica de la sapiença lingüistica e generalista en lenga occitana es « regalada » al nivèl « magnific » de 20 minutas per setmana, alara que l'intoxicacion francesa es 99.9 % del temps ambe una fòrta tendéncia nòrd-americanizanta. A la Val d'Aran a television en occitan es gaire inexistenta, mas l'espaci geografic es limitat e la vida de la Val exista encara en lenga occitana ; la transmission es encara existenta en framilha, e la sapiença collectiva tanben, es un fenomèn social classic de montanha. Jamai un estudiant en sociolingüistica de las universitats francesas a Tolosa, Pau, Bordèu, o Montpelhièr i es estat estudiant lo fenomèn ; l'utilitat es benlèu « trop claire » ...

La falhida francesa per salvar l'occitan del tombèu es clara ; devèm longtemps daissar a fRança la politica per destrusir l'occitan ?

La Val d'Aran nos fabrica la pròva que NON.

Ai entrevistat Jep de Montoya, president de l'Institut d'Estudis Aranesi, a l'enterrament de Na Pilar Busquets Medán, parla justament clarament de la comparason dels sistèmas e en darrièr-messatge arregreta l'ineficacetat politica dedins l'Estat francés ; plaçarai aquí aquela entrevista trè que serà publicada en linha.


La critica estent la via de la potinga politica per salvar una lenga, es una critica positiva per assajar de cambiar del camin tòrt a un camin melhor per la lenga occitana e sas sapienças collectivas associadas.

dilluns, de novembre 21, 2016

Avèm 4 milions de masoquistas a dreita

La politica de Margaret T. es plan coneguda e sabèm las resultas : aumentacion de l'independentisme escocés, aumentacion de la pauretat e de l'immigracion per fauta de competéncia dedins l'Estat, Reialme-Unit, fugida de la populacion anglesa sul continent per gaudir de la proteccion sociala abandonada al Reialme-Unit, abandonada a la casta qu'a fòrça dinèir, e donc BREXIT car lo problèma es jutjat a l'exterior jamai dedins lo sistèma de l'Estat que los ciutadans-electors-electriças se son enganats de votar sempre ; es lo modèl del miliardari Donald Trump esculhit contre l'establiment Hillary Clinton ... La situacion sembla donar de vam per al mens 4 milions de ciutadans de dreita nacionalista francesa (lo nombre aproximatiu de votants per François Fillon).

Alara se parlarà del problèma dels mèdias coma se l'informacion dedins los mèdias son pas despistablas per d'autras vias per Internet ; mas es que l'inocéncia de l'elector o de l'electriça es pas basada sus l'abséncia de pensada, de recèrca d'elements per melhor pensar, per melhor votar ?

Donc vaquí la resulta de l'eleccion intèrna dins lo clan Les Républicains, nacionalistas franceses dit de dreita e del centre, un corrent politic adobat per la casta de dreita de sciéncias politicas jacobinas :
 Aquel candidat François Fillon es lo programa de Margaret T. e dels primièrs ministres angleses en seguida : sabèm la resulta, aumentacion del racisme contra los Poloneses (traduccion dins los mèdias los migrants, los estrangièrs), mas quid dels Franceses en Anglatèrra ? Resulta : aumentacion del sentiment independentista en Irlanda del nòrd e Escòcia (causa que m'agrada) ; fugida previsionala de las bancas d'afar de la City of London cap al continent ;  fugida dels investiments productius en Anglatèrra ; castig dels caumaires que « se fan viure sul sistèma » que díson sempre (son jamai los rics lo problèma) ...

François Fillon es tot aquò de la mediocriotat politica liberalicida.

Vist que lo programa economic de François Fillon es autanplan catastrofic que lo programa de Marine Le Pen, mas ara lo programa de Marine Le Pen se transfòrma credible ! Mercés François Fillon.

E pel costat politic, Alain Juppé es pas melhor que François Fillon, es simplament un ancian sistèma qu'a jamai poscut provar qu'èra utile per governar melhor.

Es puslèu un retorn al Pompidolisme, una vièlha fRança, una fRança de l'ignorança, de l'inocéncia politica, de la fauta de pensada ontologica dels electors e electriças, e de la fauta d'aisinas mediaticas per pensar la politica (en Occitània, donc en fRança) ; es la resulta de mai de 20 ans de formacion en sciéncias politicas per las universitats francesas, es la mediocritat ; nos portarà a una societat encara mai merdica que jamai.

Lo lendeman France Culture prepausava unas mapas d'explicacion del vòt que confirma aquela analisi, lo contengut del bilhet aquel.

diumenge, de novembre 20, 2016

Collòqui sus la CONVIVÉNCIA a Tolosa

Dins l'aula TOLOSA de l'Institut Catolic de Tolosa se debanèt un encontre preciós per la convivéncia a Tolosa. Vos remembratz la fòto qu'a fait la virada de la planèta, l'ora aprèp una manifestacion contra los atemptats Merah a Tolosa.
Dempuèi l'atemptat de Merah, lo debat es pas estat grand a Tolosa, sonque l'occitanisme plaça lo debat dins un escambi interreligiós, a l'accès de la bandièra de Tolosa e dins lo contèxte de ciutadans tolzans.
Es estat lo tresen moment del tipe organizat per la Fondacion Occitana e Convergéncia Occitana.
Aquela banderòla a donat idèas, la CONVIVÉNCIA es causa occitana, se fau remembrar en Americo Castro, especalista de Al Andalós, mai tanben l'occitanista en Carles Camprós que la popularizat en Occitània ; car CONVIVÉNCIA e PARATGE son plan coneguts en Occitània.

Anuèch èra temps de convidacion per la Fondacion Occitana, una organizacion de Convergéncia Occitana. Son estats convidats un rabin, un avesque, un teològue de l'Islam de França ; lo public èra nombrós a aver respondut, l'aula de l'Institut Catolic èra tròp pichona.
Totes los subjectes d'actualitat son estats tractats a l'albergement d'una pensada occitana e tolzana ; los escambis son estats rics e de tornar far dins un endreit mai aisit per mediatizar.

L'eveniment debutèt en cançons, en ebrèu, arab e occitan de l'Edat Mejan ; Puèi en cançon Sofí de cantaires venguts de París, Casblanca, Lyon e Barcelona ; mas lo mai preciós es la naturalitat de l'eveniment, quand los cantaires occitans an clavat l'eveniment, son los cantaires Sofís a préner lo mòbil per los fotografiar.

Quand lo natural explica que las fes religiosas son pas los problèmas per la patz sus tèrra, lo problèma es dins l'endacòm que farga una organizacion ecclesiala o lo sense bric d'«organizacion ecclesiala», lo «potenta» !

Son moment aital qu'amerítan una mai granda mediatizacion, e una television pròpria a Tolosa !

dissabte, de novembre 19, 2016

De Villiers vos presenta SA fRança

França es sofriments.

La causa es simplassa, la fRança de De Villiers es la fRança etèrna ; es una fRança reformabla ? Es la fRança del pantais Maurràs, dels extremismes, de l'integrisme politic, de l'ignorança òrra de las acadèmias, de la dreita e esquèrra francesa d'anuèch, aquelas qu'oblídan lo tot que faguèt la violéncia francesa, violéncia onologica adobada per una ierarquia autoseleccionada que faguèt l'impèri republican francesa, suls crematòris de l'ancian regime reial, contra los pòbles, dedins lo reialme o fòra, contra las populacions que fan l'esclavitud dins un sistèma « democratic » tòrt.


Oblidar que las tèrras cremadas sul modèl rus fàcia a las tropas napoleoniana francesa o las tropas hitlerianas, es lo modèl francés en temps de guèrra coma en temps de patz.
Quand un jornal francés gausa titolar aiçò, fabrica de la difusion de l'ignorança francesa, es onologic a fRança. Es De Villiers.

dimecres, de novembre 16, 2016

Lluís Llach èra a Les ièr

Lo cantaire Lluís Llach coma deputat independent del Parlament de Catalonha èra present a Les, dimarç passat. Avèm aquí l'entrevista qu'avèm faita.



Èra present per sosténer la collèga Mireia Boya, deputat de la CUP al Parlament de Catalonha ; la seuna maire, na Pilar Busquets Medán es mòrta dimenge.

Aprèp aver fait cantar l'imne d'Aran, Jep Montoya (una entrevista serà publicada d'el tanben sus aquel bilhet dins tres jorns) a donat un document per donar una fotografia politica de na Pilar Busquets Medán, mòrta dimenge passat. Pauc conegut en Occitània granda, lo tèxte en version aranesa amerita d'èstre conegut de tot Occitània.

« + Ma. Pilar Busquets Medán - Nèish en Les eth 23 de març deth 1937, estudièc en estudi des Monges dera Sagrada Familia. En tot auer aficions literàries manifeste eth sòn esperit nacionalista e reïvindicatiu de plan joena. Èi cofondadora deth Moviment Nacionalista "Es Terçons" er an 1977. Collaborèc ena esmenda deth hèt diferenciau dera Val d'Aran entar Estatut de sau. Galardonada damb flors d'aur autant enes concorsi dera Fondafion Musèu Etnologic dera Val d'Aran coma enes Jòcs Floraus dera Escòla deras Pirinèus ( pròsa e poësia) [...] En 1984, èi elegida Deputada ath Parlament de Catalonha pera Val d'Aran. Tornèc a èster elegida tà dusau legislatura er an 1988 enquiath 1992. En agust periòde siguec ponenta e defensora deth projècte de Lei de Regim Especiau dera Val d'Aran entre d'auti. En 1992 siguec elegida prumèra Sindica deth Conselh Generau d'Aran. »

Dos Occitans e Occitanistas an portat flors a la familha, a l'ostal de Les (Aran, Occitània), in memoriam de l'òbra complica per Occitània, donc per la Val d'Aran.

Hòs en Val de Garona, Carole Delga i passa

Soi passat a Hòs ([hòs] e en francés Fos) ièr ; i aurà suspresas sul bilhet aquel e sobretot una presentacion d'un chòc economic pichonet mas caracteristic de la falhida del sistèma de la decentralizacion francesa, Val de Garona, Varossa e Sud-Comenge. Serà ambe l'escasença de la visita politica de na Carole Delga a Hòs en Val de Garona, per amistat ambe lo cònsol de Hòs. L'acarament de la decentralizacion fàcia a l'autonomia d'Aran... Hòs paga caríssim la falhida del sistèma francés, mas vòlon pas abandonar, e o faràn en collectiu, l'identitat de vilatge mobiliza ; fauta quicòm en mai ne soi segur.
La situacion economica de Hòs es un exemple mondial de chòc politico-economic, mas pas un sol estudiant de las « grandas » universitats d'economia de la Toulouse Business School ne farà un subjecte d'estudi, fau al mens saber l'occitan, lo catalan, e l'espanhòl en mai d'un bon francés ; els parlan anglés e pensan mondial e grand, e son a la television francesa o recebon prèmis mondials suls conceptes economics. 

Carole Delga presenta la situacion de Hòs coma un problèma rural, per aver una pensada conjunt per totes los parçans rurals de la region administrativa Occitània ; fau escotar l'entrevista.



E quand sabèm de quina manièra la convidacion se farguèt e de quin objectiu es estat l'elegit de cònsol de Hòs : la situacion economico-politica dona a pensar e benlèu a ne tirar aviat resorgas per potingar realament la maissanta situacion qu'avèm dins aquel val de Garona, en bais del departament administratiu francés de Garona Nauta (lo Conselh Territorial èra representat) ; aquí ont lo Conselh Territorial (departament 31) fabrica una politica al entorn duna pista ciclabla (grandament subvencionada per l'Union Europèa, 65%) o un pertús rotièr alara que per passar d'un sistèma de distribucion de buses a travèrs la frontièra es encara un real problèma, problèmas juridics de liure mercat que Macron a pas potingat.

Mas es que lo problèma es pas simplament un problèma d'estructura economica e de dinamica que la Val d'Aran pòrta a Hòs, mas tanben Arlòs, Sant Beath, Marinhac (Varossa e Sud-Comenge).

Fau alara melhor comprendre la creissença economica d'Aran ; debutada ambe l'arribada de l'estatut d'autonomia d'Aran e l'investiment clar del politic catalan dins la montanha occitana, aquela val d'Aran; mas la gestion aranesa (na Pilar Busquet e Medán per exemple) a ajudat a l'adaptacion, a l'estrambòrd d'identitat de la Val d'Aran, del pòble aranés.

Anuèch entre Hòs e Les-Bossòst-Vielha i a un gap immobilièr, un gap administratiu, un gap politic, un incompreneson granda a totes los nivèls ; lo PIB de la Val d'Aran es al nivèl del PIB tolzan, lo PIB de Varossa e Comenge es aquel de totas las vals pirinencas de l'Estat francés, maissant ; vist la creissença del còst immobilièr en Aran (benlèu tanben artificiala mas es una realitat vesedoira), la populacion aranesa trapa solucions immobiliàrias fòra, aquí dins las vals abandonadas de la mala gestion de la decentralizacion, e i trapar oportunitats que fan lo chòc de la pichona botiga de Hòs, mai tanben d'un sistèma de pensar lo politic que pensa primièr subvencion e non pas iniciativas privadas (lo privat a sovent fugir a Tolosa) mentre que los vièlhs son tornats per s'alenar melhor.

Hòs es la fotografia clara de la falhida francesa en Occitània. E çaquelà los elegits se passeja encara aquela la bandièra francesa quand la visita es tolzana !

E malgrat tot, res es estat comprès, los elegits creson encara a las subvencions (son estats los primièrs a dire un jornalista que se passejava per astre qu'an recebut subvencions) ; escotats lo cònsol màger dins la vídeo junta; evidentament es submergit pel problèma, es un sant òme a quí la populacion a laissat la clau d'un ostal que ... serà complicat, per el, de sobreviure politicament, e sobretot economicament ; enbarrat dins un sistèma francés de dona las clau al mercat mondial sense aisina politica förta (autonomia de gestion) ; mas quí vòl de la plaça ? Digun.

Carole Delga, dins son anciana circonscripcion, arriba donc coma una ajuda, coma una genta Bernadeta Sobirós a Lorda ; mas encara de l'ancian sistèma.

Lo novèl sistèma es aquela pichoneta botiga sul costat de la rota, a pauc de quilomèstre del grand supermercat de Boya-Les-Bossòst (luòc de diversitat comerciala e sovent espanhòla) ; es lo chòc de dos sistèmas, l'artesanat coma lo comerci mondial en val de Garona, entre autonomia e decentralizacion, es pus simplament un chòc de taxas d'Estat ; un chòc mondialista economic e d'una pensada de país ; la botiga pensa que l'occitan serà una aisina per federar las pichonas iniciativas ditas ruralas (per l'administracion de la decentralizacion).
Lo sistèma novèl es una iniciativa d'una ciutadana aranesa de cultura catalana que crei a l'iniciativa privada, associativa, dels ciutadans occitans ; es un enveniment pel Conselh Municipal de Hòs, e aquela Catalana d'importacion en proximitat es un grand eveniment per la lenga e la cultura occitana, perqué i a pas d'apriòri per ela (la cultura catalana ajuda) ; ara lo comèrci es lo sol espèr pel vilatge dins un sistèma immobilièr de Hòs que s'acaba ambe ostalasses qu'an viscut un sègle e que son a man de morir, dins un sistèma de vida umana que la populacion a fugit cap a Tolosa, Tarbas, o Sant Gaudens.



La visita de na Carole Delga, en vesina, es grandament un encoratjament bèl, mas serà pas sufisent (o afortirai). La decentralizacion es la falhida dins lo cas de la Val de Garona en Comenge e Varossa. Lo sistèma politic assajarà de nos far entendre qu'es pas vertat, per damorar en plaça ; mas solucions positivas existísson, per aver a bastir una volontat collectiva en Val de Garona.

Lo grand espèr dels artesans regropats aquí es la poténcia de la consciéncia de país, d'un país occitan, en Val de Garona (na Carole Delga ne sembla aver consciéncia) ; l'espèr es que lo consomador s'arrestèsse e crompèsse al país, a Sant Hòs (en tornar de la Val d'Aran...).

Dempuèi aquel pichonet bilhet, pensi que tot lector aurà coma tòca de trobar un mejan de lor donar rason ; arrestatz-vos a la botiga occitana dels artesans de Hòs ! (Fos), mercés per els e per un projecte occitan de l'economica artesanala occitana.

Un repais qu'agrada, Escòla d'Aran

Avèm a Tolosa, un ostal de formacion que se sona Occitanie ; en passar per Les, nos redèm compte que l'etiqueta basta pas per salvar un biais occitan de cosinar en país tolzan, ni de pensar occitan al nivèl mondial per la cosina e l'ostelariá OCCITANA ; fau encara un còp una volontat politica. L'ostal d'Ostelariá de Les (Aran - Occitània) es nascut d'una volontat politica aranesa.

Ièr 15 de novembre, avèm aprofieichat de la « cosina dera Val d'Aran », a l'escòla d'Ostelariá d'Aran, a Les. E coma avèm apreciat la cosina vaquí la fòto de los qu'an trabalhat. Son els que fan la cosina bona, o fau plan dire ; e son monde qu'an pas problèmas lingüistics coma a l'Estat francés ! Lo menú es presentat en cinc lengas, l'occitan comprès.
Fau notar que la politica lingüistica exista en Aran, un guida lingüistic es prepausat a tot estudiant, e mantunes corses de lengas son previstes dins los corses de la setmana.
 La cosina occitana es coma totas cosinas del monde, un trabalh d'equipa.

La cosina occitana a un centre de formacion, es en Aran.

Alara aquí a Les (Aran, Occitània), i podrètz minjar del diluns al dijòus, a miègjorn.



De qu'avèm minjat :

Las majoflas fòra sason es pas çò que m'agrada lo mai, mas fau plan dire qu'ai vist aquí aquela «Montanha regalada» que fan la beutat d'Aran, ai vist una metafòra a l'imne oficial d'Aran que nos encanta quora SE CANTA.
Puèi aquel vin associat al plat màger, leugierament lheidatan, ambe un plat de teisson confit e aquela salça de pomas ... miam miam !
Ara çò que fauta a la primièra visita, lo contengut occitan als vins de la carta (çò que vòu pas dire que los vins prepausats son pas bons, al contrari) ; a 70 km de la Val d'Aran i son vins occitans de grandas valors gastronomicas (Juranson, Madiran, Fronton, Corbièras, Limós, Menerbés, Cáurs, Duràs, Bordèu, Saussinhac, Brageirac, Sant Shinhan, Castelièras de Nimes, Castèls de Ròse ... avèm en Occitània los politis vins del monde e son pas ensenhats a l'escòla d'ostelariá de Les, Occitània).

Farai remarcar que l'escòla es d'ostelariá  ; e que lo plurilingüisme es ensenhat ... los corses de francés i son per immersion lingüistica, e pas en opcion ; es una escòla d'ostelariá per totes los escolans de Calandreta qu'an enveja de practicar a l'internacional, la gastronomia, e faràn flòri de totas las coneisséncias lingüisticas qu'an agut en Calandreta, tot en visitar un biais ispanic de pensar la cosina, ambe una fòrta influéncia francesa, dins lo servici e dins una certana presa de travèrs borgés francés.

Francament aquel moment, a 14h, es estat per me, esperat dempuèi bèl briu en Aran (Occitània), mas un moment gloriós de la sapiença occitana (quitament se la consiéncia es pas fòrça dins los ments), d'èstre local tot en prepausar un grand nivèl gastronomic mondial, SÈM EN ARAN, OCCITÀNIA.

dimarts, de novembre 15, 2016

Ce n'est pas une revolte, c'est une révolution

A Versailles, un còp èra, lo rei a enclavat l'elita politica de l'ancian regime (que se podrà criticar totun) ; aquel regime es donc estat pauc a pauc condamnat ; los pòbles de fRança lor an copar lo cap, sonque a París ; e na copat lo quite cap de na Marie Gouges ; Olimpa de Gouges voliá tornar la republica per totas e totes (idèa occitana); fau pas oblidar las autras revòltas qu'i aguèt pertot en Occitània cinc annadas abans, amai dins las tèrras sotmetudas de las autras regions.

Anuèch, las elitas son estadas criticadas, sovent ambe rason ; non perqué son elitas, o fau pas pensar aital, mas puslèu perqué son pastadas de l'esperit de Versailles, enclavats dins un monde que fan la vida meravilhosa, arroganta, e una vida luxurianta que los pòbles coneisson pas bric.

Quand l'ideologia es la meteissa, dins los caps, o dins los burèus d'administracions centralas, dins las grandas escòlas, dins las universitats de letras o de sciéncias economias o de dreit, la pensada politica recuola, las causidas fructuosas o las solucions positivas per totes / totas s'en van suls camins pels autres sègles.

La diversitat de la pensada fabrica una democracia. La democracia es pas la guèrra.

La multiplicitat de la pensada es tanben la bona resulta per l'economica, per la vida al país occitan, es lo subjecte qu'es sortit del 2nd collòqui de Narbona organizat per País Nòstre ; e avèm plan vist lo formatatge dels politicians quora son venguts intervenir.


dilluns, de novembre 14, 2016

Occitan : emplec dins la publicitat

www.france-emploi.com
Es pron raríssim per s'en felicitar ; quand un site Internet d'emplec emplega l'occitan per sa promocion, me sembla un eveniment de marcar d'una pèira blanca, roja e jauna !

Quí me podrà dire que l'occitan frena a la comunicacion ?

Quand avèm un fren, es simplament un fren politic legat la mauconeisséncia de las capacitats lingüisticas de l'occitan, e la pression politica fòrta dels centralista, jacobins o bonapartistas de tot escantilh. La pression dels enemics de la diversitat umama e dels escambis dedins la populacion per melhorar la sapiença collectiva.

Alara quora l'administracion francesa de la decentralizacion o comprendrà (!?!?), alara quora los elegits l'imposarà dins la comunicacion oficiala ? (!?!?)

La felicitacion val per totes o totas los/las caps d'entrepresas que pensaràn per la publicitat que son dins una region que l'occitan es la segonda lenga d'emplec de la populacion.

Me podètz dire quina es la dificultat en zòna francofòna (zòna supausada d'airial latin) d'emplegar una autra lenga latina, la primièra lenga normalizada per rason de dreit costumièr e de gestion politica del Ducat d'Aquitània, encara emplegada al XXIen sègle e compresa per mai que la majoritat de la populacion. 

De mai es la lenga « Pont de la latinitat » coma l'a explicat mantunes còps Frederic Mistral o Jean Jaurès ! Alara perqué es pas mai emplegada a Tolosa ?

Perqué la signaletica del mètro es pas TOTAS jà en occitan, e parier pel tramvia, pels buses, pels taxis, per las locacions de veïculs, pel futur transpòrts entre Labèja e Portet, per la novèla linha de mètro 3, per las linéo 1 2 3 4 , etc. ? 

Es evident que fau felicitar la novèla publicitat en occitan, per non pas se protegir l'umor francés sul biais de viure dins la novèla region administrativa Occitanie.
L'occitan i es emplegat coma una causa qu'amerita tot lo vòstre interès economic. Es pas de folclòre, un causa superficiala, quitament se pòt portar un messatge.

diumenge, de novembre 13, 2016

Occitània en dòl, un obrièr màger es partit

Dins un pichon tèxte en francés, Danis Cantournet explica : « Es amb un tristum bèl e d'emocion qu'acabi de saber la mòrt, anuèit, de Renat Pons. Èra estat lo clavaire d'una multituda d'associacions (Calandreta, Ràdio Lengadòc, IEO, Macarel -associacion) e lo promotor sense relambi de la CEEPOC. Ambe el, l'occitanisme perd un militant de sempre. Un òme que se cansèt pas jamai per son país, sas raiças, e sas conviccions. El m'a menat a Volèm Viure Al País, aquò farà 30 ans, ambe una acamp al teatre del Taur. Mandi a la femna Marie-Anna, als dròlles, e als pichons-dròlles, totes los condòls e la lagrima la fau mieuna. Lo moment de recuèlh pel dòl es previst a la glèisa de Sant Joan de Vèdas, lo dimècres 16 de novembre 2016. »

na Pilar Busquets es mòrta

Occitània es donc grandament trista, e malastrosament fau far saber perqué. Na Pilar Busquets es estada la primièra elegida occitana a aver de gerir una institucion autonòma occitana, lo Conselh General d'Aran d'aprèp la liberacion d'un  franquisme militarista de Madrid, lo temps dit de la «democracia» vist de Castilha.


Na Pilar Busquets aguèt donc de negociar ambe las autoritats de Barcelona lo primièr estatut d'autonomia de la Val d'Aran, ambe Jordi Pujol ; e èra pas gaire complicat vist la postura catalana sul tèma ; pauc d'Occitans e d'Occitanas de l'autre costat de la frontièra franco-espanhòla que nos assepara malastrosament, en Comenge o Corserans, Varossa o Bigòrra e al delai, an escrit a en Jordi Pujol per ajudar Na Pilar Busquets per melhor negociar. Fau notar qu'èra una femna, al mièg de la montanha dels «rufes» montanhards que son los Aranesi e las Araneses.

ÈRA UNA GRANDA militanta aranesa donc OCCITANA.

Manifestava cada jorn per l'independéncia de la Catalonha de Barcelona ambe un estatut encara mai prigon per Aran.

L'illustracion es lo mot dominical e tristàs de l'onorable Síndic d'Aran Carles Barrera Sánchez. 

Na Pilar Busquet i auriá manifestat :
 In Memoriam per la GRANDA DAMA d'OCCITÀNIA.

-°-
Complement :

Capitala d'Occitània, Narbona

Ièr l'associacion d'Aude País Nòstre organizava un encontre entreprenarial ; de quina manièra las entrepresas podràn èstre una fòrça economica per desvolopar una imatge normala per Occitània (region administrativa e al delai) ?
Fau indicar qu'en tres jorns l'associacion País Nòstre ambe Convergéncia Occitana Tolosa a recampat mai de 50 caps d'entrepresas per sosténer lo nom de la region administrativa novèla Occitània. E aiçò dins totes los maines de l'activitat economica de la novèla region.
L'associacion a pauc de mejan, e l'organizacion del segond collòqui «Occitània, Fòrça Economica» se faguèt en dos meses, ambe -o fau afortir- gaire d'ajuda publica.
La comuna prestava l'aula bèla, mas l'objectiu èra pas comunal, al delai del departament d'Aude (Absent), o al delai de l'aglomeracion de Narbona, l'identitat occitana e economica de las entrepresas es estat presentada. E la dignitat fautava pas.
L'objectiu èra clar, n'en acabar ambe los lengatges institucionals sul tèma economic que nèga a Occitània lo dreit d'èstre l'objecte d'exportacion que fau per desvolopar economicament aquel parçan administratiu de l'Estat francés, e bravament al delai pels parçans occitans de l'espaci lingüistic occitan.

L'exemple lo mai remarcable, en tot cas aquel que m'agrada de designar coma lo mai utile per l'avenir, tot en mens present pas los autres, que çaquelà ne parlarai. Es aquela entrepresa de Narbona qu'a man de clavar es estada represa per un rugbiman de Narbona, per ne far un utís marqueting de panissièr per l'identitat occitana ; e las chifras d'afar en seguit ; la persona es DEVENGUDA occitana, vist d'origina èra picarda ! L'identitat occitana es una aisina de comèrci, amai tanben un utís d'integracion de totas las populacions, quand la lum de la sapiença occitana arriba a TOTES/AS, quand l'identitat occitana e sa cultura (sense oblidar sa lenga) es plan objectes politics per totes/as e alara l'economia occitana ne sortirà enfortida.


Mas Laurent Spanguero, un  « jove» entreprenaire de Lauragués, assegura que tornar a l'essencial es tornar a l'occitan dins la novèla region administrativa Occitanie. El a capitat d'amassar recèrca e desvolopament en agro-alimentari, e sembla que lo projecte es etnic, dins l'amira d'una consomacion respectosa d'una avenidor per Occitània, e sas populacions per melhor veire sus aquela planèta.

E d'exemples aital, ne fautèt pas.


Narbona a mostrat la dralha, e jà se prepara per genièr un autre encontre economic per Occitània ; jà se pausa clarament lo problèma de la particion de las competéncias dins totes los maines economics, e justament l'identitat de país Occitània (region administrativa novèla) ajudarà a federar una èime economic occitan, convivéncia e paratge ; totes e totas n'an parlat.

Narbona es la sòr bessona de Roma, popèt en economia gràcia a Roma, al temps se faliá traversar una mar ; los de la Narbonensis o faguèron amb jòi e estranbòrd ; sembla que País Nòstre -sul lindan Narbonensis, nos vòl far camina Occitània (region administrativa) sus las règas dels succès economic, cultural, lingüistic, tot que fabrica una nacion viva al còr de la planèta.

Los escambis ambe los publics son estats mai que bons, utiles ... e jà gràcia an aquala jornada se prepara linha filosofica e economica, politica e lingüistica, per desvolopar lo movement economic aquel que fau per ajudar los politicians de melhor entendre Occitània, sa grandor e son interès collectiu.

La fin de la jornada es estada un pauc corta, per me, me faguèt tornar, mas lo concèrt de ARS ENSEMBLE, grope menat per Gérard Zuchetto nos faguèt notar clar que aprèp exportar aquela sapiença musicala a Barcelona -exportar !- es estat per Stanfort per donar aquel saber, aquel saber que Occitània ignòra (!!), dins las universitats de letras francesas en Occitània, o quitament dins las escòlas de musicas de las comunas occitanas ; saber que passa rarament suls canals locals de ràdios (levat las occitanas, de lenga occitana) o televisions (n'avèm pas de la dignitat que nos fau).

Fau notar que País Nòstre es pas una institucion publica, que normalament auriá de far aquel trabalh, mas es una associacion conviviala, genta e generosa, vivents d'Occitans e d'Occitanas de Lengadòc (pichona partida de la novèla region administrativa Occitània), ciutadans e ciutadanas d'aquela planèta e de fRança.

dissabte, de novembre 12, 2016

Quora lo Felibrige fa trista la pensada politica

Vaquí una setmana dins la ciutat la mai simbolica del Felibrige ai legit un comunicat tristàs del Felibrige ; me fau ne fargar una critica car benlèu que nos farà avançar totes e totas.
Lo Felibrige es una associacion de militants que al XIXen sègle an lançat ambe Frederic Mistral l'idèa de salvar la lenga, dita «Lengo d'O» de la mòrt programa pel «sistèma modèrne» que per èstre clar èra lo sistèma politic jacobin francés que programava a destruccion ; la destruccion es arribada quasiment un sègle aprèp quand la populacion a debutat de gaitar la television e arrestat de transmetre la lenga en familha, en collectiu, dins la societat reala, luènh del virtual audiovisual que fRança nos fargava dins las escòlas de l'audiovisual parisenc.

La «Lenga d'Òc» èra lo romantisme del XIXen sègle, serà transformat en «Prouvenço» per totes los occitans e totas las occitanas e assimilat aital per la sociolingüistica anglo-americana en valorizar «Provence» coma l'ensemble dels parçans de la romantica «Lenga d'Òc». 

Avèm donc aquel comunicat :

Aquel comunicat marca ambe los comunicats de l'IEO, l'elonhament dels movements dels letrats occitans de las populacions occitanas, e marca aital lo real problèma de l'occitanisme ; es per aiçò que se dèu criticar, benlèu serà utile pel collectiu nacional (antropologia) que sèm.

Lo primièr paragrafe assegura que las populacions pensan coma els, los departaments son pas la bona dimension politica ; pensi personalament lo contrari ; lo departament es dins mantunes cases, la dimension que la populacion li agrada, en Avinhon o Comtat Venaissin, coma en Agenés / Òlt-et-Garona, Avairon / Roergue, o Peirigòrd / Dordonha, o çaquelà Erault / Comtat de Montpelhièr etc. Non podèm pas oblidar l'istòria la dimension departamentala que se passeja dins totes los movements occitans  e dempuèi lo XXen sègle son idèa que son pas dins la realitat que vívon las populacions. La fauta es pas simplament del Felibrige, mas de tot lo moment ; aital lo Felibrige es un element de l'error de l'occitanisme en general, e dons lo Felibrige es aital grandament d'aquel occitanisme que s'engana.

Quand lo Felibrige causís Lengadòc (coma o faguèron los elegits tolzans per centralisme tolzan) per la region administrativa Occitanie, lo Felibrige ignòra l'istòria politica d'Occitània. Ignòra lo Roergue, l'Istòria d'Aquitània, Albigés, Carcin, Armanhac, Bigòrra, Comenge, Corserans, Comtat de Fois, e assegura que Catalonha es pas lo nom de la region qu'arregora Confolens, Rosselló, Cerdanya e Capcir, e plaça l'ideologia francesa coma una etiqueta per aquela region sotmetuda pel tractat dels Pirinèus e militarizada, puèi destrusida economicament per l'ancian regime (lo còst es encara pesut per la vida economica actuala).

Lo problèma de l'òrre PACA es realament un òrre ; mas que farga coma politica lo Felibrige d'Avinhon per cambiar aiçò ? E perqué -els que son installats majoritariament ailà, els per cambiar en Provença aiçò ? Es que la politica que vòlon per Tolosa, Languedoc, la vòlon aplicar per Niça en li donar Provence coma nom ? Per aplicar a Gavotina lo nom de Provença ? Lo subjecte amerita un collòqui e un debat coma es estat bastit en Occitanie (administrativa francesa). E qué fan ?

Quí es lo Felibrige per « demander instamment » ? Ma primièra reaccion; perqué se prenon ? Me sembla que la semantica es pas la bona ... ni plaça lo Felibrige al luòc politic que deuriá èstre, non pas en arrogança politica, mas en explicacions, analisis, en realisme, en conselh, en conselh de las ignoranças que son portaires ? Complicat. Es realament possible d'èstre seriós quora lo trabalh sul tèma es pas bastit sense que fantasmes d'unes autres tempses ?

Qui en Occitanie es estada la participacion dins las aulas dels debats del Felibrige ? Es que lo Felibrige pensa que 91.000 personas en Occitània (administrativa francesa) s'engana contra la santa pensada d'Avinhon ? Fau tornar dire al Felibrige que na Carole Delga a bastit un procèssus democratic que sembla èstre ignorat al sièti del Felibrige en Provença... Sembla que los trenta annadas passadas i aguèt una interiorizacion mentala dins la populacion que Occitania amerita d'èstre escrit sus las mapas de la planèta. Aquel afar non agrada al Felibrige ; e lo comunicat Felibrige es autanplan maissant que lo comunicat dels provençalistas (non separatistas) de l'IEO (president provençal e elonhat tanben del terrenh), o dels comunicats dels separatistas e campanharistas, de l'extremista Richard l'Arlatenc !

Aquel comunicat es donc una marca clara dels problèmas dels letrats occitans fàcias a un pòble-ciutadan que malgrat la pensada clara ambe totes los instruments que los letrats an donat, a portat al som ambe una pichona etiqueta d'una region administrativa francesa, Occitanie, mas an pas sortit las meteissas conclusions politicas. L'oposicion es alara de mai en mai clara, e las associacions de letrats son en cèrca de finança, de l'argent que lo pòble vòl donar mas a paur d'aquelas associacions, en cèrca del sosten popular que lor fauta ; e ambe grandas rasons lo pòble auriá tòrt fàcia a associacions elonhats de las realitats ?

Una autra realitat oblidada dels letrats, dels professors de letras, l'administracion de l'Estat francés es pas una règla lingüistica. Es un messatge especial pels professors sortit per ensenhar dedins lo sistèma francés de l'Éducation dita Nationale.

Fau tornar escriure que per aver una licéncia de letras provençalas a-z Ais-de-Provença, Université Aix-Marseille en Provence, l'integrisme de la grafia de Roumanilhe frena per passar lo CAPES e donc crear un avenidor pels estudiants de Provença, del Comtat de Provença, dedins lo sistèma d'ensenhament per la «lenga pont de la latinitat» coma l'explicava Frederic Mistral.


Lo patrimòni es de las associacions, dels partits jacobins (de totas las colors francesas), o de las populacions conscientas, d'una granda revelacion que son action per la sobrevida d'una civilizacion, d'una etiqueta d'una region administrativa francesa (malgrat tot) ? 

-°-