arcuèlh

divendres, de desembre 22, 2006

ISTÒRIA DE FRANÇA : las originas

Del fosc galactic al lum de l’universal gèni francés.

-°-

(un còp èra bravament abans 1229, bravament sense cap de dobte)

-°-

Per nòrma aquò auriá degut èstre escrit en francés, per respectar lo gèni francés o per supèrba-dignitat de la Grandeur de la France, mas... es la vida simpla del pòble d’enganaires que vos serà contat aquí, sovent manipulats per saberuts que sabem pas encara a quin nivèl de la sapiença galactica son, benlèu setats a la dreita de Dieu ? Es aital. Ben a l’imatge de la Grandeur linguistique française, lo poder lingüistic dictatorial es lo que mana e decidís la lenga de la seuna administracion per l’unenc pòble a dimension variadissa. Vos contarai de la sapienta Histoire de France, mas en occitan, una lenga indigenista, lenga de l’esclavitud [interdicha tre 1229 per una primièra autoritat forana], mas aquesta lenga es tanben una mena de miralh lingüistic de la romanitud, o the old francitud, que los lingüistas franceses la díson patois, per pas la nommar e subretot l’admirar, ça díson los saberuts d’amontnaut [son sempre amontnaut los saberuts pels occitans francofils].

-°-

L'univèrs donc s’es creat fa unes 13.700 milions d'annadas, amb l'explosion de Dieu (çò que sabem populariament coma lo Big Bang) e donc i èran jà a costat. Aproximadament 10 minutas aprèp, ja s'èra format l'Esperit Nacional Francés, perdon French National Spirit [se cal far entendre de totes!], e, lo que es mai important, se pausávan las basas solidas pel desvolopament de la Constitucion de 1789, dins lo respècte del divin dreit capecian, puèi lo desvolopament de la Liberté, Égalité, Fraternité : la Nacion Francesa sap inventat concèptes politics universals e los ensenhar dins las escòlas e universitats dichas de sciences politiques, quitament se l’universal èra de còps sonque al entorn de la mar nòstra, la nòstra, pas la lora ; nosauts la disem la Mar Nostrum, es de díser.

En aqueles tempses bolegadisses l'univèrs èra dense e caòtic, coma una mica d'atomes. E pauc a pauc, çaquelà, gràcias a la raça laïca e a la fúria armada o escolara, mantunes dels atomes se son anats per se ligar, se formèt aital una proto-França. Sabiam pas encara –soi un ignorant francés- quines son los istoriadors franceses del Collègi o de l’Acadèmia que afírman que França es la nacion mai antiga d'Euròpa. Los meus estudis indícan que non solament d’Euròpa, sinon de l'Univèrs. Mai antiga que la formacion de las galaxias e, per descompdat, fòrça mai antiga que la Tèrra [me sembla que l'ai legit dins Sciences&Vie del mes d'octobre].

Mentre los autres atomes que avián de formar nebuloses, galaxias e autres cosses continuávan se formant un pauc sense disciplina, los atomes franceses s’exprimávan gràcia a l’escòla republicana hussardienne, la departementalizacion dels esperits, siá ambe fòrça e òrdre militar [lo modèl n’èra lo Julius Ferricum, que n'aurà mantunes descendents rigoroses] e s'organizávan ambe autentic patriotisme de lenga francesa, dins palais que díson democratics, a Paris o dins ostal sonat préfecture. Benlèu pels scientifics mai embarrats pòt sonar exagerat mas los atomes franceses tenián cagèra per formar França. [es benlèu peraquò que avem ara problèmas de desvolopament institucionals ambe los vesins, car avem frontièras naturalas, mas pas pels esperits brilhents que son anats evidentalement cotrias e per esséncia]

Segon l'historiador Stanley Georges Payne, los atomes franceses èran compausats d'electrons, protons, neutrons e autres quarks, coma los patriotons, academicons, petainiscons, collegicons, plutocratons, constitucionalistons o bonapartins, en mai de las seunas correspondentas antiparticulas: maçons, uniformistons, separatistrons, comunaristrons, comunistrons e poltrons, laïcons e extrèmas-cons (doás categorias aquí que arribem gaire de destriar).

Gràcias a la casta de la fòrça nucleària màger, las antiparticulas se son convertidas en particulas nacionalas o son estadas destrusidas per fotons plens de cambas e galhardiá, amai, per mantunes, los avem exportats a Brussels.

La rèsta de l'univèrs continuava a la deriva mas aiçò non entrevava que los atomes franceses continuèssen la seuna particulara crozada [contra los albigeses, los protestants, lo jansenistas, los "puristes" de las autras lengas, etc.]. Se son organizats en moleculas de casta e de partits e, en paucs milièrs d'annadas s'èra format practicament Caponariá o Capolariá, çò que los scientifics anomenan Lo Jaç de França. Los atomes franceses, plens d'orgulh an aquesit propietats fins alaras inauditas, coma la dualitat onda-particula e, fasent cas omís de las pressions universalas respècte al principi d'incertesa de la mecanica quantica, continuávan la magna òbra de la Construction Nacionale. L'aparicion de Caponariá o Capolariá a l'univèrs a creat un camp gravitatòri fòrça estable coma se al seu entorn se poguèssen formar la Catedral de París e La Borsa Euronext, mai tanben l’exemple institucional e sampitèrne d’una monetarizacion virtuala de la magolha.

Ambe una parelha de milions d’annadas la Nacion Francesa èra una realitat, la resèrva espiritual de la galaxia (que encara se trobava en estat embrionari), ambe tantes presonièrs que lo nombre n’èra desconegut, quitament lo tribunal d’Estrasborg e la premsa francofila aviá mestièr d’avocats per ne saber un nombre aproximatiu. Vesent que tot aiçò èra bon, la rèsta d'atomes se son concentrats al entorn de França e aital se son formats la Tèrra e lo Solelh.

Tre que lo Solelh es aparegut, los problèmas per la Nacion Francesa se son desvolopats armoniosament, cadun se voliá Solelh sus aquesta planeta, dins la Nacion Francesa, la famosa que a inventat lo dreit salic e la lenga universala, la guillotine pour les autres, la justícia de casta e la vida dins castèls de luxe, lo lum filosofic, lo lum nuclear e lo republica plutocratica, lo colonialisme republican, l’estela logistica parisenca, l’egalitat fratèrna, l’inegalitat lingüistica e los problèmas sexuals dels umans d’Africa o los viets nègres [segon un recent istoriador de la television francesa, Pascal Sevran], la solidaritat democratica ambe los rics, la couverture à soi, e lo famós bonapartisme institucional ambe lo corrolari la sang ciutadana que se dèu donar per la patria, per aver un nom escrit suls monuments installats per aquesta comunicacion ontologica e sapienta, puèi cantar pendent l’imne nacional, e que l’escòla de la sapiença republicana l’aprendrà per obligacion [e malgrat tot, donc, pas ges l’invencion de la podra!].

L'aparicion dels amino-acides e de las primièras fòrmas de vida, coma bactèrias, protozoos e Jean-Pierre Chevènement èran sonque question de tempses. Aprèp aquesta arribada novèla, se trapèran tanben cosses, que la recèrca meuna perseguís d’estudiar, que sabem pas la quita origina etnica, segur que es ontologica, mas avem idèa del contengut mas zo podem pas dire sancierament aquí, son proto-democratas sonats Sarkozy, Frêche, de Villiers, Arlette e sobretot Le Pen, ambe sa marina o sense. E malgrat una recèrca universitària e francofòna [las melhoras ben segur], sem tanben en manca de descripcion pels trucs que se díson d’esquerra, trucs de çò que se dís de la Nacion Francesa.

-°-

Per clavar e en rason de l’orgina gloriosa de França, parlarem del regional [una linha que sofrirà], que es obligatòria dempuèi abans ièr per zo far bravament aprèp l’aprèp-doman, a TOOLOOS’ tot aquò se mescla ben e s’acontenta d’un territòri estequit de poder.

-°-

Serà lo meu subre-polit politis-conte de Nadau.

E cric e crac lo conte es acabat.

dilluns, de novembre 13, 2006

De la democràcia en Grècia... quina democràcia volem ?

Me sembla important de tornar a las raiças de la nòstra civilizacion, Montaigne, Montesquieu o La Boétie avián de lors tempses fargat una pensada sus aquesta meteissa basa, quand los franceses avián jà destusits l'èime de la democràcia parlamentària del Ducat d'Aquitània, que mesclávan çò que los Grècs sonávan tirania, autocràcia e democràcia. E donc se i son passats, me sembla important d’i tornar coma els, non pas per dire als franceses çò que cal far, mas per saber ont anem coma occitans e occitanas democratas.
Es donc sempre bon de fargar una «evaluacion de la democràcia», Anne Baudard zo faguèt dins una fin de capítol del meteis nom, dins lo seu libre editat recentament a París «Qu'es-ce que la democratie ?». Aital podem legir causas que pòrtan valors tanben per la nòstra democràcia francesa en Occitània, mas que permet pas de resòudre lo problèma francés en Occitània, encara que ?
Donc, legissem en pagina 24:
«Tre la debuta, la democràcia es de laudar o de criticar, laudada pels unes, regetada pels autres ; laudada car regime de libertat e d'egalitat, criticada, suspectada, car regime d'uniformizacion, de nivelament, de supression dels eleits e de constanta desvirança de cara a la lei. La modernitat reactualiza e avita los partiments. Objècte polemic o "problèma" per la filosofia politica, la democràcia sembla pas clavada a l'objècte unitari, un còp passat la semantica simplista e illusòria de l'etimologia: "poder del pòble".
De qual poder parlem, e de quin pòble ? Pòble-nacion, pòble-plèbe ? Ancians o Modèrnes se son atudats a còps sus las meteissas criticas, las meteissas aporias. Qu'es aquò que fai l'esséncia d'aqueste regime que enlugarna atanplan que descaça, que fomenta, a còps al meteis moment, uèi atanben ièr, espèr e cranhença, fisença e desfisença ?»

Sabem nosautres occitans e occitanas, çò que volguèt dire uniformizacion per nosautres: «il faut bien parler la même langue pour se comprendre», etc.
La supression dels eleits, se farga de tres manièras : - exportacion sus d'autres continents, legir per aquò far l'«Eldorado des Aquitains» per Jacques de Cauna [aital son devenguts, en contradiccion ambe l'èime occitan, anti-umanistas e esclavagistas a Santa-Domenja o en Loisiana, puèi colonizadors al Viet-nam o en Índia], -usança de las loras competéncias per la colonizacion d'oltra-mar, o quitament aprèp rentatge de cervèl sul meteis territòri [escòla del Jules Ferry fargada coma una aisina de guèrra -alfabetizacion en francés per èstre entenduts pels e dels militars franceses- contra los alemands e sancierament tota l'Euròpa continentala], -o tot simplament matança, a la torn del Hâa a Bordèu per exemple, entre 1453 e 1570, ambe las expropriacions de populacions occitanas remplaçadas per populacions Peitavinas e francofònas, mas tanben e per un autre exemple important, los massacres protestants de per matar la republica del Midi.
La desvirança de cara a la lei, es la question de saber se una lei votada a París es convenenta en Occitània, es que lo motle francés es apropriat per Occitània ? Nos pausem alara la question de l'unicitat de çò de legal, l'objècte unitari que es la democràcia e l'espaci geografic que s'impausa. E quand lo Parlament d'Aquitània podiá encara viure fàcia al rei, èra jà una faiçon d'adaptar al terrenh leis del poder central, causa que lo despotisme reial francés a annulat aviat e que la republica afortiguèt, dinc en junh de 1992, quand un socialista a l'A.N. argumentèt que lo rei aviá signat un edicte pel francés unenc e que caliá pas ne desmòrdre, quitament per èstre "bon republican".
«Objècte unitari» : Aquesta idèa d'una democràcia unenca es tanben encara viva dins l'esperit dels franceses, quand se díson democratas e que se pènsan en modèl de totas las democràcias, e donc enebíson totas idèas de democràcia occitana que seriá desligada de la francesa, parier pels bretons, bascos, catalans, còrses, savosians, alsacians, etc.
«Pòble-nacion» : aqueste questionament de la definicion de nacion es vertadierament essenciala per bastir una vertadiera democràcia, aital se pòt bastir una democràcia sense aver definit la nacion coma se faguèt al sègle XIXen per respondre a aquesta idèa englobanta e colonizatritz de la nacion-ciutadana francesa, la de l'Ernest Renan ancian josiu e integrista catolic, que refusa a mantunas nacions de sobreviure, car dominada pel seu "ontologic ben" ? Aital la question se pausa encara en França de la mescla dels concèptes politics de ciutadanetat e de nacionalitats.
«Pòble-plèbe» : Personalament ai mestièr de complement d'informacion sus la paraula "plèba", e coma lo saber es tanben utile per totes e totas per poder parlar o desparlar, vaquí la definicion, o puslèu, la variacion semantica, diacronica, que ai trapada dins lo "Dictionnaire européen de la philosophie" :
«Populus, plebs, gens - Los ancians noms genealogics se vóidan de lors sentits institucionals e socials per tornar una nomenclatura de divisions territorialas. Cada lenga plaça un novèl engatjament la seuna terminologia. La quita manièra que aquesta transformacion se farga dins las diferéncias de las lengas es emplenada d’ensenhaments, car las lengas an pas lo meteis biais d’èstre indo-europèu. Lo latin l’es per sa fidelitat a las usanças ancianas, al vocabulari de las institucions, quitament quand aqueste vocabulari cobrís realitats desprieras ; lo grèc de manièra capvirada, per la persisténcia del modèl primitiu organizan una nòva seria de designacions. » É. Beniveniste, Le Vocabulaire des institutions indo-européennes, t.1, p.310 sq. […] B. «Populus», «plebs» - A travèrs aquestas tres definicions (organisme ligat pel dreit, assemblèa dels ciutadans, totalitat de la populacion ciutadana), populus es pas clarament plebs. Del punt de viste juridic, la plèba amassa los proletarii, los quí, a la debuta, son fòra del populus – es de dire fòra las legions. D’aquí la formula arquaïca : populus plebsque. En seguida, la plèba amassa pauc a pauc lo populus, mas sèrva lo seu sentit exclusiu de grope exterior a las familhas praticianas (Gaius, Institutiones, 1,3 ; Aulu-Gelle, Nuits attiques, X, 20, 5). Dels tempses republicans, lo mot vòl donar mai generalament totes los que son pas consitariament als òrdres superiors (senadors e cavalièrs de Roma, decurions de las províncias). Plebs acaba donc per èstre «la massa populara», «lo bàs pòble» e pòt devenir sinomin de «paures» (Ciceron, De republica, II, 39, De legibus, II, 59). Dins aquesta accepcion, lo mot a mantunes parallèls : multitudo, turba o encara vulgus, que renvia al grope lo mai bàs de las plebs. Aquestes mots, acompanhats d’un adjectiu depreciatiu, pòrtan sovent una connotacion morala :«multitudo indocta, multitud d’ignorants, plèba e bàs pòble]» (Ciceron, Pro Murena, 38 e 70 ; Pro Milone, 95).// Per aquesta coloracion, morala e sociologica, plebs s’aprosma del grèc plèthos, dementre que populus de dèmos. // Aquesta definicion patís çaquelà de las excepcions al moment final de la Republica, quand dins lo vocabulari politic que populus s’emplega per dire la plèba (en çò de Salluste o Tite-Live) ; devath l’Empèri, la confusion s’en anirà pujant, per rason de l’aflaquiment dels poders del populus. Una mesclanha que se trapa dins los tèxtes grècs dels tempses, que dèmos acaba per dire l’idèa de «monde» o de «populassa» (Dion Cassius, 74, 33)»
D’aquesta complexitat d’interpretacion possibla, d’aquesta diacronia, que nos cal causir per «plebs», plèba ? Me sembla que la definicion primièra, essenciala, es la definicion que devem tornar trapar; mas es un punt de viste que me cal far partatjar en Occitània, l'anament es democratic. Per exemple, l’occitan es pas la lenga d’unes eleits [escòla bilingüas de l’E.N. o escòla Calandreta, coma las avem desiradas], mas la lenga de la plèba, per totas e per totes, una lenga ciutadana; en foncion d’aquò, nos cal una politica lingüistica per la plèba.
«Ancians e Modèrnes» son las categorizacions de classa de pensadas politicas e filosoficas de la Grècia antiga.
«Aporia», puèi tanben me cal far una visita sus la paraula "aporia", dins lo "Dictionnaire culturel" editat en 2005 e que ai tradusit en occitan : n.f. (ab. 1789, apore 1704 ; emprunt al latin ecclesial aporia, mot grèc, de a- privatiu (> 2 a-) e poros «camin») log. Dificultat d’òrdre racional vist sense cap, contradiccion absoluda -> paradòxe (logica).
Las aporias francesas son donc dificultats ontologicas al sistèma francés, paradòxes sancièrs a lor pensada, unes camins tòrts, causas que acabi pas d’explicar per aqueste blòg.
D’aquestas aporias francesas nos pausem la sampitèrna question occitanista de saber se avem de far a un Pòble-nacion en França, o un Pòble-plèbe en França, aital seriá un ensemble unenc: las gents de França ? Veire un sol cap es estat sempre lo concèpte de nacion-pòble que la França a volgut fargar dins la mesura que sábon que i a mantunas nacions en França, e lo devís del rei que los borgeses franceses an descapitat, me sembla la pròva que zo sábon, e en l’amagar l’acte pròba tanben qu’o sábon.

Mai d'informacions, en lenga catalana, sus la democràcia a Atèna : http://www.xtec.es/~jortiz15/atenes.htm e http://www.xtec.es/~msolana/tot/grecia/vida.htm e una informacion d'una entrepresa a prepaus del tèma : http://www.euroaventura.net/catala/homecast/lasal/dracma/index.html#1

dissabte, d’octubre 21, 2006

Quin modèl francés o modèl per la democràcia ?
Which frenchie patern or patern for democracy ?
Quel modèle français ou modèle pour la democratie?

Recentament escriviái a La Setmana per parlar de la causida del candidat a la presidenciala ; La Setmana a titolat «Lo candidat francés modèl ?». Aquesta causida se podrà far de manièra collectiva, en foncion de la lenga de cadun o de la nacion de cadun. Mas tanben se podrà far transversala, en foncion de la comunautat d’apartenença, borgés, professor, postièr, etc., que es pas brica collectiu, nimai nacional. Uèi un exemple es aparegut dins l’actualitat.
La colèra de l'Inter-LGBT encausas las promessas non tengudas per l'UDF e l'UMP.... A l’esquerra s'esperava aquò, i sem. L'Assemblèa Nacionala a gaitat lo projècte de lei de finanças 2007 e a daissat de caire aqueste maitin los dos amendaments socialistas que visávan de donar un regime fiscal per las successions en vigor per lo PACS suls coplas maridats.
«Rien ne justifie en effet qu'au moment du décès, le partenaire pacsé survivant ait des droits inférieurs à ceux des époux. Dans le cadre d'un pacs, le niveau de l'abattement et les taux appliqués sur la succession ne permettent par exemple pas au survivant de conserver un appartement de valeur moyenne. Pour les couples de même sexe à qui le mariage est refusé, c'est une discrimination insupportable.» explica l'Inter-LGBT dins un comunicat que capita de difusar. Tal coma lo Centre Gai & Lesbic de Paris pron actiu sul subjècte, l'interassociativa LGBT a cridat la majoritat parlementària de notar las declaracions del Nicolas Sarkozy que, al meteis moment refusa la dubertura de la via parlamentària pel maridatge per coplas del meteis sèxe e que se declara favaorable a una «égalité des droits successoraux, sociaux et fiscaux ».
Parier tòrna dire l'Inter, François Bayrou s'èra engatjat ambe clartat de sosténer, al moment del debat budgetari, tota iniciativa que bota una finala a aquesta discriminacion. «Alors qu'un consensus aurait pu réunir l'ensemble des députés de l'hémicycle, l'UDF et l'UMP ont finalement rejeté ces amendements ce matin. De bonne foi, l'Inter-LGBT avait pourtant alerté tant les présidences des groupes parlementaires que les directions de ces deux partis, et de nombreux citoyens avaient répondu à son appel en écrivant au député de leur circonscription.» alara malcontenta, s’explica l'Inter.
Lo cinisme o ironia, se sap pas, vòl que aqueste quite govèrn, al moment de las precedentas discussions sus mantunes aspèctes civils ligats al PACS, aviá demandat que les mesuras que an una incidéncia dinerièra siaguèsse reportadas al debat budgetari ; aital l'Inter-LGBT exprimís «sa consternation et sa colère» e espèra l'examèn del tèxte al Sénat en demandar a «François Bayrou et Nicolas Sarkozy (à) faire la preuve que derrière leurs promesses, il reste des convictions».
Aqueste afar es pron important per veire coma lo caminament per una lei per las lengas de França seriá tanben desvirat a l'Assemblèa Nacionala e al Sénat. E l'ipocrisia politica es atanplan granda per l'occitan en França, i a mantunes nacionalistas e imperialistas franceses que vèlhan atanplan ben que mantunes conservadors, son tanben sovent dins lo meteis camp.
Puèi dins lo camp de l’occitanisme politic mantunes pensaràn que cal pas mesclar la defensa d’un lenga –que es pas comunautarisme, e perqué ne seriá pas ?- ambe la defensa d’una comunautat de biais de viure sexual. Aquí, cal dire que la comunautat dels eleits que nos govèrna estima plan de nos botar los uns contra los autres, per damorar al poder. Car es ben una comunautat d’eleits que nos govèrna, coma dels tempses dels nòbles, que, per argusias financiaras, son damorat al poder dinca 1789, dinca quand los eleits de la finança republicana damoraràn al poder ? Mantunes explícan que cal redusir lo mandat dels elegits a un an pels deputats, mas qui votarà la lei ? Los deputats se sábon votar leis per empruntar als banksters, mas sábon tanben damorar sus la branca del poder, sense la resegar. Lo comunautarisme dels deputats e senadors es ben comprès de faiçon collectiva e amagada, lor umús es lo partit politic francés.
Es vertadierament lo problèma de la democràcia que, dins cap país o Estat, es natre del punt de viste de cadun… Se pausa sempre lo problèma del modèl que cal aver per la democràcia occitana, pensi que cal un modèl que cambièsse cada cinquanta ans e aquò radicalament ; çò que es vertat per Occitània, l’es tanben per França. E soi pas segur que lo cambiament de modèl se fasquèsse sempre dins la patz e la bonastrada.

dilluns, d’octubre 09, 2006

Diversitat lingüistica : practicatz !
Linguistic Diversity : do it !
Diversité linguistique : pratiquez !
Catalans e Catalanas
fasètz saber aquò !


Quand los elegits d’Occitània refúsan dèstre normals en l’emplèc de l’occitan, quand Chirac discorseja mas fa res concretament per la diversitat lingüistica dins l’Estat francés …. Lo camin es diferent de l’autre bòrd de la frontièra :

«material electoral
Les paperetes seran en català, aranès i castellà
Lleida – La circumscripció de Lleida serà l’úncia que disposarà de paperetes trilingües de cara a les pròximes eleccions autonòmiques de l’1 de novembre. Així, hi haurà deu mil paperetes que estaran escrites en català, catellà i aranès. A més, s’imprimiran m és de set milions de paperetes bilingües per cada candidatura. El secretari de Governació i Obres Públiques, Antoni Fernández, va presentar ahir més de 130 milions de paperetes que s’imprimeixen des d’ahir a la imprenta Rotocayfo Quebecor, a Santa Perpètua de la Mogoda. Les primeres seran destinades al vot a l’estranger e per correu, procés que obliga a treballar a contrarellotge per acabar la impressió i distribució.
» Segre de dimenge passat.

La demanda meuna serà que cada elector e cada electritz del Principat de Catalonha poguèsse mandar dempuèi La Poste de St Beat (Comenge e pòrta de la Val d’Aran, Estat Francés) una letra a Mn Jacques Chirac, la mandadissa es gratuïta, ambe aquestes documents, TRILINGÜES… per probar que mai que los discorses, son los actes que son importants per salvar las lengas e la diversitat lingüistica. L’adreiça es simpla de reténer :
Jacques Chirac - L’Élysée – F75000 Paris.
E doblidètz pas de i botar un comentari, l’occitan es lenga del Principat de Catalonha dempuèi lo novèl estatut aplicat dempuèi lo 9 d’agost de 2006 ; e puèi totes los comentaris son planvenguts : - avem pas botat tant de temps per l’aplicar, la novèla lei constitutritz del Govèrn de Catalonha – sabem aplicar los discorses vòstres, mas pas la vòstra administracion, mandat per un ciutadan catalan (lo vòstre nom es important se es pas d’origina catalana) e europèu a un autre ciutadan europèu, etc…

Mercés per Occitània e la dignitat de la lenga occitana, e la diversitat lingüistica.

dissabte, d’octubre 07, 2006

Kurdistan - Bretanha - Occitània

SOLIDARITATS DE LAS NACIONS !
NATIONS SOLIDARITIES

Gràcia a l'Askol, associacion dels Elegits Bretons per la Democràcia, que exprimís lo seu sosten als 56 cònsols curdes gravament amenaçats pel regime turc.
Coma França, la Turquia respecta pas las nacions minorizadas dins la seuna istòria, Curdes e Armenians, mas tanben Grècs (e es pas simplament una question de religion, mas puslèu de laïcitat e d'Estat al modèl francés!).

Lo ligam : http://www.askol.org/

dijous, d’octubre 05, 2006


Ont cal mirar per un projècte nacional occitan ?

Where have u to watch for an occitan nacional routes ?


Qui faut-il regarder pour notre projet 'comunautariste' LOL ?

Digatz-me dins aquestas bordilhas de Sent Lís [la miuna fòto], ont cal mirar ? La bandièra amaga la plaça de la 'liberté' ! E jo que soi per la LIBERTAT d'Occitània ; e la bandièra fáuta de l'estèla que amassa totas las regions d'Occitània, l'estèla del felibritge, ambe set brancas.... Sense aquestas set brancas, a Sent Lís de Gasconha se parla alara del Comtat de Lengadòc, que seriá Occitània sancièra ? Puèi al mièg del 'vide grenier' de Sent Lís podètz veire Catinou e Jacouti, e malgrat tot, es la nòstra propriament reconeguda consciéncia politica actuala en Occitània : sentimentalista e pre-istorica ! Podem far melhor en mirar endacòm mai ? Mirar endacòm mai, mas ont ?
Un ligam utile es aquí : http://jacmetolosa.spaces.live.com/?_c11_BlogPart_p=1&_c11_BlogPart_handle=cns!49914F5702C5C72E!847&_c11_BlogPart_FullView=1&_c=BlogPart

diumenge, d’octubre 01, 2006

Nation / Nacion / Nació / Nación
-
Nationalisme / Nacionalisme


Dins la revista francofòna e basca Enbata, editada a Baiona (Gasconha e Euskadi), Peio Etcheverry-Ainchart a mestièr d’una cronica per explicar : «Non, je ne suis pas nationaliste !»….

E l’article debuta sul terrenh «Qu’es-ce que le nationalisme ?» e alara dona la definicion del «Petit Robert (Bob pour les intimes)». Ai dos diccionaris Le Robert, un de 1967 e l’autre dich «Dictionnaire Culturel» de 2005.
Es la definicion francesa aquesta que servís de basa a l’escrit dels franceses, jornalistas o pas, quand mantunes sábon la definicion e sábon l’emplegar normalament.
Peio Etcheverry-Ainhart li agrada pas d’èstre qualificat pels jornalistas francofònes tal un nationaliste car es un militant Aberzale, promotor de la dignitat per la lenga basca, lo seu pòble, e sa cultura e istòria.
Pausa lo problèma de l’anterioritat dels concèptes politics de nacion e de nacionalisme, quí es lo primièr dins la vida del pòble concernit : «Le politologue Ernest Gellner affirme que le nationalisme crée la nation, c’est-à-dire qu’il s’agit d’une constitution “par le haut”, per laquelle une idée de nation se constitue puis se propage par un processus à étapes au sein de la société jusqu’à ce que tout le monde s’y reconnaisse. Gellner a eu ses adeptes et ses contradicteurs ; certains comme Delannoi ou Hobsbawn lui opposent l’idée que c’est le contraire la nation crée le nationalisme. En fait, il est difficile de trancher car la diversité des cas que l’on a pu observer dans le monde et notamment en Europa fait qu’aucune norme n’a pu être établie de manière incontestable».
Lo concèpte d’Estat-nacion fa acabar la discutida o lo procèssus en far frontièras per una administracion, e sos limits de poder, dichas pel ben de la nacion en foncion de la viruléncia del seu pròpria nacionalisme. D'aquí avem agut totas las guèrras europencas pendent mantunes sègles.
Se pausa aital lo problèma de las frontièras, e sobretot de las talvèras [e pas simplament per saber si Baiona es basca o occitana ( gascona), car farem pas la guèrra als bascos !] :
>las guèrras europencas, africanas, nòrd-americanas, sud-americanas, asiaticas, etc.
>los estudis sociolingüistics, car l’etnisme vòl estudiar la realitat lingüistica per establir l’espaci nacional al nivèl geografic (causa que la sociolingüistica francesa s’assaja d’oblidar, per èstre politically correct.)
>l’oblit de las nacions migrantas que an pas de territorialitat lingüistica, mas espaci de migracion costumièra, dins l’annada o dins l’istòria.
>la dificultat d’establir una pensada nacionala per las zònas de creolizacion lingüistica, tal en país charnego per Occitània, o suls limits nòrdencs d’Occitània.

Mas Peio Etcheverry-Ainhart oblida de dire que la definicion de nacion càmbia d’una lenga a una autra, dedins un temps istoric donat, o dins la meteissa lenga (ex, la francesa) en foncion dels bessonhs politics [diacronia lingüistica], aital s'oblida de donar los cambiaments de la definicion francesa e la datacion de sa definicion presa dins sa cronica.
La definicion que m’agarda es la de l’enciclopèdia catalana, per sa precision e pel pès donat a cada mot, car los catalans sábon las consequéncias de totas las terminologias al nivèl politic, e los jornalistas catalans particularament, per opausicion als franceses o espanhòls.

Nació [que los occitans escrívon ‘nacion’] f. dr/polit. Comunitat d’individus als quals uns vincles deteminats , però diversificables, bàsicament culturals i d’estructura econòmica, amb una història pròpria, diferenciada i diferenciadora i una volontat d’oganització i projecció autonòma que, el limit, els porta a voler-se dotat d’institucions polítiques pròpries fins a constituir-se en estat.
Nacional adj. 1 polit. a Relatiu o pertenyent a la nació b Estatal (oposat a estranger i a internacional). 2 Dit de les escriptures merovingia, visigotica, beneventana i insular (irlandesa i anglosaxona).
[…]
Nacionalisme m 1 polit. Actitud política derivada directament del fet d’atribuir, en un terreny ètico-politic, un valor altissim al fet nacional o a la nació […]

Los sinònim donat pel Diccionari dels sinònims Franquesa son :

Nació, El Poble català, Els pobles hispànics.
...per analògia
Estat (escrit generalment amb majúscula), la nació o conjunt de nacions sotmeses a un meteix govern. L’Estat espanyol.
Potència [en occitan poténcia], estat sobirà, esp. D’importància i força militar o econòmica. Espanya va èsser una potència durant el segle XVI.
País, territori d’una nació ; s’usa també com a sinònim d’Estat.
Cp. Pàtria (> Estat)

Los diccionaris franceses díson que lor definicion es legalista, donc pas universala, dixit l’interessant e long tèxte donat dins lo Dictionnaire Culturel de 2005.

diumenge, de setembre 10, 2006

Atanben la democràcia se bastís ambe actes simbolics

Also we built democracy with simbols

La démocratie se fabrique aussi avec des actes symboliques

La democràcia se pòt pas amagar, es un ensemble d'actes publics, comparem !

N'ai escrit 2 causòtas sul aqueste ligam : http://jacmetolosa.spaces.live.com/?_c11_BlogPart_p=1&_c11_BlogPart_handle=cns!49914F5702C5C72E!748&_c11_BlogPart_FullView=1&_c=BlogPart

dissabte, d’agost 12, 2006


Far foncionar la democràcia

La meuna volontat es d'o far per Tolosa, e sa region, pas simplament la region administrativa francesa, Midi-Pyrénées... que se sóna aital o Occitània centrala.
Es una question que me pausi quand lo sistèma es bloquejat en doás partidas :
- P.S. Francés /PRG/MdC ( francés tanben tot aquò) e que an bravament oblidat Jaurès ! Lo PCF jòga encara ambe los vièlhs conceptes politics. E los Verds son encara tròp verts per governar en Occitània.
-U.M.P. ( ambe un accòrd especial ambe l'UDF, que se cal recordar la frasa d'Alain Juppé, "lo melhor d'entre nosautres", que expliquèt «l'UMP a coma modèla lo PP», lo partit pòst-franquista.)
[lo FN es ipercolonialista en Occitània, e es pièje que lo franquisme, mas son clars : matarà l'occitan, alara que los autres son ipocrites a prepaus de l'occitan]
Totes aquestes partits franceses en Occitània s'acòrdan per donar pòstes a l'un o a l'autre.... Comunautat de Comuna, gestion dels projèctes intercomunals, Grand Tolosa, etc.
Zo fan de tala manièra que los amics trabálhan ensemble, a SICOVAL per exemple, mas tanben la comuna de Colomiers es tanben coneguda.
E en meteis temps se fan una guèrra que es una trufadissa pels electors e manten l'illusion -una mena d'illusion a lo que vòl pas veire o saber, e que escota los mèdias locals- de diferéncia politica. Alara, me pensi que l'electorat es enganat. E la clau se sóna una entrepresa de fabricacion dels ciments!... Que ela jòga los mercats publics, e perqué li reprochar ? Cal ben trabalhar ! E mantunes son engatjats politics per recebre pòstes politics de decisions public, de "servici public".
Car çò que los ciutadans an pas encara comprès es que la democràcia s'impaurarà pas dempuèi París, e que aquesta democràcia en Occitània a un prètz que la moneda es la dignitat pel pòble sancièr, la nacion nòstra. Un prètz per la democràcia es jamai la violéncia de mantunes actors politics.

dilluns, de juliol 03, 2006


La mediatizacion de l'occitanisme politic passarà per aquesta lista de ligams : http://jacmetolosa.spaces.live.com/blog/

Quand la democracia es longa d'obténer ....

clicar aquí

Lo país occitan es dominat per l'esperit francés, per ne saber mai : clica aquí
Es un luòc de debat, doxalogia occitanista per la "França d'en Bas".

Mas coma sabi que i a camin a faire, val melhor aver bonas savatas : clica aquí