arcuèlh

diumenge, de juliol 31, 2011

L’Estivada 2011 de Rodés s’acaba

Arribat lo dimècres, e partit pels Tripons de dimenge, pòdi alara donar una comentari quasicomplet de l’eveniment occitan de l’Estiu 2011.

Partit ambe totes los apriòris e inquietuds pel cambiament de luòc, L’Estivada damora un luòc unic de la promocion de la musica occitana. Es lo luòc que recampa totes los endreits d’Occitània, totas las institucions oficialas o associativas que s’i fabrica la cultura occitana, cultura que podrà jamai sobreviure sense sa lenga.

IMG01119-20110727-1010

L’endreit d’Occitània prepausa aital una finèstra per desvolopar una politica lingüistica.

A L’Estivada l’implicacion dels actors del territòri es interessanta, soi segur que per 2012 serà encara mai importanta. Dels tripons d’aquel dimenge, a las ensaladas ambe fromatge del país, l’aligòt e las bièras del país, mai tanben lo vin. Soi quasiment segur qu’es l’endreit que lo vin de Marcilhac encontra son public lo mai bèl, un public educat e ambe plaser d’encontrar.

Lo public de l’Estivada son de tres categorias : – 1 - lo qu’i son perqué son los partenaris (politicians, associacions, musicaires) – 2 – lo public qu’es sonat pels mèdias lo grand public – 3 – los militants qu’i son per solidaritat ambe l’organizacion.

IMG01131-20110727-1803 Lo public de l’Estivada dins los tres cases es un public grand. Se podrà çaquelà explicar que lo n°1 es pas pron implicat dins los encontres ambe lo public 3, car ne soi segur aquò podrà melhorar la politica lingüistica en Occitània. Se nòta çaquelà diferents nivèls d’implicacions : lo personal politic interessat (Felicitacions, en general zo fan saber), lo public politic cap-brica interessat mas aquí per la fòrça de la manifestacion (Felicitacions perqué un jorn s’i interessaràn), lo public politic aquí per asard de las visitas “importantas” (li caldrà trapar de plaça per melhor entendre las revendicacions politicas de las associacions e dels benevòlas associatius). Ai poscut tanben entendre l’engatjament real del president del Grand Rodés, i a pas cap de dobte aquí, lo Grand Rodés serà mai bèl, mai digne, ambe una Estivada respectada e promòuguda dignament. E la volontat del Grand Rodés es clara : L’Estivada es essencial per Rodés, pel Roergue e per TOTAS LAS REGIONS OCCITANAS ; se cal alara felicitar de la visita oficiala de la presidenta de la Region Peitieu-Charenta, un exemple de seguir per totes los elegits e las elegidas d’Occitània, un exemple que cal notar : se totes los elegits d’Occitània fan lo camin de Rodés, son pas 20.000 personas per jornada qu’i aurà a Rodés, mas 30.000 ! Es un objectiu qu’es en mans dels elegits de Rodés, e dels socio-professionals ; los militants seguiràn ambe GRAND PLASER.

IMG01154-20110728-2143 E lo grand public… Quitament aquí es excepcional, e totas las generacions confondudas. Es segurament lo public que mostra lo camin a las reticéncias politicas exprimidas ambe parcimonia e lentor pel public 1 (sos-categoria politica). Lo grand public vòl clarament d’una politica per l’occitan, e l’Estivada es pas sonque que l’illustracion de l’enquèsta de Miègdia-Pirinèus sul tèma, enquèsta que serà difusada en setembre (e tanben presentat sobre quel blòg). Lo grand public es magnific, perqué ? Dins manifestacions d’aqueste escantilh, d’aquela dimension, se podrà sempre far atencion a las mesclas de generacion (lo public jove es turbulent, se pòt entendre), e bè aquí totas las generacions son presentas, e fan de lor visita coma un element de lor occitanitat. Es evident que lo grand public de Rodés es un pòble occitan amb tota sa dignitat. Alara, pel public 1 (politic) qu’an páur de l’embarrament ideologic, me cal simplament explicar qu’es puslèu dificile d’entendre lo public ‘francés’ qu’es pas encara dintrat dins la fèsta de la nacion occitana (coma pòrta lo messatge del grope Lo Dalfin en conferéncia de premsa) ; quí s’embarra dins un refús de veire la demanda occitana del grand public ? L’Estat francés, lo ministèri de la cultura (per exemple qu’es pas present, nimai d’Éducacion Nationale, gaire presenta) L’Estat francés es estat designat, mas pas sonque. Lo grand public es un grand public de ciutadans/anas franceses/as que mostra lo camin occitan per la democracia a travèrs d’expression de la musica e de la dança, e de la canta, e de las editions de libres occitans, e de las accions de totas menas per far viure e rendre vesedor l’occitan dins totes los parçans, de totas las colors, de totes los païses d’Occitània. Es lo public que felicita, coma ièu, totes/as los/las organizadors/oiras pel trabalh de L’Estivada 2011. Es un public fidèl, malgrat totes los frens que seràn corrigits l’an que ven ; ai pas entendut un ciutadan o una ciutadana de Rodés explicar que seriá lo contrari. Es aquel grand public que fabrica un Rodés capitala d’Occitània, un luòc essencial per entendre las demandas politicas dels Occitans e de las Occitanas.

IMG01125-20110727-1208 Lo tresen public militant es lo public que jà dempuèi annadas pròba que Rodés es devengut SA capitala. E coma la dignitat lingüistica en Occitània fabrica lo nombre dels militants e de las militantas, se podrà notar que lo public dels militants occitans, l’occitanisme real, l’occitan de cada jorn, i trapa aquí una visibilitat que pesa dins lo païsatge lingüistic e culturala del Sud de l’Estat francés. L’Estivada es lo moment de presentar las pichonas polidas produccions al GRAND PUBLIC (n°2) e tanben  lo public n°1 qu’ajuda plan basicament al finançament. Es lo public qu’es segurament lo mai concernit per la dignitat de la lenga occitana e que prepausa las seunas solucions al GRAND PUBLIC. E contrariament a la rumor nacionalista francesa, es un public dubert, segurament lo mai grand nombre de militants duberts de l’Estat francés ; cal pus desconar sobre los qualificatius que li cal donar, cal pus entendre que “se dubrís al monde” alara que zo fan sistematicament, sense reala resulta del costat de l’Estat francés. uèi es quasiment segur que lo sistèma de las entrepresas de Rodés serà implicat dins l’organizacion venenta.

Uèi a las 18 oras, podèm assegurar que L’Estivada 2011 es estada una granda capitada, al delai de las chifras. E tot se melhorarà per 2012 (estand de libres mai vesedors, logistica de transpòrts publics, preséncia al centre de Rodés E a Borran, preséncia mediatica francesa –aquels son pas dubèrts !, mai tanben benlèu espanhòlas e italianas, sense oblidar la catalana, signaletica dedins la vila de Rodés e al entorn de Rodés –dins la region administrativa e lo departament, e tanplan en fRANÇA, perqué pas mantunes productors e comèrçes occitans mai engatjats tanben per respondre a una demanda mai granda, etc. L’objectiu per l’an venent es 30.000 per jorn. Es potencialament clarament a la portada de Rodés, del Grand Rodés, del Roergue e tanben d’Occitània.

Uèi disèm : mercés a totes/as e sobretot als organizadors militants e las organizatriças totparier.

Provèrbi : «A Rodés per l’Estivada sempre fa bèl temps»

dissabte, de juliol 30, 2011

Co-oficialitat : zo volèm tanben per l’occitan !

Aquí en Occitània, avèm pas revendicacions pron claras : o cal dire l’occitan oficial es possible coma lo catalan oficial a Perpinyà…

co-oficialitat

Quora 11.000 van veire Nadau a Rodés, per l’Estivada, e èra pas question d’una manifestacion politica ; èra simplament una reconeissença del pòble occitan (militant e fòrça vesins de Rodés) cap a un trabalh fòrt per la musica e cançon populara occitana, la vida d’una cultura e de sa lenga, una civilizacion ; me sembla alara normal qu’aiçò fosquèsse clarament dins los programas electorals dels candidat per 2012.

Èstre ciutadan d’una Occitània pantaissada sufís pus, cal una reconeissença collectiva de l’occitan. Pel moment, lo dreit es decidat a París, alara cal demandar als candidats que ne faràn per aver una co-oficialitat de l’occitan en Occitània ?

Non pas una lei per un panèu en occitan, volèm la dignitat : CO-OFICIALITAT.

Dins las revendicacion clara, es tanben un sistèma de decentralizacion ambe un finançament autonòme, e poders legal sobre diverses caire de la vida publica e publica.

Es pus question de demandar la compassion : cal la dignitat.

Mèdia(s) a l’Estivada

S’i espèra los mèdias radiofonics cristians de l’Estat francés, perqué ? E tanben La Croix o La Voix du Midi.

RBE Itàlia

Donc es clar, fauta Radio Présence (la radio catolica de Miègdia-Pirinèus de Lorda a Fijac), RCF (Aude e Albi), Radio Ecclesia (Avinhon e val de Ròse), Lapurdia Irratia (Gasconha còst atlantica), Espoir FM (Agenés e Carcin) o las ràdios catalanas catolicas, etc.

La preséncia dels mèdias francés es limitada, d’aver mandat sonque un jornalista. Zo cal felicitar, perqué abans èra la cultura de l’ignorança, l’excepcion francesa cultivada. Mas es pas brica sufisent. Per Avinhon i son una setmana sancièra, per Rodés i podriá èstre una jornada.

Dins la lista dels mèdias qu’an de far melhor, vos pòdi listar : Sud Radio, Europe 1, Radio France (totas las antenas), RTL, NRJ, Nostalgie, RFM, RTS, Radio Grand Sud, etc.

De la meteissa dralha i fauta las ràdios privadas catalanas coma Flaix FM, o la correspondenta a París, Radio FG…

Puèi pensi evidentament a Catalunya Ràdio (per son antena aranesa)… al mens !

Ségolène Royal es passada a l’Estivada 2011

François Hollande es devengut membre d’aunor d’una republica novèla d’Occitània a Carcassona… republica desconeguda de totes/as a Rodés, aquela republica, fauta de dignitat nacionala.

Espiatz aquela imatge :

Ségolène Royal a L'Estivada 2011

Aquí lo mícro es pausat, Ségolène Royal es a l’escota de totas las mai grandas associacions de promocion de l’occitan. La tenda èra pron granda per albergar l’esperit dels cònsols locals, cònsols que parlejávan defòra esperant la sortida. Senon, los militants volontaris èran al pè de la taula, per gaitar, e daissavan la plaça a d’autres al fur e a mesura de las  50 minutas passadas aital a escotar, e notar.

Seriosa es estada lo passatge a L’Estivada, mas pas pron de temps per parlar a cada estand, coma zo a poscut remarcar lo president actual del PNO sobre lo blòg oficial.

Arribada en retard, aprèp una manifestacion per l’espital local, Ségolène Royal arriba a L’Estivada. Es evident : es un eveniment ; es un personatge politic d’importança qu’arriba e qu’es esperada, e pas simplament pels capolièrs de l’occitanisme, mas tanben per la populacion jova e simpla de Rodés, aquí presenta per l’eveniment. Las paraulas dels mèdias díson qu’es populara : ES VERTAT.

Ségolène Royal notava, es evident que notava pas coma presidenta de la Region Peitieu-Charenta. La region Peitieu-Charenta serà la darrièra region que fautava a l’Estivada per èstre lo festenal de totas las regions d’Occitània, ambe una plaça especiala que serà d’ara endavant donada als poders politics de Catalonha.

Ségolène Royal a passat puèi d’estandand en estandand aviat, es evident dinca l’empont del concèrt-bal ; al luòc, la visita a pas atudat los dançaires… e Ségolène Royal a contunhat dinca pesar lo cambajon de l’associacion dels estudiants, lo MEDOC. Aquí una remarca s’impausa, un cambajon es pas la cuèissa d’una vaca, es pas 25 kg (edr!).

Puèi lo cap-mèstre de Macarel e partenari de la manifestacion L’Estivada, li a portat una bandièra francesa ambe l’adaptacion a Occitània. Segur que serà una bandièra que Ségolène auràn mestièr de monstrar pertot en Occitània a totes los militants e elegits socialistas, pels autres desplaçaments.

Coma l’ai escrich amont, aurà pas agut lo temps d’escotar lo grope sobre l’empont. Alara li conselhi d’anar sul site de L’Estivada per escotar los enregistraments prepausats.

Coma l’ai escrich sobre d’autres blògues, aurà pas agut lo temps pron bèl per escotar la CGT spectacle o los joves païsans de Roergue, mas los serà anat saludar, sense cap complèxe, en tota simplicitat.

L’ensemble de la taula redonda es estada enregistrada per una ràdio locala, benlèu que serà alara disponible en linha, zo vos farai saber.

-°-

1 / Una nòta d’umor : se Nicolas Sarkozy èra vengut, segur que las chifras de l’Estivada (en frequentacion) auriá aumentat, veire doblat, gràcia a la venguda del CRS per susvelhar la bèstia, e lo “bon” pòble occitan.

2 / la camiseta en primièr plan, es un militant del parti socialiste, e qu’a plan lo vist mediatic per s’installar sobre la linha de las camèras…

3 / çò que cal saber sul mercat … del vòt francés :

Estivada

E al moment qu’escriviái aquel tèxte, Ségolène Royal donava un devís important per las idèas partidas d’Occitània, e matadas per la violéncia francesa (tèxte en francés mas qu’amerita d’èstre legit).

Ségolène Royal aprèp Rodés 2011

L’Estivada 2011, Rodés defend sa lenga e sa cultura dedins la vila

Aquesta annada l’installacion de L’Estivada, manifestacion musicala e culturala occitana pan-occitana dempuèi 18 annadas, es estada cambiada radicalament. Lo dangièr del cambiament de luòc es estat desplaçat pels organizadors, organizadors que son de granda qualitat de professionalisme, e sábon far ambe totas los frens potencials, cal que L’estivada damorèsse al centre d’Occitània ; lo còr i es e la volontat militanta tanben. L’Estivada 2011 serà* (escivi a dos jorns de la fin del festenal) un succès a totes los nivèls pels organizadors, çaquelà la populacion qu’a dempuèi tempses plan associat l’imatge de la vila, del pòble de Rodés ambe la manifestacion, la populaicon es inquitieta de l’elonhament del centre de la ciutat.

Cal notar los problèmas per ne trapar solucions, e serà urgent per las sobrevida del festenal, de l’encontre nacional de musica e canta d’Occitània. La fòrça de L’Estivada es que, partit d’una volontat politica clara (Marc Censi que cal mercejar per aver agut l’idèa politica e l’aver installat a Rodés – o escrivi perqué mantunes o vòlon pas recordar) capita d’èstre una clau economica per Rodés, capita d’èstre un punt important qu’i caldrà èstre al nivèla poltiic per aver un èime reconeguda pel país nòstre e al nivèl de l’Estat dich republican francés.

Los problèmas de L’Estivada, es pas que la populacon a pas encara demandat de signaletica en occitan dins la vila, non brica, es que lo sistèma de transpòrts collectius (titolat “navette”) es pas al nivèl de l’eveniment europèu qu’es L’Estivada. De mai una “naveta” que s’arresta als arrests de bus, es pas una naveta. Caldrà que los politicians de Rodés venguèsson a Tolosa veire çò qu’es una navette electrica per se passeja dins la vila per ajudar lo comèrç de se desvolopar, al de tota fòrça una naveta occitana, que passa cada 10 minutas entre Onet, la gara, Borran, e lo centre de Rodés. Una naveta cada 10 minutas son 25 a 30 minutas pels festivalièrs, zo cal plan notat, car cal èstre clar. Donc, es forçadament un abandon d’una partida del programa per los que vòlon tot veire –e sembla ques la manifestacion fosquèsse faita per aiçò- es impossible a Borran. Perqué 30 minutas, perqué, un festivalièrs, coma tot lo pòble occitan digne e conscient, es un ciutadan que parla … vaquí donc lo festivalièr que arriba a l’estacion de la “navette”, segur li cal una granda chança per arribar una minuta abans la naveta, mas concretament arriba a 9 minutas de la naveta següent. 10 minutas de transpòrts, 5 minutas per anar a l’estacion, abséncia d’arreste coërent per l’amfiteatre, 10 a 11 minutas de mai per zo trobar, avèm aital lo compte : 5 + 9 minutas d’espèra + 10 minutas de transpòrts + 11 minutas de marcha per trobar l’amfiteatre = aquò farà 35 minutas… un espectacle que clava a16h30, e l’autre debuta a 16h30 … es impossible, cal far de causidas.

Es plan clar que L’Estivada es una capitada, mas pas simplament per rason de federacion de las creacions occitanas en un sol luòc geografic (Rodés-Borran-Amfiteatre-Musèus), mas perqué lo sistèma economic de la vila es solidari ambe tot eventuala pression-repression per demesir un fara cultural E lingüistica, L’Estivada. E quora escrivi de la vila, es manièra de dire qu’es tot lo Roergue (que los Franceses díson Aveyron), qu’es concernit per l’afar. Se vei : l’arcuelh es de granda qualitat quora disèm que sèm aquí per L’Estivada. I a una mena de solidaritat estantanèa qu’es donada aital al torista qu’arriba per L’Estivada.

De mai dels problèmas de logistica dels desplaçaments dels estivalièrs, i a la causida del luòc, dabans la pòrta de l’espital. Aquò zo podèm pas concebre, es clarament una enormitat de pas comprendre, per anar del centre de Rodés a l’espital, cal passar per la plaça causida per la municipalitat, e donc arribar al puslèu (es o seriá una urgéncia), e virar al entorn del luòc de L’Estivada, ambe una securitat que sap pas qu’i a l’espital darrièra l’installacion de L’Estivada. Es pas de creire que la mucinipalitat qu’a l’uèlh sobre tot lo sistèma “servici public” que l’Estat UMP vòl destrusir, qu’aguèsse pas vist aquò. Zo comprèni pas.

Elonhat del centre de Rodés, L’Estivada s’installa donc a Borran (pels Franceses Bourran), lo barri es simpatic, devendrà popular se las animacions occitanas s’i fan tota l’annada, e seriá una plan bon idèa, tot l’an e tanben ambe una Estivada 2012 plaçada al centre de Rodés e tanben a Borran ; car… al concèrt de Nadau, 11.000 personas segon los organizadors (i soi estat las chifras son la realitat, incredibla realitat, mas pas estonant), quin bordèl per ne sortir ! a las 1 ora de la nuèch, nuèit, nuòch (farai dins lo pan-occitan !). Totes los locutors occitans de Rodés estíman L’Estivada, e alara del centrevila qu’i èran acostumats, a Borran que devon suportar (bars voides, òtels elonhats, restaurants pauc frequentats, botigas d’estiu, abséncia de signaletica reala, abséncia d’informacion a l’ofici de torisme dins la lenga del país, ara avèm una fotografia qu’es pas gaire comprès la realitat de L’Estivada), pòdon pas anar a L’Estivada se las dichas navetas s’arrestan de circular a las 19h30 … Mas una causa segura, l’occitan es la clau a Rodés per las rasons politicas (fau de filosifia politica aquí, las rasons), e quora se li parla occitan, a la mamèta del cap del pont, la mamèta respond en occitan e parla … fòrça mai qu’en francés. Ai retengut per vos, al cap de 3 setmanas de pleja a Rodés, L’Estivada arriba e lo solelh tanben mas dimècres èra pas segur, alara cresi melhor la paraula qu’ai poscuda entendre en version originala e fòra la comuna : «per l’Estivada, a Rodés, sempre que fa bèl temps», mas se n’aprendrà segur mai, e pòdi pas tot notar aquí. L’occitan es l’amna de la vila de Rodés e lo revelador d’un ciment collectiu, perqué vóler l’elonhar del centre ciutat ?… La platja lingüistica es pas agradiva a quí ? Quí vòl castigar L’Estivada, quina es aquesta fòrça amagada e que se vòl grandament amagar, que non vòl pas del festenal ? Quina es la fòrça aquela ?

Aprèp totes aqueles sentiments, afortit per una participacion de terrenh, sobre Rodés, vos vòli informar de las paginas Internet que fan unas linhas sul festenal :

L'Estivada Circulacion Espital

Midi Libre, un jornal local a Rodés, es un partenari important de L’Estivada, pas pas esclusion. Cada maitin a pas cap problèma per emplenar las doás paginas… en lenga francesa. E benlèu qu’un jorn a L’Estivada i aurà un jornal tot en occitan per exprimir l’actualitat e se vendre dins la vila. Al moment de L’Estivada, per debutar.

L'Estivada Productor del país

Zo cal escriure, los productors locals son implicats, grandament, e aquesta annada 2011, la solidaritat ambe lo festenal es estada clarament exprimida pendent l’inauguracion en preséncia d’un personal politic bèl, e pas totes implicats coma Martin Malvy o Guilhem Latrubesse sul tèma… La solidaritat es estada exprimida tanben de totes los nivèls, L’Estivada es un endreit que totas las revendicacions s’i devon fa veire, «la revòlta es l’èime occitan» (me sembla aver plan entendut), totas las revendicacion occitanas e pas simplament occitanistas. Es donc un festenal que lo personal politic de l’Estat francés, los Franchimands de tot escantilh, aurián de visitar abans totas las eleccions. La CGT spectacle” zo faguèt e los “jeunes agriculteurs” tanben. Los ostelièrs zo faguèron a cada estivalièr.

E per clavar sul bilhet aqueste, e lo francés es tanben utile per ensenhar lo camin a mantunes politicians de Rodés, l’urbs occitan al mitan d’Occitània, e pas gaire dins lo «milieu occitan» (ai après a Rodés qu’i a una mafià occitana – edr !), vaquí donc las ensenhas francesas que cal comprendre aital melhor:

L'Estivada Rodez News

Rodés Las Novèlas… presentarà en francés ambe un títol dins lo patois novèl parisenc, Rodez News, l’importança de l’afar. L’Estivada es devengut un simbòl de la renaissença occitana, sense cap d’ostracismes politics o etnics. E quora zo escrivi es qu’ai mantunas rasons que d’unes zo vòlon far creire…

De mai, L’Estivada debuta una entrada dins la premsa la mai venduda en fRANÇA, la premsa feminina :

L'estivada Capféminin

Ai notat las preséncias de France Info, Sud Radio, totas las webtv regionalas, la Dépêche du Midi, Centre Presse totparier, Totem, etc.

L’Estivada es estada e serà sempre un festenal exigent, e lo politic es sa primièra exigéncia ; la dignitat per l’occitan passa per L’Estivada, e alara serà sa segonda exigéncia.

Serà pas lo sol bilhet sul tèma… avizatz-vos : n’i aurà d’autres aquí totparier, e zo podètz far circular farà de plan bon ben a mantunes d’o saber legir.

diumenge, de juliol 24, 2011

De fRANÇA a LETÒNIA : un autre monde es donc possible…

Podèm considerar que lo sistèma francés es poirrit de cap a cim. L’avèm ja probat ambe mantunes bilhets sobre aquel blòg.

Zo podèm tornar confirmar, assegurar ambe lo libre aquel …

privilègis de la republica

E podèm considerar que lo personal politic francés (en Occitània tot parier) es incacapble d’o cambiar. Alara en Letònia, los ciutadans e las ciutadanas an trapat un camin (non es pas aquel d’un estremista ultracristian), un camin que la quita santa republica francesa a pas encara agut en cap, dins las seunas «gentetats» republicanas talament autoproclamadas, Letònia a pas agut trapat lo referèndum eliminatòri.

Letònia, lo pòble letonian, a agut de saber çò qu’èra la partidocracia, ambe partit unic e sovietic, e donc a potingat l’afar dins la constitucion del novèl pichon Estat Èst-europèu. Nosautres avèm una casta al poder, e per l’enlevar d’aquí que devèm far ?

Latònia RFI 240711 Los pòbles de fRANÇA an daissat a una casta lo poder (ambe una abséncia de doás annadas entre 1789 e 1792), lo poder de decidit lo tipe d’engana que nos es prepausat regularament (pauc impòrta l’etiqueta). Çò de pietadós es que l’extrèma-dreita francesa pensa que cal assimilar Wallònia a fRANÇA… Pel grand plaser dels Flamands, segur, mas evidentament contra la democracia en Wallònia (que damorèssen en patz e liures, segur fòra fRANÇA !).

Lo sistèma letonian deuriá èstre imposat a totes los Estats membre de l’Union Europèa, per desvolopar las democracias pels pòbles europèus, dins l’Estat centralista francés tanben. Fichte en Alemanha viliá del sistèma francés contra los Princes, es benlèu pas lo camin que cal tornar prendre ; mas es evident que la redimension de las democracia podrà qu’ajudar a la democracia d’èstre viventa en Euròpa dins lo sègle venent.

Contrariament a unes extremismes de dreita blosa e cristiana, o de l’esquèrra que viu del partidisme, pensi que lo retorn del poder al pòble es justament enlevar a una casta lo poder dels Estats centralistas (suprimir los Estats centralistas que ne vívon sobre), e se farà pas per la violéncia, l’avèm vist pendent la dicha Révolution française. Mas çò de segur la democracia se farà pas ambe un Estat a la geografia francesa actuala, malgrat la santetat de l’exagòne.

complicat los Franceses

dissabte, de juliol 23, 2011

Espanha mestreza l’occitan

De Cornoalha arriba aiçò, aiçò que pròba qu’una politica volontarista pòt ajudar una lenga de tornar a la dignitat.

Korwell

L’Escòla Aranesa, jamai visitada pels sistèma francés d’Éducation Nationale (los nauts-foncionaris al mens), a probat qu’aiçò èra possible tanben en Occitània, ambe un pauc de fòrta volontat.

Puèi nos pausèm la question : perqué en quaranta annadas de l’E.N. es arribat a passar de 05,5 a 0,6 % per Tolosa las doás darrièras annadas ?

contra l'occitan

L’afar es importanta per l’occitan, mas tanben per la dignitat del Parlament de Catalonha, qu’es sistematicament castigada per Madrid.

A desfaut d’aiçò, de dignitat, avèm d’iniciativa privada per emplegar una lenga mesprezada :

poesia d'aiçí

Martina Gròs-Aguilera fabrica una defensa de la dignitat del país entre País Nimesenc (Provènça) e Auvernha.

E per evitar la desinformacion parisenca sul subjecte belga, vos conselhi tanben d’anar veire lo site Internet aquel : picatz aquí.

casa

divendres, de juliol 22, 2011

Lo Campus arriba aital al corrièl …

Lo Campus es una revista universitària, aquela de l’universitat de Lleida/Lhèida. Me soi pausat la question perqué m’es estat mandat  la revista, puèi … Ai trapat utile de veire l’emplec de l’article LO, enluòc de EL dins lo catalan normalizat. I a segur rasons lingüisticas que son estadas pesadas. L’unitat lingüistica occitano-catalana passa pel LO ?

Alara coma ai lo sens de l’umor (autanplan que los lingüistas de Lhèida), ai adaptat una promocion per la revista, per aguer un interès comercial, de donar enveja de legir (aquò fauta dins lo mitan universitari, benlèu mai aquí que de l’autre bòrd d’Occitània).

Lo Campus

Puèi en picar sobre la pagina indicada, perqué al delai de l’abséncia d’aguisatge marqueting, ai una curiositat al cap…

«Er Estudiants es la patida aranesa de la revista […]». Tè ?!? Qu’es aquò ?

capcalera

Es dins lo numèro d’agost e setembre… I podètz anar es de bon legir ambe una presentacion modèrna de la revista. En 50 questions se podrà «díder entà conéisher» melhor Josep Sans Socasaus, «navèth Responsable de la Politica Lingüistica deth Conselh Generau d’Aran».

Es redigda dins un occitan d’Aran, un occitan de la Gasconha aranesa, en aranés donc.

Tot fot lo campus, mas cal aver un gran de curiositat per legir las revistas universitàrias.

Er Estudiant propausa una presentacion de Sans

dijous, de juliol 21, 2011

Maurís Sgaravizzi es partit de Niça

Maurís Sgaravizzi

La cançon en lenga nòstra e la musica al delai de Ròse son en dòl.

Segur i aurà una commemoracion sobre Nissa Pantais dins los jorns venents.

Niça en dòl

Maurís Sgaravizzi Nice Matin 230711

dimecres, de juliol 20, 2011

Las màfias de las pistòlas s’instállan pertot en Euròpa

Albaneses AVUI 270711

Èra puslèu costumièr d’aver una ataca de veitura als fuòcs de circulacion a Barcelona ; los mossos d’esquadra son acostumat d’aver la lista seriosa de las etnias o colors de pèls per saber quí es supausat aver fait una ataca ; uèi cal clavar tot per circular en automòbil a Barcelona, car son a panar quitament quora sès a menar lo veïcul. Los que son pas estats dins aquelas causas a Barcelona, pòdon pas comprendre, es susprenent.

Uèi la polícia sembla aver arrestat un Albanés dangierós, segon Interpol. Mas al meteis moment aprenèm ambe France Soir que la màfia georgiana ambe una basa a Niça s’installa en Euròpa occidentala, e donc «en Espanha», la dimension d el’ex-sovietica es la dimension de la punt del continent europèu, quitament mai pichonèl ; aprenèm tanben que The News of the World expleitava las sorgas policiàrias de Scotland Yard e quitament las ajudava de créisser...

Portada France SoirMàfia de l'Èst (1)Màfia de l'Èst (3)Màfia de l'Èst (2)Màfia de l'Èst (4)

L’un e l’autre de las nòtas d’informacion son ligats ?

O es simplament un fenomèn de premsa, la polícia a mestièr de comunicar, e alara aiçò es presentat a la premsa qu’a al meteis temps, pron d’espaci –l’estiu- per integrar l’informacion qu’un autre jorn seriá pas publicada ?

Lo guida de l’Euròpa –continent- criminala es esperada, per melhor entendre lo plan mèdia de la polícia e de las màfias, per melhor entendre los movements economics qu’aiçò fabrica, e benlèu cal un indici per preparar un budgecte de l’estat de l’afar e de l’Estat.

Mas per debutar, coma i a cobèrta suls Francsmaçons en fRANÇA, s’espèra una cobèrta sobre las màfias de la pistòla en Euròpa, per las revistas, Figaro Magazine, Nouvel Obs, L’express, Le Point, Marianne.

S’espèra tanben de veire que l’argent de FRONTEX passèsse a la susvelhença intèrna de la màfia europèa, una especialitat que sabèm exportar totes, e ambe diversas versions (la pistòla n’es una, avèm tanben la sexuala, quitament la financièra).

Es tanben interessant de veire que las màfias an pas cap problèma(s) lingüistic(s) a Barcelona, mens que los estudiants de Tolosa per entendre parlar catalan dins las universitats de Barcelona. Benlèu qu’un Eurasmus de las màfias es pas necita, mas que l’Eurasmus podriá prepausar un estatgi “màfia e lengas” pels estudiants tolzans !

Хороший день !

Philogelos

dimarts, de juliol 19, 2011

Seguida macabra de la tecnocracia republicana, François Fillon li agrada.

Legissetz los dos articles, la République française a sistematicament foncionat aital, es una “tradicion republicana” segon François Fillon, una tradicion qu’es supausada pauc entenduda per Eva Joly.

Mòrt per la fRANÇA

Mas la tradicion francesa es lo militarisme e bastir monuments per potingar las errors estrategicas de la seuna armada, e de son personal politic. François Fillon zo vòl promòure coma una bontat, crevar per la bontat d’un personal d’aquel tip, non mercé.

Es una pietat republicana francesa, es pietadós que la republica fosquèsse pas una aisina collectiva per melhor viure sobre aquel planèta, e non pas crevar per una elita nacional-expansionista de Neuilly/Seine que se trufa dels pòbles de fRANÇA, que se trufa de la vida umana.

E vaquí la resulta en fotografia :

Image

-°-

Vernet d'Arièja comentat

France Culture assumís lo nacional-expansionisme parisenc

Un debat acaba d’èstre organizat a Montpelhièr sul tèma de «le peuple a-t-il un avenir ?» e sa sobrevivença donc… Quora lo singular es un problèma tipicament francés, sèm dins lo registre religiós republican, dempuèi Ernest Renan e Maurici Barrès los intellectuals franceses fan una assilimacion concreta entre l’antropologia e lo juridic, i  aurà alara un sol pòble quora i a un sol sistèma juridic que fabrica un ensemble qu’es dich alara coërent e alara dich una nacion, soleta ambe sa lenga e sa capitala (sul tèma etnista, una lenga = un Estat o sistèma juridic), ambe donc una sola lenga imposada e assimilatriça.

Lo public nombrós es supausat legitimar lo discors, es lo dictat de la majoritat contra la talvera qu’es supausat aver desaparegut per assimilacion organizada e manipulada pels mèdias qu’an sempre refusat de donar la paraula diferenta e alara non nacionalista francesa.

promocion antipromocion

Lo modèl francés es de l’etnisme aplicat, una faiçon de practicar lo netejament etnic (eliminar d’etnia e la diversitat umana) devath lo pretèxte de la lenga emplegada per escriure la lei.

Lo singular es de donar en parallèl ambe «lo pòble de dieu» que mantunes ciutadans occitans pòdon entendre regularament dins las messas catolics de uèi. L’unicitat de pòble de dieu sembla fòrça a l’unicitat del pòble republican francés.  l’agnostisme explica que dieu existís pas, e l’ecclesià i crei pas, normal non. E bè, pel concepte “le peuple” d el’Estat francés se tracha del meteis biais : la republica es una religion, i cal creire en fRANÇA.

De mai, un debat es interessant sul tèma, se lo punt de vista del indians locals es près en compte, senon es una provocacion etnista francesa : vesètz que lo pòble cocitan existís pas, avèm debatut del tèma e i a pas quitament agut un sol comuncat de premsa dels partits de la dignitat occitana, nimai res coma protestacion dels elegits (supausats representants republicans e democratas), etc. Donc, la revelacion es la preséncia de France Culture e d’un debat aital per assegurar que lo cambat es ganhat, rassegura lo nacional-expansionisme francés. E coma “lo pòble” version religiosa, i cal creire. L’abséncia fabrica la cresença, l’ignorança fabrica la cresença, la seleccion de las presas concensualas e orquestradas de las paraulas politicas fabrica lo saber.

Es que la faiçon de practicar lo debat sul subjecte, a dreita o a esquèrra, sembla fòrça a una sampitèrna manipulacion politica ? Cornelius Castoriadis aviá un fum de causas d’explicar, oblidadas per las elitas autoproclamadas per aver la bona definicion religiosa de pòble republican parisenc.

Philippe Caubère a agut 10 segondas per l’explicar ,sul tèma de l’accent del midi, al pus cortet, dins un programa cultural, mas pas lo temps d’anar debatre a Montpelhièr, sul sicut politic de l’accent… Lo ròtle que France Culture li a donat èra basat sul l’umor teatral, una pietat radiofonica avinhonesca. Lo religiós es una causa seriosa s’es republicana e concensuala, sense critica, sense critica qu’es supausada radicala ,ar provinciala ; la vision parisenca (malgrat las colors politicas son sempre similaras) son alara decretada universala e duberta sul monde.

Lo complèxe es la democracia, lo simplisme francés es republican, es ges democracia ; Michel Dubet dedins lo sistèma educatiu d’Estat explica que la republica es pas la democracia, zo podèm entendre sobre France Culture.

-°-

Cal perlongar lo debat … Yahoo s’en carga, ambe son programa “answers”, en emplegar una lenga regionala plan emplegada a Londres :

langues régionales et conservation

France Culture es dins lo camp de la compassion lingüistica, las «langues régionales» son per esséncia limitada al nivèl geografic, alara perqué las conservar.

shall we preserv, either keep alive, the still beautiful patois from Paris ?

Paradoxalament, las lengas regionalas son tanben per las enterrar, non pas perqué son lengas, mas perqué lo concepte es francés e gaire universal.

En francés, nos podèm questionar se lo francés es justament tanben una «langue régionale», una lenga d’un espaci de poder limitat, e que pratica Yahoo-Answer per se poder dubrir sul monde e respondre a question que sembla pus capable de practicar en dignitat, coma lo nacional-expansionisme a fabricat l’occitan a Montpelhièr. Lo populisme francés a plaçat l’occitan dins la constitucion aprisenc, coma una compassion lingüistica juste suportable aital … jà i a una evolucion.

Ja l’evolucion es tanben de se pausar la question… Mas la responsa del NON a la question serà per eliminar lo pòble que parla una lenga, coma Hitler estimava pas lo gai, los Ròms, o los josius ? Vesèm que la question pausada en francés sobre un site anglosaxon es realament un problèma de pensada umana.

Non pas vóler de las lengas, es non pas vóler de la pensada ligada a la lenga, car tota lenga es un biais de pensar lo monde, destrusir la lenga es destrusir un biais de pensar la politica, pas en çò dels Hurons, o Aborigèns (los salvatges que podèm considerar dins la pensada parisenca), mas dins lo camp dels Occitans e de las Occitanas (camp que sistematicament refusat d’èstre dins la pensada francesa, dins lo debat a Montpelhièr, per rason simpla, l’assimilacion es pas acabada).

Un espèr damora, Yahoo l’explica, dins dètz annadas lo francés serà aital consiuderat coma una “langue régionale” que la question li serà pegada : shall we preserv, either keep alive, the patois from Paris ?

resisténcia nissarda

En totala solidaritat contra l’integrisme del velh islamista

Soi contra lo modèl d'integrisme que nos arriba d'Arabia Saodita, es una mòda que cal autanplan criticar que l'ignorança de la populacion musulmana que coneis pas los mals que l'integrisme catolic a causat en Occitània e endacòm mai en fRANÇA.

Quora se sap lo nivèl de democracia qu’i a dins aquel Estat … se pausa realament la question del ròtle d’aquel integrisme per desvolopar un sistèma de sotmission, al modèl francés de la santetat del rei o del president, puèi de la republica sul tèma. La sotmission a un regime politic o un personatge a mestièr d’amagar los èssers umans, perqué ? Per inumanisme, vaquí. La repression podrà prendre mantunas cara, militarismes, prefectoralisme, integrismes religioses, educacions republicanas.

Integrisme musulman modèl Arabia Saodita

Ai encontrat un muslin a Tolosa, es pas de creire lo nivèl d’ignorança sobre l’istòria dels integrismes religioses qu’avèm agut de suportar en Occitània ; sábon res de res dels catars (e la fugida), nimai sul tèma dels Berbèrs en Lengadòc 900 annadas farà, l ocastig dels protestants (e la fugida), nimai de l’origina de la lei sobre la laïcitat, etc. Totas las repressions suportadas pels josius en Hispania o pendent d’autres sègles. l’ignorança del muslin encontrat es una tala enormitat en país tolzan que m’estona gaire que la populacion musulmana posquèsse que mal s’adaptar al terrenh occitan (vist que las ignoranças son entretengudas pel sistèma francés republican).

Alara l’estatut de la femna m’impòrta mai que la religion qu’es supausat imposar una mòda venguda d’endacòm luènh de las realitats socialas del continent europèu, continent qu’es pas de raiças cristianas (soi pas d’aquel camp), nimai vaticanescas.

Donc, soi en plena solidaritat ambe l’elegida Fatha Benahmed per aver refusat de maridar una femna que refusa de veire l’evolucion recenta contra los integrismes religiosas, recent es tot relatiu, car es un combat dels protestants contra l’intégrisme catolic (combat acabat per la lei dicha de laïcitat, fins del sègle XIXen), causa que capita realament sonque dins las annadas 1950, e que fasiá cap problèma dins l’Argèria qu’èra dicha francesa dinca 1962 !

Mas lo refús basada sul sistèma republican francés, m’espanta tanben, perqué es el que fabrica l’ignorança de la granda partida de la populacion suls integrismes republicans. Lo sistèma republican francés se sap pas se gaitar dins un miralh, los integristas musulmans ne jògan. Quora se sap aiçò, totas las presas de pausicion francesa sul tèma me dáissan un pauc mut ! Anuèch, escrivi mantunas linhas sul tèma, mut zo pòdi pus.

La republica francesa es pas brica santa, e la podèm tocar e criticar quitament al pus prigon del sistèma, sas ipocrisias politicas assumidas pel sistèma educatiu e politic, quitament en tempses sarkosistas.

Fairai pas un devís sul tèma de la laïcitat dicha “à la française”, mas simplament sobre la dignitat dels èssers umans, femna o òme, contra los integrismes religioses, los obcurantismes religioses, pauc impòrta l’origina del libre.

-°-

Per non pas brica oblidar tanpauc que sèm inquiets per mantunes presonièrs de la republica francesa :

presons francesas

Tot fabrica del politic

Tot fabrica del politic

De Radio Montaillou dins un estúdio de l’Ostal d’Occitània a Tolosa, per donar una vision de l’occitanitat del país nòstre, dinca Donosti qu’es presentada coma capitala culturala per mantunas animacions institucionalas e que provòca la polemica politica (passarà los Pirinèus ?), o los accòrds economics entre Canadà e Union Europèa, tot fabrica de l’actualitat, mas totes los mèdias an pas la costuma de tractar aiçò dins lo meteis capítol, lo que concernís Tolosa, perqué es centre d’aquesta actualitat. Mas tanben tòca Occitània.

Es un biais de pensar que las agéncias de premsa basada a París e Madrid pòdon donar tanben lo lor punt de vista de l’actualitat, son geograficament plaçats, mas tanben e sovent son politicament plaçats, son d’un tòpic nacional-expansionista francés o espanhòl (volontariament sovent, o pas brica). E lo monde es diferent ambe l’uèlh occitan, coma ambe un autre uèlh lingüistic e que cerca sa plaça sul planèta.

Es la rason de l’existéncia del fòrum politic dubèrt sul net, totas las lengas que concerniscan Tolosa son acceptadas (occitan, francés, basco, catalan, espanhòl, anglés, amai italian). Per totas aquelas rasons vos i podètz apondre. Cal aver una pagina F.B., e demandar l’inscripcion.

còrs d'Occitània Midi-Occitanie fòrum politic

Picatz sul document, per anar a la pagina. Lo fòrum es çaquelà especialament creat per un public occitan, aquel public qu’a dificultat de parlar de politica dins luòcs publics pròpris.

diumenge, de juliol 17, 2011

Tour de France : Censura de la television francesa

Lo ‘Tour de France®’ passa en Occitània, la television francesa amaga las bandièras lengadocianas installadas sul bòrd del camin ; i aviá mai de 50 bandièras sul darrièr quilomètre prèp de Montpelhièr. Pels Pirinèus, la causa es estada similara, militants de Libertat avián fait lo camin per mesurar l’identitat escricha del camin…

censura

De que podèm esperar ? la companhiá d’Estat France Télévision es nacionalista d'expansion, fabrica programas ambe una linha editoriala clara. Se parla dels regionalismes bretons o bascos, còrses o alsacians ; dins un recanton de fRANÇA, pausa pas gaire problèmas… Mas l’occitanisme qu’es pas un regionalisme, aquò’s un problèma per una television que pausa clarament sa linha editoriala en destrusir una lenga, l’occitana.

Alara se podrà melhor entendre perqué la Catalunya Informació franceja las prononciacions de las ciutats que son estadas estapas del “Tour de France®” en Occitània. Es estat tanben una pietat radiofonica.

Podèm tanben assegurar aital que fRANÇA es pas una ciutadnetat, es un mercat per un nacionalisme d’expansion parisenca. Lo “Tour de France®” n’es la veirina.

Alara, coma Occitan (parier per las Occitanas que vòlon) censuri lo “Tour de France®”, gaiti pas la television pendent un mes.

-°-

De la censura tanben pel subjecte següent :

presons francesas

Es complicat de tractar, levat que quora son jornalistas del sistèma, ne fan mai que la nòrma… informativa. Anuèch, seriá plan d’aver lo compte dels suïcidis en preson republicana francesa sul ecrans de totas las televisions parisencas.

Triste es lo cèl republican francés, e pas sonque pels presonièrs politics bascos o còrses.

L’automòbil es un dangièr per l’Òme

Zo podèm mesurar ara, ara que las manièras de circular cámbian pauc a pauc, zo podèm mesurar : la circulacion automòbila es dangierosa per l’Òme.

Dangièr rotièr pels ciclistas AVUI 170711

Las installacions rotièras en campèstre son mal adaptadas a la dobla circulacion (ciclista/automòbil, automòbil/camion), lo mai fòrt es sempre aquel que ganha.

Avèm aquel dimenge encara un còp un exemple del dangièr de l’automòbila (cotxe o veitura). Lo còst d’una automòbila es de mens en mens car, e la poténcia dels veïculs es de mai en mai fòrta, inversament proporcional ambe lo prètz de l’afar.

Lo president de l’associacion dels usangièrs de la rota ciclista explica que l’automobilista dèu avançar “coma cal”, mas soi segur qu’es pas la solucion, e spas sufisent. La solucion es ralentir la vitessa potenciala dels automòbilas e plaçar espacis privilegiats pels ciclistas e pas sonque en vila…

Los automobilistas son ontologicament equipats per èstre pauc responsables de la faiçon qu’avánçan sobre la rota, qu’avánçan en companhia d’autres usancièrs naturals de la rota, mas se senton mai que tot proprietari de la rota.

Vist que per cambiar aiçò, e ambe la tecnologia integrada dins lo veïcul s’ajuda a l’egoïsme del conductor, podèm pensar que lo temps serà long que lo nombre d’accidents se multiplicarà. Donc, las pistas ciclistas particularas es una necessitat quitament en campanha.

Al meteis temps, favorizar los transpòrts collectius podrà ajudar a limitar lo nombre de veïcul sobre las rotas (tren+velò + buses equipats per recebre VTC darrièr). Aiçò se podrà pas decidar a París o Madrid, se dèu decidar al pus prèp dels territòris.

Ont son los programas electorals per mesurar las volontats dels elegits per cambiar aiçò ? Quí los a demandat ?

Lo nuclear es criminal, ASCÓ II

Se mesurarà la sapiença dels pòbles a la vitessa qu’abandonaràn lo nuclear coma enèrgia electrica e coma aisina militara.

Sense aiga, o ambe tròp d’aiga, la centrala nucleara es una bomba cauda que pòt aididament petar, perqué lo sistèma de refredissament es lentàs, e l’aiga una necessitat primièra.

Ascó II nuclear patís de non saber las frontièras

S’una centrala nucleara peta, coneitrà pas las frontièras dels Estats, quitament las “naturalas” de la santa République française.

N’avèm pas pron dels “retours d’expériences” dels accidents passats ?

De mai, se fasèm d’exportacion del nuclear (la tecnica nucleara) es criminal pel pòble qu’o recebrà e pagarà, e lo govèrn que l’acceptarà es un dangièr per aqueste planèta.

dissabte, de juliol 16, 2011

Quina politica lingüistica per l’occitan en Occitània ?...

Aqueste maitin vesèm arribar un modèl de politica per salvar la preséncia publica d’una lenga al Canadà, es la preséncia de la lenga francesa de qué se parla…

Imposar lo francés

Cada còp que los elegits o las elegidas d’Occitània son partits al Canadà, son jamai tornats o tornadas ambe la politica per l’occitan [levat un de Barsac en Gironda]. Uèi las causas cámbian, mas damora encara una critica entenduda de la boca dels nacional-expansionistas republicans franceses que fan un castig de la politica lingüistica catalana a Barcelona. Ai jamai entendut aqueles personatges nacionalistas franceses explicar aiçò pel francés al Canadà, dèu èstre una bona politica ?

L’ignorança volguda e l’ipocricia sobre las sobrevidas de las lengas son la basa del nacionalisme republican francés.

Imposar lo francés bis 

La ierarquia de las lengas fabrica qué al nivèl de l’umanitat ? De la pensada politica ?

Quí es contra aquela politica de sosten a las lengas, coma del francés al Canada ? E bè lo PP, partit pòstfranquista que dèu imaginar qu’al Canada se dèu sonque parlar anglés :

Nacionalista espanhòla

«Lo PP es un modèl per l’UMP» Alain Juppé a la creacion de l’UMP.

Lo PP a sempre votat contra l’occitan a Barcelona.

Es estranh de legir lo punt de viste del PP sobre lo catalan e lo basco, e sobretot qu’es pas una minuta nacionalista (els! edr…), sembla fòrça a tot çò que se podrà entendre dins la boca dels nacionalistas franceses de la République Française. Se podiá entendre aiçò dins la boca de totes los que pensan que Tolosa dèu melhor trabalhar ambe Zaragoza puslèu qu’avèm Barcelona, estranh non ? Una vision que pensa que lo nacionalisme catalan se dèu daissar de costat, per páur de la propagacion de la idèa segur… Pel moment, se pensa que los nacionalismes d’expansion parisenca e madrilenca se son desvolopats en tèrra de conquèsta aragonesa e occitana.

Se cal recordar que Madrid e París èran del meteis costat a la batalha de Murèth, contra Pere d’Aragó e lo Comtat de Tolosa ?