Soi Republican, & toi pauv'français ?

Un lòbi republican francés vòl manifestar contra l'etiqueta #LesRépublicains d'aqueles "charmants", gentes pòst-gaullistas de l'UDR-RPR-UMP. Se pareis que son républicains mai que los autres, mai que tu, pòble còrse (per exemple !), mai que tu pòble breton, mai que tu pòble d'Alsàcia, mai que tu pòble occitan de Gasconha e de Provença.... Mai que vos, ciutadanas dels Pirinèus que votèran plan abans 1947 (!) mas pus jamai aprèp l'arribada dels Franceses dins los Pirinèus !

E òc lo pòble còrse es mai republican que los .... descendants de La Terreur, la primièra vida dels Jacobins es estada la terror politica.

La Republica del Paoli donarà plan causas per explicar als Parisencs al moment de la dita Révolution française. E la casta parisenca al poder aprèp La Terreur a pas trapat melhor qu'un dictator o militarista per matar a pichon fuòc lo federalisme (presat anuèch per un Alan Rousset sus la television parlamentària francesa) que se desvolopèt abant 1792. Mas sabètz que ....

1 / Mantunes avocats de Bordèu faguèron la traduccion de la Carta dels Dreits de l'Òme en lenga oficiala del Ducat d'aquitània, anuèch dita occitan d'aquitània e qu'espèra una oficializacion, èra una reponsa donada al sistèma de ierarquisacion de las castas de l'ancian regime, mas qu'des pas vengut del non-res d'Occitània. Dempuèi la deshèita de Castillon, 1453, e los chaples que seguiguèron dinca a 1470, los avocats de Bordèu (Bordeaux aprèp la conquèsta dels mercenaris franceses, jà mercenaris coma en Donbàss, Vordel en lenga bretona) avián pas perdut lo biais de fabricar del juridic de tipe latin ! Anuèch, l'escòla novèla del XXIen sègle vòl suprimir lo latin de l'ensenhament.

2 / Quand al XXIen sègle lo budgecte de l'Elicèu es sempre pas votat pel Parlement français en 2015, abans ma traïson d'un Enric III de  Navarra, lo budgecte del Rei de Navarra èra votat en Biarn.

Quand al XXIen sègle lo budgecte de l'Elisèu es smpre pas votat pel Parlement français en 2015, abans la batalha de Castilhon, una deshèita de la democracia d'Aquitània, lo budgecte du Duc d'Aquitània èra votat pel Parlament de Bordèu. E la lenga del debat èra pas lo francés !

3 / Quand lo sistèma reial francés portava una "paix" patz franca, modèl parisenc, Nostradamus s'en anava del barri josiu d'Agen, e aviat, s'albergava en patz dins l'Estat independent d'Avinhon en Comtat Venaissin, a Sant Remesi.

Lo 22 de setembre de 1791, los borgeses de Navarra e d'Avinhon, lo mesme jorn, an vendut lo dreit escrit occitan als Parisencs  ; sempre avèm viscut ambe las traïsons borgesas -una casata dememtre d'autras- per èstre sotmetut al novèl mercat-Estat-nacion parisenc; aprèp aquela data ki dreit escrit foguèt mal votat pels Parisencs e los supausats "représentants" (auto-seleccionats pel sistèma partidocrata francés), de las troisième, quatrième o cinquième République. E mantunes vòlon una seisena republica ! Mais pourquoi faire, nous tromper encore une fois ?

Es pas bon mentidèr lo que ten çò de prometut - provèrbi gascon a prepaus dels Franceses.

Aprèp la famosa terror, lo dictator francés d'origina còrsa, d'origina de la traïson republicana còrsa, serà lo melhor agent de la terror europenca, militara que destrusiguèt per ideals que podián bastir una ciutadanetat europèa coma Fichte o pensava.... aprèp l'idealizada revolucion que serà nommada francesa a la fin del XIXen sègle.

Franco l'aviá plan comprès, i a pas melhor que los Andaloses per destrusir la lenga catalana en temps de dictatura, foguèron importats a Barcelona per catalanizar la vila, e an castigat longtemps... quitament aprèp 1974 !

Donc, vaquí la campanha #JeSuisRépublicain : encara una campanha que los mèdias franceses nos serviràn benlèu, mas sempre sense lo sens critic que Montanha, La Boécia e Montesquieu lor an çaquelà demandar d'aver, dins la lenga de la dominacion novèla en Aquitània.

#SoiRepublican

E alara coma se dís, en Alsacian, Basco, Breton, Catalan, Goadelopean, Martiniqués, dins totas las lengas d'oltra-mar, es Arpitan (abans l'annexion francesa de 1860), en Neerlandés, e dins tota la diversitat lingüistica dels patois des Langues d'Oïl ? Explicatz-me dins los comentaris.

E assajatz de matar aital l'utilitat de l'Académie française sul tèma.

#SòRepublicane

E ara, #JeSuisRépublicains nos demandan sempre d'oblidar l'istòria nòstra dempuèi sègle, normal, segur ? Non ? L'ignorança es la basa de l'imposicion antidemocratica francesa.

David Grosclaude en cauma de la fam

Pel primièr còp de la vida del Conselh Regional d’Aquitània, e per aquesta funesta rason (veire lo ligam en picar sus la fòto) lo CR d’Aquitània publica un comunicat en lenga occitana !

Donc publicar en occitan, es possible, mas es qu’es complicat per una autra causa que fosquèsse pas ligat a l’occitan ?

Lo ligam indicat es lo ligam del blòg del programa Viure al País, se sap pas encara de quina manièra lo subjecte serà tractat pels mèdias franceses, se o vòlon tractar ! Los Occitans son pas bascos, ni còrses, ni jihadistas, donc… veirèm de quina manièra se tracta las incompeténcias d’Estat, d’Estat francés.

En esperar, vaquí d’una pèira blanca, un comunicat en occitan !

Per l’aver en francés, avètz demandat al CR d’Aquitaine.

Un mot sus l’afar, un percors del combatent es aver un instrument oficial e administratiu per promòure un patrimòni de l’umanitat, presat per l’UNESCO coma una lenga en dangièr, coma Palmira ( en Síria) plan segur. Mas aquí lo ròtle dels jihadistas, sense arma, es l’administracion francesa d’Occitània, al XIXen, XXen o XXIen sègle. L’administracion francesa mata melhor lo patrimòni que los jihadistas, car trabalha sul long tèrmi dempuèi 800 ans per destrusir l’occitan, e miladiu sèm encara en vida !

Espanha, e ara qué ? Negociacions.

Lo sistèma proporcional fabrica una reala representacion de totas las classas dins los conselhs de las comunas de Catalonha, Espanha, Euskal Herria, Aragon, Galícia e … Andalosia. Totes qu’an volgut votar, o an poscut far, es aquò que cambia del sistèma de las votacions organizadas per las associacions independentistas, recentament, mas qu’an encara una memòria politica.

Ara, cal veire partit a partit de qué pòdon acceptar dins lo biais de fabricar una majoritat ; aquelas parladissas fan que lo sistèma anglés es presat per la casta de dreita a Londras dempuèi sègles, e que lo sistèma francés elimina la diversitat de la representacion.

Per Barcelona, cap partit a una majoritat sol, o a dos. Es pas lo cas per Madrid o Valéncia. La situacion de Barcelona explica plan que l’union dels independentistas fabrica una majoritat que petada per l’idèa francesa d’esquèrra e de dreita del rei, idèa francesa donc del rei francés, mas que per extension a fabricat un partit de coorporacion, de classa sociala, ajudat per las teorias marxistas. La politica es fabricada de concept que destrusiscan las «simplassas» pensadas dels pòbles, o categorizadas populisme en fRança.

Ara fasèm lo torn dels partits.

Lo PP es aquel qu’es estat lo mai tocat per las eleccions que totes los partits an participat, e donc per òrdre e volontat democratica, la populacion a seguit la santa paraula politica, mas pel PP lo contengut del partit es mediòcre.

 

Lo PP es piège que lo PSOE a-n aquel nivèl de poiriment de la pensada politica. Aital lo deputat europè PP d’identitat dita catalana, es passat a l’extremisme pòst franquista Vox. Vox qu’a pas capitat d’èstre present pendent aquelas darrièras eleccions.

Mas, dels patricolatges dels elegitsl PP, lo PP a «fabricat» dos autres partits, UPyD e Ciutadanos (asetat sus la cadièra socialista tanben). E a fabricat partit qu’an basat l’ideologia sus l’idèa franquisme «Una y indivisibla España», l’idèa francesa de La Terreur aplicada a Castilha alargada.

Per aquestas eleccions, la votacion a aumentada, sempre fabrica una novèla cara politica, non pas en intension de vòts, causidas d’una linha politica, mas la quantitat de vòt cambia los dosatges politics ; se sap qu’en catalonha se vòta per las eleccions de manièra diferenta, las del Parlament Catalan son aquela qu’interessan lo mens, la de las eleccions madrilenca (de l’Estat central) interessa mai (lo public que se considera coma Espanhòl), e las eleccions municipalas an un avantatge que son un recampament d’interès de totes los electors.

Lo procèssus independentista a tanben consequéncias, car los arguments an circulat, malgrat una pression granda dels mèdias espanhòls. Lo procèssus a fabricat una circulacion dins la nacion catalana, es aquò qu’explica que los independentistas se pòdon trobar dins totes los rengs politics, mas son pas totes al cap dels partits qu’an agut representacion a las eleccions municipalas. E al revèrs se sap pas quí s'amaga pas devath l'ideologia unionista.

Lo procèssus independentista a tanben consequéncias, lo PSOE-PSC es al final de sa vida dins l’ensemble del Principat de Catalonha ; Ciutadanos afica una resulta positiva, mas pas en causa del procèssus aquel, mas en causas del patrocinatge del partido Popular e de sa mediatizacion en Catalonha, mas Ciutadanos a capitat d’amagar un deputat seu qu’a tocat tanben al patrocinatge… coma a capitat d’amagar que Ciutadanos assegura uan sortida politica als manifestants qu’an al cap l’idèa franquista «de siempre».

Los problèmas de la crisi economica fabrica una populacion castigada pel sistèma financièr espanhòl, que lo PSOE a jamai volgut tocar ; e donc lo patrocinatge PP e PSOE aurà fabricat  los INDIGNADOS. E en Catalonha, la pensada espanhòla que s’imposa pels mèdias, aurà fait oblidat que la CUP es un fenomèn politic similar a Barcelona en Comú. Jà aquel feonomèn politic es pro conegut, jà fabrica dessenh d’umor. Dins totes los Estats europèus, i a ecologitas, dins l’Espanha d’anuèch, dins la Catalonha o Euskal Herria d’anuèch, los ecologistas son dedins los partits classics d’esquèrra (concepte francés).

Tot aquò fabrica una resulta independentista que puja per las eleccions municipalas del dimenge passat, M24.

Quatre fenomèns politics an donc fabricat la resulta qu’avèm dins l’Estat de Madrid : 1 / lo patriconatge financièr a endeutat l’Estat e l’a descapacitat per defendre la politica de Brussels, de la BCE, 2 / l’establiment de vòt en foncion de l’influéncia dels mèdias madrilencs (en positiu o en negatiu) a destrusit la capacitat d’autonomia de la pensada politica, e castiga una certana possibilitat d’ententa entre partits, 3 / la proporcionala fabrica una representacion reala de tota la «ciutadanetat» (emplegui aquí lo concepte francés qu’a una realitat sonque en Euskal Herria, e Principat de Catalonha, País Valencian e Balears), 4 / l’extremisme de dreita espanhòla exista dedins la votacion Ciutadanos, a pas desaparegut dins aquel partit autoproclamat de «centre dreita».

Ara, arriba las negociacions entre representant dels ciutadans, eletors del M24 … Sembla que serà complicat, car i a sobre las ondas d’aquela eleccion, una autra onda qu’arriba, las eleccions generalas de la davalada de 2015, e per Catalonha las eleccions de M27 ; seràn la meteissa data ?

1 / lo PP vòl negociar ambe lo PSOE, per salvar l’Estat del bipartisme sortit del franquisme, 1974. Mas es aquel Estat qu’a fabricat tanben los partits dels lindals que son aqueles partits dels nacionalistas catalans, galicians e bascos. Lo fenomèn independentista catalan pòt ajudar a fabricar aquel front. Es benlèu aiçò qu’ajuda Barcelona en Comú de non pas desirar de se determinar independentista, se lor dona una consiéncia politica que serián pas ligadas a la basa marxista.

2 / lo PSOE vòl negociar per l’establilitat, que díson. Mas a esquèrra lor caldrà convéncer, la multiplicitat de las prepausicions politicas d’esquèrras, en foncion de las situacions politicas localas. Ara, lo PSOE parla realament de diversitat, devath la pression del vòt d’una representacion que sos aparatchiks an pas sollicitat.

3 / Convergència i Unió espèra una decision ERC per bastir una lista d’union independentista, ara que sabèm la realitat de la representacion de cadun. Mas ERC pensa al tripartit dels ancians tempses, ambe un PSOE qu’a jamai agut una linha politica per la populacion, mas per manténer l’estructura politica viva. La CUP a vist arribar un concurrent en Podemos-BeC. Aquela question damora lo mai important tanben pels representants novèls del País Valencian e de Balears.

4 / Es lo punt lo mai important, las eleccions an Andalosia an portat un balanç politic que fabrica pus un govèrn estable, tant esperat pel PSOE ; mas avètz remarcat que lo patrocinatge PSOE es pro plan reconegut coma un fenomèn andalós… L’installacion pel long tèrmi d’una partit politic al poder fabrica l’antidemocracia electiva, en Andalosia coma dins l’Estat espanhòl.

Ara s’espèra la resulta de las negociacions. Las jòias partesanas de l’esquèrra non socialista en fRança seràn segurament decebudas. Seràn decebut tanben los electorats bascos, aragoneses, galicians, espanhòls, andaloses, valencians de tot lo País Catalans de la Franja a l’Algèr.

Dins tot aquel afar, lo politic en Aran es la talvera, la pichona talvera.

La talvera, la talvera, vos disi …

Eleccions en Espanha, eleccions municipalas que totes los partits i pòdon participar. Quand disi que cal gaitar la talvera per las eleccions, es un pauc coma dins la Rússia d’anuèch, dins la premsa jacobina parisenca o dins la madrilenca, cal gaitar entre las linhs, o a la talvera.

 

Lo PP acaba de perdre totas las municipalitats geridas per la corrupcion, e mala gestion de tot caire ; segon un «especialista» banquièr francés entendut sus fRance CULture dissabte, son d’investiment utile, segur que dèu pas legir la premsa catalana, AVUI e ARA, o Diari de Girona o Segre, La Manyana, o El Temps, o Vilaweb, sense comptar totes los estudis dels caps d’entrepresas catalanas (CCN) ! Segon aquel «especialista» de tria jacobina, lo PP a fait çò que cal per far tornar l’economia… sembla que las populacions sul terrenh o an pas vist parier !

L’extrèma-dreita, sovent associada al PP, mas pas sonque, desapareis del panèu electoral.

E ara, avèm una pujada clara dels INDIGNADOS. Mas aiçò sembla pas la rason de La Razón qu’explica :

Que lo PP aurà de pactar ambe l’esquèrra, non socialista ; pòdi dobtar ? L’esquèrra non socialista sembla l’objectiu dels nacionalistas espanhòls per persegre la politica d’unificacion, d’uniformizacion de Franco, o d’un ministre Wert que s’ataca a l’escòla catalana que melhor que l’espanhòla o la francesa, sense jamai èstre près en referéncia per las doás, a melhor format a las lengas europèas, gardonadas per mantunas institucions europèas, mas Madrid e París s’en trúfan.

Aital o explica un jornal pauc susceptible d’èstre etiquetat PP :

Bon l’espanholisme a ganhat a Barcelona, mas coma se debanaràn las negociacions per aver aquela majoritat ? Lo PSOE sembla l’aligat privilegiat, normal, la cap de lista es una anciana esquerrista pro coneguda a Barcelona. Lo PSC non exista pus mai, l’etiqueta benlèu.

Mas per aquelas eleccions, la pòrta-votz feminina del PP Catalan non podrà dire qu’i a pas una majoritat non-silenciosa per l’independéncia, ara i a las chifras, d’unes an jà fait la soma qu’agrada pas als socialistas, son las listas dels OTRO :

Mas quí son los OTROs per la premsa francesa e de Madrid ?

Non son pas aqueles ! edr.

Quí son los OTROs ?

E en Euskadi e Nafarroa ?

Donc per aquestas eleccions, Barcelona cad dins lo fosc electoral (veirèm per la negociacion politica), mas la clartat es endacòm mai, l’independentisme dona chifras claras. Dins las eleccions, mobilizats –autanplan que los autres- son la majoritat ! E se los unionistas, los pòst-franquistas, son democratas devon acceptar un real referèndum coma en Escòcia.

Cal notar que lo País Valencian pòrta una esclarida granda, e los Balears tanben, perqué ? Perqué lo PP es sortit !

S’espèra una cançon de sortida dedicat a La Rita de la desesperança, transformada en victòria per las esquèrras en País Valencian, s’espèra ara justícia a València, una justícia qu’a botat en jòia València dins la nuèit; E sabi Valencians d’Occitània qu’an transformat un viatge per València e votacion per sortit lo drac PP.

Ara s’espèra la cançon a la RITA sortida.

Ara València parlarà CATALAN !

Ara lo País Valencian parlara SA lenga ! Lo valencian de totes/as.

Senon per las feministas occitanas, es una granda jornada pel feminisme, aprèp Escòcia e Anglatèrra, las femnas fan una marca granda dins la votacion de ièr en Espanha, mai tanben en Catalonha. E s’espèra sempre un comunicat positiu del feminisme occitan.

Lo melhor endreit per ne saber mai, www.vilaweb.cat

Irlanda : bilingüisme e democracia

Es en 1921, a l’independéncia que irlanda del Sud, la republicana, installa lo bilingüisme oficial, e sense limit de l’emplec de l’anglés melhor considerat abans, del temps de la colonizacion anglesa.

Anuèch se trapa que la resulta d’un referèndum estona una granda partida del public esquerrista gai de l’Estat francés, gaire an vist aquel document :

Gaira fan la remarca sul bilingüisme institucional irlandés, gaelic irlandés.

Un Estat democratic e que lo bilingüisme es la nòrma, exemplar.

De las guèrras en tèrras latinas d’Orient

Vau escriure aquestas linhas, non pas per imposar un novèl Impèri Latin, Impèri de Roma, mas per recordar l’istòria de totes, car sèm sus la meteissa barca, car descartar los ròcs e l’istòria pòt ajudar.

E o escrivi car se la desròc de Palmira me fa dòl, un grand dòl modèl UNESCO, es en occident que la primièra lenga pòst-latina normalizada es destrusida per un imperialisme cristian e republican francés (criticat leugierament per l’UNESCO) ; e lo que destrusís una lenga, destrusís una bibliotèca dels sabers ligats a-n aquesta lenga (per l’occitan n’avèm !), al pòble que la parla o la parlava, aiçò val pèiras, o arquitecturas esplandidas, remarcablas, non ? Los Arameans son assirians, an dreit a la dignitat istorica, coma los Occitans son pòst-latins, clau de la latinitat (referent a Frederic Mistral, primièr prèmi Nobel de literatura en fRança), los Occitans an dreit tanben a la dignitat.

L’imperialisme e l’integrisme religiós fan sempre la violéncia contra los pòbles sempre (imposar la migracion), e las lescas d’istòrias de las populacions quora son pus manipulablas pels ensenhaments oficials dels Estats farlabicats per la caduda de l’impèri dels otomans ; Internet ajuda a destrusion las messorgas ideologicas d’Estat e de las religions.

Aital cal pas oblidar que, dins lo Donbàs, i a una guèrra europèa, una guèrra qu’acara un Estat novèl e legitime, legal, e una milícia pro-Putin dins lo Donbàs, violenta e alimentada pel vesin poderós, imperialista (encara).

Se cal plan recordar que l’aligança de la màfia devenguda economista e qu’a abandonat lo sovietisme pensa a l’orror del voide, lo voide es estat remplaçat per una novèla casta religiosa, la glèisa ortodòxa de Moscó, aquela que se vòl la descendenta de l’impèri roman de l’Orient.

Se trapa qu’es tanben sul meteis territòri qu’avèm una autra guèrra, aquela de Síria e Iraq (per gardar las terminologia dels Estats creat pels imperialisme anglés e francés al moment de la caiguda de l’impèri musulman otoman).

Vesèm aital que doás intervencions exterioras, presenta e istorica, an botat lo fuòc politic latent, e violent, e que anuèch sortís al lum de l’actualitat. Quinas son aquelas doás intervencions :

1 / la primièra es l’intervencion europèa del sègle XX, per destrusir un Estat imperialista qu’aviá agut una casta al poder qu’aviá causit los Alemands puslèu que l’autre camp ; la consequéncia es estada la meteissa que per l’impèri Austro-Ongarés, la destruccion programada per dos autres imperialismes, lo francés e l’anglés ; la consequéncia de la non-compreneson del terrenh a fabricat Estats que son ara, l’enjuòc d’integristas religioses musulmans. La dimension del problèma es mai grèu que per l’impèri Austro-Ongarés, perqué l’Estat de non-concurréncia entre Estat, es establit per l’Union Europèa ; la patz regna sul continent de las guèrras pre-mondialas. Per las tèrras de la latinitat anciana, totes los integrismes son en plaça, e sobretot lo religiós es similar al religiós dels temps que lo vatican menava la dança politica. Per astre, sabi pas se es una astrada, mas en occident de la latinitat europèa, las inquisicions contra los «bons cristians», puèi tant d’autres, an trabalhat las consiéncias, e pauc a pauc, aprèp mantunes guèrras de religions, las populacions an plan comprès que caliá en 1904, largar un pauc lo costat religiós de la vida collectiva.

2 / pernisiosament, e perqué la situacion en occident es encara coneguda pels Ortodòxas de Moscó, la casta religiosa de la Glèisa de Moscó remplaça lo sovietisme, la casta dels aparatchik qu’a creat tantas chaples politics. Mas l’ideologia dels ortodòxas es tanben de bastir un Estat que sembla a una mescla entre la religion,las leis de la religion, e las leis laïcas (dels pòbles) qu’avèm en occident. E donc en Donbàs, avèm una guèrra entre un sistèma occidental, sense lo pès legal de religiós (tot en aguer una religion d’Estat pròpria), e una milícia que pensa ortodòxia al modèl moscovit d’anuèch. Es l’intermediari del modèl qu’avèm dins los sud de las anciana tèrra latina d’Orient, en Síria e Iraq d’anuèch, ambe l’organizacion EI que se vòl bastir un Estat religiós al modèl nde l’Edat Mejan.

I per clavar, vos voldriá ensenhar que la crotz dels pòbles que son castigats (o son estats per l’impèri otoman, o lo novèl Estat dels joves turcs tanben), castigats ara en Iraq e Síria son cristians, assirians, mas la crotz reberta un quicòm que tot occitan deuriá aver al cap, lo Comte de Tolosa ne sabiá quicòm, un còp èra…

Se cal recordar que la primièra violéncia de la crosada per anar en Tèrra Latinas d’Orient, son los josius dins l’actuala Alemanha que l’an suportada (veire exposicion actualament a la capèla de las Carmelitas a Tolosa, ne parlarai sus aquela pagina Internet), puèi un temps aprèp Bisança que l’a tanben suportada, aprèp aver una guèrra contra una populacion musulmana que viviá en Tèrra Latina d’Orient (que la lenga dels Arrameans sobreviviá fins ara), e poder musulman qu’èra pas gaire pacifica tanpauc, contra los cristians.

L’imperialisme francés e anglés, puèi las piadas militaras de l’ignoranças nòrd-americanas, an destrusit lo balanç entre pòbles, dins zònas geograficas grandassas qu’an pas agut jamai una unitat de populacion tala que las teoria etnica l’an poscut supausar un còp èra, e tal qu’es jamai estat lo cas dins cap region del monde. La convivéncia entre las nacionalistats e la ciutadanetat deuriá èstre una nòrma per bastir los Estats futurs. La Terreur francesa a inventat una nacionalitat qu’es encara anuèch problèma de convivéncia entre los pòbles, e pertot sus aquela planèta.

L’integrisme religiós e politic mata, ne sabèm quicòm en Occitània, non ?

L’Union Europèa a trapat un camin per aver la patz, patz que los Angleses, encara, ne vòlon sortir en refusar la reparticion dels migrants d’aquesta planeta, pel moment aqueles qu’an lo coratge de fugir los Estats d’Africa e de las Tèrras Latinas d’Orient, Estats farlabicats pels colonialismes europèus e qu’anuèch servíscan de basas mortuàrias a l’integrisme extremista musulman.

Aiçò es la promocion de la patz en Euròpa

Waterloo, ameritariá un nom de carrièra, avenguda, baloard, o barri, dins totas las vilas d’Occitània ; es un moment de batalha qu’a enlevat un dictator al continent europèu, un traïdor republican del pòble còrse, enfin una certana patz non expansionista en Euròpa.

Donc soi plan urós de promòure aquela iniciativa belga de promocion de 4 jornadas de commemoracion, la batalha de Waterloo, una granda victòria per la patz europenca.

Avètz un mes per far las resèrvas.

-°-

Puèi pensatz a-n aquò, encara per la patz en Euròpa :

Universitats o la sciéncia-pòt amistosa

La division universitària fabrica una universitat de dreita, e una universitat d’esquèrra, alara que lo debat devriá èstre dedins l’universitat, la facultarizacion de las universitats –dempuèi 1968- a fabricar castèl de seleccions partesana de còrs professorals, que per consequéncia e eiretatges a fabricat un gropeton de pensament ciutadan pas pro mesclat dins la societat.

De qu’es la dreita e l’esquèrra en fRança, senon la pausicion dels progressistas pendent la revolucion francesa per rapòrt al rei… e sembla que la situacion politica per La Terreur es estada perpetuada in-eternam ; coma se los Òmes de Lascaus èran a perpetua la manièra de crear la pintura del XXIen sègle.

Aital avèm las letras –majortàriament femnas- e d’ideologia d’esquèrra, e avèm las letras occitanas que fan una seleccion, non ps sul contengut necite de la formacion per acarar lo problèma de la politica lingüistica per l’occitan, son abséncia fàcia a la fòrça del jacobinisme, e avèm una facultat de dreit que fabrica un sistèma politic ultra-jacobin e son administracion… qu’ostracisma los que pensa occitan, enluòc de pensar pels pòbles, pel pòble occitan en particular.

La representacion electorala es estada fabricada coma una delegacion del pòble occitan, representacion que suportarà d’èstre d’accòrd per sempre ambe lo mèstre parisenc.

E lo jacobinisme nos tornarà un sistèma electoral de la decentralizacion, qu’enlevarà a la centralizacion çò que «sembla» pas foncionar ; car lo jacobinisme, coma l’universitat, s’autoregula, se pensa bona lo maissanta, l’exterior es lo problèma, jamai lo miralh per cambiar.

Se la talvera es utila per adaptar sul mercat, YouTube es estat inventat non pas per televisions installadas, privadas o publicas, YouTube es estada fabricat per actor exterior al sistèma.

Mas quand dins lo sistèma de la decentralizacion se manda un bon soldat sortís de l’autoseleccion jacobina de Sciences-Po Paris, la «référence» que díson dins totas las delegacion Sciences-Po en region sotmetudas que fabrican coma a París una pensada parallela, jamai divergenta.

Donc «le parachutage» se fabrica candidat del sistèma de la delegacion ; lo pòble occitana delegar, e non pas seleccion un representant pendent las eleccions, puèi aprèp blanquiment del delegat d’Occitània, lo sistèma jacobin nos lo tòrna plan «coma cal» per èstre nòstre elegit de la decentralizacion.

Es un sistèma colonial, clarament. Es la rason de la revòlta en Argèria ; es la rason de la creacion del PC Argerian (que parlava francés, e pensava coma un jacobin), negat pel PCf… E coma l’explica Le Canard Enchaîné, es una causa que s’oblida generacion jacobina aprèp generacion jacobina. E o farai mai general per totes los partits, e pauc impòrta los cambiaments de nom, UDR, RPR, UMP o UDF, NC, UDI…. Lo jacobinisme sobreviu.

E vist que l’istòria ensenhada es seleccionada per aquelas amistats particularas e universitàrias francesas, la nòta escolastica en competéncia per la critica istorica es nulla.

Quora se parla de l’Estat se pensa santa e sanitosa pensada pel pòble de la glèisa republicana ; s’ensenha jamai lo federalisme coma una causa politica que podriá trapar solucionS ; e quora i a guèrras en Líbia o Síria, l’Estat federal es a l’ONU jamai vista coma la solucion per la patz. Lo burèu dels imperialistas que lo maneja trabalha l’ideologia del non-federalisme, se plaça sempre contra lo federalisme acte de patz.

Mas o cal tornar escriure, lo federalisme se decreta pas entre region sotmetuda e poder jacobin ; la declaracion politica de la Comission Europèa a prepaus d’Espanha per una ententa en Catalonha e Espanha, per aver una sola cadièra a Brussels, non podra jamai trapar eficacetat, coma per la guèrra entre los mercenaris russes e lo poder oficial e democrata d’Ucraïna.

L’uniformitat universitara, parlar entre professor de la mesma opinion politica, fabrica aquela pensada jacobina francesa, aquela pensada unica, una partidocracia desligada dels pòbles e una diplomacia francesa qu’es pus respectada sus aquesta planeta, la francofonia es puslèu un espaurugal pels pòbles sotmetuts en fRança e que veson las loras lengas destrusidas coma los Jihadistas de l’organizacion extremista musulmana de l’EI o farà per Palmira.

Avètz jà vist un elegit, sortit per las eleccions francesa, s’installar coma estanquièr dins un bar de Tolosa ? O creator d’una activitat economica en entrepresa …. Quora un sortís e que tòrna trabalha per l’Habitat, vos disi pas las critica sosterrana dedins los mèdias motlat al sistèma de sciéncas-pòts de las escòlas de jornalisme francés.

S’acaba amb succès la nuèch dels musèus

Al moment que los integristas musulmans, mals educats (sovent en occident e particularament en fRança, mas o cal pas dire, ni que son mals educats ni que son mals educats en fRança, senon serètz islamofòbs), son a destrusir las raiças de las civilizacions dins l’Orient-Mejan, e donc forçadament un bèl tròç de la civilizacion miègterranèa que pertòca grandament a Occitània ; Le Devoir publica un dessenh umoristic que me fa pro soscar.

Es un dessenh que data, mas que Le Devoir reviscòla. Es un dessenh que plaça la femna al nivèl que la civilizacion occitana a portat un pauc (a l’ostal), e lo ròtle masclista de l’òme que sembla que l’integrisme musulman volguèsse tornar a l’edat mejan.

Imaginatz aquel paire de familha en regent de la santa republica francesa que prepara los seus dròlles d’anar a l’escòla per destrusir la lenga occitana. E bè, l’Estat francés a condicionat coma los jihadistas, los regents e professors de tres o quatre generacions per destrusir las lengas de França (de França per fòrça del poder expansionista francés, o de refeèndum manipulat al modèl Putin en Crimèa).

La reforma de la novèla majoritat (socialista) coma en 1999, al cambiament de constitucional qu’impausa lo francés dins la constitucion per rassegurar los nacionalista francés contra l’anglés, la novèla majoritat tòrna a jogar ambe lo fuòc de la destruccion lingüistica en fRança.

Es vertat que las lengas en França, per l’UMP-UDI, son estadas consideradas coma partidas pichonas de la constitucion, un musèu juridic viu en l’article 75-1 o confirma.

Ambe totas aquestas avançadas dins la destruccion lingüistica, podèm confirmar que lo gropeton politic PCf-PRG-PSf-UMP-UDI-FN son los jihadistas de las lengas de fRança. E digun al nivèl europèu protesta pro fòrt (al nivèl que se protesta pels monuments de Palmira), per aquela politica de netejament cultural e lingüistic francés, una expression del regionalisme d’expansion parisenca, e lo netejament ambe la lenga del rei en republica.

La visita dels musèus de las lengas mesprezadas de fRança es impossibla, es pas una medalhòta qu’ajudarà a reviscolar un patrimòni que la destruccion es talament fòrta que las revioscolar prendrà mai de 40 ans, coma per exemple l’ebrèu en Israël, mas lo volontariat politic absent, serà pas 40 ans, mas 240 ans que caldrà.

Las lengas mesprezadas en fRança o son dempuèi l’edicte de Villers-Cotterêt, qu’es ara una comuna en mans del FN, un edicte de la fin de l’Edat Mejan ; aquela tradicion de destrusir los concurrents lingüistics per establir lo poder central perdura ara al XXIen sègle dins totes los rengs politics de la societat francesa, e sobretot en çò dels ciutadans sotmetuts e de las ciutadanas sotmetudas, en silenci permetual, ciutadans/anas d’Occitània. La lenga francesa es la «natura de l’Estat» (coma s’èra causa de sempre, venguda de la fin dels temps, de Palmira per exemple), e las autras son devath, mesprezadas, plaçadas en situacion d’apartheid lingüistic, sociologic e politic, constitucionalament inferioras.

Se trapa normal de salvar unas pèiras d’una glèisa pels toristas, mas per una lenga, fabricar una poltiica lingüistica sembla normal pel francés al Quebèc, mas pas per l’occitan en Occitània. Lo nacionalisme francés es etnic, lingüistic e territorializat.

Per reviscolar las pèiras de Palmira, caldrà la patz, e la mòrt dels extremistas, aquò bastrà pas mai de 5 ans. Per revicolar Palmira, se pòt pensar un jorn, per las lengas destrusida, serà mai complicat. E totes los nacionalistas franceses o sábon.

Donc soi pas estat lo sol a pensar parier ….

FLAREP e sa mapa odiosament difusida

La FLAREP es una associacion de regropament dels «professeurs en langues régionales». Normalament son competents en «langues régionales», competents per parlar a l’Estat assassin de lenga, l’Estat francés.

Re = poder, region = espaci de poder, ont es lo poder en region ? En region occitana ? La sola «langue régionale» que sabi en fRança es lo francés, article 2 de la constitucion republicana francesa, article votat per una majoritat de nacionalista franceses en 1999, sonque. La majoritat aqela èra tanben socialista d’aquel temps.

Mas la FLAREP es luènh d’èstre competenta per establir mapa de l’Estat exagonal francés, a la basa de las lengas mesprezadas. Una rason per aquela afirmacion, es la mapa següenta :

Amai de la S, se cal pausar la question de l’espaci en jaune que determina un nombre de locutors, a parçan qu’an jamai vist una enquèsta lingüistica ; la chifra serà minorada o aumentada en foncion de l’opinion del fabricant de la mapa (interessats a aver pauc de locutors o mai que previst), o de la vision politica dels lectors de la mapa.

E sembla qu’aquesta mapa tòrta, pauc seriosa, bastèsse per informar de l’existéncia de la FLAREP e de las zònas lingüiticas, melhor que la mapa establida del temps que realament las lengas èran parlada e abans la caça als patois, d’una politica engimbrada per l’Abbé Gregoire, puèi per l’escòla lingüiscidària francesa dita de Jules Ferry.

Perqué podèm far melhor fisença a la mapa de 1886, e non pas aquela del XXen sègle ? Perqué l’enquèsta de 1886 èra engimbrada per un acte nacionalista que voliá clarament saber ont botar l’argent per destrusir las lengas, per «bastir una elita que parlèsse francés» e sonque francés.

Dempuèi la creacion de l’escòla nacionalista e expansionista francesa, dita d’'el Jules Ferry, se mescla francizacion e alfabetizacion, aprendre a escriure sa lenga, e conéisser la lenga del dreit, l’unica lenga del dreit.

Mas fàcia a l’odiosa politica francesa de destruccion lingüistica, es clar que lo sistèma politica actual –qu’a aps cambiat en realitat politica- non pòt presentar las causas aital e donc se dèu d’acceptar errors en sciéncias lingüisticas que totas las universitats fòra fRança fan pas, car son pas sotmetuda al sistèma politic francés, lo jacobinisme ministerial e lingüistica.

Anuèch, los professors d’occitan fan cauma contra la novèl reforma, pensada a París, qu’oblida lo país occitan e sa lenga. Soi solidari ambe los professors :

Mas pas ambe las estupiditats politicas qu’an obtengut en passar  dins las universitats francesas d’Occitània, que sempre non vòlon ges parlar de politica, alara que lo francés e son emplec son un acte politic franc e clar, perqué l’emplec de l’occitan o seriá pas, las letras occitanas de las universitats se vòlon avuglas ; per egalitat lingüistica l’occitan o dèu èstre politic !

Ai mai de vint paginas, acampada per un militant de Narbona, Sergi Granier e similara a-n aquela :

Jacobinisme es realitat mas coma fonciona

I a sempre un occitanista, e ieu lo primièr, per dire que lo jacobinisme –que fa la gestion d’Occitània ara- es un problèma per tot l’Estat francés, e donc per Occitània que damora sotmetuda al sistèma parisenc de pensar la politica.

Lo jacobinisme es pas una color politica a la dreita o a l’esquèrra del rei.

Mas concretament, de qu’es l’Estat francés ? Dedins l’ancian regime, èra un biais de mercejar los amics, la familha de la sang blava, en li donar un territòri que lo revengut èra per la genta personalitat reiala, de temps en temps, aquela persona donava d’argent al rei, adobat pel papisme, quora li èra necite. Los territòris èran aital mai o mens grands, e èran una zòna fiscala de mai pel rei. Es a la revolucion francesa que la fiscalitat es devenguda d’Estat, e l’Estat es devengut aquel que donava a las entrepresas lo dreit de comerçar sul mercat, sul territòri sancièr ; aiçò a concentrat la moneda al nivèl parisenc, aquela causida la devèm a un grope de personalitats ditas revolucionàrias setada dins una glèisa jacobina, d’aquí lo nom del gropeton politic, los Jacobins.

Los jacobins an fabricat un mercat fiscal per l’Estat francés, un mercat gerit per las solas leis dels Jacobins, e puèi arriba pauc a pauc delegacion de poder a las entrepresas amigas. E en 1982, una reala revolucioneta, la delegacion de poder jacobin, ni per la lei, la legalitat, ni per la fiscalitat, l’argent collectiva, çaquelà.

Se fabrica, alara, un costejament entre lo politic, partidocracia, e los quadres d’entrepresas, autoseleccionats coma la familha de la sang blava, vivent sul mercat, mercat dit Estat-nacion fRança. França es un mercat per las entrepresas, una basa que, al XXIen sègle, es devengut la basa per la mondializacion e l’expansionisme economic de las entrepresas que o vòlon. Aquel sistèma expansionisme mondial a debutat ambe las companhiás colonialas qu’an trabalhat sul comèrci triangular… Ara, las gròssas entrepresas francesas trabalhan sul mercat mondial, que gràcia al liberalisme nòrd-american, las borsas mondialas, las ajudas a se deslargar de l’Estat jacobin francés. Dins aquel contèxte, la diplomacia francesa es un actor que pòt ajudar… coma totas las diplomacias dels Estats europèus vesins.

E quora l’entrepresa se fabrica fòra l’estat jacobin, exemple ELF AQUITÀNIA, l’Estat la nacionalizarà e portarà lo sièti a La Défense, puèi la desnacionalizarà sense vergonha, car mestreja sos quadres per crubar als seus beneficis melhor, l’argent de l’entrepresa aquela.

Quand la descripcion aquela es coneguda, es evident que non se podrà descartar tot tipe de manipulacion al entorn de La Défense, per las entrepresas del mercat de l’Estat francés. L’Afar Kerviel es alara una afar entre un quadre d’una banca e la quita banca que viu sul mercat mondial, mas que se basa èra un mercat-Estat francés, un mercat jacobin, abans o aprèp èstre estat una banca d’Estat, e la desnacionalizacion.

Alara de qu’a a veire ambe Occitània, tot aiçò ?

1 / quand las leis son totas fabricadas a París, lo lòbi de las entrepresas que vívon de l’estat centralista, es devengut forçat, e las leis son un element major per establir una facilitat de mercat, sul mercat-Estat-nacion parisenc. Lo regionalisme parisenc fabrica las leis, es donc un regionalisme d’expansion, car impausa las leis a d’autras regions que an abandonat quasiment per Occitània, lo 22 de setembre de 1792, la fabricacion de leis.

2 / quora las leis son en fabricacion, lo lòbi es facilitat per un regropament de la formacion dels quadres del jacobinisme, Estat e Entrepresas, dins las universitats, o puslèu dins las escòlas especializadas. Son donc unes lòbis facilitats per las entrepresas, e un escambi de pòste facilitat entre un cargat de mission d’un ministèri e las entrepresas.

3 / quora tot es concentrat a París, la mediatizacion de la supausada mediocritat provinciala es renduda aisida. Aital un militant occitan a remarcat la manièra que los mèdias an de tractat l’etiqueta “région”, per exemple aquí :

4 / lo darrièr punt es la perversion del sistèma, al moment que las institucions de justícia devon «foncionar», es evident que lo lòbi lo mai potent aurà dreit a mai de mejan per imposar son punt de vista. E donc que la quita justícia serà a l’imatge de la justícia de la casta de la familha blava de l’ancian regime.

5 / E quora las entrepresas fabricadas sul mercat-Estat francés arriba de far quincanelha, lo dangièr de la falhida per l’Estat podriá èstre grand, alara l’Estat assegura la sobrevida de l’entrepresa, e donc son los ciutadans de tot l’Estat que pagan las errors de l’elitas de la magolha jacobina, los Occitans an de pagar tanben donc. Se cal recordar la banca Dexia, banca franco-belga, qu’an bailat d’emprunts a las comunas inocentassas, governat per elegits de la partidocracia jacobina, e que l’Estat a degut emplenar las borsas per non pas far quicanelha, e aital roinar las comunas concernidas ; en d’autres tèrmis, sul mercat, la nòrma seràn las chifras dels comptes, per las entrepresas d’Estat, las chifras pòdon èstre negativas, serà l’Estat salvador, serà pas l’assegurança del renovelament dels quadres de l’entrepresas e donc un clartat economica sus un mercat que serà pas liure, nimai regulat per la moneda. Quí a votat en Occitània per salvar Dexia o lo Crédit Lyonnais ?

Acabi de descriure l’ancian regime ambe l’etiqueta République française, mas es aquel regime que gerís Occitània, dins la mesura que lo pòble occitan sap pas resistir a-n aquela gestion jacobina d’Occitània, e d’una pensada politica jacobina que poirrís la vida de la societat nacionala occitana.

Quand la TV francesa a mestièr de leiçon

Dimenge lo Sinòde protestant a donat un avejaire pro important per la comunautat omosexuala de França, e donc la France TV Info ne parla, e s’engana encara un còp dins la manièra d’escriure. Sembla qu’a oblidat la lei de 1905 !

Lo comentari –en francés- d’un protestant de Narbona i explica fòrt plan. Sembla que la France TV Info aguèsse mestièr de saber quines son las pressions protestantas per diferenciar la Glèisa Catolica e l’Estat francés republican, las pressions per aver la lei de 1905. Es pas una lei de laïcitat tanben que se parla anuèch, mas una lei qu’establís clarament lo ròtle de l’Estat fàcia a l’integrisme religiós e monopolistic en matièra de fabricacion de lei d ela Glèisa Catolica.

E la dreita francesa actuala qu’arriba pas a diferenciar lo dreit collectiu de la vision religiosa d’una societat, es una dreita arcaïca que respecta aital la tradicion dels integristas catolics de los qu’èran contra la lei de 1905.

-°-

Oblidar las ninfas del jacobinisme

I son mantunes professors qu’an mestièr d’oblidar qui lor paga lo salari, es de dire lo jacobinisme francés ; e an mestièr de plan saber que lo revengut qu’an es la collectivitat occitana que lo paga. Aital deuriá aver corses de militants per cridar a las enganas del jacobinisme, e apréner a zo far.

Anuèch l’enemic jacobin francés pòrta las colors jacobinas socialistas. Doman serà una autra colors, mas serà sampitèrnament similar.

Aquò es valable per totes los professors d’Occitània, de l’universitat a las escòlas d’Estat que i fan corses d’occitan, o de matematicas en occitan, o de letras occitanas.

Se trapa que lo modèl nos arriba de … Peirigòrd, tèrra de resisténcia al sistèma de las opressions politicas francesas.

Lo tèxte explica :

“La reforma del collègi per la dintrada 2016 organiza la marginalizacion de l’ensenhament de las lengas regionalas per la reduccion de las possibilitats e la mesa en concurréncia tòrta e perpetuament perduda per avanaça per las LVE, las LA e las autras fòrmas d’ensenhament (EPI).

- supression de als possibilitats d’opcion facultativa e existentas actualament de la seisena a la tresena

- supression de las seguida de l’escòla al collègi … per la supression de tota potencialitat d’ensenhament opcionala facultativa en seisena

- cap visibilitat, cap valorizacion de las possibilitats de seguida de l’ensenhament bilingüe français-langues régionales … que l’interès es çaquelà reconeguda e lo nombre d’escolans en aumentacion. Doblidar es desvalorizat.

- desmesida per immersion dins lo sistèma en quatrena e tresena de l’ensenhament de lenga e cultura regionala dins una possibilitat d’EPI sus 8 e benlèu coma pels ensenhaments de complement que se vei mal coma se podriá èstre organizats e lingüisticament eficaçes…

- comunicacion ignoranta de la ministra : dire, per exemple, que botar las LR tal una LV2 en cinquena e suprimir l’opcion facultativa melhorarà la situacion demostra una inquietenta malconeisséncia de las realitats del terrenh….”

Senon pel POC e per la FELCO : tot va plan al reialme dels avuglats occitans ; en Peirigòrd manifestan, quí ne farà una manifestacion per tota Occitània ? Los que fan una valorizacion de l’Abbé Grégoire a Montpelhièr ? quí es pro seriós per donar coma urgenta la manifestacion de Peirigòrd.

Cal pas oblidar que totas las Calandreta se farà pas un collègi, e donc serà forçada d’abandonar l’occitan a la sortida ! vesètz la fòto politica contra l’occitan ? Segur l’occitan amerita d’aumentar lo nomnre de professors per lo sistematizar, mas ont son las competéncias universitàrias per o far, o vos pòdi escriure, o son pas brica per rason ontologica al sistèma universitària francés en occitània. E puèi cal tres a quatre annadas per aver professors, en quantitat, en impossible per mantunas rasons… que listarai un jorn.

-°-

Arriba enfin un comunicat d’un partit francés, EELV serà lo primièr….

Los cal felicitar, es que los parachutats UMP-UDI, PSf-PRG, PdG-PCF-NPA i pensaràn ? (per la region administrativa Sud-Occitània)

A desfaut de l’aver etiquetat politic, l’avèm del cònsol de Tolosa, en nom de las Grandas Vilas de fRança.

E vengut de Niça, lo document següent :