arcuèlh

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Modèl Modèle França France. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Modèl Modèle França France. Mostrar tots els missatges

dijous, de setembre 28, 2017

Titi et gros minet, Piolin en vacanças, enfin se ne parla a Paris



Aquela estupiditat espanhòla arriba enfin a la television francesa, Warner Bros repotega, fa grisa mina, ambe lo seu "Titi" e lo seu "gros minet" sul pòrt de Catalonha per castigar clients de la Warner Bros, lo ciutadans de Catalonha coma agrada a Manolito Valls, lo socialista francés e ancian primièr ministre.

L'Estat espanhòl a respondut a la protestacion de la Warner Bros, mas pel pòble catalan, els, pòdon anar a la lordèra de l'istòria ; lo dreit d'autors (d'entrepresa privada mondiala) interesa mai Espanha que lo dreit dels pòbles (aquí lo catalan).


 
 L'accion politica del govèrn PP-PSOE-C'S m'agrada pas ; son accions pòstfranquistas e i a cap dobte sul tèma.

Campanha referendària en Catalonha

L'Estat espanhòl causís la violéncia per reprimir l'expression politica del camp del Sí e pensa que serà eficaç; eficaç coma l'es estat lo primièr ministre Manuel Valls (Intervencion exteriora per Espanha antidemocratica) al govèrn segurament, car el tanben se plaça dins lo camp de la violéncia d'Estat contra lo pòble catalan ; la vergonha es qu'es filh de republican e quez se plaça dins la violéncia modèl franquista. Es lo Philippe Pétain dels Catalans. Quina vergonha per aquel filh de republican espanhòl !


Val melhor donar la paraula als Catalans concernits, coma per exemple Raül Romeva ; Raül Romeva se plaça dins lo camp de la democracia, Manolito Valls dins lo camp de la mòrt (Corrida and companhiá) e l'antidemocracia.

 Aquela declaracion que pòrta, coma aquela del govèrn jacobin, lo perfum maissant del franquisme, dona una idèa de ESPAÑA UNIDA Y GRANDE, aquela de Franco.
Dins la campanha çaquelà se podrà entendre lo camp del SI que plaça plan Manolito Valls dins lo camps dels franquistas, amai d'èstre dins lo camps dels ipocrits politics, dels grands jacobins ipocrits, coma Mariano Rajoy.

divendres, de setembre 15, 2017

C'est Légal c'est jacobin Jòcs Olimpics

Es legal es lo jacobinisme qu'afovorizarà la corrupcion esportiva ; mas es legal, totes pagarèm, quitament en region sotmetuda al dictat de la pensada poltiica jacobina, per exemple a Tolosa. L'arribada de Paris, e las convidacions mediòcras de los del contra-lo-JO-a-Paris dins los mèdias franceses (95% difusat en Occitània) me fan pensar que tanben la corrupcion aurà tocat los sistèmas mediatics jacobins.

Dins un Estat francés qu'es un mercat per las entrepresas de La Défense, luòc bravament contra-ròtlat per la casta Les Républicains, se fau pas estonar que lo CIO (organisme largament corrumput e helvetic) donèsse los Jòcs Olimpics a Paris ; la corrupcion aital s'installa oficialament dins la santa capitala dels jacobins ; s'amagava fins ara, mai o mens (segur) ; mas fau legir Le Canard Enchaîné per l'entendre, mas los escrits aqueles cámbian pas grand'causa dins la manièra de votar en Occitània, es pietadós.

E aqueles «atletes» que son lo bailet del sistèma, fan vomir ; pròva al mens que l'espòrt es pas per ajudar a pensar la politica.

Fau pas pensar qu'i èra pas abans, la corrupcion a Paris ; es una institucion e es constitucionala, C'est légal ; la corrupcion es ontologica al sistèma jacobin, senon perqué es talament elonhat de las realitats politicas en Bretanha, Alsàcia, Savòia, Iparralde, Catalonha-Nòrd, Corsega, o Martinica, o Guiana dita francesa, o Kanaki, o Polinèsia dita francesa, o La Réunion, e plan segur Occitània ? 

 

C'est Légal = c'est jacobin, es collabò amb Co !

Los pòbles de fRança se fan regularament panar la moneda de totes pel grand benefici de mantunes. Dos exemples en çò de Les Républicains.

1 / Wauquiez lo liberal (economic pas brica per la societat, aquí es ultra-catolic modèl Lyon) mas pas ambe las institucions jacobinas, aquí las emplega al seu grand benefici. Lo Conseil d'État es un pauc coma lo TC en Espanha, es la legitimizacion de la casta enganadoira republicana en fRança.

2 / Moudenc, aprèp aver participat al cumul dels mandats per els, e als cumuls de pòstes (secretariat de deputat, aglomeracion de Tolosa) de trabalh per sa femna, emplega l'argent dels Tolzans per engraissar los projectes parisencs, una granda costuma dels collaborators al jacobinisme en Occitània : se fau remembrar la LGV de Tours a Bordèu per facilitat los transpòrts dels Parisencs cap « à la province » 

Cada desplaçament d'aqueles dos, Les Républicains, sembla a una fièra de mans per ajudar al sistèma de se perségre.

De mai, coma tota l'activitat locala s'i nèga las ajudas publicas, se lo mèstre-capolièr es pas saludat al seu passatge suls embancs fieirals (l'egò dels tiruferaris de la democracia se paga en sarramanetas), senon la paur s'installa dedins los caps dels menaires de projectes associatius, o comercials per la vila de Tolosa, coma per la region de Lyon.

Lo jacobinisme mata la fiscalitat de tots pel privilègi de mantunes, amai fau saludar los arganhòls «republicans jacobins » coma autre còps los reis. E la populacion bada a las televisions d'Estat que los jornalistas i son incapables de portar la mendra critica sul sistèma.

dijous, d’agost 31, 2017

Lo CSA confirma la doctrina dels Parisencs, fau pas de tv en regions

RT FRANCE arriba sus la TNT, television digitala, en fRança. Actualament 95 % fabricada a Paris, e pensada coma totas las autras, coma jacobins ; las linhas editorialas son totas las meteissas ; aital RT FRANCE semblarà plan diferent, bravament diferent mas de quina linha editoriala ? Fau esperar que difusarà aquò tanben :


Dins lo desvolopament de la pensada jacobina, lo contra-ròtle centralista es la television, es primordial, per rason lingüistica coma per rason ideologica. Aiçò zo sabèm dempuèi l'ORTF (e la RTF) que dins las annadas d'aprèp-guèrra nos an questionat en patois parisenc, alara que tota la populacion d'Occitània parlava occitan, sense cap excepcion ; l'ORTF, puèi las televisions de Giscard nos an ensenhat a abandonar la pensada dins la pròpria lenga (Occitan en Occitània), per parlar lo patois de Paris ; ara lo patois parisenc dèu èstre anglocompatible. Es pel moment una capitada de las grandas, ni l'escòla, ni lo poder politic i èran arribats. Las cartas interioras (Charte) imposada pel politic (incapable de contra-roltlar l'aplicacion), Cartas interioras de las ditas televisions publicas an jamai respectat las linhas sobre las lengas localas, sobretot pas en Occitània ; es lo sol endreit que la produccion publica de television es damorada a 40 minutas la setmana, quand son pas en vacanças...

Fau tanben notar que l'informacion de las televisions d'Estat es clarament SONQUE pensada a Paris ; es pas question d'aver un jornal internacional pensat a Marselha, Niça o Baiona, nimai a Perpinyà o Tolosa. E encara mens en lenga occitana, pont de la latinitat !

Se trapa ara que la formacion francesa es talament bona que los quite jornalistas an problèmas geografics quitament al nivèl local.

 
E France 3 Occitània exista, mas l'avèm encontrat .... tanben o faguèt en situar Canet non pas en Catalonha mas en Occitània ; èra una provociona assumida ?

Dempuèi 40 ans las televisions decentralizadas del servici d'Estat pagadas per la redevança de totes los ciutadans, sense excepcion locala -per rason lingüistica en exemple-  son a intoxicar lo public sus l'illusion d'una reala television o produccion audioviauala en region (per exemple en Occitània) ; las dificultats de Sud TV per aver una produccion finançada per un mercat publicitari es aquí per provar que sua tèrra cremada de l'audiovisual jacobin (de centre de produccion e pensada parisenca) es complicat de desvolopar quicòm. Las dificultats de difusion de La Seria son aquí per provar que lo sistèma es estat blocat per un ensenhament audiovisual racista lingüistic, especialament a Tolosa...

E alara lo ròtle del CSA es donc de desvolopar lo sistèma merdic e dels amics del poder en matièra de television ; es mai clar (!) ; l'Estat es rei en matièra audiovisuala, modèl Edicte de Villers-Cotterêt ; es talament rei que accepta una television russa, non pas sovietica, mas una television russa fargada pels oligarcs de la Federacion de Rússia que podèm dire pauc democratics...

Un jornal ne parla Ouest-France .... Que fan los jornals locals de Bordèu (impossible de ne parlar, an una television que la frequéncia es donada pel CSA), nimai los autres mèdias perqué an totes un percentatge dins televisions localas. La linha editoriala es aquela del jornal papièr : fau pas questionar paris, encara mens criticar Paris, nimai donar las dificultar d'èstre contra lo jacobinisme en region Occitània ; la linha editoriala es la meteissa que Putin a Moscó per çò que se parla de las tèrras anexadas recentament.

Mercés al CSA per nos ajudar a poder destriar las televisions de la manipulacion, las parisencas que fan de sos-produccion nòrd-americana e la television russa de l'oligarquia en plaça (un pauc coma los jacobins de las televisions privadas francesas). Sèm plan ajudats per aquel organisme de tria, centralista francés, que pensa que la manipulacion qu'engana los pòbles sotmetuts, es lo sol biais de damorar dins l'informacion mondiala.

Fau pus manifestar per aver una television occitana, fau produsir, fau professionals, fau jornalistas que pensan en Occitània e en lenga occitana, fau trobar finançament !  Questionatz DETZ TV qu'es considerada coma malvesenta per Internet o Orange, testatz!

Doás informacions de la jornada que fan pensar

La primièra es franco-francesa : lo FN se plaça del costat dels trabalhadors ? Contra lo MEDEF ... I a una certitud, lo còdi del trabalh aleugerit es un biais de pensar la politica que reglarà res, levat favorizar l'extremisme, e la precaritat. La precaritat en Espanha es la politica que lo PP pòrta dempuèi 20 ans, resulta multipla ? 1 / la migracion que pobla de competéncia l'Union Europèa e Euròpa en general (los graduats "Espanhòls" an desertat Espanha) e fan concurréncia a las incompeténcias (lingüisticas) de tot escantilh en Euròpa, 2 / lo pòble catalan s'encamina cap a l'independéncia, 3 / una casta de privilegiats govèrna Espanha e se servís del mercat que damora per s'enriquir, del meteis biais que Franco faguèt.

Es aiçò que volèm per fRança ? Un Estat govèrnat per l'extremisme modèl espanhòl ?

Mas l'informacion màger de la jornada la dona lo jornal collaboracionista espanhòl La Vanguardia, dèu èstre segura : L'Estat espanhòl prepara una separacion exprès, aprèp lo MariaNO Rajoy de sempre, es novèla granda (l'Estat espanhòl es eficaç mas sonque per evitar la destruccion, e per perségre dins lo franquisme territorial) ; aquela informacion agradarà pas al deputat europèu del FN e de Perpinyà, segur.

 Lo "GobierNO" es aquí aquel de Madrid ; lo piulet sembla urgent e o es quand se sap l'istòria editoriala de La Vanguardia, lo melhor informat del quite temps del franquisme.

Pas cap mèdia francés ne parla, sembla pas arribat l'informacion dins l'agéncia de manipulacion informativa francesa, l'AFP, ni mai a Reuters.

Al final, serà pas lo pòble de Catalonha que se van separar d'Espanha, mas Espanha que dona la libertat al pòble sotmetut catalan.

Aurèm donc una granda susprèsa lo referèndum del 1er d'octobre, serà simplament la confirmacion que Espanha s'alarga luènh de Barcelona. 

[...] 

e al final una de las novèlas es una faussas novèlas ! Una fake explica un jornalista de Barcelona :

 _°_

Complement d'informacion del jorn per Occitània, es pas una faussa novèla.

 Aran es Occitània e podràn votar lo 1er d'octobre pel referèndum al Principat de Catalonha.

dijous, d’agost 24, 2017

Mare aux Canards Espanha França

Se dís sovent a l'Estat francés que sèm un Estat-nacion, ieu vos o disi, es primièr un mercat-Estat-nacion, un mercat pels amics del rei, en primièr, puèi pels amics que fan la fisclaitat decentralizada pel monarc borbon.

Se nos explica que la dita "révolution française" a cambiat las causas ; fau dobtar grandament, lo cambiament clar es la centralizacion de las fiscalitats e donc la creacion d'un mercat central que totas las decision se fan al govèrn o a La Défense (ara). La moneda es lo « nerf de la guerre » s'explica en francés.

Lo jornal Le Canard Enchaîné parla de Le Château per situar lo poder jacobin a Paris ; en Catalonha, los militants republicans, independentistas, parlan de La Caverna per nomma lo poder pòst-franquista que supòrta en 2017. 

Es que val melhor Lo Castelon o La Caunassa ?  L'un e l'autre an un còst pels mercat-Estat-nacion d'una granda dimension financièra, mas pas sonque ; e los ciutadans damòran muts sul tèma.

Vau èstrre pressimista, un mercat-Estat-nacion qu'es mal contra-rotlat pels ciutadans fabrica unas corrupcions; aital Catalonha es una sorga de finançament per l'Estat centralista espanhòl, e dins AIRBUS defence lo PP a causit luòcs de produccion espanhòla que vòtan PP.... corrupcion ? o logica economica de desvolopament centralizat ? Desvirament de la democracia ?

Avèm tanben la mapa de las corrupcions Partido Popular (per la granda majoritat) en Espanha :



Fau tornar dire que lo comisari de l'ecologia europèa es un ancian petrolièr espanhòl e ministre de Madrid ? Gràcia a la majoritat del Parlament Europèu, e dels grands elegits europèus... 

Dins tota l'Union Europèa, l'enèrgia solara installada suls teulats privats, en Espanha es interdita e lo monopòl de produccion d'electricitat es de l'Estat, confina ambe la preséncia d'ancians elegits del PP-PSOE al cap de las companhiás d'electricitat "espanhòla"... La corrupcion es constitucionala en Espanha.

Quora l'Union Europèa a un projecte de linha ferrada entre Hamborg e lo Marròc, passa per la còsta catalana, mas per Madrid dèu passar per Madrid e Aragon... Corrupcion o centralisme forçat ? Qui ganha a Madrid que la linha costarà 200 km de mai ?

De mai la constitucion es sanctificada per un Tribunal Constitucional que lo monopòl de las designacions es del govèrn central, donc majoritariament del PP-PSOE.

Lo document del Canard Enchaîné se question sul govèrn de LERM-Emmanuel-Macron.... e amb rason ; sembla al govèrn PP-PSOE-Ciudadanos de Madrid [PP-PSOE-Ciudadanos + del pòst-franquisme = LERM-LR-PSF-PRG + del pòst-petainisme, estranh non ? ] ; es pas brilhent per la clartat politica....

Lo modèl LERM es lo modèl de quin Estat ? Espanha ? Lo Canard Enchaïné explica que òc.... la consequéncia clara per Espanha es una migracion dels joves cap a l'Euròpa del nòrd ; sembla èstre lo projecte de LERM-Emmanuel-Macron, lo mercat dèu tot reglar ... e las populacions jovas reglaràn lo problèma ambe lo pès, en migrar.  Un projecte LERM ? + la corrupcion d'una casta novèla ?

E la realitat economica d'Espanha es aquela : 
Lo liberalisme cava los deficits ; Keynes aviá rason. L'Estat qu'abandona la gestion al mercat, es un Estat acabat.

Notatz que lo BREXIT debuta l'inquietud dels joves europèus....




dijous, de juliol 20, 2017

O fau tornar explicar, lo dòl occitanò-catalan dempuèi 886 ans

Un jorn per una inauguracion a Salses de las pòrtas dels « Països catalans » ai agut la suspresa d'aguer en vista las colors de Provença a la pòrta del camin per l'inauguracion del monument, «Porta dels Països Catalans» ; fau dire que las bandièras las aviá pagat lo Conselh General 66, aquel « avec l'accent » de Perpinyà. E sabi que mantunas comunas dels Pyrénées-Orientaliens an botat a la pòrta de la comuna aquela bandièra de Provença ; e d'autres fan la guèrra a Occitània coma nom de la region novèla ! 
Perqué ? Tant d'ignorança catalana a Perpinyà ? A Perpinyà (Perpinhan en occitan) sábon pas la diferéncia entre Catalonha e Provença (partida d'Occitània granda, lingüistica). L'istòria de Ramon Berenguer III lo grand la sábon, coma sábon pas tanpauc que Jaume Ier El Conqueridor, Jacme a la naissença, car nascut a Montpelhièr ; l'ignorança es la basa del colonialisme francés.

A Tolosa mantunes militants an pensat que bastir un Ostal per l'Istòria d'Occitània èra causa importanta ; o fau afortir ; lo projecte a pas agradat als elegits jacobins (aqueles qu'an votat Languedoc contra Occitània a l'aglomeracion de Tolosa, e contra la volontat de la populacion en Occitània), aqueles son segur coma Jean-Luc Moudenc, lo cònsol màger, afidats d'istòria... mas jacobinas plan segur !

A Barcelona lo Museu d'Historia (en occitan Musèu d'Istòria) dona un piulet (tweet en anglés) per indicar las datas del jorn, e 30 de cent son catalanas. O escrivi per indicar que l'embarrament istoric, es causa dels Franceses, ni dels Occitans, encara mens dels Catalans de Barcelona.

Que damòra en Provença del passatge d'en Ramon Berenguer III, las colors de Provença, las barras catalanas, plan segur ; lo biais de veire la dignitat de la lenga de Provença, s'es abandonada ambe lo romantisme provençal, XIXen sègle.
 
Provença + Gavotina + Comtea de Niça = PACA dels Franchimands. Pel moment ai pas vist nàisser un movement ciutadan potent per far cambiar lo nom toristic de la region. L'IEO e lo Felibrige son en caça sonque dels maissants occitanistas que son pas d'accòrd ambe la vision politica dels Franchimands, arribats en Provença ambe la familha d'Anjòu, e bravament mai tard en Comtea de Niça, 1870.

Ara de Comtes en Provença ne damòra pus, a Girona lo Comtat es tengut per los filhs del Franquisme ... l'Ostal Ramon Berenguer III es en maissanta postura politica.

Si damora en Comtea de Niça, elegits que preferiscan la guèrra (conquèsta) a l'espital (potingar la populacion malauta), preferiscan la sentat de l'armada a la sentat de la populacion ... sèm plan dins un regime nobilièr d'ancian regime ambe Les Républicains.

dimarts, de juliol 18, 2017

Dins lo futur d'ont vendrà lo minjar ?

Sembla una question que los neurònas dels politicians jacobins an pas en cap, ni en Occitània, ni endacòm dins l'Estat del productivisme FNSEA. Ont ne sèm de las crisis agricòlas ?

E çaquelà regularament dins totas las revistas agricòlas, i a la crida a una « crisi que contunha » : 
 Lo tèxte es publicat en francés, es clar : « segon las resultas publicadas per la Comission des Comptes de l'agriculture la valor aponduda bruta del sector agricòl a baissat, en 2016, de 8,4%, a la seguida d'una creissença de 2,5% en 2015. La resulta neta per actiu es per sa part en baissa de prèp de 22% comparat a 2015.
Las cambras d'agricultura fan saber un autre « punt nègre »: la baissa de l'investiment productiu. "la baissa debutada en 2013, se sembla perseguir en 2016 (-2,8%). Es l'investiment en bens non agricòls (material e bastiments) que davala lo mai. Las immatriculacions de tractors e de segaires baissan de 9% e aital se nòta una paissièra comparat a las annadas precedentas". »

Es que las donadas de las cambras d'agricultura son manipuladas o quin interès an de dire aiçò aital ? L'investiment gròs en agricultura es principalament per un sistèma agricòl productivista, un ancian periòde se volèm servar lo país productiu, o per installar lo solar sus los teulats de las granjas nòvas (?).

Car l'algua verda tòca pas sonque Bretanha, i a tanben de las verduras que tòca Garona ... gaitatz :

Per la novèla linha TISSEO per garona segur que serà pas aisit de passar, ni tanpauc per kaïkistas del club esportiu ; mas aquò es pas mai grèu que la qualitat de l'aiga de donèm a la seguida dinca la mar. Per la sorga d'aiga per beure a Tolosa, ven pas de Garona, donc « tot va plan », enfin, fau dobtar ? Veolia neteja l'aiga cada nuèit ambe de carbon blanc, sèm rassegurats !

La crisi agricòla tòca tanben l'elonhament de las tèrras dels ortalièrs, que pauc a pauc devendrà mai car que de far venir mèrdas d'Andalosia o del Marròc... e jà suls mercats de Tolosa, o sabèm ; se volèm minjar bon e sanitós, se fau estauviar de crompar del Marròc o de Andalosia ! Lo personal politic de la decentralizacion jacobina o sembla pas saber.

Alara a sa pichoneta dimension, lo Conselh Regional trabalha, un pauc coma pels transpòrts Valerie Pécresse a Paris ambe sas trottinettes en liure servici, lo CR ajuda a la creacion de botigas AB... dins aquel parçan del grand Tolosa, una urbanitat coma aquela : al centre de recèrca agronimica de Ausonvila.


 « botiga de venda dels produïts de bòrda venguts de l'expleitacion agricòla pedagogica del licèu », notat en pichon e dubert a totes, mas pas l'estiu .... a dos pas del canal, mas pas signalizat sus las vias ciclistas del canal del miègjorn, aquí ont se passejan clients potencials (?) ; lo panèu es tanben orientat d'esquina an aquel canal (!), tot va plan per desvolopar l'afar, donc.


Mas a Tolosa, las vacas las sábon reconéisser (?), l'orgina jamai, e quitament la geografia regionala de las produccions tanpauc, vist l'esfòrç que lo SISQA fa per menar los estudiants dels licèus agricòls per ensenhar la geografia dels produïts. Quina campanha Jean-Luc Moudenc installa dins las escòlas pichonas de Tolosa per far saber quin son los produïts occitans dins las botigas de la vila, per saber la geografia agricòla de Tolosa, per saber l'istòria occitana de Tolosa ? (per exemple a Tolosa, sempre que se vòl exemplar).

Sempre la melhora coneisséncia dels problèmas agricòls faràn consomar melhor la populacion d'Occitània, mas fau aver fisenças en las institucions, e fins ara la FNSEA es pas clara sul tèma...

 
 La FNSEA es puslèu un organisme que lo lòbi fonciona fòrt plan a Bruxelles/Brussellas, mas que per la vida agricòla en Occitània pòrta puslèu problèmas ; e çaquelà las cambras d'agricultura son encara governadas per aquel sindicat ... donc l'informacion que filtra, es puslèu orientada quitament se i a una part de vertat, amagada, ontologicament mas orientada. Es un pauc coma la pravda dels sovietics, s'i cercava l'istinia. Bona recèrca de la vertat dins lo document original.

 

Se plánher coma modèl de decentralizacion

Los elegits locals qu'an sempre sostengut una sotmission al poder jacobin, son a se plánher ara que los novèls jacobins fasquèssen coma els, centralizar, sortir a las comunas lo finançament autonòme.

Es vertat qu'es una causa que fautava dempuèi la révolution dita parisenca o francesa, que sortir la fiscalitat a las autoritats localas èra la règla divina e republicana, veire imperiala ; fautava pus qu'aquela taxa d'abitacion, aquela talha, a sortir de las mans dels elegits locals, per la centralizar.

Aital Jean-Luc Moudenc, cònsol màger de Tolosa, ancian deputat, es pas content diplomaticament. Fau pas bolegar lo poder central, n'avem mestièr per autorizar la LGV a venir a Tolosa, lo poder del rei-president es encara viu en jacobiniá. E il faut pas bousculer le saint ordre jacobin. Sobretot que lo Trésor Public que recapta la moneda es encara un sistèma centralizat e que n'avèm mestièr per aquò far, un impòst local.

Avèm dreit an aquel, qu'es de la dreita (liberala, o fau escriure), Les Républicains constructius, mas ambe tanben Marie-Noëlle Lienemann del Parti Socialiste francés, dempuèi Paris, dins d'autres mèdias...

Mas concretament : de qué faguèron per installar en Occitània, una fiscalitat pròpria e dinamica, unas institucions democraticas per la decentralizacion, per donar al pòble lo poder de pensar « global lo local » ?

La responsa es simplassa : RES. 

 Nos fan sistematicament la meteissa messa en latin o pas, e al final lo conservatisme del sistèma s'acaba per un centralisme fiscal.

divendres, de juliol 14, 2017

Quora un falord tunisian de l'islam fa atemptat, se fau calar ?

Vos vau comptar l'istòria de l'integrisme musulman, una femna, son ignorança de l'istòria de las religions en fRança, tot aquò fabrica aquel bilhet en fòrma de ràbia, coma aquelas ignorantas que fan petar l'etiqueta racista sus tot çò qu'es antiintegrisme musulman.

Evidentament sa maire es mòrta dins l'atemptat de Niça (es pietadós), e evidentament es pas la fauta de l'Estat tunisian (ni del sistèma tunician d'ensenhament), es la fauta de fRança ; amai es talament violenta a l('antena que se dís patriòta francesa, provenent de Niça ... coma que l'ignorança fabrica de l'integrisme e de patriotisme francés a d'endreit de l'annexion francesa, a Niça ! 

O vau tornar escriure aquela musulmana patriòta e qu'o revendica, es un problèma perqué justament sortís del sistèma d'ensenhament francés, aquò farbrica aquel integrisme religiós, perqué l'istòria de Niça justament aquela gojata auriá d'aver après quicòm a l'escòla ; coma auriá après l'istòria de Niça, las guèrras de religions serián pas encara causa clara per ela, mas li faudriá aver las mapas dels chaples religions en Occitània per melhor entendre, çò qu'avèm suportat de l'Edtat Mejan dinca la fin del XIXen sègle... La cauna de Lorda es descendenta de las inquisicion que farguèron las crotz qu'avèm dins totes los vilatges de l'Estat francés, crotz installadas justament a la fin del sègle XIXen.

Quand l'islam fabrica falord, i a un atemptat a Niça, e lo falord mata tanben musulmans... E vist l'ignorança fosca dels musulmans de fRança, avèm sul pic una recriminacion dels Nissards que son etiquetats coma racistas perqué veson pas que mussulmans tanben son estats matat ; e que la rason de l'atemptat es la religion musulmana (fau indicar als Nissards que la rason es la guèrra de religion dels integrismes islamics, qu'en dins las tèrras ditas arabo-persas son guèrras politicas). Lo mai grèu es benlèu pas aquò ; lo mai grèu arriba sus l'enpont de ARTE TV 38 minutas ièr ; quand en plorar una femna, filha de victima de Niça, nos arriba per demandar que plorèsse ensemble per respectar que venguèsse en tenguda religiosa a l'antena.

Ieu o considèri coma una agression integrista religiosa ; l causa dels problèmas politics franceses dempuèi sègles, e pas sonque ambe los musulmans... E li faudra explicar tanben la diferéncia entre nacionalitat e ciutadanetat ; perqué l'ignorança d'aquela femna es tarribla, mas pas sonque ela ... la produccion de 28 minutes tanben.

Fau evidentament daissar parlar a l'antena d'una television los integristas, mas es que la compassion per aver agut sa maire mòrta basta per argumentar que los Franceses (de Niça, detalh ... son benlèu pas talament Franceses... sonque per annexion politica e armada francesa en 1860) son racistas a Niça e endacòm mai.

Qu'es de mai en mai insuportable de veire l'integrisme musulman a l'antena de las televisions francesas, e sobretot l'ignorança d'aquela populacion de «patriòta franceses» tal coma indicava ; es que fau explicar que lo velh musulman es una causa de l'integrisme arabic, e pas brica aquel dels musulmans magrebins, turcs, o endacòm sus la planèta asiatica musulmana ! Li fau gaitar Argièr abans 1975 ?

Es que fau donar aquò coma una ignorança dels jornalistas qu'an agut de questionar sus ARTE TV 28 minutas ?

Es que fau explicar a las femnas de las compassions cridadas que nosautres en França avèm agut jà de suportar las guèrras de religions, per un Iòta a còps, e donc que portar lo velh es jà cercar una novèla guèrra de religion en fRança.

Amai ma colèra es aumentada per aver gaitat aqueste maitin la novèla en seguida.

L'integrisme musulman s'installa en fRança gràcia a l'ignorança generalizada de las populacions e dels jornalistas franceses especialament ; oblidar l'istòria de las guèrras de religions en fRança, es oblidar milions de mòrts causa de las religions, e de l'integrisme catolic (totas las capèlas), protestant (Calvinistas o Luterians), josiu (rarament aquel), jansenista (rarament aquel) ; ara nos vaquí ambe l'integrisme musulman XXIen sègle (Sunista o Shiïta), Sobretot las femnas de fRança, sovent educadas mas que de l'istòria de las religions en fRanca la sabon pas brica, bravament abans l'annexion de Niça !

dimarts, de juliol 04, 2017

La causa que la premsa francesa oblida, discors de Versailles

Per èstre clar, res sus las lengas de fRança, res dins la novèla poltiica, mas quicòm suls poders en regions, benlèu.... s'encamina cap a un sistèma democratic ? E per totes los ciutadans fòra París ? Sembla que non, pas per totes.
Bon o fau dire, lo discors d'en Emmanuel Macron èra pas ma prioritat politica, ièr ; mas un amic un pauc masoquista, que seguís de prèp la politica parisenca, e que vòta pas, me signala una partida del discors ; e estranh aquela partida del discors sembla oblidada dels mèdias parisencs, donc m'es devenguda utile d'o legir !
E la partida oblidada pels mèdias parisencs, es pas estranh, es la partida que parla de reforma de las institucions ligadas a las autoritats localas, en d'autres mots la decentralizacion; la decentrlaizacion interessa pas los mèdias ontologicament centralistas franceses.
E aquela partida m'interessa grandament dempuèi la dubertura d'aquel blòg ; justament perqué sabi que los mèdias franceses son ontologicament antidecentrlaizacion, anti-poder-regional fòrt. Es question de formacion dedins las escòlas de jornalisme, aquelas escòlas que devon servir a quicòm car pel moment sabèm que serviscan pas a l'intelligéncia politica dels pòbles de fRança.
Lo mèdia lo mai avuglat es L'Humanité, puèi arriba L'Opinion, puèi qu'an reglat l'utilitat del discors en reprenent sonque la nòta AFP, agéncia centralista per excelléncia, son los mèdias Sud-Ouest, Le Progrès, Midi Libre, L'Indépendant, La Dépêche dita du midi, e los ai pas gaitat totes... La linha que los interessa es sonque la demesida del nombre de deputats e senators, çò qu'es important pel CA segurament ... Mas pels bugectes 'impòst' dedins la fiscalitat dels Occitans es tanben important, car serà en demesida aquela factura, o fau esperar ; soi d'aqueles que díson que fau suprimir lo Sénat !
Le Figaro sonque se destria per aver notat aquela partida de las reformas de las institucions jacobinas, e lo mot maissant es sortit, se fau plaçar sul terrenh de girondisme ... Òc bravament !
Las linhas sotalinhadas, se son aplicadas (fau sempre dobtat ambe lo centralisme espanhòl o francés), e se lo poder jacobin la mata pas, amerita un comentari ; perqué sonque pels territòris del grand colonialisme parisenc, per l'oltra-mar ? Sonque Corsega ? Sonque Martinica ? Sonque Goadelopa ? Sonque La Réunion ? Sonque Kanaki ? Sonque Maiòta ? etc. E perqué pas Occitània, Novèla aquitània, Provença-Gavotina-Niça ? Perqué pas Auvernhe ? Perqué pas Savòia ? Perqué pas Alsàcia ? Perqué pas Bretanha a cinc ? Perqué pas Picardia-Flandras ?

Perqué pas l'exemple, e que cada territòri de decidar son modèl de « decentralizacion » ? Perqué non ? Perqué los parlamentaris del centralisme son los sols capables de pensar las institucions democraticas per las regions, pels ciutadans en regions, per actors de la republica en regions ?

Vos vau rassegurar, aquel capítol es a títol istoric que l'indiqui, car cresi pas a-n aquela reforma ESSENCIALA per establir la democracia en regions sotmetudas parisencas. Se aquò capita, fau èstre optimista, serai lo primièr a votar Emmanuel Macron, e considerar que « révolution » lo títol del libre editat e signat es ameritat.

Faudrà escotar pauc a pauc los discors en seguida, mas segur las abséncias a Versailles son un acte politic important, mas sus aquel sicut, soi segur que son lo vièlh monde.

dilluns, de juliol 03, 2017

Gastar l'argent coma fau per servar lo poder central

Dins lo sistèma jacobin, centralista en general, fau aver règlas per damorar al poder ; la primièra es gardar la fiscalitat de totes, pel grand benefici del centre de poder, per la santa capitala, e los mèdias privat o public de l'Estat centrlaista seràn preparat en endormir la populacion.

Aital l'Union Europèa s'en anirà del Reialme desUnit mas la tecnica tòrna aviat per gardar una majoritat.Lo DUP es lo partit extremista protestant que dona la majoritat als conservators Tories ; aqueles an pas capitar de tornar trobar la majoritat de mai 2017, per installar lo #Brexit al nivèl que vòlon per enganar los Estats europèus, los mai bisounours çaquelà.

Per l'Estat francés fonciona parier ; aital l'Estat francés a legalizat una taxa sus la gazolina pels Conselhs Regionals mas l'atribucion es condamnada a l'installacion del TGV-LGV que el non pòt pus finançar. E la neutralitat de las redaccions parisencas se vei al clar aital, s'oblida d'o dire.
o quand lo « progrès » ferroriari se vei a sens unic, sonque al benefici dels Parisencs.
Fau oblidar que la LGV es finançada pel sistèma privat que viu sul mercat-Estat-nacion imperial dels republicans parisencs ? Un emprunt privat per ajudar l'Estat que li dona lo mercat a posite.
Fau oblidar que la SNCF viu sonque de las subvencions pels TER dels Conselhs Regionals e que lo TGV es òbra per la gloriòla dels engenièirs del sistèma productivista jacobin ? e que las subvencions son carculada en foncion dels devís de la tecnocracia SNCF sense realament comparar lo còst real...
Fau oblidar que la LGV destrusirà tèrras agricòlas sense ne recuperar d'autras per la produccion de proximitat dels ciutadans de Bordèu, Dacs, Iparralde, Agen, Montalban e Tolosa ? 

Fau oblidar que lo centralisme destrusís la vida, la vida dels pòbles en collectiu, e de manièra irreversibla, e la vida tot cort ? 

I a encara monde per sosténer aquel tipe de projecte centralista que fabrica de l'extremisme, modèl DUP ? Catolic o protestant ! 

Per astre, lo jorn de l'inauguracion lo TGV aguèt 4 oras de retard ! la pròva trobada soleta que val melhor pensar a Tolosa las causas que fau per Tolosa, e pensar a la linha TGV cap a Barcelona en 3 oras...  UNICAMENT.

dijous, de juny 29, 2017

Versailles perqué far ?

La majoritat del novèl president-rei-jupiterian se paga Versailles per debutar ; e aiçò al moment que fau far estauvis. La majoritat La république en Marche es donc tot levat exemplara pels ciutadans a quí se -sempre- demanda d'esfòrces per estauviar per far viure l'Estat desgalhaire de moneda e jacobin !
Lo rei solelh auriá pas pantaissat melhor que la majoritat muda que nos arriba ara, e que se paga Versailles, coma lo dictator Adolf Hitler n'aviá mestièr per vergonhar Philippe Pétain, e l'armada sotmetuda de fRança.
















Es vertat qu'Hitler tanben aviá mestièr de Versailles per mostrar als Alemands que los pòbles europèus èran en man de la novèla dicatura, e que la guèrra de 14/18 èra supausadament enterrada ; es Angela Merkel u'a demandat a la novèla majoritat de mostrar al pòble de fRança que tot contunha coma abans ?

I a pas mestièr d'arrestar aquel desgalh jacobin de l'argent de la fiscalitat de totes ? 

Amai sembla que lo jacobinisme en pòst sembla pas saber comptar.

 Sembla que tota majoritat jacobina debuta per un avuglament politic ; coma se l'ultra-majoritarisme èra simplament un castig per la populacion que vòta coma motons a l'estiva.

Fau felicitar La fRance Insoumise d'i non pas anar !
Fau tornar dire que lo Sénat parier qu'aquel tipe de despensa jacobina es inutila pels pòbles de fRança, qu'aital podriá estauviar clarament dedins lo budgecte de l'Estat. Las pichonas despensas an d'èstre pauc a pauc totas eliminadas. E l'argent de NÒSTRA fiscalitat serà aital melhor emplegada. fau una fiscalitat per Occitània, es de mùai en mai urgent, car pauc impòrta los cambiaments politics en JACOBINIÁ, serà desgalhar l'argent (a Paris) de nòstra fiscalitat del país occitan.

La supression del Sénat, fabrica una estauvi clar e evident :  Cada sénateur còsta 523 846 € per an a l'Estat jacobin e donc a la fiscalitat dels ciutadans d'Occitània. Son 348 senators... 180 miliards d'€ per an (!) d'estauvi, mai o mens 90 miliards d'estauvi per Occitània ; imaginatz lo nombre d'escòlas per l'occitan ambe aquel argent : l'utilitat es vertadierament mai granda que non pas un Sénat.

E ambe los 800.000€ de l'inutile Versailles macronista, una escòla Calandreta de mai ! O una ràdio en lenga occitana de servici al pòble occitan, 24h/24 en lenga occitana.

dimarts, de juny 13, 2017

Abstencion pas encara antijacobina

Primièr fau parlar del nivèl de l'abstencion per las eleccions de junh 2017, e pas sonque de la Vena constitucion parisenca que la favoriza (constitucion contra l'egalitat republicana de las lengas), l'abstencion a las eleccions de junh 2017 es la mai elevada de la Vena republica jacobina parisenca : mai d'un ciutadan de la republica d'expansion parisenca a pas votat dins lo sistèma bonapartista d'eleccions constitucionalas francesas. Fau dire donc que son 24 milions de ciutadans en edat per votar en fRança qu'an abandonat als autres l'esculhida dels representants jacobins per donar una votz als representants de lor parçan per dire lo país d'eleccions ; i fau ajustar los mal-escrivuts e los que se son pas escrivuts ( mai o mens 10 milions del darrièr recençament francés), çò que dona al mens 34 milions de ciutadans que se son pas passionats per se desplaçar un dimenge de las urnas jacobinas , 67 milions d'abitants en fRança. Aquela tendéncia matematica a debutat ambe lo referèndum de Maastricht que l'elita jacobina a causit d'oblidar lo vòt del referèndum per enganar los pòbles de fRança ; es una granda tradicion republicana jacobina e regionalista d'expansion parisenca, enganar los pòbles sotmetuts. ... La pèrda de sobeiranetat occitana a debutat lo 22 de setembre de 1792, quand los Parlaments de Navarra e de Comtat Venaissin a decidat de donar la lei a fabricar fòra, a la santa capitala de 1789, Paris ; puèi lo pòble occitan s'es donc sotmetut a una elita borgesa que pensa que París val melhor qu'Avinhon o Pau per establir la lei (lo fenomèn es similar per Niça en 1860), al tractat de Maastricht lo pòble dels ciutadans de fRança decidís que lo fenomèn politic qu'an imposat als autres, es impossible per els ; arribada de la lei a travèrs del Parlament de Brussels-Estrasborg lor sembla una critica màger contra la democracia, aquela de la supausada democrata republica parisenca ; quand an panat la fabricacion de la lei en Avinhon o Pau, i a mens de cridassièras francesas per o pausar coma sense cap de dobte inadmissible. Lo pòble occitan en perdre la legislacion a perdut un pauc abans l'establiment de la moneda, lo rei dels Francs èra lo grand panaire dins l'afar, e la vila de Cáurs i perdrà fòrça al nivèl economic e financièr. 
XXen sègle, lo non respecte del vòt al moment del referèndum francés contra la constitucion europèa (TCE) a renforçat un sentiment que los Franceses an fait suportat als Occitans pendent sègles, 8 sègles de seguida. Las eleccions presidencialas de 2017, se son debanadas dins aquel sistèma jacobin que pana la democracia per nos far creire qu'es establida a Paris, se parla de representacion republicana que se carga d'enbucar lo pòble sotmetut ambe la « granda » pensada republicana francesa E l'auca sembla contenta, pas sonque la mitat de la populacion en Occitània. 
Es un cas costumièr de fabricacion de l'opinion pels mèdias e gropes financièrs que son isntallats a París, prèp de La Défense ; autre còp èran aqueles de la glèisa catolica -glèisa de l'inquisicion- que donavan la votz mediatica per imposar los reis representants de « Dieu sus Tèrra » ; podèm donc confirmar que de l'ancian regime al novèl regime republican parisenca, res a cambiat en Occitània.
Se l'afar del sègle XXen sègle pòt semblar illegitime, l'afar politic mai vièlh es tanben illegitim per sotmetre lo pòble occitan. Lo dicton popular francés assegura en bon sentit : "Les politiques changent mais la politique reste!" Lo politic cámbia mas la politica damora ! Lo sistèma jacobin atuda pas un estonament, es istòria quand es pas oblidada ; quand l'Union Europèa es l'union dels Estats es simplament una autra manièra d'imposar los Estats imperialistas europèus, son polidetas paraulas politicas de sempre e accion del terrenh contra los pòbles, e Occitània damora dins l'abstencion ; çò que capiti pas d'entendre es que quatre departaments d'Occitània son çaquelà quatre departament qu'an lo mai votat ; son « bons ciutadans » nos explica La Dépêche du Midi ; coma que lo jacobinisme es tanben plan assimilat dins los neurònes dels jornalistas quitament en Occitània. L'union Europèa es lo pantais politic novèl dels Estats vièlhs per nos far creire que faràn pus de guèrra per las estupiditats de las frontièras de las administracions centralistas ; causa que fabrica poténcia politica centralizada, mai tanben inegalitat, pauretat, conflictes e budgecte (quasiment tot ligat a las lengas que los pòbles sotmetuts an degut oblidar de parlar) . Aviat tornarèm a la realitat d'Occitània ?!?!?
Al meteis moment que la ciutadanetat d'Occitània oblidada de votar e signar dins los registres del jacobinisme, per rasons socialas diversas, la populacion de Barcelona (40.000 manifestants) manifestèran contra Madrid que refusa lo vòt (referèndum d'independéncia) que lo govèrn catalan a finançat pel 1er d'octobre 2017. 

Es plan clar lo sistèma catalan es exemplar per la democracia, lo pòble occitan es plan dins sa sotmission al tòrt sistèma jacobin. Espanha sembla talament a fRança !

dimarts, de juny 06, 2017

François Sureau afirma que la filosofia de la lei francesa es ...

François Sureau afirma que la filosofia de la lei francesa es ... antidemocratica ; convidat per fRance CUlture aqueste maitin, l'avocat assegura sus la basa de son activitat e sus l'estudi preciós de las leis fargadas per las Assemblées dita Nationales, son leis que se fan sul modèl jacobin e que de cap manièra son sortidas de la pensada umanista d'un Montaigne o d'un Montesquieu.
Per çò que concernís Voltaire assegura que la maissanta interpretacion fabrica leis tòrtas e contra los pòbles.

La convidacion de François Sureau fasiá una seguida d'un article que el publiquèt a Paris per protestar contra l'Estat d'Urgéncia permanent en fRança, ambe los elegits Les Républicains o UDI, o quitament ambe los elegits PSf-PRG. En politica jacobina votar una lei es considerar reglar lo problèma ; donc coma an decidat de marcar mediaticament, son a votar leis per combatre lo terrorisme fabricat pel sistèma jacobin, el-meteis. Es un pauc coma far la guèrra al terrorisme, coma se l'istòria èra de cap utilitat, la guèrra que faguèron las tropas de Bonaparte en Castilhan an fabricat unicament lo concepte de Guerrilha, jamai vençuts o son estats los rendièrs castilhans qu'acceptavan pas lo regime novèl imposat.


En matièra de renovelement lo govèrn La République en Marche ! assegura la perseguida de l'engana republicana e jacobina francesa, aital podèm dire que los ciutadans aficats son atanben conservators del sistèma. Lo modèl FN-BM es tanben d'aquela pasta ultra-jacobina e puslèu encara mai avuglanta pels dreits dels cituadans.

La paraula de l'avocat François Sureau èra salvatriça d'entendre. Donava una idèa rasonabla e d'un jurista francés, educat, contra aquel sistèma conservator jacobin, bravament luènh de l'anarquisme que sèm accusat sovent per l'escriure aquí en lenga occitana.

La filosofia occitana dels tèxtes d'un Montaigne o d'un Montesquieu, o d'un Pierre Bayle, totes d'origina d'Occitània granda (Aquitània dels tempses ancians), ambe l'ajuda de François Sureau, pròba que l'adapatacion francesa fabrica pas la democracia.