I a sempre agut prepausicion de reforma de l’estat francés, anuèit se parlar de reformar la Vena republica (per cambiar de regime, perqué seriá usat), mas es jamai pro per transformar França en un Estat democratic. Alara vaquí una prepausicion territoriala e constitucionala novèla :
1 / supression del president de la republica francesa e de la seuna eleccion
2 / supression del Sénat
3 / la dita «Assemblée Nationale» retòrna a las seunas capacitat primièra la designacion del govèrn parisenc, e l’establiment de lei en conformitat ambe l’Union Europèa.
4 / lo govèrn parisenc s’aucupa del territòri que li es directament concernit (veire mapa a la finala)
5 / los autres territòris auràn «Assemblée Territoriale» que los poders seràn los meteisses que lo sistèma constitucional parisenc d’anuèch, sense Sénat e eleccion del president al sufragi universal ; l’«Assemblée Territoriale» aurà aital reng similar a l’«Assemblée Nationale» de Paris per establir leis e reglaments, e designar un govèrn al nivèl «territorial» que supausa (veire mapa) : Flandras, Alsàcia, Martinica, Goadelopa, Guiana, Caledònia-Kanaki, Polinèsia, La Réunion, Bretanha, Iparralde, Occitània (una mena de federacion d’autonomias que Bearn e Nissa podràn se vòlon èstre satellits), Catalonha del Nòrd, Corsega, Savòia e perqué pas Francha-Comtèa.
6 / las lengas oficialas podràn èstre pluralas, coma es la règla imposada per l’Union Europèa.
7 / l’armada per la defensa exteriora serà sonque del ròtle d’una cooperacion entre los govèrns territorials e lo govèrn parisenc ; aital totas las casèrnas dels territòris designats dins la mapa seràn geridas pel poder «territorial» novèl. Las intervencions exterioras seràn organizadas de manièra multiplas : en collaboracion ambe l’ONU, en collaboracion ambe l’UE, en collaboracion ambe d’autras regions de França o de l’UE.
8 / la diplomacia del poder parisenc serà partatjat e concensuat entre lo poder parisenc («Assemblée Nationale») e totes los poders regionals designats per las «Assemblées Territoriales»
9 / i aurà eleccions e datas d’eleccions designadas per cada govèrn concernit ; lo govèrn parisenc serà elegit per l’«Assemblée Nationale» que prepararà eleccions sul territòri directament gerit, e non pas los espacis politics de las «Assemblées territoriales» que serà liure constitucionalament de far çò que lo poder democratic farà. Las «Assemblées Territoriales» faràn pas de colonialisme per demandar l’avejaire als ciutadans de l’espaci parisenc de las «5 grandes fermes» (veire mapa). Las «Assemblées territoriales» podràn menar accòrd de cooperacion ambe las regions vesinas o quitament las regions de la planèta que lor sembla important politicament e economicament d’o far.
10 / la moneda de cada territòri serà aquela de la BCE. La BCE regularà e castigarà tot budgecte que serà pas en règla ambe las decisions politicas concensuada per l’UE.
11 / per tot contenciós entre lo poder parisenc e las «Assemblées territoriales», sonque la cors europèa de Luxemborg serà competenta per reglar los problèmas politics, logistics e territorials. Un Conselh Constitucional o/e lo Conselh d’Estat seràn sol competent per l’espaci politic gerit pel govèrn parisenc, las «5 grandes fermes», veire mapa.
12 / Las «Assemblées Territoriales» designadas podràn causir un sistèma constitucional diferent d’una region a una autra, e donc diferent tanben de l’ancian poder centralista parisenc.
Aquel bilhet donarà una idèa de responsa a los que, Franceses, son pas capables de concebre una Estat francés diferent (las reformetas constumièras), e que pausan la question : « mais que voulez-vous exactement ? » ; vesètz qu’es pas question d’anarquia mas de regular diferentament lo poder parisenc, e li donar sa reala libertat politica europèa directa coma per las «Assemblées Territoriales», donc per el, las «5 grandes fermes», e a las «provinces» ancianament sotmetudas.
-°-
Apondon pels estauvis potencials d’Estat: