fRança : lo nombre de foncionaris

La condicion de foncionari es una condicion ligada a un estatut fargat per la lei jacobina, la lei parisenca, una lei votada a París (e digun, e cap programa electoral per cambiar aquò). Puèi la dreita orléanista francesa pensa parier que lo poder liberal anglés, que l'Estat del foncionariat se dèu acabar, per n'acabar ambe los deficits d'Estat (deficit real, mas degut a una gestion centralizada e parisenca de l'Estat). 

A desfaut d'èstre candidat per 2017, François Hollande, l'esquèrra a la presidéncia, en viatge oficial, ataca donc : 

La premsa d'Estat, majoritariament de Paris, explica la frasa per respondre a las atacas sul nombre de foncionaris d'un François Fillon.

Lo camp del François Fillon explica sistematicament que l'ataca tòca lo nombre de foncionari de la decentralizacion. E pas simplament un còp, sistematicament los exemples son sortits de la decentralizacion...

Ni la dreita, ni l'esquèrra, ataca lo sobrenombre de foncionaris parisencs o de prefectura, sovent doble emplec ambe la decentralizacion, lo nombre de foncionaris de las prefecturas regionalas, o de la diplomacia francesa, nimai los foncionaris del sistèma centralizat francés, o lo foncionariat de las entrepresas d'Estat, ditas de service public (las grandas escòlas i trapan una sortida gloriosa, pels estudiants qu'an lo plega-esquina coma doctrina politica) ; sus aquel terrenh cap reforma son de preveire... París damora lo centre del monde de la pensada jacobina, aont los foncionaris son en general ineficaçes e en sobrenombre. E quand parli del sobrenombre de foncionaris parisencs son pas aqueles dels departaments de l'Iscla-de-France, que, paures (!), son en fauta de nombre sufisent !

Es que fau remembrar l'ineficacetat del sistèma administratiu centralizat francés ? Es que fau demostrar encara, que, malgrat totas las criticas, lo sistèma del foncionariat decentralizat es bravament mai eficaç que lo sistèma jacobin ?

Avèm donc un sistèma politic de l'esquèrra o de la dreita que sap donar una analisi sus basa d'una realitat faussa, o manipulada pel grand public, e jamai una mesa en causa del sistèma jacobin, ni dels sobresalaris que lo sistèma centralizat fòrça d'aver, o que lo sistèma politic se dona graciosament.

Veire lo bilhet précedent.

Lo jacobinisme es lo modèl reial, ancian regime, associat a d'eleccions centralizadas, e una partidocracia que pana la democracia al profièich d'una pichon nombre d'elegits sortits de las grandas e autoproclamadas « magnificas» escòlas de la republica (ENA, Sciences-Po, etc.).

 

Egalitat republicana entre òme e femna, la solucion

Vòli pas dintrar dins los corredors judiciaris e complicats (mal financiat) de la santa republica francesa, mas i a urgéncia de reforma.

Dedins lo sistèma republican francés, sembla complicat d'aver l'egalitat entre los sèxes per aver elegit de cada sèxe, elegidas de cada sèxe. Ai trobat la solucion, en 5 etapas seguras (ai pas gausat far coma Dieu ne trobar 7).

Coma l'Estat francés a la costuma de l'inegalitat republciana per las lengas e sobretot la constitucionalitat de l'inegalitat lingüistica aquelas etapas seràn aisidas de plaçar : 

La prepausicion es estada mandada a la feminista del POC, Martina Boudet, per una discutida urgenta e per prepausar aquò a la campanha electorala de 2016.

1/ supression del Sénat e remplaçar per un assemblèa de femnas.

2/ eleccions per las femnas (amb velh o pas) e eleccions per òmes (amb cintas de castracion obligatòria o pas).

3/ lo parlament jacobin que mesclarà las doás assemblèas serà filmat coma la TV realitat. Lo public decidarà qui ganharà lo poder jacobin en votar per intellectual-net... sus un telefòne pagant per finançar los deficits.

4/ obligacion constitucionala e finala, creacion d'un govèrn dels deputats (sense possibilitat de reemplçament dedins l'emicicle, dobla foncion sense pagament suplementari) e a paritat, obligatòri.

5/ supression de l'eleccion presidenciala. Remplaçat per un directòri ... de nombre par... mas que lo cap cambia cada mes, amb una alternança femna/òme e lo president de la còlha republicana aurà dos vòts en cas de blocatge. La designacion del directòri se farà pels elegits al Congrès.

Excusas ai fait al pus simplàs en oblidar los transgènes, bisexuals, gais e lesbianas, e tanben los cargats de compte al Panamà.

Tot constitucionalista podrà verificar, es una inovacion que quitament los regimes iranian, indonesian, afgan, iemenita, arabic, an pas gausat installar per separar los òmes e las femnas dins lo mètro o dins lo Parlament, ni los «democratas» dels regimes ISIS.

Una granda partida de las idèas republicanas francesas son estadas panadas en Occitània, donc me sembla normal de fabricar aquela prepausicion egalitària e que se pòt verificar aisidament. Ai tanben una idèa pel nom de l'Assemblèa de femnas, Olimpa de Goja (una occitana en memòria dels seus escrits e proclams republcians), e pels òmes, Napoleone Buonaparte (en memòria còrsa de la republica de Paoli que ne faguèt jamai referéncia).

Me sembla tanben que tot aquò es plan rasonable, sense cap dobte un estauvi per un enebir lo reviscòl d'afar Beaupin pel XXIen sègle.

Mercés a la santa republica laïca francesa pensada en Occitània, podrèm mandar representants en tota securitat democratica. Es lo socialista Manolito Valse que ne deuriá èstre content.

Votarai Occitanie, per desfaut de Occitània

La lista l'a publicat lo site de France 3 a Tolosa.
Votatz, ieu es ... Occitanie, sul site de jornal de Perpinyà.
Ai remarcat que cap organizacion occitana an demandat lo nom en lenga occitana, cap. Simbolic, non ?

Apondon : la region de Girona-Lleida-Barcelona-Tarragona se sona Catalunya/Cataluña ; ai pas jamai vist Catalonha-Aran, o Cataluña-Aran, Catalunya-Aran ... mas en Aran son autonòmes. Pensatz a Perpinyà, pensatz demandar l'autonomia quand ? E serà una bona causa.

E farai pas d'autres comentaris, vist qu'ai jà explicat lo perqué e mantunas vagadas comentats los comentaris dels autres sus totas las listas pre Internet.

Respondre als novèls jihadistas de l'occitanisme.

Es un bilhet escrit de faiçon independenta, o cal dire car lo verin de las abelhas pòt èstre dangierós.

Acabi de recebre, a l'amagat, un comunicat en francés -en francés- de l'IEO, Institut d'Estudis Occitans, e a la frasa -en privat- qu'ai recebut, dins la vrespada : Pas d'acòrdi per Occitània! Occitània es mai granda qu'aquò, e non vòli faire lo juèc dau Couleitiéu Prouvènço! Reinat, IEO 83. L'IEO sembla comunicar en francés per la premsa en francés, e en occitan per la premsa en occitan ; qu'es aquò coma actitud ? E m'imagini que devon saber escriure l'occitan bravament melhor que ieu, non ?

L'IEO –aital- pròva en emplegar lo francés que l'adreiça es clarament als elegits en plaça, o candidata en vista, aqueles/as que lor bailan las subvencions actualas ; es donc un mercejament clientelista, als amics e amigas socialistas que lor an fait signe recentament en parachutar directament dels burèus parisencs una provinciala, granda collaboratriça del govèrn del pòst-republican espanhòl e barcelonin Manolito Valse, ciutadana anciana de Comenge, e que, dins declaracions recentas a la premsa francesa, pensa que cal nommar la region Sud, aquela qu'es al nòrd de la Mediterranèa, coma Provença, Catalonha, Andòrra o Liguria ! Aquela candidata esperava pas una tal plega-esquina politic, vengut de l'IEO, associacion culturala e lingüistica, la futura mèstra de la delegacion de poder tolzan i trapa arguments pro utiles per obténer la seguida del clientelisme lingüistic.

Reinat fasiá seguir aital lo comunicat oficial dels jihadistas de l'occitanisme, l'IEO. Dins un comunicat anuèch nos informava que Occitània es una marca despausada per els (fasèm aital fòra Julius Cesear !), e que lo mot se podiá pas emplegar aital per una pichona partida del territòri, al Sud d'Occitània ; se fabrica una ideologia plan coneguda, l'etnisme lingüistic territorializat, la teoria de François Fontan qu'es estat talament criticat pels quites membres de l'IEO dins las annadas 1970. Personalament, e coma soi democrata, soi segur que, a la finala, s'acabarà de doás manièras : 1 / dictat francés o parisenc de tipe Sud de France, Roussillon-Sud, LRMP, tipe PACA o simplament Grand Sud. 2 / o aprèp un real debat dins una assemblèa novèla Sud-Occitània coma o pensi dempuèi la debuta e que la causa es pas estada pro clara pels engimbraires del collòqui del 4 d'abrial 2015.

Se cal recordar una frasa de l'ecologista Gérard Onesta, ancian vice-president del Parlament Europèu, a l'epòca, que, quora gausava parlar ailà, Brussels o Estrasborg, d'Occitània, l'interlocutor respondiá sistematicament, ont es marcat sus la mapa europèa ? L'IEO sembla vóler perseguir a l'escondon, per recebre subvencions de clientèla amiga segurament ?

Aital aprèp aver demandat a mantunes amics de respondre al questionari montat per France Bleu, una granda iniciativa jornalistica per totas las regions de fRança, e aprèp aver donat las meunas responsas qu'Occitània, estent dins la lista prepausada, respondiá a la question engimbrada pels jornalistas de France Bleu, Occitanie èra de la lista, ai donc respondut Occitània. Lo jornalista de France Bleu a pas encara vist la responsa passadista de l'IEO, exemple Lengadòc, la zòna fiscala del rei, ancian regime abans 1789 (agrada a Jean-Luc Mélenchon aquò!), ni lo biais Sud-Occitània pensada per mantunes a Tolosa, dempuèi la debuta, lo 4 d'abrial de 2015 (veire lo bilhet sul tèma pauc aprèp aquel data). Donc ai demandat de respondre en foncion de l'idèa de l'Internauta qu'a recebut lo ligam per l'enquèsta.

6 punts per respondre de manièra sancièra, a la frasa qu'ai recebut de tu, dins la vrespada : Pas d'acòrdi per Occitània! Occitània es mai granda qu'aquò, e non vòli faire lo juèc dau Couleitiéu Prouvènço! Reinat.

1 / Te demando pas de pensar coma ieu. Mas va veire la lista de prepausicions (France Bleu) e causiràs las francesas, pas las occitanistas. La decentralizacion es una delegacion del poder jacobin, res d'autres, es pas una construccion politica occitanista, ni de l'IEO.

2 / lo pantais occitanista que vòl un Occitània sancièra e acceptada per França, exista que dins lo cap dels Occitanistas ; cal veire la realitat del terrenh ; de creire que l'IEO es sus un nívol politic.

3 / Cataluña = província de España ; aquí frena pas per dire Catalogne per Perpinyà. E Païsses Catalans pels autres endreits de lenga catalana.

4 / Catalunya = Principat de Catalunya pels Catalanistas, o nacionalistas catalans, aqueles qu'agradan pas a l'IEO, quitament se son representants del pòble catalan al Parlament – çaquelà aquò de la politica lingüistica del Principat a plan ajudat per aver una politica lingüistica pels autres endreits de vivença dels locutors de catalan. La preséncia de la TV, o de ràdios, per exemple, mas cal notar tanben l'edicion, o la batalha pel catalan al Parlament Europèu. E tanben per l'occitan ! Se cal recordar 2006, coma data importanta.

5 / L'obsession Couleitiéu Prouvénço vos farà oblidar que i a dos elegits al CR de PACA (e n'avèm pas en Languedoc-Roussillon, e un dins cada autras regions administrativas francesas) e que la politica per l'occitan es çaquelà pichonèla, mas exista gràcia al Partit Occitan d'amics o amigas de l'IEO ; es pas la fauta del Couleitiéu Provènço, mas benlèu del biais de fargar una politica lingüistica pas pro clara dins lo cap dels occitanistas de Provença, e pas pro perseverents, justament. La question portava pas sul questionari de France Bleu, sul tèma : cal cambiar lo nom de la region PACA ? Senon, pichona region poblada, mas gròs problèma d'identitat entre la Gavotina, lo còr de Provença, la val de Ròse e la Comtea de Niça … lo debat se sauriá acabat per un «gardèm la PACA», intelligent, non ? Es de dire : gardèm l'estupiditat que nos arribèt de París ! L'avèm ganhat, l'avèm ganhat ....

6 / per clavar, lo nom de la region es un nom per una region administrativa francesa (que França n'a a fotre de las garolhas occitanistas, per contra defendre ton punt de vista farà que "Occitània" serà jamai presenta sus una mapa pendent un sègle de mai, sus las mapas oficialas ! IGN - e que las garrolhas donaràn arguments per devenir Sud de France, SDF, coma se lo fenomèn PACA vos agradava de nos lo mandar) ; quora disèm « Occitanie », fasèm pas de lingüistica, ni de nacionalisme occitan ; fasèm un acte de democracia, de dignitat epr Occitània, participèm al debat ambe mantunas responsas donadas per la populacion dins mantunes mèdias que lo president provençal de l'IEO o a segurament pas legit ; es de dire parlèm als ciutadans e a las ciutadanas que vòlon plan discutir sul subjecte, e que son de la region concernida (per un còp!) e pas en nombre redusit coma dins los clubs o recantons occitanistas.

Comprèni melhor perqué lo Couleitiéu Provènço a problèmas ambe los occitanistas de Provença... Mas aquò escrit, aquò vòl pas dire mon accòrd ambe lo movement politic aquel, ni ambe l'IEO, donc.

L'IEO es una associacion que viu de las subvencions dels CR -organismes politics d'una delegacion de poder del centralisme francés ; l'IEO jòga un ròtle cultural e lingüistic dempuèi sa creacion, plan, ara non vòl jogar un ròtle democratic dins los debats, e quitament s'i participa, nega d'i aver participat o ajuda los jacobins per imposar lo punt de viste politic que la populacion comprendrà pas. Es una associacion que nega als elegits dels CR e als ciutadans, e las ciutadanas, lo dreit lingüistic d'emplegar los mots que lor agrada, es un orgnaizacion que pòrta aital un messatge coma aquel dels jihadistas que fan tòrtas totas las semanticas e los significants emplegats dins Al Còran, per plan servir la causa associativa que son succeptiblas de portar, mas qu'ajuda los jacobins en region, pendent la campanha electorala de 2015.

Aquò me recòrda un « bon temps» que Robert Laffont, ancian president de l'IEO, refusava un bastiment bèl dins Montpelhièr perqué seriá estat un bastiment modèrne, d'un arquitècte de renomada mondiala tal que Georges Frêche lo pensava ameritar. L'egò del Georges Frêche non agradava dins un occitanisme de corta vista, e qu'en cinquanta annadas a sabut que fabricar garrolhas qu'an sonque agradat lo jacobinisme montpelhierenc e al delai aquel de la famosa granda Occitània, en ridiculizar aquel occitanisme letrat, e gaire politic, nimai democratic. Se l'«IEO Nacional» aviá acceptat l'idèa de Georges Frêche, lo sièti seriá reconegut mondialament, e quitament pels jacobins parisencs, e l'espaci a Montpelhièr seriá clar, puèi l'IEO seriá presenta realament a Montpelhièr, per organizar una manifestacion en davalada venenta.

aprèp la Delga que nos arriba del nòrd, lo bram d'Alarí

Aquel exclamacion devendrà famosa, ara que lo politic pensa pel pòble !
quin clam, puta de bram, quin alarí ! "Butèt un alarí que nos faguèt estrementir" L'alarí de Montpelhièr es "Sud de fRance" ! Quin bram, quin alarí, quin clamadís. S'entendrà dins al pus pigond de la fièra mondiala (a Bordèu, Oèst-Occitània, cap de Gasconha), fièra de Vinexpo 2015 aiçò.

 Lo ciutadan del jacobinisme francés en Occitània, Sud-Occitània, 

deurà, un jorn, èstre jutjat coma antidemocrata ?

E se los elegits e las elegidas fan aquò coma cal serà : «Sud-Occitània», dins la lenga occitana que marca lo país aquel d'una identitat remarcada sus la planèta sancièra.

Gente que son estats País Nòstre e Convergéncia Occitana d'o aver donat dins la lenga imperialista francesa ! Gentes que son... benlèu tròp ?

L'alarí de Montpelhièr es mens conegut....

Universitats o la sciéncia-pòt amistosa

La division universitària fabrica una universitat de dreita, e una universitat d’esquèrra, alara que lo debat devriá èstre dedins l’universitat, la facultarizacion de las universitats –dempuèi 1968- a fabricar castèl de seleccions partesana de còrs professorals, que per consequéncia e eiretatges a fabricat un gropeton de pensament ciutadan pas pro mesclat dins la societat.

De qu’es la dreita e l’esquèrra en fRança, senon la pausicion dels progressistas pendent la revolucion francesa per rapòrt al rei… e sembla que la situacion politica per La Terreur es estada perpetuada in-eternam ; coma se los Òmes de Lascaus èran a perpetua la manièra de crear la pintura del XXIen sègle.

Aital avèm las letras –majortàriament femnas- e d’ideologia d’esquèrra, e avèm las letras occitanas que fan una seleccion, non ps sul contengut necite de la formacion per acarar lo problèma de la politica lingüistica per l’occitan, son abséncia fàcia a la fòrça del jacobinisme, e avèm una facultat de dreit que fabrica un sistèma politic ultra-jacobin e son administracion… qu’ostracisma los que pensa occitan, enluòc de pensar pels pòbles, pel pòble occitan en particular.

La representacion electorala es estada fabricada coma una delegacion del pòble occitan, representacion que suportarà d’èstre d’accòrd per sempre ambe lo mèstre parisenc.

E lo jacobinisme nos tornarà un sistèma electoral de la decentralizacion, qu’enlevarà a la centralizacion çò que «sembla» pas foncionar ; car lo jacobinisme, coma l’universitat, s’autoregula, se pensa bona lo maissanta, l’exterior es lo problèma, jamai lo miralh per cambiar.

Se la talvera es utila per adaptar sul mercat, YouTube es estat inventat non pas per televisions installadas, privadas o publicas, YouTube es estada fabricat per actor exterior al sistèma.

Mas quand dins lo sistèma de la decentralizacion se manda un bon soldat sortís de l’autoseleccion jacobina de Sciences-Po Paris, la «référence» que díson dins totas las delegacion Sciences-Po en region sotmetudas que fabrican coma a París una pensada parallela, jamai divergenta.

Donc «le parachutage» se fabrica candidat del sistèma de la delegacion ; lo pòble occitana delegar, e non pas seleccion un representant pendent las eleccions, puèi aprèp blanquiment del delegat d’Occitània, lo sistèma jacobin nos lo tòrna plan «coma cal» per èstre nòstre elegit de la decentralizacion.

Es un sistèma colonial, clarament. Es la rason de la revòlta en Argèria ; es la rason de la creacion del PC Argerian (que parlava francés, e pensava coma un jacobin), negat pel PCf… E coma l’explica Le Canard Enchaîné, es una causa que s’oblida generacion jacobina aprèp generacion jacobina. E o farai mai general per totes los partits, e pauc impòrta los cambiaments de nom, UDR, RPR, UMP o UDF, NC, UDI…. Lo jacobinisme sobreviu.

E vist que l’istòria ensenhada es seleccionada per aquelas amistats particularas e universitàrias francesas, la nòta escolastica en competéncia per la critica istorica es nulla.

Quora se parla de l’Estat se pensa santa e sanitosa pensada pel pòble de la glèisa republicana ; s’ensenha jamai lo federalisme coma una causa politica que podriá trapar solucionS ; e quora i a guèrras en Líbia o Síria, l’Estat federal es a l’ONU jamai vista coma la solucion per la patz. Lo burèu dels imperialistas que lo maneja trabalha l’ideologia del non-federalisme, se plaça sempre contra lo federalisme acte de patz.

Mas o cal tornar escriure, lo federalisme se decreta pas entre region sotmetuda e poder jacobin ; la declaracion politica de la Comission Europèa a prepaus d’Espanha per una ententa en Catalonha e Espanha, per aver una sola cadièra a Brussels, non podra jamai trapar eficacetat, coma per la guèrra entre los mercenaris russes e lo poder oficial e democrata d’Ucraïna.

L’uniformitat universitara, parlar entre professor de la mesma opinion politica, fabrica aquela pensada jacobina francesa, aquela pensada unica, una partidocracia desligada dels pòbles e una diplomacia francesa qu’es pus respectada sus aquesta planeta, la francofonia es puslèu un espaurugal pels pòbles sotmetuts en fRança e que veson las loras lengas destrusidas coma los Jihadistas de l’organizacion extremista musulmana de l’EI o farà per Palmira.

Avètz jà vist un elegit, sortit per las eleccions francesa, s’installar coma estanquièr dins un bar de Tolosa ? O creator d’una activitat economica en entrepresa …. Quora un sortís e que tòrna trabalha per l’Habitat, vos disi pas las critica sosterrana dedins los mèdias motlat al sistèma de sciéncas-pòts de las escòlas de jornalisme francés.

Comunicar per enterrar las criticas

Pauc impòrta la color politica del ministre, sembla, se debana la mesma causa. Lo ministre / la ministra fabrica una politica sobre las donadas administrativas supausadament determinar la realitat. E coma pausa problèma dins l’ensemble dels territòris republican francés, l’Estat francés, cal protegir una reforma en comunicar, mas quand las donadas administrativas per la reforma son faussas que cal far ? I a encara un sistèma politic francés que, per èstre nacionalista sense saber, farà encara fisença a l'administracion jacobina francesa. ; es aquí l’error politica francesa.

La concertacion es sempre bastida ambe la populacion que protegís l’administracion jacobina. I a jamai tròp de criticas, se sap jamai que la critica fosquèsse considerada coma revolucionària, e antiparisenca…

Concretament, per l’alemand suprimit, sembla que l’informacion es pas faussa vist las protestacions de la basa, dins los collègis que veson suprimir las autras lengas que fosquèssen pas l’anglesa. Mas la comunicacion persegís son camin jacobin, dins l’avuglament parisenc. Es clar que, malgrat la potencialitat de redaccion dels fonctionaris de l’Éducation dita Nationale, las interpretacions se fan sempre tòrtas, perqué ? Per malgrat las donadas, se vòl encara un còp fabricar una politica per respondre als problèmas parisencs, e las regions s’en fóton clarament.

Se lo latin e lo grèc desapareisson pas, perqué las manifestacions ? E coma l’occitan es considerat coma lo latin e lo grec en opcion, perqué los comunicats per rapelar l’existéncia de l’ensenhament de l’occitan ; perqué lo foncionari qu’a escrit lo tèxte, es totalament desligat de las realitats del terrenh, terrenh que –quora i a prepausicions dignas- l’occitan es en demanda granda.

«L’ensenhament del cristianisme es facultatiu» la frasa es faussa segon la ministra, mas segur que se cal demandar quora s’ensenharà pas l’istòria dels Dominicans en Occitània, e donc s’oblidarà la crosada contra lo pòble cristian que parlava occitan dins las glèisas antipapistas del Comtat de Tolosa, e dels entorns. Mas la religion d’estat es encara aquela de Roma, sense saber … la sapiença politica es del nivèl de la mediocritat de las resultas sortidas de licèus o collègis, o escòlas matèrnas modèl Jules Ferry.

Se la reforma s’atacava realament als fondamentals, soi segur que las decisions publicas per l’ensenhament en fRança se farián pus d’aquesta manièra jacobina, e donc podèm apondre que los fondamentals centralista per las reforma son servats, mercés a un sistèma politic qu’a pas encara comprès lo problèma ontologic del jacobinsime francés e que la reala reforma a pas cap idèa de coma se dèu amanar ambe dignitat per èstre diferenciada entre París e las regions sotmetudas al poder parisenc, al bonapartisme de l’Éducation dita Nationale. Idèa positiva, e se lo ministre que vendrà, orquestrèsse enfin una reforma, region per region administrativa francesa, en s’adaptar a las realitats ? E que cada region aguèsse SA reforma adaptada e respectada pels jacobins, utòpia ?

Es evident qu’aquela reforma reala es pas per domar, vist que lo coorporatisme sindical viu del sistèma, especialament a París ; mai lo mamot es grand melhor se podrà amagar dins lo sistèma administratiu francés, e èstre «bon» sindicalista, o bon administrator per enganar la decision dels ministres jacobins.

-°-

-°-

Quí verificarà dedins l’administracion de la realitat ?

Cal aclarir las causas politicas francesas

La reforma territoriala qu’amassa las doás regions administrativas francesas de Miègdia-Pirinèus e Lengadòc-Rosselhon es decidada per París, car dempuèi Le Terreur, lo legal es establit a París. Es París que decidís totas consultacion que la fabrica referendària o ciutadana, i a aps de garantia que la consultacion fosquèsse fair play. Serà una consultacion sul modèl castica, o jacobina.

Lo comunicat d’en Martin Malvy me sembla de bona vista politica ; los Occitans e las Occitanas, coma an pas jamai agut consciéncias que perdre los poders legislatius de Bearn e Comtat Venaissin, e donc an jamai pensat qu’èra pas grèu, auràn de suportar aquel tipe de foncionament democratic francés, type République française.

Lo comunicat d’en Martin Malvy escrit aprèp lo jornal dit regional de Montpelhièr e Tolosa, France 3 Télévision, se sembla plan eficaç e clar.

Los mèdias centralistas o decentralizats an mestièr de polemica per poder donar dins lo son democratic, mas concretament faràn jamai l’organizacion d’unes debats sul tres meses que venon ambe l’intervencion de totas las sensibilitats, faràn sempre dins la polemica per agradar 3 minutas (lo temps del reportatge), los polemistas de las barras dels estanquets.

Cal donc esclarir la causa politica francesa en Occitània, e s’assegurar que la gestion francesa, dedins las prefectoralas o dedins las redaccions decentralizadas o de ment jacobin, es una pietat politica e democratica per Occitània, Sud-Occitània, la novèla region.

Es una pietat politica e caldrà far ambe aquò ; aprèp lo decret administratiu francés de 2016.

-°-

Resultas del collòqui del 4 d’abrial darrièr

Me sembla que serà que la debuta. Ai listat tres elements per la debuta.

1 / Martin Malvy a tirat lo primièr en mandar una letra a la ministra de l’Éducation dita Nationale per demandar : « un ensenhament de 2 oras per mes…. per ensenhar l’istòria de la novèla region » E tanque i sèm, coma l’istòria es fortament ligat la lenga, i a 4 setmanas en un mes, 2 oras per l’occitan, 2 oras per l’occitan pont lingüistic latin, 2 oras per la geografia d’Occitània ; aital seràn pro plan format per entendre çò qu’es Occitània, e benlèu que sauràn aital crompar produïts del país occitan e dels vesins.

2 / la Generalitat de Catalonha demanda la creacion d’un sistèma TER entre « Barcelona, Perpunyà e Occitània » Jà sembla qu’a Barcelona lo mot fasquèsse mens paur qu’a l’interior de l’inteligéncia jacobina francesa. Mas cal notar que per aver lo triangle Barcelona-Girona-Perpinyà-Narbona-Tolosa-Puigcerdà-Barcelona, cal saber que la RENFE a renovelat la linha de Puigcerdà dinca Barcelona, sense pensar al triangle aquel :

Aurèm donc clarament totas las entrepresas centralistas contra nosautres e la causida legitima del pòble occitan e catalan sul subjecte.

3 / La Dépêche du Midi pensa coma ieu, qu’un referèndum per demandar a la populacion de confirmar la causida del nom de la region es inutile. Se volèm pensar que los politicians regionals auràn un colhon (cal èstre positiu, e sobretot grandament positiu en escotar los discorses tecnocratics del maitin, ministerial, e las pensadas de la vrespada, levat Gérard Onesta e los representants catalans), prendràn lo nom modèrne per la region e lo sauràn installar dins la geografia francesa : Sud-Occitània. E benlèu que s’an doás colhons o faràn en occitan !

O tòrni escriure @CaroleDelga (qu’a enlevat, o fait enlevar, los messatges del seu twitter … car èran en occitan segurament ! mas que pausava clarament la qualitat de candidat per representar la region novèla e dins la lenga de la region novèla), e a un elegit UMP (lo cònsol de Carcassona en campanha per èstre lo cap de lista regional), que o prepausèran, que lo referèndum per aiçò aver –elegits amb colhons- lo referèndum real serà las eleccions de decembre 2015, que los ciutadans de la region novèla seràn convocats per donar la causida dels elegits e de las elegidas, e se los ciutadans son pro fòrts, e las ciutadanas pro fòrtas, valents/tas e tot e tot, o faràn amb intelligéncia, en causir los que prendràn Sud-Occitània coma nom.

Dins lo discors de na #CaroleDelga, lo mot «territoire» es estat dit 15 vagadas ! Coma se lo territòri jogava sense la populacion o que la populacion èra manipulabla ; es vertat fins ara… Dins lo dicors de #CaroleDelga lo concepte de «nation» es aquel qu’es la basa de «La Terreur», es la mesma definicion de nacion qu’a los militants de totes los partits franceses… etc. Mas lo grand espèr, es que Martin Malvy es partit del meteis nivèl politic, e qu’a bravament cambiat en caminant sul «territoire», e sobretot en costejar melhor las populacions occitanas puslèu que los burèu del jacobinisme francés.

Dins los espèr per la novèla region, es simplament per la preséncia d’una pichona ministra francesa a Tolosa, lo 4 d’abrial en matinada, i aviá lo que decidirà a la finala, un sosprefecte qu’a poiscut enregistrar un discors istoric e plan bastir de totes los intervenents de la matinada ; la pietat es que fosquèssen absent, sosprefecte e ministra en vrespada, coma çaquelà lo president de la region actuala ; alara que las intervencions èran puslèu de la populacion, una reala presa de paraula d’una basa qu’a enveja de far participar la ciutadanetat a-n aquela novèla region decidida sense gaire de noblessa pels poders jacobins e cantralistas franceses ; nos ne caldrà adobar.

Çò qu’es domatge, aprèp los articles magnifics de divendres 3 (un pauc retrò, nostalgic, passadista) e dissabte 4 (modèrne e plan documentat), La Dépêche du Midi, a publicat aquel article polemic sonque dins la pagina Tolosa. E lo debat debutarà : mas ont ? Sus quin supòrt mediatic global ? Abèm pas de television que portèsse una enveja de fargar lo debat, realament al pus grand public, e pas sonque la regionalisme francés dins la novèla region administrativa francesa.

Potinga jacobina es la decentralizacion

La decentralizacion es una DELEGACION DE PODER pro aprigondida per ajudar los militants dels partits franceses a aver un programa e per devenir foncionari territorial aisidament, per costejar los bons burèus. Vaquí perqué la dita «réforme territoriale» m’interessa pas brica, ni mai los pseudò-debats sul tèma de la dimension geografica, lo nom de la region o lo nom de la capitala d’una region administrativa francesa en Occitània. E quora ladministracion regionala es faita de militant politica sense programa politic, se trapa que per l’occitan es complicat d’aver una politica que costèsse pas a tota la populacion, amai que minjèsse temps als militants associatius per assajar de convéncer.

Aqueles debats son prepausats per nos far perdre lo temps (una tradicion per la decentralizacion en Occitània), a un moment que la quita universitat, o las facultats de dreits o las associacions occitanistas son incapablas de portar un debat real sus la politica en region occitana, sul tèma POLITIC ; debats portats ambe coma basa d’estudis serioses politics, socials e economics sul tèma (oblidar la literatura).

Coma debutèt la decentralizacion, tot aquò dona plan a entendre perqué se faguèt ; èra simplament per facilitar l’aplicacion politica de la volontat d’un baron local, Defferre a marselha, contra un sistèma electoral que el provèt la seuna ineficacetat per aver una representativitat que valoriza las identitats (economica, politica e sociala – oblidar la literatura, mas tornarà mai tard) de las regions administrativas francesas aital fargada de Paris abans 1969, per incampetents parisencs.

Quand un Martin Malvy parlava de sa region administrativa francesa, el l’ancian jornalista devengut candidat e elegit socialista, el l’ancian adobat pel sistèma ministerial francés, trobava l’argument aquel per explicar la complexitat de l’enjòc de gestion administratiu d’un espaci «grand coma lo Benelux» ; e donc o caliá pendre en compte a París o Brussèllas ; mas çaquelà pauc a pauc, lo jacobin a comprès l’interès del «regionalisme» francés, de l’administracion per d’elegits elegits (sovent gaire representatius, la partidocracia francesa representa pus tota la populacion vist lo nivèl d’abstencion) ; los real regionalista en Occitània, son los que son estats elegits per la gestion administrativa de las regions determinadas per París. Ara es un afogat de la novèla mai granda region perqué lo poder parisenc es de la mesma color politica qu’el.

Lo pacte de Cotlluire se faguèt en Catalonha del nòrd, segurament per assegurar que Perpinyà fosquèsse pas oblidat, coma quand Montpelhièr manava … E soi segur que lo centralisme tolzan serà benlèu mens bon per Perpinyà, mas aital elonhat, ajudarà al reviscòl del sentiment d’autonomia que cal per préner un real poder en nom de la populacion catalana (?).

Lo pacte aquel, explica plan que van regular una administracion, en bona ententa socialista … cal esperar que l’occitan ne patiguèsse pas, vist que las administracions son lo principal problèma que desvolopar una politica per l’occitan, una politica e non pas una subvencionita. E donc l’ententa socialista serà segurament presentada pels vòts tolzan d’en Martin Malvy aquesta setmana, ne cal pas dobtar.

La region “Juste et grande” es Auvernhe, e çaquelà los socialistas son d’accòrd per èstre assimilat a Lyon. Mas jà del costat de las subvencions ambe la Republica de Genève-Ginèbra las dents politicas fan saber que la granda region amerita una autra negociacion, es de dire mens d’ajuda per montar projectes trans-frontalièrs. Per un republican ginebrian, una granda region aital, es quasiment un Estat. es oblidar que la «reforma territoriala», modèl del jacobin Manolito Valse, es pas brica aiçò ; serà una granda region ambe los mejans de la decentralizacion, caldrà aver pietat pels ciutadans !

Del costat dels PACAlians sembla que l’afar es entenduda, faràn pas una gròssa region ambe Corsega. Mas lo FN podriá èstre contengut coma lo darrièr còp.

La creacion de la region granda de Montpelhièr-Tolosa, que d’unes vòlon dire “Languedoc” en oblidar Catalonha, sembla que l’union forçada parisenca (jacobina modèl del pseudò-catalan Manolito Valse) es teleguidada per un espèr, elonhar lo FN del poder a Montpelhièr.

La region de Bordèu se faguèt car la famosa region centre pensada de París a Bordèu a pas agradat a un fum de monde…. Bordèu Bordèu a retrobat sa centralitat logistica e anciana coma ai jà poscut l’escriure dins un bilhet en 2014. Cal esperar que perdrà pas sas pichonetas subvencions per las lengas occitana e basca.

Enfin la decentralizacion es una engana francesa, la pichoneta reformeta territoriala cambiarà res a l’afar. Car la votz dels pòbles occitan, basco, o catalan serà pas encara respectada.

Jòc de la reforma territoriala

I a un jòc politic que se passeja un pauc pertot sul net, quin nom portar a las regions socialistas novèlas.

Es oblidar lo contengut de la reforma, i son grandas paurs que fosquèssen gaire que mediòcres en fin de corsa parlamentària francesa.

Alara l’entrepresa Citroën vos prepausa de jogar :

Sus una pagina Internet :

Es plan lo primièr còp qu’una entrepresa francesa emplega lo marqueting etnic e l’actualitat per fabricar una promocion dels priduïts seus.

Sus la pagina Internet se remarca que Occitània, malgrat èstre 15 milions de consomators, es aquela qu’arriba pas primièr ; podètz far quicòm ?

Ah sabètz perqué los jòcs de la causida del nom de la region de Tolosa-Motpelhièr amusa la premsa a Tolosa ? DDM o Voix du Midi ? E perqué Occitània ganha a Voix du Midi ? Ai votat Occitània (Occitanie), non pas perqué m’agrada de notar la reforma coma un eveniment, mas per donar un plaça sus la mapa a Occitània, e comptar los qu’en Occitània i creson realament. La DDM pensa qu’Occitània es pas pro, alara an botat Occitanie-Pyrénées …. La DDM a çaquelà assajat de negar lo peis dins una longa lista de noms oficials futurs.

Cap dels mèdias tolzans a pensat un nom en lenga occitana.

Nimai Citroën dins la lengas regionalas concernidas : en francés per Paris, en occitan per Occitània, en còrse per Corsega, etc. Podèm aital veire que l’egalitat politica o consomatriça passa per l’uniformizacion lingüistica, e que los simbòls vòlon pas dire dignitat nacionala pels pòbles sotmetuts.

Concretament, esperèm la fiscalitat adaptada a la novèla region (la reforma serà pas socialista), e a las novèlas regions occitanas, pauc impòrta lo nom.

L’Estat francés es un mercat-Estat-nacion que lo nacionalisme s’exprima de diferentas manièras, e los acronims regional an coma modèl PACA…

La seguida d’una reforma territoriala

Lo temps de las illusions occitanas es pas encara arribat, mas lèu o serà, coma de contunh ambe los imperialistas.

Recentament l'associacion d'occitanisme politic light, País Nòstre, a invitat actors politics de la decentralizacion per parlejar d'una causa que n'a pas la mestreja ; los Occitans son fòrts per parlar, mens per agir politicament cara a cara ambe un interlocutor qu’o vòl e ne podèm dobtar ambe França. E donc çaquelà, la decision parisenca socialista, sembla jà promesa a un grand avenidor ; las regions Atlantica-Sud e Lengadociano-Catalana sembla jà aver la favor de Tolosa e Bordèu, alara que lo CR de Montpelhièr protesta grandament contra, lo cònsol de Montpelhièr e capolièr de la seuna aglomeracion, lo discident socialista, participava a la reünion promocionala de P.N. a Narbona per indicar qu'èra favorable a la granda region lengadociana. Auvernhe es oblidada, e PACA encara isolada.

Aquel Lengadòc fa pantaissar mantunes occitanistas, per èstre la debuta d'una Occitània que Tolosa ne seriá lo capdal... A cabal sus Garona, aquel Lengadòc es bravament mai que la zona fiscala dita Généralité de l'ancian regime que l'extrèma-dreita ne pantaissa dinca portar la bandièra a las manifestacions d'extrèma-dreita a París o Bordèu. Mas las Généralités dels Borbons parisencs, an jamai demandat e confirmat lo dreit de crear un dreit pròpri per Occitània ; en 1792, los borgeses occitans de la Comtèa d'Avinhon e del Reialme de Navarra (vendut abans pel traïdor Enric II de Bearn, o III de Navarra), al contrari donava la sotmission occitana (del dreit occitan, lo mai vièlh de l'Estat novèl en formacion) a París ; los representents elegits seràn d'ara enlà elegits per un sistèma que serà universal sonque a partir de 1945 ! Mas l'universalitat occitana en dreit serà sempre abandonat a un sistèma de partits que ne suportam encara lo dictat.

Dins los jornals de promocion de las accions dels CR, Miègdia-Pirinèus a lançat lo bal, puèi aqueste maitin es Bordèu que fasiá sa distribucion a gratís del jornal quasiment oficial. L'aplec de l'ARF a Tolosa se prepara ; Cadun sa mapa, sa carta politica novèla ; sembla que París decidís e que los elegits pleguèssen l'esquina politica, «mèstre as sempre rason». E coma, vaquí mai d'una annada, pòdi apondre : « e la basa – lo pòble occitan- es ges questionat, ges de debat, ges de democracia participativa» ( ont son las idèas de valenta Ségolène ? ), es vertat que lo pòble occitan li fauta las aisinas de la compreneson politica, l'Éducation Nationale velha grandament a l'ignorança del pòble occitan (e a totes los escalons de l’occitanisme tanben), e dona diplòma de sapiença republicana o de bona gestion de la plega-esquina ciutadana, quitament dins las formacions d'universitat de lenga occitana ; es complicat d'entendre las visions nacionalistas francesas en gestacion, e geriment, en Occitània, pron complicat d'entendre tanben aquel estrambòrd occitanista (una elita) per una reforma venguda d'ennaut, del sant nòrd e republican francés. París maneja encara la província, coma o auriá poscut far lo FN, e la representacion de la decentralizacion a pus que de respondre « OUI MAÎTRE avètz rason », un pauc coma lo referèndum de Nissa en 1860 !

La reforma aurà segurament un grand avantatge per l'occitan, se la competéncia damora dedins los CR(s), l'occitan serà objecte de politica, una debuta sompassionala, en Peitieu-Charanta e Lemosin, segur que lo Parlanjhe aurà tanben sa melhora plaça. Seràn tres lengas per Bordèu, doás per Tolosa.

Mas concretament, es dins aquela circonstança, e lo mutisme dels occitanistas, que la «libre pensée», associacion maçonica d'expression del nacionalisme francés, a ganhat un procès a Lemòtges contra l'associacion Calandreta, còst per Calandreta 47.000 €, la mòrt de l'associacion que traparà segur petaçes per l'emplenar aquel trauc novèl (mas es pas la solucion sense que del plega-esquina costumièr dels OCCITANS) ; l'urgéncia de la lei socialista per l'occitan es alara en vista, URGENTA LEI. Mas es tanben una granda chança, car enfin se podrà atacar l'Estat francés per una lei que pausa problèma a la diversitat lingüistica europèa, mas caldrà aver OCCITANISTAS amb colhons, çò que sèm pas segur d'aver vist lo nombre elevat de professors dins aquel mitan ; l'ataca se podrà far : 1 / al nivèl de l'Estat francés, lo recors se perdrà mas serà suspensiu, 2 / al nivèl de la cors europèa de Luxemborg, aquí serà mens nacionalista coma justícia e coma aplicacion de las leis lingüisticas europèas.

Dins los jorns que venon, podrètz escotar entrevistas sus aquel tèma, e sense lenga de fusta coma an la costuma d'aver los mèdias occitanofònes. Se parlarà un pauc de tot aiçò, es benlèu que podrètz entreveire una lutz per Occitània, o pas.

Pel moment, sèm a ajudar l'administracion francesa a aver regions de la decentralizacion mai granda per Occitània, e aital serà lo contrari de çò revendicar dins l'occitanisme politic de las annadas 1970, lo pòble serà encara mai elonhat de las realitats politicas regionalas, encara mai las occitanas, un grand espèr de descridibilizacion de la decentralizacion pel bonapartisme administratiu francés ; cap reforma es prevista per demesir l'administracion francesa d'Occitània e sos poders contra lo pòble occitan, res de tot ; cap reforma es prevista per trapar un finançament a las grandas regions administrativas francesas en Occitània, ni mai de poders suls tèmas essencials que l'Estat centralista e jacobin a pas jamai sabut administrar en estauviar l'argent public, contrariament al sistèma de la decentralizacion.

N’i ancara que fan comparasons e debats entre Occitània e Catalonha, es un pauc coma comparar San Marino e China !

Per una reforma fòrta e reala de França

I a sempre agut prepausicion de reforma de l’estat francés, anuèit se parlar de reformar la Vena republica (per cambiar de regime, perqué seriá usat), mas es jamai pro per transformar França en un Estat democratic. Alara vaquí una prepausicion territoriala e constitucionala novèla :

1 / supression del president de la republica francesa e de la seuna eleccion

2 / supression del Sénat

3 / la dita «Assemblée Nationale» retòrna a las seunas capacitat primièra la designacion del govèrn parisenc, e l’establiment de lei en conformitat ambe l’Union Europèa.

4 / lo govèrn parisenc s’aucupa del territòri que li es directament concernit (veire mapa a la finala)

5 / los autres territòris auràn «Assemblée Territoriale» que los poders seràn los meteisses que lo sistèma constitucional parisenc d’anuèch, sense Sénat e eleccion del president al sufragi universal ; l’«Assemblée Territoriale» aurà aital reng similar a l’«Assemblée Nationale» de Paris per establir leis e reglaments, e designar un govèrn al nivèl «territorial» que supausa (veire mapa) : Flandras, Alsàcia, Martinica, Goadelopa, Guiana, Caledònia-Kanaki, Polinèsia, La Réunion, Bretanha, Iparralde, Occitània (una mena de federacion d’autonomias que Bearn e Nissa podràn se vòlon èstre satellits), Catalonha del Nòrd, Corsega, Savòia e perqué pas Francha-Comtèa.

6 / las lengas oficialas podràn èstre pluralas, coma es la règla imposada per l’Union Europèa.

7 / l’armada per la defensa exteriora serà sonque del ròtle d’una cooperacion entre los govèrns territorials e lo govèrn parisenc ; aital totas las casèrnas dels territòris designats dins la mapa seràn geridas pel poder «territorial» novèl. Las intervencions exterioras seràn organizadas de manièra multiplas : en collaboracion ambe l’ONU, en collaboracion ambe l’UE, en collaboracion ambe d’autras regions de França o de l’UE.

8 / la diplomacia del poder parisenc serà partatjat e concensuat entre lo poder parisenc («Assemblée Nationale») e totes los poders regionals designats per las «Assemblées Territoriales»

9 / i aurà eleccions e datas d’eleccions designadas per cada govèrn concernit ; lo govèrn parisenc serà elegit per l’«Assemblée Nationale» que prepararà eleccions sul territòri directament gerit, e non pas los espacis politics de las «Assemblées territoriales» que serà liure constitucionalament de far çò que lo poder democratic farà. Las «Assemblées Territoriales» faràn pas de colonialisme per demandar l’avejaire als ciutadans de l’espaci parisenc de las «5 grandes fermes» (veire mapa). Las «Assemblées territoriales» podràn menar accòrd de cooperacion ambe las regions vesinas o quitament las regions de la planèta que lor sembla important politicament e economicament d’o far.

10 / la moneda de cada territòri serà aquela de la BCE. La BCE regularà e castigarà tot budgecte que serà pas en règla ambe las decisions politicas concensuada per l’UE.

11 / per tot contenciós entre lo poder parisenc e las «Assemblées territoriales», sonque la cors europèa de Luxemborg serà competenta per reglar los problèmas politics, logistics e territorials. Un Conselh Constitucional o/e lo Conselh d’Estat seràn sol competent per l’espaci politic gerit pel govèrn parisenc, las «5 grandes fermes», veire mapa.

12 / Las «Assemblées Territoriales» designadas podràn causir un sistèma constitucional diferent d’una region a una autra, e donc diferent tanben de l’ancian poder centralista parisenc.

Aquel bilhet donarà una idèa de responsa a los que, Franceses, son pas capables de concebre una Estat francés diferent (las reformetas constumièras), e que pausan la question : « mais que voulez-vous exactement ? » ; vesètz qu’es pas question d’anarquia mas de regular diferentament lo poder parisenc, e li donar sa reala libertat politica europèa directa coma per las «Assemblées Territoriales», donc per el, las «5 grandes fermes», e a las «provinces» ancianament sotmetudas.

-°-

Apondon pels estauvis potencials d’Estat:

Anuèch Occitània es mai granda !

Vau parlar de la dita «reforma territoriala» del Manolito Valse ; apondrai abans que res non val l’editorial de Enbata, de julhet 2014, per plan entendre qu’es una engana pôlitica jacobina francesa ; mas aquesta «reforma» socialista desperta çaquelà fantasmes politics en çò dels elegits e del personal associatiu occitanista ; se pòrtan a pensar que pòdon obténer quicòm de París que foncionèsse coma Occitània, la vertadièra, e quitament per las Charantas, o país de Santonge, lo Santongés que se vòl d’Aquitània. La consequéncia es que lo Peitavin serà alara condamnat a viure ambe lo … centre, region fosca que podriá pauc  a pauc assimilat lo foscós Pays de Loire.

L’afar d’aquesta refoma socialista es coma un jòc de dominò, se son pas mainat de mantuans causas que son a aver consequéncias de tot escantilh, lo primièr es que París se trufa dels elegits locals, al Conselh Regional de Tolosa o an plan explicat los socialistas : sèm pas estat consultats, se els o díson, me sembla qu’o devèm creire.

Avèm çaquelà agut la susprèsa d’una pensada politica per la region Sud-Ouest dins lo grope UMP-UDI del Conselh Regional de Tolosa. Cal notar que la reforma UMP-NC del govèrn passat a pas despertar los espèr que los socialistas an despertat, sense o vóler benlèu, mas es realament un fait politic bèl.

Donc tot comptar fabrica quicòm qu’es gaire esperat dins l’occitanisme, un sentiment politic d’identitat comuna, e aquela identitat es sempre ponctuada per una bandièra plan installada, aquela del Lengadòc, quitament en Charanta !

Ai sempre pensat que la vertadièra reforma es aquela :

E coma mantunes me tractan de populista, e a còps de xenofòb, islamofòb (etc !), e qu’ai un pauc de campanha electorala dins lo cap, d’experiéncia girondina, pensi que las Charantas devon dintrar dins la dança occitana. E alara, lo verd d’Occitània per aquesta mapa, e pas sonque perqué i a la Charanta lemosina, mas perqué o demandan, los cal far dintrar dins la dança occitana, en Occitània ; Occitània dèu èstre lo mai grand possible e perqué pas pensar al Parlanjhe quora escrivi aquestas linhas ? Occitània, per rason politica, dèu respectar la demanda de las «Charentes», lo Santongés dèu dintrar dins la nòstra dança.

Puèi pensar que Lemosin dèu tanben èstre dintrat dins l’Aquitània. Perqué oblidar Auvernhe, lo País Gavòt e lo país de Provença ?

La question qu’es sempre pausat pels catalans es : quina serà la capitala ? Es que devèm pensar coma un Parienc quora devèm fabricar Occitània ? Se los Catalans pausan la question es perqué Barcelona non se podrà negar coma Capitala del Principat de Catalonha. Mas en Occitània, devèm pensar coma París, o coma los Helvets ? Coma los Belgües ? Coma los Alemands ? etc.

La situacion de las volontats bascas (Iparralde) e catalanas ( Perpinyà ) non seràn que melhor respectada, ambe una Occitània d’aquesta dimension, aquela que redusirà aital las regions de l’Estat centralizador francés.

Mas cal pas oblidar que las competéncias regionalas son encara estequidas e que ne cal d’autras, o explica l’editorial d’Enbata. Una Occitània dimensionada aital, non podrà que pesar sus París per las obténer, pels Occitans, Charaneses, amai del Bascos e dels Catalans. Puèi d’explicar que cal un finançament autonòme per aquela region Occitània que respecta l’Estat e lo seu centralisme, mas que se dèu organizar per sobreviure, coma los de Charantas l’an plan comprès.

Cal «rendre la reforme aux citoyens» qu’explica Sud-Ouest dins lo seu editorial. Vertat non ?

Se en Charanta l’an comprès, perqué pas a Nimes, Montpelhièr, Avinhon, Ais, Tolon, Gap, Barceloneta, Nions, Nissa, etc. ?

Val melhor se petassar entre «gens du Sud», civilizats politics (los citoyens plan nommats per Sud-Ouest), puslèu que de passar per París, non ? Ne podèm dobtar d’aiçò ? NON.

Mòda : escriure al govèrn socialista

Escriure al govèrn, coma se lo govèrn central èra a l’escota de las letras o peticions mandadas de «province» (oblidar l’arrogança, fabrica alara las manifestacions dels elegits, e dels ciutadans en Bretanha), escriure al govèrn es benlèu una espasa dins l’aiga, mas segur que donarà una idèa del reviscòl de las famosas «identités régionales» que los socialistas e l’esquèrra francesa non agradan de tornar veire. Ara, o podèm dire, las pauras regions administrativas republicanas francesas an creat regionalismes politics, mas pas los que París desirava, plega-esquina.

Dempuèi mantunes jorns, i a coma un ondassa de protestacions a prepaus de la reforma socialista e tecnocratica de las regions administrativas francesas. La melhora critica : «redessenhar per tornar centralizar França» es venguda del tèxte qu’an poscut legir los lectors de las DNA. Tota la premsa dona la paraula a la critica, levat La Dêche de la Pradeta. Lo POC critica lo metòde, es vertat, lo PNO aviza… res, ai res vist passar ; los dos movements dits occitanistas semblan en fasa, mas pas ambe las populacions dels elegits dins las regions concernidas (Santongés e Aquitània, Lemosin, Auvernhe, Montpelhièr)

Dins una manifestacion oblidada dels mèdias franceses, èran amassats totes a Naoned per la manifestacion bretona (17.000 manifestants), un Alsacian o una Alsaciana explicava que «cal pas préner las cigonhas per palomas» (en referéncia las «pigeons» e la seuna dobla definicion semantica en lenga reiala francesa, qualitat autoproclamada dels cap-d’entrepresas qu’an, els, ganhats contra aquel meteis govèrn, preste d’abandonar quora son cap-d’entrepresas que parlan, mens quora son los pòbles de las regions – ges sotmetuts per l’escasença) ; autra referéncia ; an tanben oblidat de dire la manifestacion del Santongés pel restacament a l’Aquitània : i a visiblament una idèa de la reforma que cal, sembla pas èstre aquela dels socialistas al poder, de la casta de sciéncias politicas socialistas al poder.

En partir d’Alsàcia, istòria qu’es a metre dins la saca de l’ignorança francesa, e totas las formacions ne fan una excepcion francesa de l’oblidança, quitament en Alsàcia, lo teologian explica que lo camin es jamai estat ben prèst per París per ajudar las populacions dels ciutadans alsacians a melhor engolir las reformas territorialas centralistas francesas ; mas aiçò, es sistematic per l’Estat francés, mas per nos far engolir los cambiaments qu’an decidit, i a sistematicament agut violéncia, militarisme. Aiçò es fRANÇA.

La democracia es una paraula dins la boca dels politicians parisencs, los del poder (que cambian regularament), mas ges dins las accions ; car fRANÇA es ontologicament antidemocratica.

Alara, jà sabèm qu’i a peticions en Alsàcia, Auvenrhe, Montpelhièr (se cal pausar la question, mas que se debana a Nimes, ai res vist passar), Perpinyà (per crear lo departament autonòme catalan), etc.

Pel cas catalan, benlèu que deurián aviat gaitar çò que se prepausa en «Pays Basque» per l’entitat que lo prefecte en nom de l’Estat socialista prepausa … Mas quitament aquesta prepausicion es objecte de criticas dels mai moderats dels Bascos ; es de dire que la reforma avançada de París correspond pas brica a las volontats politicas dels pòbles sotmetuts que fan rebelions, a mantunes endreits ; aquò’s grandament novèl.

Al Sénat son los paures senators que son de la revòlta ; l’assemblèa de las inutilitats politicas francesas se revòlta… Es de dire que, malgrat la majoritat senatoriala socialista, las causas son pas claras per aquel govèrn de jacobins franceses.

Pareis que pòrta un nom catalan lo primièr dels sinistres socialistas, mas o cal plan dire : Franco èra galician, Napoleone èra còrse, Musolini èra sicilian, Hitler austriac, Stalin èra georgian, Cromwell èra gallés, Le Pen pòrta un nom breton, etc. Los melhors traïdors de l’umanitat o simplament del pòble d’origina, son aqueles que son recuperats per emplec politic del moment, pel poder que escanarà la populacion que li sembla ; Manuel Valls, [Manuelito Valse], es d’origina republicana catalana, aqueles republicans immigrats qu’an oblidat que la tecnocracia francesa e republicana a empresonat dins «camps de concentrations» los republicans catalans, bascos (mens per rasons religiosas e l’eficacetat de la diplomacia e logistica vaticanesca), e espanhòls.

Aquela reforma territoriala s’acabarà mal, o i aurà revòltas per tot l’Estat, una pauc coma abans 1789, per tot l’Estat francés. Un libre en francés, d’un occitan Jacme Servat vos podrà resumir la lista de las revòltas d’abans la dita revòlta parisenca, qu’es devenguda revolucion dins los caps dels poders manipulators republicans franceses.

La reforma dita territoriala dels socialistas aurà creat lo concènsus socialista –donc- per una bona revòlta que se cambiarà en revolucion dins las regions que se despertaràn.

E doblidètz pas la reforma territoriala es necita, la dreita nacionalista francesa o a pas poscut desvolopar, mas es necita. E lo POC a plan rason, lo modèl politic que pausa problèma per la democracia es lo modèl, e la tecnica francesa de la reforma.

L’unica reforma qu’estauviarà moneda, es aquela d’un Estat, d’una administracion centrala de sa diplomacia pletorica, que sap pas governar, ni los poder ciutadan, ni aqueles regalian e exterior, e qu’a mestièr d’èstre suprimida, en regions, e benlèu dins mantunes ministèris. Una reala reforma per l’Estat centralista francés s’espèra dins un programa electoral.