Escriure al govèrn, coma se lo govèrn central èra a l’escota de las letras o peticions mandadas de «province» (oblidar l’arrogança, fabrica alara las manifestacions dels elegits, e dels ciutadans en Bretanha), escriure al govèrn es benlèu una espasa dins l’aiga, mas segur que donarà una idèa del reviscòl de las famosas «identités régionales» que los socialistas e l’esquèrra francesa non agradan de tornar veire. Ara, o podèm dire, las pauras regions administrativas republicanas francesas an creat regionalismes politics, mas pas los que París desirava, plega-esquina.
Dempuèi mantunes jorns, i a coma un ondassa de protestacions a prepaus de la reforma socialista e tecnocratica de las regions administrativas francesas. La melhora critica : «redessenhar per tornar centralizar França» es venguda del tèxte qu’an poscut legir los lectors de las DNA. Tota la premsa dona la paraula a la critica, levat La Dêche de la Pradeta. Lo POC critica lo metòde, es vertat, lo PNO aviza… res, ai res vist passar ; los dos movements dits occitanistas semblan en fasa, mas pas ambe las populacions dels elegits dins las regions concernidas (Santongés e Aquitània, Lemosin, Auvernhe, Montpelhièr)
Dins una manifestacion oblidada dels mèdias franceses, èran amassats totes a Naoned per la manifestacion bretona (17.000 manifestants), un Alsacian o una Alsaciana explicava que «cal pas préner las cigonhas per palomas» (en referéncia las «pigeons» e la seuna dobla definicion semantica en lenga reiala francesa, qualitat autoproclamada dels cap-d’entrepresas qu’an, els, ganhats contra aquel meteis govèrn, preste d’abandonar quora son cap-d’entrepresas que parlan, mens quora son los pòbles de las regions – ges sotmetuts per l’escasença) ; autra referéncia ; an tanben oblidat de dire la manifestacion del Santongés pel restacament a l’Aquitània : i a visiblament una idèa de la reforma que cal, sembla pas èstre aquela dels socialistas al poder, de la casta de sciéncias politicas socialistas al poder.
En partir d’Alsàcia, istòria qu’es a metre dins la saca de l’ignorança francesa, e totas las formacions ne fan una excepcion francesa de l’oblidança, quitament en Alsàcia, lo teologian explica que lo camin es jamai estat ben prèst per París per ajudar las populacions dels ciutadans alsacians a melhor engolir las reformas territorialas centralistas francesas ; mas aiçò, es sistematic per l’Estat francés, mas per nos far engolir los cambiaments qu’an decidit, i a sistematicament agut violéncia, militarisme. Aiçò es fRANÇA.
La democracia es una paraula dins la boca dels politicians parisencs, los del poder (que cambian regularament), mas ges dins las accions ; car fRANÇA es ontologicament antidemocratica.
Alara, jà sabèm qu’i a peticions en Alsàcia, Auvenrhe, Montpelhièr (se cal pausar la question, mas que se debana a Nimes, ai res vist passar), Perpinyà (per crear lo departament autonòme catalan), etc.
Pel cas catalan, benlèu que deurián aviat gaitar çò que se prepausa en «Pays Basque» per l’entitat que lo prefecte en nom de l’Estat socialista prepausa … Mas quitament aquesta prepausicion es objecte de criticas dels mai moderats dels Bascos ; es de dire que la reforma avançada de París correspond pas brica a las volontats politicas dels pòbles sotmetuts que fan rebelions, a mantunes endreits ; aquò’s grandament novèl.
Al Sénat son los paures senators que son de la revòlta ; l’assemblèa de las inutilitats politicas francesas se revòlta… Es de dire que, malgrat la majoritat senatoriala socialista, las causas son pas claras per aquel govèrn de jacobins franceses.
Pareis que pòrta un nom catalan lo primièr dels sinistres socialistas, mas o cal plan dire : Franco èra galician, Napoleone èra còrse, Musolini èra sicilian, Hitler austriac, Stalin èra georgian, Cromwell èra gallés, Le Pen pòrta un nom breton, etc. Los melhors traïdors de l’umanitat o simplament del pòble d’origina, son aqueles que son recuperats per emplec politic del moment, pel poder que escanarà la populacion que li sembla ; Manuel Valls, [Manuelito Valse], es d’origina republicana catalana, aqueles republicans immigrats qu’an oblidat que la tecnocracia francesa e republicana a empresonat dins «camps de concentrations» los republicans catalans, bascos (mens per rasons religiosas e l’eficacetat de la diplomacia e logistica vaticanesca), e espanhòls.
Aquela reforma territoriala s’acabarà mal, o i aurà revòltas per tot l’Estat, una pauc coma abans 1789, per tot l’Estat francés. Un libre en francés, d’un occitan Jacme Servat vos podrà resumir la lista de las revòltas d’abans la dita revòlta parisenca, qu’es devenguda revolucion dins los caps dels poders manipulators republicans franceses.
La reforma dita territoriala dels socialistas aurà creat lo concènsus socialista –donc- per una bona revòlta que se cambiarà en revolucion dins las regions que se despertaràn.
E doblidètz pas la reforma territoriala es necita, la dreita nacionalista francesa o a pas poscut desvolopar, mas es necita. E lo POC a plan rason, lo modèl politic que pausa problèma per la democracia es lo modèl, e la tecnica francesa de la reforma.
L’unica reforma qu’estauviarà moneda, es aquela d’un Estat, d’una administracion centrala de sa diplomacia pletorica, que sap pas governar, ni los poder ciutadan, ni aqueles regalian e exterior, e qu’a mestièr d’èstre suprimida, en regions, e benlèu dins mantunes ministèris. Una reala reforma per l’Estat centralista francés s’espèra dins un programa electoral.
