arcuèlh

dissabte, de juny 29, 2013

Guèrra de las pinturlas en Corsega, 3 fòtos

1 / los Còrses fan saber :

contra Tour de france en Corsega 1

2 / l’administracion pinturlas las rotas de passatge del ‘Tour de fRANCE’.

contra Tour de france en Corsega 2

3 / fauta pas de pinturlas pertot ….

contra Tour de france en Corsega 3

Bon cal pas oblidar lo messatge : CORSICA IS NOT FRANCE ; sèm solidari !

contra Tour de france en Corsega 4

dilluns, de juny 24, 2013

♥ de campanha de Vilanuèva d’Òlt

Ara dos professions de fe, d'una granda importança a Vilanuèva d'Òlt ; 1/ un parti d'en rire (una femna de premsa, coma sempre), resultat pron mai bèl que lo POC a Vilanuèva d'Òlt (EELV-POC), o 2 / simplament la novèla via nacionalista francesa prepausada per un parachutatge .... Gràcia al sistèma republican que, ambe la partidocracia nos pana la libertat de causir los dirigents, lo enlegits occitans, avèm un partit reialista que crida a la libertat politica. Vive le front républicain !

Image (51)Image (52)

a Vilanuèva d'Òlt, sabètz pas perqué un elegit de Miègdia-Pirinèus arriba per la campanha, podètz reconéisser çaquelà la crotz de Tolosa per plan senhalar çò que La Propaganda de Montpelhièr explica : "Mélenchon es magnific per Occitània !"devath la votz engatjada de la FELCO-Sindicat partesan a l'esquèrra avuglada ... e tanben, se pòdon, per ensenhar que l'occitan, malgrat tot auriá degut èstre melhor present per designar l'occitanitat de Vilanuèva d'Òlt, contra los nacionalismes franceses (PS-PRG-MRC, UMP-UDI, FN, Alliance Royale, MoDem, NPA, liberatrian, parti pirate, etc.) ; alara gaitatz aquestes dos documents pichonets per l'occitan !

Image (53)Image (54)

Cal remarcar aquí un vièlh eslògan ; «per viure melhor al país e per i poder trabalhar” coma se res aviá cambiat o coma se lo boom industrial de l’aeronautica èra pas conegut en Agenés, ni dels militants del POC. Es vertat que lo chòc es grand entre Tolosa, la seuna aeronautica, e lo païsatge actual d’Òlt-e-Garona ; èri justament en Agenés aquesta dimenjada.

Image (49)-Image (50)

Mantunes analistas sabián pas perqué Bernard Barral èra un candidat ideal per èstre tanben lo candidat ecologista (çò que nos a explicat la casta “sciences politiques” al cap del Parti Socialiste français), candidat per l’arrondissament electoral de Vilanuèva d'Òlt per las darrièras eleccions... Ai trapat una rason enòrma per aiçò, gaitatz :..... lo document junt ; an emplegat armoniosament la color verda ; aquò se sona de greenwatching en francés parisenc. De mai, representa lo mai lo candidat occitanista pòst-folclorista (mantunas annadas participant a l'activita folclorista occitana entre Tornon, Valelhas e Pena) ben conegut per EELV per aver autorizat lo POC a faire aligança politica, mas de votar socialista per tradicion. E donc tot es normal : pas una linha sobre l'occitan ! E çaquelà i a mantunes elegits deputats e senadors socialistas que nos fan saber que vòlon un quicòm per l’occitan, dempuèi París o fan per nosautres, e pas per Bernard Barral ? estonant, non ?

Occitània modèrna e independenta

Vilanuèva d’Òlt : lo primièr partit es …

Lo primièr partit de Vilanuèva d’Òlt refusa d’èstre representat a París ; pas un partit occitan local l’a remarcat, aclavat dins lo sistèma electoral francés que son, o quitament a manifestar ambe los antifa, sense reala resulta sul terrenh !

Resulta de Vilanuèva d'Òlt junh 2013

Lo primièr partit de Vilanuèva d’Òlt es tanben aquel que pensa que lo nacionalisme francés, exprimit dins totes los partits presentats, es pas lo bon ligam per representat lo pòble dins un parlament elonhat de las realitats localas, occitanas.

Cal remarcar tanben que la creissença del FN entre los dos torns es excepcionala. Los “antifa” fan la promocion del FN ! E lo Partit Occitan i participa, en votar al primièr torn a Vilanuèva d’Òlt pel candidat socialista (enfin Saocialista, PRG, e MRC !), e abandonar l’etiqueta verda POC a EELV per la profession de fe  … mai tanben en manifestar en companhiá del nacionalisme d’extrèma-esquèrra dins Tolosa o Pau.

Lo candidat UMP-UDI que «rencontre les administrés», un pauc coma Bernadeta –molhada o pas- encontra los pelegrins, aquel candidat excepcional de coneissença de l’administracion bonapartista francesa –que nos engana cada jorn- es lo representant de 24 % da la populacion, lo FN o seriá per 20,80 de cent.

Es clar que lo sistèma francés qu’es supausat èstre democratic, es de cap mesura adaptat a Occitània. Lo pòble de Vilanuèva d’Òlt ne presenta aital  lo problèma, de faiçon granda e malgrat la pression mediatica parisenca de la campanha.

-°-

psc a Terrassa

dijous, de juny 20, 2013

Partit Occitan de la coëréncia politica ?

Ai jà indicat çò que pensavi del comunicat ‘Lei istorica’, o lei Peillon, per la lei socialista d’ensenhament (s’èra estat de dreita l’aurián criticada coma pas adaptada, mas i a pas gaire de risc, per astre e per poder comparar, malastrosament), lei qu’interdit pels servicis d’Estat de practicar un modèl eficaç d’ensenhament per immersion lingüistica, modèl europèu d’ensenhament de la lenga, modèl remarcat coma eficaç en Catalonha per reviscolar lo catalan de comunicacion pel pus grand nombre (valorizacion europèa), e tanben per Aran, e lo modèl aplicat dins totes los Instituts Français per ensenhar lo francés.

Parlament Europèu

Anuèch, lo meteis Partit Occitan manda un comunicat novèl, en bearnés ; aquel es signat d’en David Grosclaude, president del POC qu’a plaçat totes los seus dròlles dins las escòlas Calandreta, e que refusa oficialament de sosténer Calandreta per non pas recebre los castigs dels integristas del supausat “servici public” (sorga montpelherenca occitanista), e qu’es en realitat de servici d’Estat francés, ambe bandièra e tematica d’enrotlament politic. Sembla mai aisit de sosténer los Bascos…vist de Bearn.

La proximitat basca a segurament ajudat a la publicacion d’aiçò, quitament s’es tanben una bona causa per Occitània, que los Bascos se posquèssen manifestar contra las injoncions del prefecte de Bearn, que trapa aquí una reala utilitat nacional-expansionista francesa (veire bilhet següent sobre l’utilitat dels prefectes), dins la dreita linha de la sorga occitanista montpelherenca de naut nivèl literari, de la Propaganda de la garriga.

Vaquí donc lo comunicat :

comunicat POC escòlas immersivas

La lei de l’ensenhament, lei Peillon, fa l’interdiccion de parlar d’immersion pel servici d’Estat ! (es lo conservador Sénat qu’a vostat aiçò, al cap i a un manifestant de març 2012 a Tolosa per la lenga occitana! Es de l’Arièja e sembla gaire saber sul tèma per èstre vengut manifestar, çaquelà – Podèm aital confirmar la manipulacion politica que foguèt aquesta manifestacion). Podèm aital veire, tanben, que lo sistèma francés practica l’ostracisme dels modèls d’ensenhament (non pas perqué son religioses, mas perqué lo coorporatisme de l’ensenhament francés o refusa d’entendre, es un pauc coma l’ecclesià catolic que refusava d’entendre los protestants ! Vatican II es arribat 300 ans aprèp las guèrras de religions). Es un ostracisme politicament engatjat per non aver las competéncias, non aver las formacions adaptadas, la question se pausa !

Senon vaquí lo comunicat del POC de la famosa «lei istorica» (Enbata avuglat tanben publica lo comunicat del POC), que fins finala l’es pas donc, car lo POC confirma ambe lo comunicat signat de David Grosclaude en data d’anuèch, 20 de junh de 2013. Es lo 5 de junh, la memòria dèu fautar al POC, qu’ai recebut aquel autre comunicat istoric :

Comunicat del Partit Occitan

Lo comunicat d’anuèch confirma donc çò qu’ai poscut escriure sul tèma recentament, vaquí en un e en dos. Es plan evident donc que nos an passejat una serada a Tolosa quora son vengut a l’Estanquet tolzan ; l’inocéncia de la sala a poscut ajudar.

Es plan evident, que, coma Conselhièr Regional d’Aquitània EELV-POC, David Grosclaude serà  a la manifestacion basca… Mas quina ipocrisia ! E o podrà far, perqué los Bascos son puslèu monilhistas sul tèma…

Los prefectes : dangièr per la democracia

Lo ai sempre pensat, e donc quora arriba una informacion d’aqueste escantilh, es simplament una confirmacion personala, que vos vòli transmetre. La prefectorala es una institucion sense cap de dobte inutila, en Corsega coma en Occitània, e la declaracion del prefecte de Corsega (de sortida de pòste), confirma que, aqueles, son personatges d’una dimension de nosença granda ; avètz remarcat la convidacion del prefecte a la taula d’amic (veire fòto). Seriá per una  esquèrra democratica, urgent de transformar la formacion dels prefectes, e sobretot reformar radicalament aquela institucion militarista francesa. RADICALAMENT, en la suprimir. Lo primièr avantatge es l’estauvi dels salaris per aquesta casta republicana.

Prefecte dangièr per la democracia

Res que lo paragrafe indicat aquí, pròva que lo títol es causit per agradar al prefecte, e qu’a res de veire ambe un acte de jornalisme normal, dins una entrevista normala ; la fòto pròva que l’entrevista es tot levat normala.

Confirma tanben l’idèa lo comunicat en francés de Femu A Corsica sobre aquesta entrevista :

Comunicat Femu A Corsica

Aquí i a tot per confirmar la nocibilitat dels prefectes per la democracia, en França e en Euròpa. Lo malastrós es que lo verbiatge ‘sciences po’ dels prefectes (principala sorga de formacion) a infectat tot lo sistèma politic francés en Occitània. Aital avèm poscut entendre recentament un candidat UMP explicar qu’«aviá encontrat los administrats» ; es quasiment çò que pensa un prefecte e la seuna administracion ; fòra la ciutadanetat, fòra la democracia (quitament s’es installada pels parisencs en regions sotmetudas), tot aquò es pas utile per administrar.

Nacionalitat Ciutadanetat

Legitimar la violéncia en donar un ròtle a la violéncia en Corsega, dins un Parlament sonat Assemblée Territoire de Corse, e aital per orientar los vòts cde l’Assemblée Territoire de Corse, es una usurpacion politica costumièra per França, o faguèron per un referèndum al Comtat de Niça en 1860, res a cambiat dempuèi ; lo bonapartisme es encara aquel que domina la politica, e donc l’assag de democracia qu’es supausada èstre la République Française.

Quí a oblidat lo prefecte Bonnet ? A Perpinyà o Bastia ? Segurament pas lo personal politic coma Chevènement, alara ministre, o un Lionel Jospin, alara primièr ministre.

Mantunes Chineses an plan rason de comparar lo Tibet ambe Corsega. L’un val d’autre, sense cap de dobte.

Quina fisença pels elegits nòstres a París ?

Recentament un bilhet de Huertas, explicava aiçò, «la lei de la transparéncia deviá ‘assegurar la publicacion e lo contra-ròtle dels patrimònis dels ministres, e de totes los parlamentaris’ segon la declaracion solemna del François Hollande, sul lindal de l’Elisèu, lo lendeman de la demission de Jérôme Cahuzac. Al cap de l’afar, per unes desviraments fallacioses, la lei castigarà ambe la preson e una esmenda de 45.000 € tota persona que publicarà aqueles patrimònis, d’ara enlà despausats en prefectura […. ]:

Res de veire

Al destorn d’una parladissa democratica per establir la transparéncia sul patrimòni dels elegits republicans franceses, los elegits nòstres (aqueles d’Occitània) an votat la criminalizacion dels jornalistas que farián una publicacion del patrimòni dels elegits nòstres (aquel d’Occitània), e tanben de totes ciutadans (Internautas, per exemple) que farián usança del patrimòni dels elegits per explicar los problèmas democratics de l’Estat francés, o las presas de decisions subjectas a interèsses personals e non pas a interèsses collectius. Avèm aital una esquèrra qu’ajuda a votar FN a Vilanèva d’Òlt, per protestar contra leis que castiga la libertat de saber, e de difusar. Es que l’extrèma-esquèrra pron aluzerpida contra lo FN, es aquí tanben per castigar los elegits actuals per pensar una lei d’aqueste escantilh ?

Al destorn d’una lei sobre l’ensenhament, los elegits nòstres (aqueles d’Occitània) an votat una visibilitat del nacionalisme francés dins los lindals de las escòlas (d’Estat, o privadas), tricolor de la bandièra e l’eslògan pervèrs e plen d’ignorança –Liberté, Égalité, Fraternité ; enluòc d’encoratjar al emplec dins la vida de las escòlas dels concepte republican (egalitat per exemple, per la lenga occitana acarada a la lenga imposada), a desfaut serà sul lindal, e a la carga de las autoritats localas ; es un biais de pensar que l’ensenhament civic es pus al nivèl politic qu’espèran ! Es oblidar jà que Jules Ferry aviá imposat una lenga francesa a travèrs l’escòla obligatòria, de tal biais que l’armada francesa necessitava. Es que l’extrèma-esquèrra pron aluzerpida contra lo FN, manifestarà un jorn contra totas aquestas escòlas sonadas Jules Ferry, aquel que pensava que lo «pòble superior se dèu d’ensenhar lo pòble inferior» ?

De mai en mai, se cal pausar la question, es que las leis votadas a París son utilas pel país, Occitània ? La responsa es NON. Es que l’extrèma-esquèrra es pron aluzerpida contra lo FN, o serà tanben per manifestar contra lo sistèma francés qu’es pus adaptat a la democracia reala ? '(e lo FN es pas al poder !) Es la rason prigonda que demandi dempuèi bèl briu que tornèsse al país los nòstres elegits per bastir la nòstra legislacion ligada directament a las realitats del país occitan, se ne cal, e pas en sobrepès legal.

Ritou Rouge

Es que lo POC podrà un jorn èstre jamai classat d’aquesta extrèma-esquèrra, manifestanta contra lo FN alara qu’i a tant de far per castigar tot lo sistèma politic nacionalista actual francés, elonhada de las realitats suportadas pels pòbles de França, e particularament per Occitània ?

comunicat del Partit Occitan Identitat e identitari -

Identitat occitana, Òc, simplicitat politica, NON !

Un jorn lo movement occitan serà al delai de las necessitats electoralas francesas, e simplament en carga d’una dignitat pels pòbles de França, e principalament pel pòble occitan. Podèm anuèch recordar una frasa d’un conselhièr de la Generalitat de Catalonha :

«I és que un immigrant que parla català comença de deixar de ser-ho. Estenent l’ús del català entre els immigrants, doncs, no nomès contribuïm a la normalització de l’idioma, sinó que també ajudem a la cohésió de Catalunya coma un sol poble » Salvador Obiols, Secretari General d’Immigració de la Generalitat (2002-2003)

«E es qu’un immigrant que parla occitan debuta lo daissar d’o èstre. Estent d’usança de l’occitan dementre los immigrants, doncs, pas sonque contribièm a la normalizacion de l’idiòma, senon que tanben ajudèm a la coësion d’Occitània coma un sol pòble»

Se abans de castigar lo nacionalisme extrèma del FN, avián en Occitània far lo trabalh de sensibilizacion sul tèma de la diferéncia entre la lenga ciutadana e la lenga del pòble (nacionala), benlèu que las manifestacions d’extrèma-esquèrra seriá pas necitas… E aquel trabalh d’extrèma-esquèrra auriá poscut donar frucha, se la partidocracia francesa en Occitània, aviá pas negat la ciutadanetat de s’exprimir en Occitània dins las annadas 1970 ! Jà farà mai de 40 ans de perdut… 40 ans pel desvolopament del FN en Occitània. Ara, pagarèm aqueles quaranta annadas de non-far pel sistèma politic francés en Occitània, amai del sistèma politic occitanista. La descripcion de las enganas francesas èran jà conegudas, avèm que de legir los tèxtes de l’occitanisme politic de las annadas 1970.

-°-

FELCO en acte real-Complement : podèm aver fisença als movements politics occitanistas ?

Tribuna

dimecres, de juny 19, 2013

Ipocrisias politicas d’esquèrra e avuglats

Molac Aquò d'Aquí

Lo deputat Molac explica : "avec la loi Peillon on n'était jamais allé aussi loin en France " Vertat ? Podèm espetar de rire ?

La lei Refondation de l’École es emplenada d’avançadas en çò que tòca l’ensenhament de las «langues régionales». Mas seràn aplicadas ? Se son pas aplicadas, podrèm escriure qu’es de fumisteriá d’esquèrra, una fumistariá Régions et Peuples Solidaires (UDB, POC, PNC, etc.).
Perqué pensar que l’estructura nacionalista de l’Éducation nationale seriá cambiada per una lei de refondacion, malgrat lo títol, sabèm que l’aplicada serà gaire impossibla per çò qu’es considerada jà coma anti-França, e donc anti-administracion francesa, perqué son els que decidiscan dedins l’Estat bonapartista francés.
Concernant l’aplicacion d’una de las dispausicions pro-lengas ditas regionalas, la possibilitat d’inscriure los seus dròlles dins un establiment pròche e que prepausa l’opcion, sense explicar coma s’aplicarà, es una fumistariá politica de primièra. Encara un còp, la «langue régionale» bretona es benlèu adaptat al problèma, mas pas brica l’occitan.
Quora se sap, que tota reforma passa primièr per destrusir l’ensenhament de l’occitan, los rectors e inspectors d’Acadèmia an mestièr d’una autoritat superiora per vigilar, contra lo lor extrème nacionalisme lingüistic francés.
Se l’occitan a mestièr d’una lei particulara, es evident que serà anti-constitucionala, vist que l’egalitat es un tèrmi essencial del verbiatge que sol nos pòdon escupir coma discutida politica, mas qu’es luènh d’èstre una realitat politica de terrenh.
E se las quitas circularas son de sortidas per setembre, çò que dobti vist la coneisséncia qu’i a sul tèma dins lo ministèri d’esquèrra (causa donada en reünion publica pel meteis deputat Molac a Tolosa), l’aplicacion es pura conjectura per encara un còp enganar lo public occitanista (ambe l’assentiment dels coorporatismes de tot escantilh) ; l’engana arriba dels militants socialistas que son a la tèsta de las associacions oficializadas coma sola interloctricas potencialas (la causa se faguèt simplament, al moment d’una demanda socialista de veire una sola testa militanta per discutir, la causida d’una tèsta vòl dire una tèsta socialista al cap de l’associacion que crida) ; cal dire que se n’i aviá d’autras, ambe punt de vista diferent, los sistèmas socialistas en plaça farián tot per evitar las loras preséncias, ez quitament lor fabricarián incapacitats politicas; aquò se sona estalinisme.
De que carreja la Loi de fondamentalament novèl per l’ensenhament de las lengas e culturas de França ?
La magnifica frasa que sembla èstre considerada coma una avançada « l’enseignement des langues régionales sera favorisé ». L’ensenhament de las lengas ditas regionalas serà favorizat ; a ! Perqué fins ara, l’èra pas ? Res qu’aquela frasa pausa lo problèma ; quí farà cambiar radicalement aquel sistèma nacionalista, nazional-expansionista, d’un sistèma coorporatista e socialista, franchimand de tricolorizacion forçada o aficada coma una revendicacion de los que vòtan FN ?
Un rector questionat respondrà al melhor qu’a pas los mejans de desvolopar un ensenhament, e farà coma de costuma, i a parents que los vòlon ? … e te caldrà trapar los mejan d ela demanda, per cercar los parent, sense mejans dinerièr. Perqué ? Non pas per èstre contra l’occitan ; Li caldrà explicar a la seuna administracion –nacionalista franchimanda- que l’argent s’en anirà en prioritat a l’occitan ; mas per quina rason ? Senon la simplassa volontat del rector ; la configuracion pòt agradar al sistèma politic del POC (majoritariament ensenhants e que la paga arriba de l’Estat francés), mas es luènh de las realitats.
La lei es pas al nivèl de l’enjòc de societat, es al nivèl dels frens enòrmes del sistèma ; es una lei de mai que servirà a res. Lo sistèma es la melhora garantia que res se podrà desvolopar sense aver assegurar l’inutilitat d’aquest’ensenhament. E puèi, fòra que l’ensenhament bilingüe es mençonat dins un papier legalista, se trapa atanben un article sobre los elements de cultura, emplegable per tot aluzerpit ensenhant (vist la formacion universitària, es raríssim). Ambe la lei, al mens seràn protegits pel coorporatisme e lo sindicalisme nacionalista francés, donc es una avançada per els, e donc se comprendrà lo ròtle de la FELCO, un ròtle coorporatista, utile donc.
La lei, es un pas significatiu, pel sistèma poltiic qu’aital trapa una utilitat ; mas segurament pas per aver una eficacetat a longtèrmi per las lengas menaçadas e favorizar lo desvolopament dels projectes dels locutors e de las locutriças ; vertat i aviá res abans. La precedenta lei, de 2005, explica simplament que l’enseignement des langues régionales est possible dans le cadre d’une convention avec les Régions. Traduccion : un locutor occitan o una locutriça occitana aurà de pagar a l’Estat e a la region per aver un ensenhament ; se sona discriminacion republicana, pagar dos còps per aver quicòm que deuriá èstre republican, es de dire una necessitats pels pòbles de França.
La lei pòrta una obligacion pels establiments escolaris d’un ensenhament de las lengas regionalas (territorializadas) mas s’explica pas coma van trapar los ensenhants, e vist que las formacions son pas adaptadas, que faràn per las reformar las formacions ?
Podèm èstre satisfait de la resulta ? 
Per me, non bravament non, lo jorn de la manifestacion de Tolosa, i a desculotadas que se son perdudas !
De mai pareis “que sèm tornat de luènh”, vertat vist que lo personal del ministèri de l’educacion es incompetent sul subjecte. Lo gabinet del ministre es informat per una administracion qu’es tot levat sincèra per donar estadisticas seriosas sul tèma, e las presentacions dels modèls (es demandar a AREVA de presentar lo nuclear), e donc es una administracion bisonors qu’es aisidament manipulabla, per aver acceptat amendament contra-productiu abans la primièra lectura de la lei ; es aisit d’entendre, per sabordar una lei, e de votar non, puèi i aurà consequéncias politicas, mas mai discretas, es negar lo peis dins las prepausicions esmendamentàrias, es mens fòrt, mens mediatic, mas sembla mai discret, e eficaç (aquí o son !). E sabèm dempuèi l’afar del mètro a Tolosa, que, quora lo debat es realament installat, l’argumentacion occitanista ganha contra la reaccion nacionalista republicana francesa; cal que posquèsse èstre installada, e aiçò, lo sistèma republican es bravament un sistèma que ne vòl pas d’aquel debat.
Las pressions politicas son pus sufisentas, vesèm la resulta al Sénat ! Lo nacionalisme francés es tornat autanplan viste.
Quant al tèxte de segonda lectura a l’Assemblée nationale, valiá melhor lo daissar dins l’sstat al ministèri d’Estat; los deputats de l’Assemblée nationale èran jà prevenguts de las pressions, alara an fait un “trabalh” legislatiu discretonet per demesir l’afar, al maxímum de discrecion.

La sola causa que podèm confirmar es qu’aquesta lei pròva un còp mai que las institucions representativas francesas, tocada pel sindròma Enric III de Navarra, son pas capablas de fabricar una lei sus subjectes antinacionalista francés, per las lengas mesprezadas pel meteis nacionalisme francés.

Per clavar la lei, qu’a res de fondamentala, oblida los modèls d’ensenhament… lo modèl francés interdit la preséncia dels parents dins las escòlas d’Estat.

Aigats en Gasconha Libération

-°-

Acabi de recebre un comunicat del Partit Occitan, que me sembla d’un grand interès.

comunicat del Partit Occitan Identitat e identitari

Per seguir, las explicacions educativas que fauta a tot l’occitanisme, e principalament a l’universitat francesa de letras occitanas, vos conselhi lo bilhet Tolosa de ToulouseInfos, sul tèma de la Ciutadanetat, la Nacionalitat, e los Administrats.

dimarts, de juny 18, 2013

La cultura de dreita a Tolosa…

Lo ministèri de la cultura, perdon ministère de la culture, un foncionari, aprèp aver entendut l’explicacion de l’afar de las redevenças municipalas refusadas de pagar per Véronica Antonelli, questiona :”-es una comuna de dreita ?”

Es pas realament una comuna de dreita, vist que Pierre Cohen s’etiqueta socialista … e es acompanhat (fins ara) per EELV e lo PdG-PCF. Pel moment, sembla que lo filtre del secretariat general de la comuna de Tolosa, implicat dins l’afar, foncionèsse – donc la comuna es percebuda aital coma de dreita. Mas çaquelà una redevança municipala es encaissada per tota activitat de mercat, e la noveltat 2012 (jà!) es qu’ara enlà o faràn per las activitats culturalas, lo bèl cant tolzan dins Ostals Bèls tolzans, e privats, o dins las glèisas proprietats de l’Estat dempuèi 1789 (ça sembla) ? Rio Loco a pagat al redevança ? Véronica Antonelli emplega las cors interioras dels Ostals Bèls tolzans per practicar lo Bèl Cant tolzan (causa de la tradiccion tolzana e qu’emplena grandament lo budgecte cultural de Tolosa), e mostra, coma cal, las sonoritats oblidadas dels Ostals Bèls, los Ostals fabricats per las riquessas ancianas de la ciutat mondina. Alara una question es partida per la pòsta francesa aqueste maitin : Véronica Antonelli la pausa en letra al Président de la République, aquel que pensa a l’«exception culturelle», del costat de Bailà Àtha Cliath segon los mèdias mondials, pensa la polida excepcion coma sol ròtle de l’Estat francés en Euròpa. Es de dreita aquel president ?

Repression culturala

Perqué aquel acarniment per una redevança talament pichoneta, per una artista que trabalha l’imatge de la vila, e de mantunas autras vilas d’Occitània, e que trapa en retorn una administracion tolzana, sonque tolzana, qu’inventa redevenças per la castigar, per frenar una visibilitat tolzana mai granda ?

Tolosa : Question d’egò de tot escantilh dedins aquela administracion ?

O l’administracion de Tolosa trabalha per la promocion marrida de la vila mondina, n’es segur Pierre Cohen ? Perqué lo secretari de la comuna de la vila sembla participar del problèma ? (es Parisenc es aiçò ?). Perqué l’administracion –granda- de la vila còpia una idèa de Véronica Antonelli e oblida de lo far saber en retorn ? (totas idèas se pagan, mas quora son panadas, quí paga dins l’administracion tolzana, Pierre Cohen ?).

Tolosa : cloche-merle dans une commune de droite ?

Perqué Véronica Antonelli pagarà pas la redavança per un comèrci mudadís en vila tolzana, un expression artistica en vila mondina ; l’argument es lo meteis que l’argument portat a Brussèllas per las negociacions ambe los Estats-Units d’America : perqué la cultura es pas una mèrça ! Se sembla que l’administracion de Tolosa o aguèsse pas comprès, vist que son … de dreita ! EDR !!

Ignorance française 2

Pausèm çaquelà lo problèma, e la resolucion per una questionament prigond :

1 / es que l’administracion tolzana fabrica pas problèmas als elegits d’esquèrra per far ganhar las eleccions a la dreita tolzana ? (la dreita tolzana es informada del problèma, e o comprend pas tanpauc)

2 / es que nos sèm enganats, la municipalitat de Tolosa es de dreita, coma lo govèrn ?

3 / de quina manièra lo problèma, estupiditat administrativa tolzana, serà castigat pels elegits enganats, per las elegidas enganadaas, aqueles/as de Tolosa etiquetada a esquèrra ? An pron de poder politic los elegits e las elegidas en plaça per se far aubedir dedins l’administracion tolzana ?

4 / un afar qu’es, a priòri tolzan, se podriá, en causa de l’administracion tolzana, devenir mai que mondial ; e far imposar a la cultura, aquela «exception culturelle» talament prezada a París, una règla a l’americana, una règla de mèrça (e donc pagar una taxa municipala en foncion de la cara qu’agrada o pas a l’administracion ? Sèm tornat a l’Edat Mejan ? D’esquèrra ?). E donar rason a Barroso, donc : la comuna de Tolosa seriá reaccionària, per causa de la seuna administracion feudalista ?

excepcion culturala 2

Pauc a pauc, l’administracion tolzana parla, e sabèm melhor qu’aiçò es fabricat per un sistèma d’egò-administratiu tolzan, un estalinisme administratiu, una solidaritat entre femnas dedins l’administracion tolzana. Mas quora recebi un document qu’explica lo progressisme del Pastís Socialista Francés, soi emplenat pel rire !

confirmat la dreita es a Tolosa

-°-

Complement :

Res de veire

dilluns, de juny 17, 2013

Les ‘Midi-Pyrénéens’ se font avoir !

Es plan lo sistèma de la decentralizacion qu’engana las populacions, cap poder en region e alara los projectes son sistematicament fabricat per ajuda lo trauc logistic parisenc.

Pauc a pauc la causa avança, e sabèm mai o mens que los famoses 'Midi-Pyrénéens' se fan aver per l'Estat francés (un còp de mai !), aquel de las infra-estructuras que fan l'òbra per París, SONQUE L'ESTELA CAP AL TRAUC DE MOND LOGISTIC EUROPÈU. Soi jamai estat pel TGV-LGV a Tolosa dempuèi París (pagat pels Occitans), e dempuèi la debuta del projecte, pensi que val melhor trabalhar ambe Barcelona, quitament per Bordèu. Mas las partidocracias nacionalistas francesas (UMP + UDI + PSF + PRG, en plaça) ... se sont fait avoir systématiquement : ils (l'Estat centralista e logisticament lor e purament francés jacobin, e la seuna administracion poderosa) vont nous faire payer Tour-Bordeaux, e aurèm pas un sòu, o un escut, o un èuro per Bordèu-Tolosa.

Les Midi-Pyrénéens se font avoir

La logica es terribla, mas pròva que lo centralisme es encara viu e que lo sistèma politic prepausat pendent las eleccions fabrica pas un contra balanç pels interèsses de la nacion occitana, contra balanç als poders parisencs. Cal notar çaquelà que l’interès primièr de la nacion occitana es pas d’anar cap a París, mas puslèu cap a l’Èst de l’Euròpa (Itàlia, Austria, Ongria, Ucraïna, Russia, Turquia, etc.), e de desvolopar la linha granda de Baiona/Bordèu/Tolosa/Narbona/Barcelona/Marselha/Niça. E aiçò còsta mens car que los sistèmas prepausats pels Parisencs, Còsta simplament un triplament de las vias actualas.

O podèm dire ara, las amistanças nacionalistas ambe los Parisencs (aquelas dels partits nacionalistas següents : PSF, UMP-UDI, PRG, FN, PCF, etc.) van costar a l’economia d’Occitània ; cal notar que l’Estat a abandonat tanben Narbona-Nimes ; encara un còp, pagarèm per Tour-Bordeaux, mas aurèm pas la logistica que cal entre los dos aeropòrts de Merinhac e Blanhac, per dimensionar la logistica nòstra al nivèl mondial que cal pel desvolopament qu’es adaptat al territòri, Occitània ; puèi segon Martin Malvy se tornarà pensar que l’aeropòrt segond (envisatjat) per Tolosa es la solucion, solucion que minjarà encara las tèrras bonas per cultivar prèp de las zònas de consomacion.

LGV L'IndépendantMapa dels abandons de las linhas LGV

L’atenda del Conselh Regional de Lengadòc-Rosselhon es benlèu rasonabla, s’espèra las donadas oficialas per èstre segur de l’error. Mas jà dins la manièra de presentar las causas, se pòt notar l’error conceptuala, l’ugéncia supausada d’aver un ligam ambe París, segur que dèu èstre una prioritat de mantunes foncionari que devon anar trapar los òrdres a París, mas per l’economia tolzana, es una error de las grandas.

diumenge, de juny 16, 2013

Vilanèva d’Òlt vòta pas o blanc, e causís lo FN !

Una granda majoritat de ciutadans an causís de non pas votar anuèch a Vilanèva d’Òlt. Aquò aurà aprofieichat al candidat UMP e FN per èstre los ganhants pel segond torn.

Bernard Barral eliminat

Lo candidat Bernard Barral es estat eliminat pel segond torn e ‘quò sec, la socialistalha (en mal de França e que se vòl pas nacionalista francesa, mas que l’es realament) qu’es pas estada capabla d’aver candidat de bon nivèl, dempuèi lo quite parachutatge de Jérôme Cahuzac, se trapa èstre l’accusatriça de las autras movenças de l’esquèrra.

Dins lo canton que los socialistas an jamai poscut convéncer ambe Bernard Barral, jà candidat aquí, es lo FN qu’arriba al cap dels vòts exprimits ; cal çaquelà notar l’abstencionisme bèl. E se remarcarà que lo candidat UMP es pas a la punta de las resultas, tanpauc ; es lo canton de Pena d’Agenés que coneissi plan, que m’ensenha aiçò. La resulta d’aquel canton m’aurà pas estonat. La resulta de Jean-Louis Costes es çaquelà plan baissa, vist que Jean-Louis Costes a imposat lo regropament de comuna a Pena de cap a Fumèl e non pas Vilanèva d’Òlt.

A d’amics e ciutadans –militants UMP de Tolosa- aviái jà avertit que la candidatura Bernard Barral èra pas la bona ; mas ai ajustat que cap socialista podiá menar un combat de bon nivèl vist lo terrenh laissat pels socialistas dins aquel arrodissament (plan abans l’afar Cahuzac, los socialistas an la memòria corteta), cal notar l’eiritatge pron pesuc e que l’occitanisme del POC ne ten un tròç de la dimension.

Lo fait que lo FN es al cap dels candidats de Vilanèva d’Òlt es pas gaire una susprèsa ; la ciutat de Vilanèva d’Òlt a sempre votat per la dreita nacionalista francesa, quitament a la sortida de la guèrra de 1939/45. Es la resulta d’una ciutat de retirats de l’armada francesa, que a la fin de la vida professionala nacionalista francesa fan ostal a Vilanèva d’Òlt, e fan la basa del FN dempuèi mai de trenta annadas.

Pels Cantons de Santa Liurada, Cancon, Praissàs, Laròca-Timbaut, es la resulta del trabalh de terrenh del FN, sobretot dins lo mitan agricòle.

E contrariament a çò qu’explica Jean-Louis Costes explica  «la democracia es pas en dangièr» ; la resulta del FN es la resulta de las politicas parisencas aplicadas en Occitània, que fosquèsse UMP-NC o PSf and co. Los «administrats» coma etiqueta los ciutadans de Vilanèva d’Òlt, Jean-Louis Costes, cal que causissèssen l’avenidor, e pel moment es pas dins lo front nacionalista francés UMPSF, nimai dins lo FN ! Es clar que fau partit del non elector, dins la situacion actuala, lo primièr partit de Vilanèva d’Òlt. Lo sistèma del tripartits franceses en Occitània es un sistèma que non val per Occitània ; es pietadós que las maniganças politicas dels occitanistas a Vilanèva d’Òlt per votar socialistas (contra EELV) fasquèssen pas un real front de projecte real per l’arrondissament, e dons que l’occitanisme posquèsse pas dire clarament pendent las eleccions, lo projecte occitanista existava pas, e èra volontari per aver las subvencions classicas e perseguir dins lo sistèma clientelista. Avèm ara electors e electriças que fan un vòt FN clar, an fabricat una resulta qu’es pas antidemocratic… ne caldrà far una gestion occitana, clara.

Es pietadós de veire los extremistas de Vilanèva d’Òlt, reagir coma canh fàcia al vòt FN… La gestion dels vòts FN es pas ajudada ambe los ‘No Passaràn’ qu’ai poscut entendre ; e o disi dempuèi bèl briu.

fRANÇA estat dangierós

Portada Sud-Ouest Eleccions de Vilanèva d'Òlt

reaccion del PCF d'AquitàniaResultas de Vilanèva d'Òlt Junh 2013Nouvel Obs Eleccions Vilanèva d'Òlt junh 2013

Manuel Valls, expression nacionalista

Dempuèi mantunas setmanas se parla de Manolito Valze sul net, encausa las seunas visitas en tèrras de conquèstas republicanas, per interdire lo basco o lo còrse (parladissas sense cuò ni cap, e raportat dins la premsa), sense dire que pensa parier per las autras lengas… mesprezadas.

Dins la seuna dralha nacionalista classica, del renegat catalan, o de l’immigrat qu’es mai lo rei que lo rei-president (un grand classic dins la granda dictatura europèa, N.Buonaparte èra còrse, Cromwell èra Gallés/Reialme Saxon-Anglatèrra, F.Franco èra Galician/España, Stalin èra Georgian/CCCP-URSS, Hitler èra Austriac/Alemanha-Das-IIIen-Reich, Musolini èra Sicilian/Itàlia garibaldiana, etc.), Manolito Valze acaba d’inaugurar un luòc especial d’Estrasborg, dins un territòri d’estatut especial per las religions, e qu’es pas brica la meuna intencion de criticar sul tèma.

Manolito Valze inaugura en lenga araba

La fòto la fan circular la dreita nacionalista francesa, mas es pas sul terrenh aquel que vòli intervenir. E l’argument es bèl, simplàs dins lo contèxte politic actual, dins la mesura que sèm en situacion de dificultat financièra per las institucions collectivas sonadas republicanas en França, donc per la gestion francesa en Occitània.

De tot biais, cal pas pantaissar, Nicolas Sarkozy l’auriá tanben inaugurada del meteis biais, ambe la placa monolingüa araba liturgica.

Quora se publica una placa en Occitània, lo sistèma republican francés, aquel que Manolito Valze estíma imposar, en escupir sul basco (novèlas institucions cridadas per totes los ciutadans ailà), o sul còrse (per contrar la co-oficialitat, non pas la sola oficialitat del còrse), lo sistèma aquel imposa lo bilingüisme de las placas (per exemple al moment de l’inauguracion de l’Ostal d’Occitània a Tolosa). Mas per l’arab, la lenga araba teologica, lo socialista Manolito Valze li agrada d’aver un monolingüisme d’inaugurar ; se lo FN aviá mestièr d’una ajuda … Manolito Valze es aquí ben fòrt !

Al meteis moment, lo govèrn socialista a problèmas per cambiar la constitucion per integrar totas las lengas mesprezadas, aprèp aver integrat en 1999 l’article 2 sul francés (nos mancava pas fins a 1999!) ; se cal recordar que l’article 2 es estat emplegat contra lo breton e l’occitan, o serà contra l’arabe de la placa aquesta, en demandar lo remborsament de las ajudas publicas per inaugurar sonque en lenga araba ?

Rapèl istoric, la lenga araba aquesta es la lenga de la teologia, es pas la lenga d’unas populacions ciutadanas de l’Estat francés. Imaginatz un centre cultural catolic inaugurat en lenga latina ….

Occitània modèrna e independenta

Manolito valze

dissabte, de juny 15, 2013

E ara, propaganda, La Setmana.

Lo setmanièr de la propaganda, La Setmana .... MarridaSetmana de la Propaganda esquerrista franchimanda ; mantunes an assajat de m’explicar que la redaccion aviá cambiat ; ai confirmacion ambe aquel article qu’i a pas encara lo sens critic dins la redaccion, i a sobretot l’avuglament esquerrista franchimand. Una rason de non pas èstre abonat.

La Setmana per la propagandapravdaPortada del plega-esquina setmanièr La SetmanaEs la Sant Joan, es pas lo temps de la MarridaJoana, mas es quasiment parier. Avèm la legida de l’article, sense cap recuol crític, sense cap vision del long tèrmi, La Setmana.

Es un “vòt istoric” pel sègle XXIen ; aquela istoricietat es la fauta totala de sens critic de la novèla redaccion de La setmana, èra pas melhor ambe l’anciana ; mas coma èra previst del res per la lei de l’ensenhament, es evident qu’es pas que la lei Deixonne actualitzada, donc es 60 ans d’occitanisme per res ! Pròva de faiçon clara l’estupiditat de l’occitanisme d’esquèrra.

Ai jà escrit sul tèma del comunicat de premsa del POC, lo setmanièr pravda ne fa lo resson exacte, sense levar un vergueta, sense sens crític (causa que cal al mens dins un jornal o setmanièr seriós). L’ai jà escrit dins un bilhet precedent.

Se cal legir estupiditats d’aqueste escantilh, val melhor non pas èstre abonat.

Avuglament militant

-°-

A l’oposat avèm, la realitat sul terrenh :

Vist a Bordèu

Caldriá veire aquò pertot ... e pas simplament imposar lo francés, en primièr, e donc un òrdre ierarquic, per las hèstas occitanas.

Aquitània