La paraula Espanha es aquí, aquela de las autonomias o supausadas autonomias, del federalisme espanhòl talament prezat pel PP e pel PSOE. Espanha es aquí aquesta qu’explica, en fRANÇA, a travèrs de l’InstitutO Cirventès que s’i parla espagnol.
Se debana quicòm d’un pauc extra-ordinari, sembla que l’Estat espanhòl volguèsse aclarir los seus comptes sobre l’esquina de totas las autonomias (inicialas o novèlas) e aital aver un compte clar al nivèl intenacional, e sobretot al nivèl europèu, per poder parlar ambe fRANÇA (Jacobina coma espanha) o Alemanha (Federala) ; quí engana quí en Espanha ?
Lo Principat de Catalonha, es de dire l’activitat economica del Principat de Catalonha ajuda Espanha (l’Estat) cada annada de 16 mM €… per un retorn de l’Estat espanhòl pichoneton, un quasi-abandon de la politica al Govèrn de la generalitat tot en lo criticar per èstre tròp independent o supausadament independent; e aquò quasiment dempuèi 20 annadas ! Quora tot anava plan per l’economia, ges de problèma… Las corbetas politicas podián emplenar lo sistèma mediatic, fortament orientat.
Se cal questionar, qui pagarà los interèsses dels emprunts de l’Estat espanhòl e de las bancas privadas ? Los Catalans independentistas explícan la causida que se faguèt ièr dins un accòrd politic entre Convergència i Unió e lo Partido Popular. O díson lo maxímum discret… Mas Internet fonciona.
Alfons López Tena explica sobre la seuna pagina FB : «Mas çò que s’explica pas es que, aquestes 5.000 milions de rescat (redompcion financièra), sonque serviràn per pagar una partida dels deutes e, de fait, jà non los tenon. Lo mai que anirà tornaent es èstre similar e auriam de tornar al rescat ambe los nòstres dinèirs e pagant ;los interesses. Catalunya (NDLR Principat) teniá un deute de 12.000 lilions d’€ quand es entrat Mas, Ara aurà (NDLR aurèm) un deute de 42.000 milions.»
La conclusion de Alfons López Tena es «Independéncia o misèri, es pron simplàs.»
Es evident que mai avança l’afar de l’endeutament de l’Estat centralista espanhòl, que la moneda recaptada per las regions ricas aurà sonque servit a la manipulacion immobiliària o a la basteson d’unes fialats logistics sense interès economic, o quitament man-òbra mafiosa coma ambe lo PP a València, mai avança l’afar, mai es clar que pels Catalans cal sortir de la barca madrilenca. D’unes diràn qu’es per fauta de solidaritat per las regions páuras, mas en trenta annadas de gestions madrilencas de las regions páuras (e de lairons constituciuonals en Catalonha e Euskadi), son encara regions, regions páuras… Es que lo sistèma se podrà perseguir aital ? Es que l’Union Europèa podrà acceptar longtemps qu’Espanha ipotequèsse l’Union Europèa encausa de practicas mafiosas e centralistas ?
Pel moment, una majoritat de Catalans vòlon l’independéncia, es que l’UE acceptarà de daissar Madrid dins son bordèl financièr en daissar partir l’endrona espanhòla del principat de Catalonha ?
Pareis que Artur Mas a prometut las eleccions se … Madrid pagava, o puslèu tornava una moneda panada ; tot en passar per Madrid, son los interesses que se calcúlan ambe la taula alizerpida de multiplicacion dels deficits bancaris.
Senon i a benlèu una solucion venguda d’Aquitània, se parla d’un tresaur d’Aquitània ; las asseguranças politicas madrilencas fan que lo tresaur d’Aquitània sembla autanplan segur que lo qualificatiu de responsable pels poders madrilencs, PP o PSOE:
Dins un editorial, Vicent Partal explica que Espanha es un «lairon», o cal pensar aital, o explica un economista madrilenc !
«[…] Aièr Catalunya (ndlr Principat) a demanat cinc mil milions d’euros al govèrn espanhòl per poder seguir funcionant. O faguèt quand resulta que un calcul basat dins las donadas de la mateissa Generalitat evidencia que lo deficit fiscal determinat per l’annada aquesta es simplament lo doble e passa ja dels dètz mila milions. Mas lo nòstre autogovèrn es talament limitat e talament precari que s’acában reclamant una almoina que nos pana dins las mans plenas. Almoina que, en mai, lo lairon nos cobrarà a prètz d’aur dementre mentre nos fòrça a complir òrdres. […]»
Dins l’editorial se parla del fracàs catalan. Lo fracàs catalan seriá sonque l’almoina, la caritat budgectària ?
I a quicòm que truca ambe Unió per aquel govèrn de la Generalitat de Catalonha… O seriá puslèu lo fracàs de doás linhas politicas pauc claras, aquela de Convergència (a Barcelona) e aquela d’Unió (a Madrid) ? Se lo tripartit a fracassat tanben, se podrà dire que Convergència i Unió ajudat pel PP es tanben un fracàs pels Catalans.
Tot aiçò recòrda grandament lo reialme d’Aragon qu’a enganat los Catalans per finançar Castilha.