Lo jacobinisme es un colonialisme que còsta a totes

Lo jacobinisme es un concepte similar a un regionalisme d'expansion e entitolat per la vila de París e la seuna oligarquia autoproclamada competenta, mas sabèm pas fins ara quin tipe de competéncia a part enlevar los poders republicans als pòbles de fRança, en contradiccion reala ambe la democracia version latina o grèga. Aquela oligarquia es coma aquela del ortodòxe Putin en Rússia (dita una Federacion de Rússia, totasa las Rússias que díson abans  1917 o aprèp). E quora escrivi aquò es un punt de vista sense argument, e coma lo jacobinisme es content de legir aquò, l'argument arriba rapidament ; li agrada de legir aquò sense argument per criticar l'extremisme politic de los que vòtan e que son de NACIONALITAT FORANA dins un Estat d'apartheid lingüistic francés ; lo jacobinisme aima pas lo debat e dons lo blòg aquel es per donar en public un punt de vista que passa pas dins los mèdias d'Estat jacobina francés, public o privat.

Per astre avèm en fRança una associacion de Contribuables Associés que seguísson los còsts reals de la santa République française. Una republica que los ciutadans franceses de nacionalitat occitana pagan tanben, sense n'aver los servicis que lo dreit internacionala e europèu demanda a fRança de donar.

E anuèch sortís un argument interessant per mostrar que la santa République française a pas cambiat, malgrat los sègles et cambiarà JAMAI ! Es una republica sempre colonialista dins un sistèma departamentalista, Mayotte-Maiòta.

Mayotte, Maiòta en occitan, es una iscla de las Comòras, en Africa entre Magadascar e lo continent african ; aquelas Comòras an agut un referèndum d'independéncia, e malgrat lo dreit internacional, l'Estat jacobin francés li a separat Maiòta (e l'estat de las Comòras a protestat), e ara los ciutadans occitans pagan per la continuité territoriala e la santa republica parisenca dins la colonia de Mayotte-Maiòta ; e tot aiçò malgrat las protestacions d'Estats africans, los mai liures de la Françafrica...

L'article explica que pagam per una iscla que practica la francizacion forçada (dins totas las escòlas sense cap excepcion la lenga locala es pas ensnehada normalament en immersion lingüistica, lo maorí), coma del temps d'un Jules Ferry. E amai l'iscla es un nogal de cultura musulmana, que la perversion somaliana es gaire luènh... e sulks vièlhs camins comercials de l'Èst african. Es tanben l'iscla que fabrica una gròssa estadistica francesa (de tot l'Estat) sobre la migracion, en proporcion pron elevada per una pichoneta iscla, vist qu'es un pauc complicat de considerar la non continhuïtat territoriala dins un arquipèl african ! Donc las estadisticas francesas sus la migracion que dintrada dins l'Estat francés son faussa a causa d'aquela iscla ; la mai granda populacion de migrant sul continent europèu de provenéncia de Maiòta son a Marselha, en Occitània ...

Sense oblidar la manièra que los elegits de l'Iscla son tractats pel sistèma republican francés a París...

 

E lo territòri colonial de Maiòta es devengut una tèrra d'extremismes franceses, coma l'Argèria de l'OAS, normal non ?

Alara la santa République française, qué ? Gràcia a Maiòta sabèm que cambiarà jamai malgrat los sègles, l'Estat francés serà sempre un grèu problèma.

 

Renovelament e eleccions, mas de qué ?

Se parla de renovelament del personal politic, per las eleccions departamentalas passadas, renoveladas tanben (que díson), se parlèt d’una lei de paritat per las candidaturas a-n aquelas eleccions, se parlèt fòrça, e los mèdias ne faguèron lo resson …. per la lei socialista que deviá provar que lo masclisme èra pas del costat socialista (PSf-PRG).

La resulta l’avèm aguda, la taca ròsa per una granda partida d’Occitània (gràcia a una preséncia gròssa dels segonds torns ambe lo FN, partit de la terror nacionalista francesa d’extrèma) ; que s’i espèra una lei per l’occitan (que votaràn a París? Dobti), lei socialista, e que los departaments i deuràn marcar tanben una volontat. (es per aiçò que ièr se manifestèt a Tolosa e Montpelhièr, de la part de Catalandreta).

Se l’occitan s’espèra quicòm, un vam novèl ; per las femnas elegidas al cap dels Conselh Departamentals novèls e d’esquèrra s’esperava FEMNAS, resulta :

Aquestes masclas seràn pro simpatics, ambe las femnas a l’Ostal per cosinar occitan, mas es pas una resulta que los quites militants socialistas esperavan, un real renovelament … e mens de masclisme politic.

Sembla que lo personal politic francés en Occitània portèsse sempre decepcions. Dins las decepcions, se parla tanben de problèma electoral al Sud de Tolosa, dins lo recanton de Castanet-Tolzan, un pauc coma en Africa un còp èra (dins las ancianas e «melhoras democracias» de la françafrica).

La tortura “democratica” francesa o russa

La tortura es un acte democratic, abans 1962, dedins la santa République française, o cal pas oblidar. Jean-Marie Le Pen ne podriá parlar, el qu’es estat militar abans 1962 e qu’a costejat mantunes militars de grade superior e qu’an ordenat la tortura republicana francesa. El que sap de quina manièra un Parlament francés podrà finançar las equipas partesanas e los mèdias de la manipulacion politica.

Lo modèl francés d’abans 1962, es lo modèl rus d’ara ? L’actualitat explica que òc. Sembla que lo modèl fosquèsse aquel del sistèma imperialista, totes los sistèmas imperialistas, pauc impòrta l’ideologia de basa.

La tortura per donar la rason al poder en plaça es democratic en Rússia ? La justícia podrà trabalhar de quina manièra, alara ? Se pòs pensar democracia quora la tortura es un mejan de saber ? Comprèni grandament lo pòble d'Ucraïna qu'an paur d'aqueste vesin, e tanben los pòbles baltics. La Lituània costeja aquò, cada jorn, la caserna la mai prèp de l’Union Europèa e russa, aquela qu’estima la tortura per aver confessions per la «justícia» seuna.

Çò qu'entendi mal, son los sostens nacionalistas franceses, benlèu qu'an paur d'una Ucraïna independenta, realament, e que lo dreit a pas mestièr de tortura per far passar la justícia, lo dreit per totes/as ? Aviá jà un problèma ambe l’independéncia dels Estats baltes, coma an paur de l’independéncia de Catalonha (sense violéncia) e Euskadi (lo GAL ajudat pel poder jospinian, cal pas oblidar).

Dins la colonia d’Argèria (abans 1962), la tortura èra un acte normal per l’armada francesa ; avèm cambiat de sègle ? Ne soi pas talament segur. Los ciutadans de l’Estat francés an paur que lo modèl de la tortura per donar de «justícia» fosquèsse reviscolat en fRança.

Se cal recordar, tanben, que lo PC francés refusèt de declarar solidari ambe lo PC Argerian durant la dita «guèrra d’Argèria», e qu’èra simplament la guèrra de fin del colonialisme francés, sant e republican. Èra una guèrra que refusava l’independéncia a una partida sanctificada de l’Estat francés, de Dunkirk (Flandras, departament francés d’ara, coma Maiòta en Africa al sègle XXIen) dinca Tamaraset (Argèria d’anuèch) ; sembla grandament a la granda Rússia prezada per una politica ortodòxa russa actuala.

Se cal recordar de mantunes actes recents a Besièrs, dins una comuna que lo cònsol se declara simplament cònsol de co-aligason politica e donc pas del FN, mas que decidís de cambiar lo nom d’una carrièra del 19 de març 1962 per un nom d’un ancian de l’OAS, es de dire la milícia que considerava coma l’apartheid republican francés (e òc aiçò èra constitucional francés en 1961) coma element de la «democracia» que volián. L’OAS sembla aver filhs a Donesc dins l’Oèst de l’Ucraïna o en Crimèa que l’anexion es estada programada pel poder actual rus.

E alara quora candidats d’un grope politic sostenon los que son estats en mans de la tortura militara francesa en Argèria, se podrà melhor entendre las resisténcias a veire candidats del FN, o de la MBM.

Cal tanben notar que lo FN, que trapa pas bancas francesas –coma la majoritat de las entrepresas pichonas de l’Estat- a trobat ajuda financièra en Rússia, Estat que se dona federal ara, e qu’anexa coma Napoleon III anexava Savòia o la Comtea de Nissa en 1860, e que se donava, pro recentament, d’URSS abans la caiguda del mur.

Oblidèm pas, los departaments Argèria devon suportar la tortura republicana francesa dempuèi 1830, Savòia e Comtea de Niça èra pas annexada…. La migracion dels pès nègres èra ligat a una politica de paur establida per las milícias francesas e ajudat per un extremisme politic musulman dins los departaments franceses d’Argèria que devendràn l’Estat Argerian que sabèm e que l’integrisme es encara viu, fòra e dedins l’Estat contra los Kabils per exemple.

Quin tipe de tortura es l’annexion sense volontats dels pòbles ? Quin tipe de tortura es aflaquir los pòbles qu’an lengas mesprezadas, per lor imposar una identitat faussa e republicana (modèl francés), e una lenga forana e unica ? Quin tipe de tortura es donar una pensada politica que nega als pòbles despertats lo dreit d’èstre liures e independent amb un Estat ?

Ont son las signaturas pel Dreit a l’autodeterminacion dels pòbles dins la Carta de l’ONU de 1947 ?

La coeréncia politica francesa e russa existirà un jorn ? O avèm aquí una tortura ideologica de sempre ?

Sempre supòrta Occitània, e a diverses nivèls.

-°-

Uèit franceses desapareisson dins un accident d’elicòpter en Argentina. es un drama nacional. Cinc bretons desapareisson dins un naufragi en Mar Celtica ….

E en campanha electorala, l’audiovisual de la decentralizacion non sap pas çò que dreit de responsa vòl dire (veire tanben bilhet en seguida suls mèdias franceses). #CSA #France3 #TelevisionFrançaise

Antidemocracia francesa 49-3, Valls òbra.

L’Estat francés fabrica la «representativitat» per explicar als pòbles que son representats ; es una falordissa francesa de mai, per enganar los pòbles dels ciutadans de l’Estat actual ; mas l’engana èra d’una autra dimension ambe los reialistas…. que 1789 lor a copat lo cap ; d’unes pensan qu’èra sanitós. Mas dempuèi La Terreur, la borgesiá, en fasent sortir la casta d’abans,  a plan comprès los dangièrs que podián èstre los pòbles autonòmes, que se vòlon prendre en carga. la casta de l’ancian poder se èra pas lo cap copat, èra sul camin de Lorrena.

Passèm sus mantunes periòdes franceses d’expansion continentala. E arribèm a l’aprèp guèrra de 1939-45, aprèp que lo parlament de representants, a Bordèu, votèt los plens poders a Pétain, socialistas comprès.

Donc De Gaule qu’explicava que «Les Français sont des veaux», a creat un sistèma constitucional de representacion parlamentària qu’es tot levat democratica. Ara sabèm que De Gaule aviá rason pel qualificatiu, sobretot quora  a la television francesa en 2015, i a encara 56 % dels tele-espectadors que pensa -56 %!- que lo solelh vira al entorn de la Tèrra, coma mantunes falords integristas en Aràbia Saodita. Mas De Gaule per èstre segur de la continuïtat de la seuna santa republica (Debré l’a plan manipulat al referèndum de 1969), la republica cinquena engana pels pòbles sotmetuts, a creat lo concepte d’Article 49-3, un dels nombroses articles antidemocratics de la constitucion francesa, o del regionalisme d’expansion parisenca (pensi tanben a l’article 2 e 75-1, per las lengas parladas pels pòbles de França).

E aquò es sonque per una cambra, se creèt tanben lo Sénat qu’es la sola cambra parlamentària d’Euròpa per frenar las «estupiditats dels pòbles » sotmetuts pel regionalisme parisenc. E sabèm que còsta :

François Mitterrand aviá jà donat idèa que lo sistèma li agradava, en contradiccion sancièra amb çò que diguèt pendent d’annadas e d’annadas ; la casta al poder non lo podiá acceptar sense acceptar sa damorança en viu, e la constitucion ajuda a la casta de damorar en plaça, contra los pòbles –aital sotmetuts- en França.

Mas anuèch es donc un ministre de l’economia que demanda a un filh de republican espanhòl de dintrar dins la dança (Manolito Valse), en oposicion sancièra o supausada (deviá èstre de comèdia politica abans), en oposicion ambe lo president François Hollande qu’a sempre agut mantunas modalitats d’un verbiatge per criticar aquel article 49-3 emplegat per la dreita ; coma èra de dreita aquesta constitucion, la critica d’esquèrra èra aisida per agradar al pòble –sentiment religiós- al pòble dels militants socialistas.

Ièr la burqa de la casta politica socialista al poder es tombada.

La constitucion francesa es un instrument contra loS pòbleS de França, totes sotmetuts o pas. e jà entendi, sonat dins las vals, los republicanistas franchimands, avugles ontologics, en Occitània, nos explicar la bontat del sistèma e nos cridar coma una evidéncia e es vulgar :

Dobtosa semantica de la santa fRança

Un jorn l'Estat francés serà logica en parlar d'antropologia e de juridic, separadament, ne farà una diferenciacion clara e digna, un jorn, podèm pantaissar ; Segon la doxa République française, al CNRS coma endacòm mai (Universitat, escòla, prefectura, etc.), «en France il n'y a qu'une nation» (definicion de Ernest Renan e Maurice Barrès, La Terreur d'aprèp 1792), tot ciutadan que pensa diferent es ostracizat, desfar de l'airial universitari e de l'escòla del sant regime, mas la Santa République française edita amb une semantica especiala per dire la mesma causa, es de dire que França es faita de mantunas nacions e d'una ciutadanetat, levat per la Nouvelle Calédonie..... Gaitatz la mapa produsida per un ministèri francés ; gaitatz una mapa de la manipulacion ideologica francesa, exprimida pel CNRS :

Alara cal saber destriar per melhor entendre fRança.

Cal saber tanben descodar la seuna istòria, en oblidar las manipulacions istoricas de la santa Éducation Nationale. Etiquetada Éducation, mas que totes explícan que fan un ensenhament… Etiqueda Nationale, mas que totes explícan coma ciutadana.

La semantica de la santa République française est un real problèma de manipulacion politica.

E per destriar tot aiçò, lo libre d’en Cornelius Castoriadis «de la Cité et des loi» vos podrà ajudar ; es pus disponible en venda, ara. Per exemple a partir d’aquesta pagina :

Se Cornelius Castoriadis èra mai sovent legit pels ciutadans de totas las colors lingüisticas, o las colors de pèl, benlèu que fRança seriá mai suportabla.

Lo debat francés sus la reforma dita …

Lo debat republican francés es bastit sus basa que son sistematicament tòrta ; per exemple, se parla jamai de simplificar e donc estauviar organisme d’Estat que son costoses e que fan un trabvalh collectiu puslèu negatiu pels pòbles de França. Dins aquela lista dels organismes costoses, sabèm qu’i a lo Sénat. Aquel organisme constitucional fabrica clientèla antidemocratica, e un budgecte puslèu costós.

Dins un article presentat en francés per Les Échos, podèm listar segon un papièr anglés, l’Élysée ; me sembla qu’an plan rason tanben. Cal notar que dins lo Ducat d’Aquitània o lo Reialme de Navarra, los budgectes dels Ducs e dels Reis èran votat en decembre per l’an qu’arribava. Per l’Élysée sabèm gaire de quina manièra los pòbles de França sabon contra-ròtlar los emplecs costoses que s’i fabrícan industrialament. Per contra, los abitants de l’Élysée sabon explicar que la decentralizacion fabrica emplecs que son pas utiles, al contrari donc ; e la premsa parisenca ne farà jamai la comparason.

La centralizacion de la premsa francesa ajuda tanben lo nacionalisme francés, aital son sistematicament del costat dels conservatismes que fan l’Estat jacobin e bonapartista parisenc ; aquò o díson pas nacionalisme d’expansion, mas «salvar la republica» qu’es aital decretada santa, un pauc coma la Constitución en Espanha pels politicians PP-PSOE (republicanisme o novèl franquisme), o l’autra version es «salvar l’Estat» (bonapartisme o novèl mussolinisme). E lo sindicalisme i jòga tanben la meteissa partidora politica.

Avèm donc ara es, demai en mai, clar, dos camps europèus, los democratas que vòlon veire los pòbles s’exprimir, benlèu en donar a la representativitat electiva mens de poder, e la dictatura dita republicana de la majoritat imperialista que viu a París o Madrid.

Los abitants de París o Madrid, çò que los interessa es gardar las causas coma son, perqué farà la riquessa economica de las doás capitalas. Es pas un projecte de dreita o d’esquèrra, a la dreita o a l’esquèrra del rei, es un projecte imperialista.

Es estonent que l’istòria es estada pron lèu oblidada e notament en periòde de commemoracion de la debuta de la guèrra de 14/18. Los imperialistes parisencs o madrilencs an oblidar que lo «dreit d’autodeterminacion dels pòbles» es estat emplegat per destrusir un concurrent, l’impèri Àustro-Ongarés, concurrent que desvolopava un federalisme, un poder per cada pòble (a l’epòca territorialament pln definit) ; e donc quora los interessa lo «dreit d’autodeterminacion dels pòbles», Paris e Madrid l’emplegan, mas quora veson una perda de poder, sabon castigar lo pòble que vòl far parlar la democracia.

La division dels pòbles es primièr aqueles imperialismes parisencs e madrilencs que l’an fabricada en Euròpa, en divisar : los territòris bascos, catalans, e flamencs (neerlandeses), tanben en fasèm la guèrra a l’Alemanha (per la França), alara que la populacion de la Lorrena-Alsàcia èra basicament germanica, e que la francofòna èra pas en dangièr, pas mai qu’en Sarrland aprèp 1945.

Lo projecte politic dels Franchimands es un imperialisme de netejament lingüistic, per amassar moneda e pagar l’estructura administrativa e bonapartista francesa, ges pel «bonheur intérieur brut» dels pòbles concernits.

Donc, ambe aquel imperialisme, vesèm plan que la dita reforma territoriala francesa es de fum politic per aucupar l’empont mediatic e non parlar de la realitat, adaptat l’Estat francés a la pujada de la creissença economica de la region, e non pus gerir l’expansionisme parisenc. La realitat es clara : l’economia es pas la basa de la politica parisenca, dels jacobins, la basa es de pura ficcion nacionalista d’expansion per enganar los pòbles sotmetuts a la santa paraula republicana francesa.

E aiçò pauc impòrta la color politica presenta a Madrid o París. La «réforme territoriale» serà sonque un biais de re-centralizar l’Estat, vist la pensada unica que puja a París non podrà èstre d’una autra manièra que la preparacion de l’arribada al poder del FN e d’aquesta quita pensada. Manolito Valse, immigrat catalan en Iscla-de-França, val pas melhor que Louis Aliot, immigrat d’Arièja en Catalonha del nòrd. Napoleon èra còrse, Cromwell, gallés, Hitler, austriac, Stalin, georgian, Franco, gallician, Mussolini, sicilian, Garibaldi, nissart, e son totes estats la clau del desvolopament d’un nacionalisme d’expansion per la nacion imperialista que los an arcuelhits.

Es urgent de pensar que las regions, las províncias, devon pensar en elas-meteissas, ontologicament las accions politicas que lor seràn necitas e non pas esperar de Madrid o París, quicòm que lor serà sempre malefic ; lo procèssus ciutadan e democratic es bravament en camin e de faiçon exemplara en Catalonha e Aran (Principat de Catalonha).

Le Maire: la barbariá ganhariá, mas pq ?

La crida contra la barbariá es portada per Bruno Le Maire, novèla lutz politica de l’UMP. Bon, o sabèm jà, l’UMP es jamai estada una lutz pel pòlis, per çò qu’es de la politica tal que Grècia l’ensenha.

La violéncia de la dimenjada passada, e l’inquietud de la jornada d’anuèch, fan escriure Bruno Le Maire ; se son debanada a Barbès e Sarcelles, recanton del regionalisme francés ; aquestas violéncias son estadas faitas per la violéncia de grope social daissat a la talvera del sistèma economic que Bruno Le Maire se vòl lo portaire, lo liberalisme parisenc sul mercat-Estat-nacion francés, la talvera estent la violéncia de la pauretat, e donc la violéncia de la talvera a trapat la Palestina per s’exprimar en grope, ambe assegurança de fabricar una destruccion segura, perqué destrusir ? E Bruno Le Maire instrumentaliza coma es estada sempre fait, per assegurar que lo sistèma jacobin es lo melhor, encara e encara la mesma estratègia politica per daissar al poder una casta autoreproductiva jacobina. Bruno Le Maire representa plan aquesta casta parisenca qu’es un dangièr per las dignitats democraticas dels pòbles de França, e d’endacòm mai.

La solucion dels jacobins es d’emplegar lo dreit, la justícia, per reglar lo seu problèma jacobin. Es la vision que lo PP (partit pòst franquista e membre del PPE a Estrasborg, coma l’UMP) explica quora cal aplicar la constitucion e res qu’aiçò per contrar l’independentisme catalan.

E que cal far d’aquel personal politic que los problèmas socials o sábon pas reglar d’una autra manièra qu’ambe las leis que la casta s’es autoproclamada coma sola per las poder escriure e votar, en respectar pas lo dreit de decidir dels pòbles ?

Mas ambe los problèmas regionalistas qu’an lo personal politic parisenc, Bruno Le Maire e l’ensemble de l’UMP, o la casta politica socialista ambe Manolito Valse en primièr elegit regionalista d’Iscla-de-França, es normal que la ràbia politica s’exprimèsse. Son enrabiats de qué justament ? Lo sistèma republican non fonciona, alara que l’an decretat sant e universal, donaire de leiçon als «régionalisme repliement sur soi» (a Bordèu, Bastia, Aiacciu, estrasborg, Brest o Kemper, Fort-de-France, Cayenne, Sant Denís de la Réunion, Caen, Dunkirk o Annecy, Nissa o Marselha, Perpinyà o Baiona, Tolosa o Lemòtges o Clarmont, enfin la mauvaise province que serà plan segur decretada coma polida per enganar melhor) …. aqueles regionalismes son autodecretats, melhors destructors de fRANÇA, los vòlon fòra de París qu’es la capitala e que pensa plan e republican, plan segur.

En Alsàcia, mantunes an comprès lo problèma, e an fugit perqué pensan que la resolucion francesa del problèma politic jacobin es impossibla (ne soi pas luènh de pensar parier), sense la destruccion de fRANÇA (lo sistèma jacobin francés desaparegut, benlèu qué, un espèr me damora !); e perqué ? perqué lo sistèma educatiu es una propaganda nacionalista e lingüistica de cada jorn e que fòrma a la revòlta comunautarista, la classa (coma indica Marx) se revòlta a docina, e la casta al poder li agrada pas (normal).

Es clar que fauta d’una radicalitat dins l’Éducation Nationale, es de dire eliminar los regents monolingües, non podrèm resoldre un problèma que Jules Ferry a installat, lo monoteïsme lingüistic francés.

En Alsàcia, an la chança d’aver un Estat FEDERAL en fàcia, de l’autre costat del flume ! Mas en Lemosin, en Auvernhe, en Roergue, Carcin, Peirigòrd, Agenés, Albigés, Montpelherenc, Provença, Lengadòc, Gasconha, Bigòrra, Bearn, Varossa, Corserans, Comenge, País Tolzan, Comtea de Nissa, País Gavòt, País de Bordèu, Savòia, Martinica, Guadelopa, La Réunion, Kanaki, Polinèsia, Guiana, Bretanha, Normandia ? De qué an ?

Es clar que fauta d’una radicalitat dedins la pensada politica, es de dire eliminar la pensada d’un Ernest Renan o/e Maurici Barrès que confondon lenga e ciutadanetat, etnografia e constitucionisme, ensenhament e vida publica, dialectes e pòlis grèc, non podrèm acabar ambe los problèmas creats pel jacobinisme francés, e l’aprèp 1793. Lo mal-astre es qu’avèm una casta politica d’esquèrra o de dreita, plan formada dedins las escòlas e universitats de l’endoctrinament jacobin, que nos vòl far engolir lo contrari. Donc, quin serà lo chòc politic que resoldrà la situacion ? Senon una novèla dimension guillotine a la supausada République française ?

La barbariá dels pòbles de fRANÇA ganharà perqué lo personal politic es jacobin, es tot.

-°-

E a l’esquèrra socialista, l’avuglament es tanben la règla de casta.

Forma socialista e cap consulta dels pòbles

Sempre la reforme territoriale dels socialistas. Cal notar que l’UMP-NC aurà pas autanplan capitat de monopolizar l’interès, benlèu qu’èra justament mai presentada, tanben. La bipartidocracia francesa dita republicana, es benlèu pas lo melhor biais de consultar las populacions de las loras volontats.

Sempre París aurà decidat sense los pòbles de França, ambe una casta de privilegiats adobats pel Vatican (la sang blava menava), o una casta de republicans adobats pel sant esperit republican e de la «représentativité» (la sindròma d’Enric III de Navarra aplicat als «représentants républicains»); jamai la consultacion populara, per çò que los concernís directament, es estada lo sistèma de gestion democratic del territòri de dominacion «République Française», encara mens ambe lo sistèma reial francés.

Alara, los regionalistas (prepausicion 6) se questiónan sempre per aver la melhora resulta, son pregàrias de granda dimension, pseudòdemocratica ; los curats son dins las universitats o escòlas de pensada pel jacobinisme en plaça (prepausicion 5, e 2). E la partidocracia li agrada aiçò, i trapa un dreit d’existir, perqué los debats que far foncionar, son sempre per aver lo darrièr mot e explicar que sense ela, res non se podrà far.

Los Bretons son los mai fòrts sul terrenh, en l’abséncia d’interès dels Còrses, o Martiniqueses o Goadelopeans, o Kanaks… Se pensan que cal pregar que la «représentativité» donèsse una bona reulta, per els, la Bretanha istorica, aquela que Philippe Pétain a negat en destacar Naoned de la Bretanha administrada pels Jacobins republicans franceses.

Ai listat 6 mapas d’una administrativitat regionala per l’Estat continental europèu francés :

(podètz respondre a las question en comentari d’aquel bilhet)

Se pausa jamai lo problèma de l’administracion prefectorala, qu’es de mens en mens utila, levat per l’Estat central que vòl aver lo darrièr mot, ambe aquesta organizacion e las escòlas e universitat afidadas. la prefectorala es la violéncia bonapartista en plaça, o cal pas abandonar, es essenciala per èstre fRANÇA dedins l’Union Europèa, mas per la democracia, la prefectorala es puslèu un grand fren, un engana-pèc, la tòca-maneta de la republica, ges de «représentativité», simplament del plega-esquina seleccionat dins las escòlas jacobinas de formacions dels mèstres parisencs.

Ai tanben recentament comparar mapas de l’Estat francés, benlèu que los cal aver en cap per respondre a las questions del darrièr document.

Los privilègis destrusits en 1792, son aqueles de las regions pas encara sotmetudas a la lei parisenca. La data fatidica serà per Occitània en Avinhon e Bearn, un 22 setembre, l’abandon de la borgesiá occitana de la facultar d’establir leis democraticas, coma èra pas lo cas dins la rèsta del reialme franc.

La geografia es una utopia tecnocratica quora es en mans dels nacionalismes expansionistas, e particularament lo francés, nacional-expansionisme que, ontologicament, non pòt que negar al pòble de decidar, la democracia.

Quora li demanda per referèndum, i a dos fenomèns qu’arriba, per abséncia de basa ciutadana en region : 1 / lo referèndum es manipulat per amontnaut (1969), 2 / la votacion del referèndum, negativa al sens de la casta al poder, es negada per la tecnocracia parisenca o de l’Union Europèa, tractat de Maastricht.

S’i a una capacitat de decidar, seriá benlèu de daissar los ciutadans de las comunas d’èstre o pas contents d’èstre d’una region o d’una autra. La libertat de decidar, es pas aquela que los d’ennauts an decidat per los d’en bais. La democracia es una decicion d’en bais qu’es aplicada amontnaut.

-°-

Novèla mapa socialista per una «réforme territoriale» jacobina.

Istòria de pont entre UE-França e Brasil

Lo pont de l'Oyapok Guiana colonia francesa, es un pont que separa un pòble e que floteja bandièra francesa, e lo seu nacionalisme, quitament dins las novèlas zònas industrialas inondablas e sense entrepresa, ni carnissièr dins Saint Georges de l'Oyapok :

Los Indians i son mesprezats, encara piège qu'a las Americas del Nòrd e malgrat tot melhor qu'al Brasil dins l'Amazònia. L’expleitacion del sistèma liberal es imposat pel Brasil, mas l’imposicion politica es del costat jacobin francés ; lo chef local, de la santa République française, coneis quitament pas lo territòri abans de lo governar ; los elegits locals pantaissan coma del temps de l’abans guèrra de 14/18 en Occitània.

Lo reportatge d’ARTE-TV es d’una granda qualitat e un umor que la santa République Française deuriá aver vergonha d’aver situacion d’un XIXen sègle que se debana a la frontièra de l’Union Europèa.

Aquel reportatge que podrai veire, en picar sul document d’illustracion, vos indicarà un fum de causa : – l’arrogança francesa, – la paerassa frncesa, – la paur de las frontièras, – las paurs dels Amerindians, dels pòbles sotmetuts, – l’instrumentalizacion lingüistica per damorar al poder, – l’inadaptacion de las règlas e leis europèas e jacobinas per aquel espaci amazonian e american.

Es un filme exemplar, produsit per una cadena europèa de television ; coma per vergonha, lo document es jamai estat rodat per las cadena France Télévision… que l’apartheid de l’informacion sus las colonias francesas i damora la règla coma del temps que los jornalistas de France 2 se recrutava dins lo servici comunicacion de l’armada francesa.

Aquel document es important d’o gaitar, e serà en linha sonque una setmana.

Drac republicanista despertat pel Valls

Quí me pòt donar una lista de jutjaments que son estat rendut en debuta de vrespada e que lo Conseil d’Estat a donat la responsa en vrespada ?

I auriá catalans qu’auràn vergonha d’aquel ? Non cal pas ; non cap vergonha, aquel catalan de la seconda generacion, pron integrat dins la republica francesa, fa bravament la pròva de la dictatura castica francesa, es un revelador de l'ipocrisia democratica francesa, e dels dreits d'opinion regulats per una casta de privilegiats, privilegiats qu'an lo poder de transformat una decision de justícia en tres oras a lor favor ! (lo reis del’ancian regime o podián pas far) Dieudonné Mbala Mbala a donc rason ! magnific : al contrari... e de als seunas idèas m'en foti, grandament, del mercat del Dieudonné Mbala Mbala, tanben.

Vist que Manuel Vals a capitat d’o far pel primièr còp ; a provat pel primièr còp que las institucion de la republica son aquí per enganar los pòble de França, de sempre, e Manuel Valls a provat en una vrespada aiçò ; mercés Manuel Valls. M’en caliá mens, mas espèri que los pòble de França sauràn aital melhor l’engana qu’es la republica francesa, una dictaura militarista e republicanista.

Fins ara, Nicola Sarkozy èra pas estat pron fin per despertar lo drac republican, mercés Manel Valls !

Mercés al Manolito Valls, sètz un immigrat de la seconda generacion que nos fautava, aquel qu’a despertat la realitat republicana, una engana francesa, una engana democratica, e que lo dreit d’opinion es subjecte de las castas al poder. Apondèm dempuèi sègles que los partits en plaça son simplament aquí per seleccionar los que serà en plaça prèp del calfalge, e que Dieudonné Mbala Mbala a benlèu rason a prepaus dels lòbis, mas sonquelèu pas los josius los mai dangieroses… per la democracia.

Edwin Plenel a plan rason : lo Manolito Valls, un socialista, es mai dangierós per aver despertat una realitat, coma una novèla revelacion que la République française engana, melhor que la familha Le Pen.

Lo Conseil d’État assegura que l’administracion tendrà totes los poders, quitament aquel de saber de quina manièra cal aver una opinion.

Manolito Valls nos ajuda a confirmar que la République Française est una distatura de las castas elitocratas francesas e que las eleccions son una fotesa de las grandas.

-°-

-°-

A la seguida ….

Afar Dieudonné Valls, quora dos immigrats de la segonda generacion, son a la descoberta de las estructuras ontologicas République Française ; lo pal pòt castigar, castiga fòrt contra los fòra-sistèma e castiga fòrt contra los non plega-esquinas (qu’an rason o pas), l’autre actor (que l’amana, fòrt en man) plan format per èstre un sos-fifre, es sense nuança per las opinions contra la casta al poder. Quin espectacle ! esperèm que fosquèsse revelador (coma un revelador de test sanguin) pels pòbles de França …. esperèm, dobti encara.

L’afar reverta la realitat del sistèma de La Terreur française, ambe etiqueta République Française, ensenhada ambe interès politic per totes los professors d’Éducation Nationale. Avèm pas cambiar de regime politic en 1792. Lo Voltaire novèl pòt tornar ; l’istòria se renovela pas ambe la mesma qualitat çaquelà.

Voltaire o Pierre Bayle son estats tanben forçats a l'exilh, Ginèbra, Metz o Utrecht ; avèm pas cambiat de regime, es una confirmacion per me. E m'agrada pas lo discors de Duedonné Mbala Mbala.

La guèrra 14/18 programada e suportada

Dins un tèxte qu’ai a posite e que serà publicat per Infòc al mes de genièr 2014, Jordi Labouysse, istoriador tolzan, explica lo ròtle politic dels Franceses dins la debuta d’una guèrra (per exemple dins los camps de l’Armanhac per l’entrainament militar), que los sols beneficis son de comptar dins las entrepresas que son ara La Défense a París. Mas tanben d’unes personatges del «grand» nacionalisme e militarisme francés. Dins la lista, i a lo famós e republican Jules Ferry ; Jordi Labouysse confirme ambe lo tèxte en referéncia e a posita sus demanda, mantunas causas :

Jules Ferry es l'expression d'un dangièr contra la democracia, lo dreit dels pòbles a decidir, es l'expression del nacionalisme e militarisme francés. Es Jules Ferry que François Hollande li a portat flors per commemorar un «òbra» jutjada pels socialistas, benfasent per la «santa republica» francesa (en campanhiá del seu govèrn), un servici al pòble o «service public» coma díson totes los nacionalistas franceses. Los dangièrs nacionalistas franceses son dins totes los partits en França, es aiçò lo dangièr, mai que lo FN que n'es sonque una expression odiosa mas pas mai que lo nacional-partidisme socialista o UMP-UDI, o PRG, o PCF, o NPA, o LO, etc.

Non cal oblidar que son tanben los socialistas qu’an debutat e organizat la guèrra finala d’Argèria (se cal recordar que França èra una e indivibla de Dunkirk a Tamanraset), e al meteis temps sonava la famosa expression «une et indivisible» França dins las escòlas d’Estat o de la propaganda, coma Franco aviá la costuma de dire al meteis periòde, e que lo PP gausa encara dire anuèch ; es gaire estonant alara quer veire que los camps dits de concentracion son antirepublicans, pels republicans catalans, bascos o espanhòls ; son estats bastits pels «republicans» franceses, puèi emplegats contra d’autras comunautats,  per exemple per ajudar los nazis a «netejar» Occitània de la populacion josiva, mas pas sonque.

Lo netejament contunha pels socialistas, es pas question per exemple de parlar de la fèsta dels reis pels socialistas de Bretanha, Brest, o a Tolosa d’afrairar los orquèstres de Budapest e Tolosa per jogar una òbra escrita dins la vila mondina sobre los chaples francs contra lo catars, los «bons cristians» ; lo document en lenga occitana es estat orquestrat, es estat escrit per un tolzan, Peire Vidal, se sona La Cançó : «non podèm far d’actes religioses», qu’an dit per legitimar la decision negativa ; pels menús pels musulmans, i van de faiçons diferentas los socialistas de Tolosa del XXIen sègle.

Los socialistas franceses son al poder en Occitània e fan jogar lo «dreit» parisenc per damorar al poder. Es lo modèl del PP per interdire un referèndum pel dreit de l’autodeterminacion dels catalans, al XXIen sègle.

Non podèm pensar d’una autra manièra, lo nacionalisme francés es un dangièr per la convivéncia en Occitània. E quora s’aficha lo mot CONVIVÈNCIA trobadorenca, los socialistas e integristas de la laïcitat d’anuèch son en colèra contra l’afichatge public del mot.

E la guèrra de 14/18 serà l’expression d’aquel nacionalisme, una catastròfa pel continent Europèu, e per Occitània, Bretanha, Catalonha, Iparralde, Corsega, Savòia, Flandras, Alsàcia e Lorrena, e qu’es estat preparada pendent mai de 20 annadas ; la preparacion es estat l’impèri colonial francés, impèri republican, o la francofonia d’ara (!) ; l’impèri abans d’èstre per aver tropa, es estat per panar las resorgas per bastir un sistèma d’aisinas militaristas, de materials per far la guèrra (l’usina AZF de Tolosa èra la descendéncia d’aquel biais de fabricar una industria quimica). Anuèit es AREVA qu’a mestièr per «l’independéncia nacionala» de l’uranium per las centralas nuclearas, aprèp aver destusit l’environament en Lemosin, territòri considerat coma francés per eles, los nacionalistas franceses (socialistas o comunistas), mas agotadas, las minas d’uranium de Lemosin son unas nafradas nacionalistas francesas en Occitània, tèrra de colonialisme francés, per aver las resorgas AREVA per «sant» nuclear francés.

Lo nuclear francés es simplament la continuacion d’aquel imperialisme militarista francés debutat ambe una pensada portada per un Jules Ferry, 20 ans abans la «santa» guèrra supausadament onorejada pels monuments militaristas de 14/18, e tanben per l’escòla en francés, coma per la destruccion de l’environa, o lèu per la gestion de las descas que i caldrà plan trapar un luòc per los enterrar, un jorn o l’autre, e veirèm que serà pas la vila de Paris per l’estòc aquel ! Quin partit gausarà dire que las descas del nuclear francés son melhoras a La Défense qu’en Lorrena o Occitània o dins la mar «francesa» que lo dreit internacional autreja ?

Es pas lo nacionalisme lo dangièr, es lo nacionalisme francés d’expansion, associat a una industria militarista francesa qu’es devengut una aisina de malfesença contra l’environa e la planeta, aprèp èstre estat desvolopat dins lo mercat-Estat-parisenc de Dunkirk a Tamanraset, qu’anuèch, lo sièti dinerièr parisenc es La Défense e la City a Londres, o tanben lo cap politic de mantunes extremistas qu’anuèch son un Chevènement, Mélenchon o Le Pen.

L’òbra francesa per la planeta ?

L’administracion frnacesa òbra pels pòbles de França, enfin nos o vòlon far creire ambe l’etiqueta “service public”. Mas darrièr l’etiqueta francesa, i a un dangièr per aquesta planeta, França e la seuna administracion dels «affaires étrangères» o de la nucleocracia «bien française».

Aquò farà pas mai que quaranta annadas que l’administracion francesa, de servici public, s’encabora a vóler del nuclear ; ne pagarèm la factura lèu.

De mai, quora nos van pel monde, es per aumentar los afrontaments entre los pòbles ambe l’ajuda de l’Estat lo mai truand de la planeta l’Aràbia Saodita. Quí se remembre lo finançament de Ben Laden, se sovendrà que l’Aràbia Saodita i es pas per res ; benlèu que l’administracion francesa a la memòria corteta ?

La diplomacia francesa d'esquèrra o de dreita, tresena administracion d'Estat (francés e "republican") aprèp l'armada e l'Éducation Nationale, es autanplan dangierosa que l'Americana dels Bush ... Cal èstre fièr d’aquesta administracion e del seu nacionalisme comercial ? E dire qu’i a d’unes professors d’occitan qu’o an pas encara comprès a Montpelhièr !

Lo primièr sindicat francés de l’administracion es FO e UNSA, los primièrs de l’E.N. es FSU e UNSA… son contra la decentralizacion e l’aumentacion dels poders en regions non parisencas !

-°-

E per l’interior de l’Euròpa ? Es melhor ? QUÉ NON, es piège !