La "weed" aurà sa lei en Catalonha

Fau pas oblidar, Tolosa es a tres oras de tren de Barcelona, e lo nombre de veituras blablacar que s'en van a Barcelona en dimenjada es de 1 cada 20 minutas, ambe clients dedins. Fau pas oblidar que los nombre de bus es de 1 cada doás oras, dempuèi Tolosa e Montpelhièr ...

Anuèch se parla al Parlament de Catalonha d'una lei sus las usanças de la podra blanca que l'Estat francés interdit la consomacion e favoriza aital lo banditisme.

Ligam institucional.

E nosautres avèm un comerçant illegal que se passeja en vila, aprèp aver matat en vestit de burqa e l'arma amagada dins lo carretor ; balanç dins los mèdias parisencs, un mòrt e 6 nafrats.

Mentrestant los jacobins an totjorn en man l'establiment d'una lei, car Tolosa (ambe los lòbis partidocratas jacobins) refusa de demandar que lo Conselh regional votesse leis adaptats al territòris e las necessitats occitana per las regions Novèlas aquitània, Occitania, e PACA. 

Mentre que l'Eldorada (Estat federal dels EUAN) ne fabrica aital una fiscalitat productiva pel budgecte public, e per la sentat de totes, en Occitània, Novèla Aquitània, e PACA se prega que Paris fabriquèsse una novèla lei (los cresents jacobins son nombroses), segur serà una lei suplementària de repression, coma per l'alcòol dels EUAN un còp èra ; çò que favoriza los viatges de consomacion de Bordèu a Girona, Tolosa a Figueres, Montpelhièr a Barcelona, Marselha a Tarragona, Niça a Lhèida.

De qué faudrà per aver leis especificas per Novèla Aquitània, Occitania e PACA ? Quantes mòrts a La Reinariá per l'aver ; la polícia a pas d'autres sicuts mai importants de gerir ? Que de s'interpausar ambe los logisticians de weed a Tolosa armats e vestits de burqa, e la realitat de la mondanitat jova que crompa la weed en Catalonha ? Quantas veituras de polícia cremadas, policièrs nafrats, faudrà per pensar lo problèma d'una autra manièra que la repression judiciària e policiària (que fan qu'aplicar una lei pas adaptada a Occitània, Novèla Aquitània e PACA) ? Lo militarisme legal francés ajuda en res a la bona vida de la populacion en Occitània.

Botiga dels vins a Tolosa convida

Ièr ai tastat mantunes vins de la Familha Laplaça, famille Laplace, vins sortits del còr de Gasconha, e del còr de la familha Laplaça, entre Nouvelle Aquitaine e Occitanie, (farèm pas de departamentalizacion per la localizacion) ; son al mièg camin imaginària la linha Baiona (Cap de la val d'Adorn al XXIen sègle) - Tolosa (Capitala d'Occitània), aquela linha que fabrica Gasconha abans los Pirinèus.

La familha èra de sortida a la botiga dels vins de Tolosa. E anuèit dissabte i seràn tanben ; es estat un moment pro agradiu per veire de quina manièra lo public, majoritariament feminin tasta lo vin de Gasconha, un vin pauc conegut lo Madiran.

 La familha Laplaça a un vin de tradicion de Gasconha, un vin classic, mas la novèla estructura dins la transmission del patrimòni viticòl gascon se farà, e la creativitat es alara una flor de Gasconha que se transfòrma en vin : lo MAYDIE vos farà sonat los bigarrèus dins la garganta (magnific), e serà un grand moment per me, e vos o desiri per tot lector o tota lectriça d'aquel blòg ; es un vin qu'amerita tota la vòstra creativitat per l'associar ambe lo minjar gascon, occitan del sud de Garona.

La botiga dona a veire los productors directament, aqueles que i fan visita e serà un moment extra-ordinari pels Tolzans de totas las originas de venir tastar los melhors vins d'Occitània - Occitània sancièra, mai tanben de fRança, lo país vesin del nòrd. Mas es un vin especial d'un recanton pichonet de Gasconha, Madiran e Vic Bilh ; aquel parçan fabrica un vin dolç qu'amerita tanben lo vòstre interès e un emplec novèl/navèth per non pas pèrdre la tecnica de fabricacion, e la transmission del saber-far, lo patrimòni de Pacherenc en Vic Bilh.

E es complicat de s'adaptar als tèrrafòrts de Gasconha, a las talvèras dels pre-Pirinèus, sus ribas dels vals que davalan de la montanha, gaitatz aquí. Aquel patrimòni es çaquelà pas sonque una question francesa de terroir, la familha es jà aquel musèu vivent que fabrica vin d'una qualitat qu'amerita tot l'interès dels cituadans occitans e d'aquesta planèta ; lo public tanben farà qu'aquel vin damòra un joièl viticòl occitan, se lo consomator capita de cosinar a l'occitan per accompanhar lo vin aquel.

Dins la botiga son passats quasiment totas las nacionalitats qu'an un interès pel vin de Gasconha, èran pas totes/as dins la classificacion que fRança nos imposa ; avián l'enveja de tastar un joièl de la viticultura mondiala, unes Madiran e un Pacherenc de Vic Bilh.

A las sièis oras lo patron de la venda de la Familha Laplaça esperava los clients tolzans, a la pòrta, vint minutas aprèp la botiga èra comola de monde per tastar los vins, tròp pichona per arcuèlhir los tastadors convençuts de la granda qualitat de la prepausicion.

E fins finala, la convivialitat i èra, non pas coma en Madiran e Pacherenc, mas quasiment.

La Familha Laplaça vos espèra tanben dins las animacions que fan per las bòrdas (Castèth d'Aydie/Aidiá) dubèrtas en novembre quand tot lo vin serà en barrica e que lo temps serà pel vin novèl e las castanhas.

Gasconha vos dubrirà los braçes, mas abans vos fau crompar d'aquel vin per lo plaçar, laplaça que fau, sus las taulas occitanas de Novèla Aquitània (de Guarat a Baiona, en passar per Bordèu) e Occitània (administrativa francesa), e mai al delai en Auvernhe, Gavotina e Provença ; e quí gausarà a Niça o Mónege lo botar en taula serà un grand cosinièr, una cosina d'invencion modèrna occitana.

De bon maitin se leva… la polemica d’Oèst

De bon maitin se leva la polemica, e i a pas melhor que los Occitans per ne fabricar una sense interès, sense contengut seriós : la grafia de la lenga.

Se trapa que lo primièr monarc a aver pensat que la lenga del reialme ameritava la dignitat lingüistica, una nòrma e donc una grafia, es una reian de bearn, Joana d’Albret ; de la granda Joana d’Albret avèm donc en Bearn la F dels toponims, Sant Faust, per un Sent Haust mai modèrne e respectuós de Bearn.

En Bearn an tres jornals, del mesme grope de premsa e çaquelà un jornal en foncion de l’istòria religiosa de doás populacions (protestant, un, catolic, l’autre), quitament se los dos jornals an pus aquesta referéncia ; mas es sonque en Bearn que lo grope Sud-Ouest capita d’aver tres edicions ambe Sud-Ouest tanben vendut car, totun, Bordèu (lo sièti de Sud-Ouest) maneja la moneda d’aquestas edicions ; las divisions en Bearn son estadas sempre negociadas a l’exterior. Dins aquel afar editoriala de premsa es important de trapar una règa per fabricar visitas sil site de l’un o de l’autre dels jornals, la grafia es un subjecte de pauc d’interès, alara o cal valorizar :

De l’exterior, es anuèit considerada la «grafia occitana», vertat que los «Béarnais de souche» (sovent catolic en manca de repression protestanta) an de mal de conéisser l’istòria de la lenga de Bearn, e donc de la grafia ne fan un Casús Belli, Cessante causa cessat effectus farà la lei que son a pregar, son els manipulats pel nacionalisme francés (sovent dempuèi la migracion bearnesa de París), mas aquò o vòlon pas explicar e o nègan mas la realitat es aquela.

La santa republica (1) de Bearn es qu’una republica sotmesa a la pensada parisenca, lo jornal es una faciada. S’i espèra dedins articles en lenga de Bearn (sus tèma que fosquèssen pas la lenga de Biarn), s’i espèra una lenga activa modèrna; e coma explica sempre un Bearnés, a Pau sempre «hè bèth temps», «eth bèth temps de Pau» (2), «de dia com de nuèit». En general a Pau, i son  mens polemicas la corsa del grand prix de la pollucion automobila (3). En general a Pau, i son mens polemicas suu tèma d’Henry IV (de France) [totun s’oblida sovent qu’es estat lo traïdor de sa maire Joana d’Albret] ; Enric III de Navarra, Enric II de Bearn, per avariça es estat un grand traïdor de Navarra, e donc de Bearn ; i a mens de polemica sul tèma, a l’ompra del famós «castèth de Pau» (4).

Donc per desvolopar lo fluxe, i a pas melhor qu’una polemica sus la grafia (5). E dons lo jornal, que coneis res a la lingüistica (francés classic, l’ignorança al cap), parlarà de «langue béarnaise» (6-) ; causa que farà plegar de rire los que los costeja, e que son de Bigòrra, del costat de Lorda, prèp de Nai, car de «Langue béarnaise», la devon parlar e trobar similara, mas son de «langue bigourdane» !  Cal tanben explicar aqueles personatge que defendon la «langue béarnaise» son capable de defendre (deféner) lo francés del Quebèc, mas pas capable de comprendre la Loi 101, que oficialisa lo francés del Quebèc al Quebèc. E alara que lo panèu objecte de manifestacion es la pichoneta debuta de politica per la lenga que la vòlon «langue de Béarn», donc son pas la mòrt a cort tèrmi de la «langue de Béarn», son donc los primièrs a non pas aver visitat sense qu’una classa d’occitan (Calandreta o escòla d’Estat), son los primièrs a non pas aver escrit un libre en «langue béarnaise» sus l’istòria del «sant Bearn», etc. Son dins la «défense» lingüistica (7), non pas la promocion. Dab eth, serà lo sebeliment de primièra classa bonapartista francesa.

Sèm dins una polemica tipicament francesa en Occitània, una polemica qu’es basada sus l’ignorança cultivada francesa, un element academic francés de grand nivèl, l’ignorança.

Pichona manifestacion a Coarrasa de Nai farà alara lo buzz e la polemica, sul site del jornal o sus Facebook :

Vesètz lo nivèl dels polemistas favorables a la manifestacion sus la grafia de la sotmission francesa ! Se lo ridicul matava, segur que dempuèi 50 ans que fan la polemica, serián totes cramats, se l’Estat francés i trapava pas un interès grand, dividir per regnar.

E pertot i aurà una sana polemica per donar los arguments, car i a pas cap mèdia que podriá seriosament agotar lo subjecte d’una polemica entre la sotmission a l’escritura francesa, imposar per l’ignorança academica francesa, vièlha reiala ignorança (legir Claude Duneton, «parler croquant»), e l’istòria granda de la lenga dels trobadors (trobadors que son mens coneguts en Bearn). Per astre en Bearn, un grand trabalh es estat fait per un Gilabert Narioo o un Miquèu Grosclaude sus aquel tèma, e se pòdon encara legir en costejar Per Noste, l’editor. O podèm questionar tanben Reclams, revista istorica del Felibrige, abans d’èstre fòrabandits del felibrige, son devengut diplomata sus la question grafica, contrariament als novèls «Béarnais de souche» que fan la polemica e la manifestacion.

En escríver aqueth bilhet participi a la polemica, ne soi segur, car soi segur qu’Internet se limita pas a las frontièras istoricas de Bearn/Biarn pantaissat (soi pus al temps de Joana d’Albret), soi pas d’aquel camp, los «Béarnais de souche» que pantaissan del vièlh Bearn, sense realament ne saber quicòm.

Son los reals regionalistas qu’a mestièr Paris per imposar sa lei. La lei que los Bearneses an abandonar de votar lo 22 de setembre de 1792, següessent aital lo traïdor Enric III de Navarra que el se pensava amerita una corona mai granda e sobretot un caissa personala mai granda, ambiciós del reialme-dictatura francesa, la sindròma Enric III de Navarra es nascuda e capita de se desvolopar dempuèi pertot en Occitània ; cada còp qu’avèm un representant a París, sembla que la caisseta que París lor dona (al ministèris, al Sénat o a l’Assemblée dita Nationale), lor far oblidar la representacion occitana que devon èstre.

Es en tant qu’antiregionalista, que me feliciti d’aver, enfin, una signaletica digna en Bearn per la SNCF ; e que vòli, voi, gràcia a la polemica de premsa e per FB, felicitar lo socialista Alain Rousset d’aver desvolopat aquesta politica, president de la region administrativa Aquitània, sièti a Bordèu e grand pescaire de trucha en Bearn. Es la politica que fauta en Bearn e pertot dins los autres parçans d’Occitània, de Nai a Manton.

La polemica assegura una granda promocion a-n aquela politica tota novèl a sièis meses abans las eleccions regionalistas francesas.

Pau : una serada generosa dels Pagalhós

Divendres ai gausat anar a Pau per un concèrt de Los Pagalhós (me semblava normal per la qualitat de la vida del grope) ; aquel grope es pro conegut per sos engatjaments lingüistics en Gasconha, e vist l'implicacion dels membres dins l'acompanhament dels adultes en descapacitats, es normal d'o veire cantar pel congrès de las associacions de gestion de las trapèlas umanas en França.

L'aula del palatz Beumont èra pro bèla per emplenar tot lo public e los participants franceses del congrès. Lo public èra majoritariament francofòne, aquò frenèt pas sus la comunicacion de presentacion dels cants, èra un moment de granda pedagogia bearnesa e occitana. Los Pagalhós fan pas d'ostracisme, descapacitats de tot edat, coma lo personal politic, tot es bon public per aquel grope de militants bearneses.

Son de Bearn, coma los membres de l'associacion d'arcuèlh del congrès, mas son Biarnesi e donc occitan, l'un frena pas l'autre. Es un grand exemple per totes los particularismes, que cal servar en Occitània, e qu'en Occitània i vòlon trapar un fren a lor desvolopament particular.

Los Pagalhós acaban de sortir un novèl CD, sus las cantas de las auberjas ; e òc, Los Pagalhós son bons en concèrt, de melhor en melhor dins lo trabalh dels CD, amai son tanben abans e aprèp lo concèrt dins las entradas o a l'estanguet per donar lo ton de la cançon bearnesa populara. Lo CD l’ai crompat, e jà a Tolosa i trapavi una usança en donar a d’organizaires que fan cantar en anglés per la promocion de la gastronomia «française» (operacion «nationale»).

Car o cal plan dire, la causida dels organizators del congrès èra pas soncament de militants per la lenga, mai tanben militants qu'an en cap que cal presentar lo país gascon coma se dèu presentar, dab la lenga del país, lo bearnés o occitan de Gasconha. Un congrès d'aquel tipe ajuda – en Bearn e ambe un grope aital- a la convivialitat dementre los membres volontaris de las associacions de França, mai tanben demembre los adultes en descapacitats (causa de la vida umana qu'es de melhor seguit ara, e que perdura de 7 a 90 ans!). A tot edat, l'occitan a mestièr de promocion, Los Pagalhós fan pas d'ostracisme, e sovent es mai asit ambe aquel tipe de public qu'amb lo personal politic del sistèma republican francés, un pauc en descapacitat sul subjecte.

Abans lo concèrt soi passat al bar de palatz Beumont, Pau, sembla que las begudas regionals lor sembla pas la majoritat de las vendas, e son mal presentada. Fabricar un fèsta aquí al palatz Beumont serà d'un convencional extremament francés, descolorizat, desbearnizat; Pô rima amb Bobò aquí (Pau rima pas ambe babau aquí tanpauc) ; Los Pagalhós destona dins aquel contèxte e cal felicitar los organizators d'aver pensar als Pagalhós per i assajar d'i mètre òrdre bearnés, aquí. Com' cau !!!

La serada se debanèt sus doás oras, debuta a l'ora, fin indeterminada, car la venta dels CD e gòt Pagalhós fan l'animacion dins l'entrada de l'aula de concèrt.

Una banda bearnesa acompanhèt lo grope tot al long del concèrt.

Enregistrat lo concèrt serà difusat sus YouTube, malgrat los problèmas de lum que se podiá aver per aquel tipe d'enregistrament «en live» coma díson los Bobo de Pô !

Totas las cançons avián un relai explicatiu pro utile pels monolingües. Èra utile tanben per las parladissas de fin de concèrt que s'i aprendrà un fum de causas suls problèmas bearneses en matièra d'ensenhament e d'administracion francesa del Bearn. Lo prefecte trabalha al còrs lo netejament lingüistic, al còrs delsseu nacionalisme Made in France, «République française».

Una serada es estada una granda capitada, a la mièja-nuèit se parlava encara al lindal del palatz Beumont, l’estanguet oficial èra tancat.

Demandas d’una tv en lenga… …bretona

Malgrat la preséncia d’una television per Internet, la demanda d’una television, una vertadièra television (mejan e programa tota la jornada), es encara viventa en Bretanha.

Kevre Breizh es una coordinacion de las associacions de promocion del breton, associacion qu’an totas un engatjament public e politic clar, e que s’amagan pas per non far la promocion d’un partit o d’un autre partit breton o francés. Es una associacion independenta de tota organizacion politica.

Jà la demanda aviá ameritat una peticion ; la pròva que las peticions per Internet son pas gaire eficaças, levat per mobilizar un fiquièr qu’ajuda a bastir una associacion de ciutadans per far pression, e quora son pas per desvolopar un fialat de militants (que devendràn politics) a l’amagat.

Es vertat que cal debutar, mas dempuèi quant de tempses la television en lenga bretona per Internet a debutat, e qu’a pas realament encontrat un public, vist la dificultat tecnica de recepcion, e l’inadaptabilitat espontanèa del public per la recebre.

Una television se dèu batre –que fosquèsse en lenga francesa, occitana, o bretona- sul terrenh de la difusion dels autres mejans de televisions oficialas (95% son parisencas en França, 5% restentas son d’Estrasborg e de Lyon), es de dire, sobre la TNT (TDT). Ara, es aital, perqué totas las televisions normalas son sus aquel mejan numeric. E amai d’aiçò, aquesta television non dèu èstre lo relai d’un partit politic, mas clarament un instrument industrial per Bretanha, o per Occitània quora l’aurèm la television que m’agrada de poder donar coma bona resulta d’una militança occitanista, un ensemble natre de ciutadans d’Occitània.

Recentament es aparegut sul net, una television en lenga occitana, quatre oras de programa en serada ; sovent reciclatges que France 3 refusa sempre de difusar en granda dimension, e pas simplament en pichonet fenestron, e aiçò malgrat la Carta de television publica qu’es supausat seguir, mas que cap politician nacionalista francés farà aplicar sul tèma lingüistic.

Avèm un programa que serà segur publicat dins los mèdias de l’elita concernida ; lo modèl de finançament, la tecnica de difusion e mantunes contenguts, la fan pas de la qualitat que cal per èstre l’instrument politic qu’es supausat èstre dins aquel document-quí :

Ai vist passar mantunas vagadas la promocion sul net d’aquesta «television en lenga occitana», en lenga occitana, catalana o francesa ; es una pichoneta debuta bearnesa, vist la dimension, me sembla sense que la meteissa causa que la vièlha OC-TV, es de dire una difusion per una elita d’occitanistas, e los arquius que son a passejar se sap gaire pas ont. Espèri me poder enganar. L’espèr fa viure.

La bastison d’una television, malgrat la montanha de subvencions e la proimocion per los que recebon subvencions dels meteisses organismes publics, non se podrà improvizar per agradar al programa electoral. Las subvencions fan pas una television, una television es dedins una politica lingüistica, clarament volguda, e installada sobre mantunas detzenas d’annadas. Avèm pel moment un ambrion, e l’Estat que dèu regular aquesta politica, malgrat las polidas paraulas politicas bailadas per la pression populara dels «bonnets rouges», non se podrà pas faire sense una reala volontat del capolièr republican de l’Elisèu ; es aital lo sistèma francés, es bonapartista, del cap a bais.

Anatz veire lo site o blòg de l’associacion Kevre Breizh, son engatjats politicament, en ciutadanetat, mas son natres per l’etiqueta politica, e faràn pas la dintrada dins l’enjòc politic, ni per las municipalas, ni per las regionalas, ni per las europèas ; en Bretanha i a mantunas colors politicas qu’o fan jà, ambe mai de seriós que çò que vesi en Occitània. Vertat qu’es mens grand, Bretanha, ambe Naoned compresa.

Se cal recordar de quina manièra TV3 es estada bastida ? Se cal recordar que los dreits de difusion de Dallas en lenga catalana per Espanha, li an bailat una estatura de dimension internacionala ? TV3 èra la clau d’una debuta de politica lingüistica, ambe una volontat politica clara.

Se cal recordar la debuta d’EITB ?

-°-

Manifestar a Barcelona lo 11 de setembre 2012

Soi d’aquel=es que an jà comprès l’interès de la nacion catalana per despertar Occitània, ai agut mestièr d’unes encontres excepcionals, coma aquel d’En Enric Garriga-Trullols, per entendre que Occitània podrà pas sortir de gap que sèm, sense una independéncia de Catalonha.

Donc soi estat en julhet 2010 manifestar a Barcelona, vist la quantitat de pòble qu’i aviá, ai pas poscut veire Enric Garriga-Trullols. pauc impòrta, manifestavi.

2012, se tòrnarai manifestar a Barcelona per la Diada NACIONAL de Catalonha, i serai tanben, e coma l’ase catalan soi caborrut, i serai !

Podrèm cantar la comuna de Narbona,serèm nostalgics, podèm parlar d’un país que vòl viure, mas que morís çaquelà … mas sèm res en Occitània sense Catalonha d’anuèch.

Donc encara un còp manifestarai a Barcelona, capitala europèa de las libertats dels pòbles mesprezats ; e donc convidi totes los occitans, e totas las occitanas, mas tanben totas las nacions europèas de venir manifestar a Barcelona, serètz plan arcuelhit per la nacion catalans en marcha (marxa), e son pòble talament generós per la dignitat dels pòbles.

NON PODÈM FAUTAR, RES QU’EN PENSAR EN MATIÈRA DE SOLIDARITAT, LINGÜISTICA E POLITICA.

Ai tanben legir lo comunicat de Partit de la Nacion Occitana, e apreciat l’engatjament, enfin ! Fauta los engatjament de las autra nacions oprimidas de l’estat francés – se per encàs tot arriba en son ora, seràn publicats aquí los comunicats.

OCCITANS e OCCITANAS, avèm pas jamai e o farèm jamai de quichar per la nacion nòstra, donc devrèm manifestar en bona companha, aquela de la nacion catalana.

Sertèm una agulha politica, in vívo, pel pòble occitan, e devèm portar los amics e las amigas nòstre/as a Barcelona pel 11 de setembre…. una bona leiçon de dignitat.