De bon maitin se leva la polemica, e i a pas melhor que los Occitans per ne fabricar una sense interès, sense contengut seriós : la grafia de la lenga.
Se trapa que lo primièr monarc a aver pensat que la lenga del reialme ameritava la dignitat lingüistica, una nòrma e donc una grafia, es una reian de bearn, Joana d’Albret ; de la granda Joana d’Albret avèm donc en Bearn la F dels toponims, Sant Faust, per un Sent Haust mai modèrne e respectuós de Bearn.
En Bearn an tres jornals, del mesme grope de premsa e çaquelà un jornal en foncion de l’istòria religiosa de doás populacions (protestant, un, catolic, l’autre), quitament se los dos jornals an pus aquesta referéncia ; mas es sonque en Bearn que lo grope Sud-Ouest capita d’aver tres edicions ambe Sud-Ouest tanben vendut car, totun, Bordèu (lo sièti de Sud-Ouest) maneja la moneda d’aquestas edicions ; las divisions en Bearn son estadas sempre negociadas a l’exterior. Dins aquel afar editoriala de premsa es important de trapar una règa per fabricar visitas sil site de l’un o de l’autre dels jornals, la grafia es un subjecte de pauc d’interès, alara o cal valorizar :
De l’exterior, es anuèit considerada la «grafia occitana», vertat que los «Béarnais de souche» (sovent catolic en manca de repression protestanta) an de mal de conéisser l’istòria de la lenga de Bearn, e donc de la grafia ne fan un Casús Belli, Cessante causa cessat effectus farà la lei que son a pregar, son els manipulats pel nacionalisme francés (sovent dempuèi la migracion bearnesa de París), mas aquò o vòlon pas explicar e o nègan mas la realitat es aquela.
La santa republica (1) de Bearn es qu’una republica sotmesa a la pensada parisenca, lo jornal es una faciada. S’i espèra dedins articles en lenga de Bearn (sus tèma que fosquèssen pas la lenga de Biarn), s’i espèra una lenga activa modèrna; e coma explica sempre un Bearnés, a Pau sempre «hè bèth temps», «eth bèth temps de Pau» (2), «de dia com de nuèit». En general a Pau, i son mens polemicas la corsa del grand prix de la pollucion automobila (3). En general a Pau, i son mens polemicas suu tèma d’Henry IV (de France) [totun s’oblida sovent qu’es estat lo traïdor de sa maire Joana d’Albret] ; Enric III de Navarra, Enric II de Bearn, per avariça es estat un grand traïdor de Navarra, e donc de Bearn ; i a mens de polemica sul tèma, a l’ompra del famós «castèth de Pau» (4).
Donc per desvolopar lo fluxe, i a pas melhor qu’una polemica sus la grafia (5). E dons lo jornal, que coneis res a la lingüistica (francés classic, l’ignorança al cap), parlarà de «langue béarnaise» (6-) ; causa que farà plegar de rire los que los costeja, e que son de Bigòrra, del costat de Lorda, prèp de Nai, car de «Langue béarnaise», la devon parlar e trobar similara, mas son de «langue bigourdane» ! Cal tanben explicar aqueles personatge que defendon la «langue béarnaise» son capable de defendre (deféner) lo francés del Quebèc, mas pas capable de comprendre la Loi 101, que oficialisa lo francés del Quebèc al Quebèc. E alara que lo panèu objecte de manifestacion es la pichoneta debuta de politica per la lenga que la vòlon «langue de Béarn», donc son pas la mòrt a cort tèrmi de la «langue de Béarn», son donc los primièrs a non pas aver visitat sense qu’una classa d’occitan (Calandreta o escòla d’Estat), son los primièrs a non pas aver escrit un libre en «langue béarnaise» sus l’istòria del «sant Bearn», etc. Son dins la «défense» lingüistica (7), non pas la promocion. Dab eth, serà lo sebeliment de primièra classa bonapartista francesa.
Sèm dins una polemica tipicament francesa en Occitània, una polemica qu’es basada sus l’ignorança cultivada francesa, un element academic francés de grand nivèl, l’ignorança.
Pichona manifestacion a Coarrasa de Nai farà alara lo buzz e la polemica, sul site del jornal o sus Facebook :
Vesètz lo nivèl dels polemistas favorables a la manifestacion sus la grafia de la sotmission francesa ! Se lo ridicul matava, segur que dempuèi 50 ans que fan la polemica, serián totes cramats, se l’Estat francés i trapava pas un interès grand, dividir per regnar.
E pertot i aurà una sana polemica per donar los arguments, car i a pas cap mèdia que podriá seriosament agotar lo subjecte d’una polemica entre la sotmission a l’escritura francesa, imposar per l’ignorança academica francesa, vièlha reiala ignorança (legir Claude Duneton, «parler croquant»), e l’istòria granda de la lenga dels trobadors (trobadors que son mens coneguts en Bearn). Per astre en Bearn, un grand trabalh es estat fait per un Gilabert Narioo o un Miquèu Grosclaude sus aquel tèma, e se pòdon encara legir en costejar Per Noste, l’editor. O podèm questionar tanben Reclams, revista istorica del Felibrige, abans d’èstre fòrabandits del felibrige, son devengut diplomata sus la question grafica, contrariament als novèls «Béarnais de souche» que fan la polemica e la manifestacion.
En escríver aqueth bilhet participi a la polemica, ne soi segur, car soi segur qu’Internet se limita pas a las frontièras istoricas de Bearn/Biarn pantaissat (soi pus al temps de Joana d’Albret), soi pas d’aquel camp, los «Béarnais de souche» que pantaissan del vièlh Bearn, sense realament ne saber quicòm.
Son los reals regionalistas qu’a mestièr Paris per imposar sa lei. La lei que los Bearneses an abandonar de votar lo 22 de setembre de 1792, següessent aital lo traïdor Enric III de Navarra que el se pensava amerita una corona mai granda e sobretot un caissa personala mai granda, ambiciós del reialme-dictatura francesa, la sindròma Enric III de Navarra es nascuda e capita de se desvolopar dempuèi pertot en Occitània ; cada còp qu’avèm un representant a París, sembla que la caisseta que París lor dona (al ministèris, al Sénat o a l’Assemblée dita Nationale), lor far oblidar la representacion occitana que devon èstre.
Es en tant qu’antiregionalista, que me feliciti d’aver, enfin, una signaletica digna en Bearn per la SNCF ; e que vòli, voi, gràcia a la polemica de premsa e per FB, felicitar lo socialista Alain Rousset d’aver desvolopat aquesta politica, president de la region administrativa Aquitània, sièti a Bordèu e grand pescaire de trucha en Bearn. Es la politica que fauta en Bearn e pertot dins los autres parçans d’Occitània, de Nai a Manton.
La polemica assegura una granda promocion a-n aquela politica tota novèl a sièis meses abans las eleccions regionalistas francesas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada