Immigracion causida es tradicion francesa

L’immigracion causida es tradicion francesa, especialament de l’armada francesa. Nos recordam jà la guèrra d’Argèria, que De Gaule arrestèt en 1962. En 1962, avèm daissar tombar una granda partida de la populacion qu’a ajudat l’armada francesa a combatre lo «terrorisme algérien» (Jean-Marie Le Pen podriá grandament explicar un fum de causa sul tèma), es de dire las tropas que consideravan que la République française èra un problèma per els e per tota la populacion ; n’i avián d’autres qu’an assajat de temporizar la maquina francesa, qu’es pauc a pauc apareguda coma irreformable per èstre democratica (l’avèm encara al poder a París). E sabèm ara, De Gaule a favorizat, a Evian, los mai extremistas per bastir l’Argèria independenta, son devenguts militaristas (sul modèl bonapartista francés), e alara tanben pro-sovietics, puèi pro-islamics, mas sempre contra lo pòble amazigh, una vièlha tradicion de l’Estat jacobin francés. An fabricat un sistèma politic e economic pauc egalitari, e sobretot coma pertot en Africa francofòna, favoriza gaire la reparticion de las riquessas per bastir un Estat del bon viure ; ara, avèm una immigracion de massa qu’arriba a las pòrtas de l’Union Europèa, coma Jean-Marie Le Pen la predicava, o que morís en massa dins l’aiga umanista de la mar de la mòrt ; son pas los batèus militars franceses que faràn cambiar l’onda de salvatjetat, ni la comunicacion sul tèma que vesèm arribar.

Lo cas es regular, cada vagada que l’armada francesa s’en va sul terrenh foran, es de dire per las guèrras d’oltra-mar (per decision politica que lo pòble dels ciutadan an res de dire, sempre), a mestièr de traductors (de l’incompeténcia de las universitats francesas per fabricar locutors de lenga particulara), e cada vagada l’armada francesa –que los budgectes son redusits per aquò pagar, mens per engraissar Dassault, un deputat de la casta al sampitèrne poder jacobin- se vei forçada de mesprezar los indigènes-traductors e los autres, els que parlan francés.

Se parla tanben de las dificultats de l’armada francesa per aver un budgecte per poder se vestir en sortida al Malí. Es de dire poder agit dignament e non pas morir, cal dire que lo politic francés a sempre agut mesprès per la populassa que fabrica l’armada francesa.

Ieu me recòrdi una armada mal equipada, per exemple : los camions èran pas de gasolina, e lo còst del transpòrt èra grand per anar d’Agen a Peitieu, e vos disi pas per las man-òbras d’Agen en Provença, o en Lorrena, o en Carcin dempuèi Agen, e pendent setmana. E vos parli pas del material electronic …. o del biais de prepausar la logistica.

Es de se pausar la question : mas quí es en carga de las crompas a l’armada francesa ? Quí es l’estupid gestionari ? Dempuèi l’armada francesa a, sembla, pas gaire bolegat ; los foncionaments dels budgectes de l’armada francesa son una catastròfa diplomatica per l’imatge politica de fRança. E o escrivi sus un blòg que daissa res passar sus la mediocritat francesa, mas los politicians d’Occitània nos an daissat montar sus aquela barca tòrta francesa e soi segur que los sordats de l’armada de l’Estat francés, son pas gaire contents del biais que se debana las causidas qu’an los politicians occitans per l’armada francesa en man-òbra o en operacion forana.

Seriá pas urgent d’aver la nòstra armada occitana ? Una armada que podriá grandament ajudar a la basteson d’una tropa internacionala d’intervencion, un còrs europèu, un còrs liure de totas las estupiditats politicas que París fabrica. Un còrs que coneis lo sindicalisme militar fòrt sense n’aver paur, perqué es un actor de la democracia per totes.

De la pensada sobre l’armada, podèm grandament pensar que totes los sistèmas franceses son calamitats pel pòble occitan e que ne cal aver un sistèma pròpri que respecta la dignitat de totes los pòbles sus aquesta planèta.

-°-

Arcuèlh de fRança :

-°-

Arcuèlh colonialisme francés en Occitània, per la gràcia dels Dominicans …. que se son questionats, vertats santas ?