Los es simpla de definir, son los elegits a quí sèm succeptibles de far fisença pel ben public collectiu. Es pas d’aver assajat de lor far saber que se cal mesfisar de la SNCF, cal legir regularament aquel blòg e lo darrièr bilhet data del mes passat.
E anuèch un twit de 11h aquel jorn, per confirmar sul tèma de la #LGV, mas lor caldrà alargar lo subjecte :
Las expertisas independentas son estadas sempre demandadas pels oposents bascos al subjecte, e soi segur que alargar los estudis a la linha que vòl davalar los parisencs en vacanças en Occitània, o pujar los quadres de als entrepresas qu’an sièti a Paris o foncionaris sotmetuts al sistèma jacobins a Paris, es relament lo problèma que pòrta coma inutile la #LGV.
L’oposicion basca es luènh d’èstre anarquistas que son supausats èstre car contra lo sistèma de las entrepresas d’Estat, decretat santa car d’Estat.
E l’oposicion occitana es luènh d’aver bastit una contra-argumentacion poderosa coma l’oposicion basca. Lo modèl basco es tanben un modèl de resisténcia contra lo jacobinisme que cal importar en Occitània, en Val de Garona e pertot.
Lo sistèma jacobin engana nòstres elegits dempuèi annada per trobar plaça a las castas de las grandas escòlas parisencas dins luòc segur e que emplenar la borsa personala, sus l’esquina del pòble occitan, bon pagaire dins totes los afars que son de la santa République.
Un jorn lo pòble occitan se despertarà, e entendrà melhor perqué dempuèi 10 ans escrivi aquel bilhet.
Los elegits an benlèu comprès perqué l’Estat lor a descargat las rotas, los collègis, los licèus, etc. (se sona decentralizar, deCONcentrar); Es simplament perqué l’Estat es incapable de ne far una gestion qu’estauvièsse l’argent collectiu, gestion seriosa de la moneda dels ciutadans, e per exemple aqueles d’Occitània (la granda), de Bretanha, de Flandras-Picardia, d’Iparralde, de Catalonha del nòrd, d’Alsàcia-Mossela, de Savòia, o de Corsega, e vòli pas carga l’ase de la farça en parlar de l’estat mantengut de sotmission coloniala pels «territoires» departamentalizats d’oltra-mar.
Per tempses de crisi budgetària, los elegits devon mai serioses e rigorioses (enfin diràn mantunes), alara se debuta una presa de consciéncia que las entrepresas d’Estat los pòdon enganar ! Car coma l’Estat cruba la moneda occitana per la portar a París (TVA, redevenças publica, etc.), las entrepresas d’Estat (SNCF, RFF, mèdia, etc. publica o privada, Bouygues, Bolloré, etc.) fan tot parier que l’administracion francesa, e elonhan las aisinas democraticas per las melhor manipular a París (Parlaments, ministèris) o La Défense o Saint Lazare (sièti de la SNCF) sus l’esquina dels inocents pòbles sotmetuts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada