Pauc impòrta la color politica del ministre, sembla, se debana la mesma causa. Lo ministre / la ministra fabrica una politica sobre las donadas administrativas supausadament determinar la realitat. E coma pausa problèma dins l’ensemble dels territòris republican francés, l’Estat francés, cal protegir una reforma en comunicar, mas quand las donadas administrativas per la reforma son faussas que cal far ? I a encara un sistèma politic francés que, per èstre nacionalista sense saber, farà encara fisença a l'administracion jacobina francesa. ; es aquí l’error politica francesa.
La concertacion es sempre bastida ambe la populacion que protegís l’administracion jacobina. I a jamai tròp de criticas, se sap jamai que la critica fosquèsse considerada coma revolucionària, e antiparisenca…
Concretament, per l’alemand suprimit, sembla que l’informacion es pas faussa vist las protestacions de la basa, dins los collègis que veson suprimir las autras lengas que fosquèssen pas l’anglesa. Mas la comunicacion persegís son camin jacobin, dins l’avuglament parisenc. Es clar que, malgrat la potencialitat de redaccion dels fonctionaris de l’Éducation dita Nationale, las interpretacions se fan sempre tòrtas, perqué ? Per malgrat las donadas, se vòl encara un còp fabricar una politica per respondre als problèmas parisencs, e las regions s’en fóton clarament.
Se lo latin e lo grèc desapareisson pas, perqué las manifestacions ? E coma l’occitan es considerat coma lo latin e lo grec en opcion, perqué los comunicats per rapelar l’existéncia de l’ensenhament de l’occitan ; perqué lo foncionari qu’a escrit lo tèxte, es totalament desligat de las realitats del terrenh, terrenh que –quora i a prepausicions dignas- l’occitan es en demanda granda.
«L’ensenhament del cristianisme es facultatiu» la frasa es faussa segon la ministra, mas segur que se cal demandar quora s’ensenharà pas l’istòria dels Dominicans en Occitània, e donc s’oblidarà la crosada contra lo pòble cristian que parlava occitan dins las glèisas antipapistas del Comtat de Tolosa, e dels entorns. Mas la religion d’estat es encara aquela de Roma, sense saber … la sapiença politica es del nivèl de la mediocritat de las resultas sortidas de licèus o collègis, o escòlas matèrnas modèl Jules Ferry.
Se la reforma s’atacava realament als fondamentals, soi segur que las decisions publicas per l’ensenhament en fRança se farián pus d’aquesta manièra jacobina, e donc podèm apondre que los fondamentals centralista per las reforma son servats, mercés a un sistèma politic qu’a pas encara comprès lo problèma ontologic del jacobinsime francés e que la reala reforma a pas cap idèa de coma se dèu amanar ambe dignitat per èstre diferenciada entre París e las regions sotmetudas al poder parisenc, al bonapartisme de l’Éducation dita Nationale. Idèa positiva, e se lo ministre que vendrà, orquestrèsse enfin una reforma, region per region administrativa francesa, en s’adaptar a las realitats ? E que cada region aguèsse SA reforma adaptada e respectada pels jacobins, utòpia ?
Es evident qu’aquela reforma reala es pas per domar, vist que lo coorporatisme sindical viu del sistèma, especialament a París ; mai lo mamot es grand melhor se podrà amagar dins lo sistèma administratiu francés, e èstre «bon» sindicalista, o bon administrator per enganar la decision dels ministres jacobins.
-°-
-°-
Quí verificarà dedins l’administracion de la realitat ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada