Jacobinisme es realitat mas coma fonciona

I a sempre un occitanista, e ieu lo primièr, per dire que lo jacobinisme –que fa la gestion d’Occitània ara- es un problèma per tot l’Estat francés, e donc per Occitània que damora sotmetuda al sistèma parisenc de pensar la politica.

Lo jacobinisme es pas una color politica a la dreita o a l’esquèrra del rei.

Mas concretament, de qu’es l’Estat francés ? Dedins l’ancian regime, èra un biais de mercejar los amics, la familha de la sang blava, en li donar un territòri que lo revengut èra per la genta personalitat reiala, de temps en temps, aquela persona donava d’argent al rei, adobat pel papisme, quora li èra necite. Los territòris èran aital mai o mens grands, e èran una zòna fiscala de mai pel rei. Es a la revolucion francesa que la fiscalitat es devenguda d’Estat, e l’Estat es devengut aquel que donava a las entrepresas lo dreit de comerçar sul mercat, sul territòri sancièr ; aiçò a concentrat la moneda al nivèl parisenc, aquela causida la devèm a un grope de personalitats ditas revolucionàrias setada dins una glèisa jacobina, d’aquí lo nom del gropeton politic, los Jacobins.

Los jacobins an fabricat un mercat fiscal per l’Estat francés, un mercat gerit per las solas leis dels Jacobins, e puèi arriba pauc a pauc delegacion de poder a las entrepresas amigas. E en 1982, una reala revolucioneta, la delegacion de poder jacobin, ni per la lei, la legalitat, ni per la fiscalitat, l’argent collectiva, çaquelà.

Se fabrica, alara, un costejament entre lo politic, partidocracia, e los quadres d’entrepresas, autoseleccionats coma la familha de la sang blava, vivent sul mercat, mercat dit Estat-nacion fRança. França es un mercat per las entrepresas, una basa que, al XXIen sègle, es devengut la basa per la mondializacion e l’expansionisme economic de las entrepresas que o vòlon. Aquel sistèma expansionisme mondial a debutat ambe las companhiás colonialas qu’an trabalhat sul comèrci triangular… Ara, las gròssas entrepresas francesas trabalhan sul mercat mondial, que gràcia al liberalisme nòrd-american, las borsas mondialas, las ajudas a se deslargar de l’Estat jacobin francés. Dins aquel contèxte, la diplomacia francesa es un actor que pòt ajudar… coma totas las diplomacias dels Estats europèus vesins.

E quora l’entrepresa se fabrica fòra l’estat jacobin, exemple ELF AQUITÀNIA, l’Estat la nacionalizarà e portarà lo sièti a La Défense, puèi la desnacionalizarà sense vergonha, car mestreja sos quadres per crubar als seus beneficis melhor, l’argent de l’entrepresa aquela.

Quand la descripcion aquela es coneguda, es evident que non se podrà descartar tot tipe de manipulacion al entorn de La Défense, per las entrepresas del mercat de l’Estat francés. L’Afar Kerviel es alara una afar entre un quadre d’una banca e la quita banca que viu sul mercat mondial, mas que se basa èra un mercat-Estat francés, un mercat jacobin, abans o aprèp èstre estat una banca d’Estat, e la desnacionalizacion.

Alara de qu’a a veire ambe Occitània, tot aiçò ?

1 / quand las leis son totas fabricadas a París, lo lòbi de las entrepresas que vívon de l’estat centralista, es devengut forçat, e las leis son un element major per establir una facilitat de mercat, sul mercat-Estat-nacion parisenc. Lo regionalisme parisenc fabrica las leis, es donc un regionalisme d’expansion, car impausa las leis a d’autras regions que an abandonat quasiment per Occitània, lo 22 de setembre de 1792, la fabricacion de leis.

2 / quora las leis son en fabricacion, lo lòbi es facilitat per un regropament de la formacion dels quadres del jacobinisme, Estat e Entrepresas, dins las universitats, o puslèu dins las escòlas especializadas. Son donc unes lòbis facilitats per las entrepresas, e un escambi de pòste facilitat entre un cargat de mission d’un ministèri e las entrepresas.

3 / quora tot es concentrat a París, la mediatizacion de la supausada mediocritat provinciala es renduda aisida. Aital un militant occitan a remarcat la manièra que los mèdias an de tractat l’etiqueta “région”, per exemple aquí :

4 / lo darrièr punt es la perversion del sistèma, al moment que las institucions de justícia devon «foncionar», es evident que lo lòbi lo mai potent aurà dreit a mai de mejan per imposar son punt de vista. E donc que la quita justícia serà a l’imatge de la justícia de la casta de la familha blava de l’ancian regime.

5 / E quora las entrepresas fabricadas sul mercat-Estat francés arriba de far quincanelha, lo dangièr de la falhida per l’Estat podriá èstre grand, alara l’Estat assegura la sobrevida de l’entrepresa, e donc son los ciutadans de tot l’Estat que pagan las errors de l’elitas de la magolha jacobina, los Occitans an de pagar tanben donc. Se cal recordar la banca Dexia, banca franco-belga, qu’an bailat d’emprunts a las comunas inocentassas, governat per elegits de la partidocracia jacobina, e que l’Estat a degut emplenar las borsas per non pas far quicanelha, e aital roinar las comunas concernidas ; en d’autres tèrmis, sul mercat, la nòrma seràn las chifras dels comptes, per las entrepresas d’Estat, las chifras pòdon èstre negativas, serà l’Estat salvador, serà pas l’assegurança del renovelament dels quadres de l’entrepresas e donc un clartat economica sus un mercat que serà pas liure, nimai regulat per la moneda. Quí a votat en Occitània per salvar Dexia o lo Crédit Lyonnais ?

Acabi de descriure l’ancian regime ambe l’etiqueta République française, mas es aquel regime que gerís Occitània, dins la mesura que lo pòble occitan sap pas resistir a-n aquela gestion jacobina d’Occitània, e d’una pensada politica jacobina que poirrís la vida de la societat nacionala occitana.