La decentralizacion es una DELEGACION DE PODER pro aprigondida per ajudar los militants dels partits franceses a aver un programa e per devenir foncionari territorial aisidament, per costejar los bons burèus. Vaquí perqué la dita «réforme territoriale» m’interessa pas brica, ni mai los pseudò-debats sul tèma de la dimension geografica, lo nom de la region o lo nom de la capitala d’una region administrativa francesa en Occitània. E quora ladministracion regionala es faita de militant politica sense programa politic, se trapa que per l’occitan es complicat d’aver una politica que costèsse pas a tota la populacion, amai que minjèsse temps als militants associatius per assajar de convéncer.
Aqueles debats son prepausats per nos far perdre lo temps (una tradicion per la decentralizacion en Occitània), a un moment que la quita universitat, o las facultats de dreits o las associacions occitanistas son incapablas de portar un debat real sus la politica en region occitana, sul tèma POLITIC ; debats portats ambe coma basa d’estudis serioses politics, socials e economics sul tèma (oblidar la literatura).
Coma debutèt la decentralizacion, tot aquò dona plan a entendre perqué se faguèt ; èra simplament per facilitar l’aplicacion politica de la volontat d’un baron local, Defferre a marselha, contra un sistèma electoral que el provèt la seuna ineficacetat per aver una representativitat que valoriza las identitats (economica, politica e sociala – oblidar la literatura, mas tornarà mai tard) de las regions administrativas francesas aital fargada de Paris abans 1969, per incampetents parisencs.
Quand un Martin Malvy parlava de sa region administrativa francesa, el l’ancian jornalista devengut candidat e elegit socialista, el l’ancian adobat pel sistèma ministerial francés, trobava l’argument aquel per explicar la complexitat de l’enjòc de gestion administratiu d’un espaci «grand coma lo Benelux» ; e donc o caliá pendre en compte a París o Brussèllas ; mas çaquelà pauc a pauc, lo jacobin a comprès l’interès del «regionalisme» francés, de l’administracion per d’elegits elegits (sovent gaire representatius, la partidocracia francesa representa pus tota la populacion vist lo nivèl d’abstencion) ; los real regionalista en Occitània, son los que son estats elegits per la gestion administrativa de las regions determinadas per París. Ara es un afogat de la novèla mai granda region perqué lo poder parisenc es de la mesma color politica qu’el.
Lo pacte de Cotlluire se faguèt en Catalonha del nòrd, segurament per assegurar que Perpinyà fosquèsse pas oblidat, coma quand Montpelhièr manava … E soi segur que lo centralisme tolzan serà benlèu mens bon per Perpinyà, mas aital elonhat, ajudarà al reviscòl del sentiment d’autonomia que cal per préner un real poder en nom de la populacion catalana (?).
Lo pacte aquel, explica plan que van regular una administracion, en bona ententa socialista … cal esperar que l’occitan ne patiguèsse pas, vist que las administracions son lo principal problèma que desvolopar una politica per l’occitan, una politica e non pas una subvencionita. E donc l’ententa socialista serà segurament presentada pels vòts tolzan d’en Martin Malvy aquesta setmana, ne cal pas dobtar.
La region “Juste et grande” es Auvernhe, e çaquelà los socialistas son d’accòrd per èstre assimilat a Lyon. Mas jà del costat de las subvencions ambe la Republica de Genève-Ginèbra las dents politicas fan saber que la granda region amerita una autra negociacion, es de dire mens d’ajuda per montar projectes trans-frontalièrs. Per un republican ginebrian, una granda region aital, es quasiment un Estat. es oblidar que la «reforma territoriala», modèl del jacobin Manolito Valse, es pas brica aiçò ; serà una granda region ambe los mejans de la decentralizacion, caldrà aver pietat pels ciutadans !
Del costat dels PACAlians sembla que l’afar es entenduda, faràn pas una gròssa region ambe Corsega. Mas lo FN podriá èstre contengut coma lo darrièr còp.
La creacion de la region granda de Montpelhièr-Tolosa, que d’unes vòlon dire “Languedoc” en oblidar Catalonha, sembla que l’union forçada parisenca (jacobina modèl del pseudò-catalan Manolito Valse) es teleguidada per un espèr, elonhar lo FN del poder a Montpelhièr.
La region de Bordèu se faguèt car la famosa region centre pensada de París a Bordèu a pas agradat a un fum de monde…. Bordèu Bordèu a retrobat sa centralitat logistica e anciana coma ai jà poscut l’escriure dins un bilhet en 2014. Cal esperar que perdrà pas sas pichonetas subvencions per las lengas occitana e basca.
Enfin la decentralizacion es una engana francesa, la pichoneta reformeta territoriala cambiarà res a l’afar. Car la votz dels pòbles occitan, basco, o catalan serà pas encara respectada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada