De las disgràcias casticas europèas

Las castas europèas son pas CHARLIEsmatica.

I aguèt eleccions en Grècia que son pensadas coma una revelacion per l’esquèrra anticapitalista en França. Jà que els, vòlon lo mesme biais de far cambiar l’Estat –pensat coma unitat de solidaritat basica-, Estat que fosquèsse disctatorial o jacobin.

#‎Marcaespaña‬ = pòstfranquisme. Digun o sabiá en Occitània, lo PP a tanben sa revista satirica, se sona La Razón, mas tanben a còps El Mundo, El País, La Cope, LaVanguardia etc. Mas ai jamai vist militants del PP portar un panèu per dire ‪#‎SoyLaRazón‬ coma se portava un ‪#‎JeSuisCharlie‬ . Totes los mèdias mondials an mostrat la massa del pòble d'Atènas qu'escota lo cap de partit de Siriza. Totes levat la satira del PP. E lo discors interior es d’aquel nivèl de mediocritat, o simplament en Espanha de sosten a las Bàrcenaladas. Çaquelà los Grècs me semblan sul pic simpatics, perqué ? Perqué ai gaitat la revista satirica del PP a Madrid, sonque la portada bastarà :

Lo PP es la finestra PPE, UMP al Parlament Europèu, es lo sosten clar del truands luxemborgés al cap de la comission. O es lo cap del FMI, Christine Lagarde, anciana militanta e ministre UMP que pensa que l’Aràbia Soadita a fait fòrça causa per las femnas (aiçò sense rire, sense satira, a Davòs, dins un fòrum mondial de la finança, en çò dels banquièrs que lor sembla agradar tanben la satira – o sabèm pas).

De costat casta europeïsta avèm los UMP-UDI-PSf-PRG dedins l’Estat francés. Mas lo mai ipocrit es estat legit del costat socialista, e totes/as a egalitat, la farai République française, pas simplament l’exemple que mostrarai, pensi a Éric Andrieu, deputat europèu de la circonscripcion Sud-Ouest.

Pierre Minnaert explica  aquò fòrt plan ; «Se resumissèm las informacions de la serada :

1 – Se donarà coma estranha la desaparicion (NDLT dels mèdias) del president recentament elegit de l’UMP coma de la quita UMP.

2 – Lo PS que refusava, aquò farà 2 ans, de recebre Tsipras e que anuèch donava dins lo "je suis Syriza" a assegurat tota la serada ambe brilhença lo ròtle del comic al servici e nos faguèt pro rire» (NDLT, son al poder a Paris, o cal pas oblidar).

Apondon de Jacme Delmas : rire nègre ! Lo nègre esclau del sistèma de la casata socialista e UMP en França, formada dins las escòlas de LA sciéncia politica jacobina. Lo pASOK e la Nouvelle Democratie de Grècia an fait crevar la democracia grega, en emplegar los similars sistèmas politics per conservar lo poder, l'autoreproduccion castica, autoreproduccion ajudada en fRança per las escòlas de sciéncias politicas.

Podèm tanben apondre que totas las recuperacions grècas son un pauc problematicas.

E Jordi Escudé de recordar :

Himne Homèric XXVIII, traduït per Joan Maragall.

Pal·las Atenea, la dea gloriosa, començo a cantar:
de cor implacable, la sapientíssima, la d'ulls esplendents,
verge venerada, total fortalesa, escut de ciutats,
la que Zeus el pròvid, de sa testa augusta, infantà tot sol,
ja tota vestida d'una resplendent armadura d'or,
amb gran meravella de tots els eterns. Sortí impetuosa
de cap immortal, i, davant de Zeus, qui porta l'ègida,
alçava la llança punxant: del salt i de la terrible
força que portava la dels ulls brillants, tremolà l'Olimpos,
retrunyí la terra horrorosament i el mar, al voltant,
revolt aixecava ses ones purpúries, en fúria vessant-se
les salades aigües entorn: el brillant fill d'Hiperió
deturà una estona sos lleugers cavalls, fins que ella, la verge
Pal·las Atenea, de damunt els membres del cos immortal
se tragué les armes divines, i Zeus en fou tot joiós.

Ara doncs, O filla de Zeus!, qui porta l'ègida, Salut!

Jo vull recordar-me de tu i d'altre cant.

Farai pas dins lo liric, dins lo romatic, dins las letras, vòli simplament indicar que las eleccions fan pas tot, e sobretot quora sola l’administracion govèrna sense lo politic dempuèi annadas e annadas. Donc sola una cambiament radical d’administracion, e regularament, fabrica un cambiament que los pòbles vòlon.

Lo lògo de PODEMOS es aquel, se mantunes l’an pas en cap :

#‎Syriza‬ es Grècia. E jà se veson responsa en Espanha, una e indivisbla. Jà se díson los descendents ideologics en fRança.

Mas PODEMOS en Espanha pensa coma lo PP o lo PSOE quora se tracta de cambiar l’administracion espanhòla en Catalonha (interiora e exteriora), per aver un Estat independent, ligat a la realitat democratica catalana.

La radicalitat passa per sortir de poder als centres qu’an provat qu’èran pas capables de governar ; lo centralisme espanhòl, francés, etc. an provat que lo centralisme sap pas quitament fabricar una Union Europèa amb lo pòble. o sábon far mas sonque ambe una casta modèl bonapartista francés, las prefectoralas que suportèm en fRança, l’Union Europèa l’a installada en Grècia, se sonava la tròïka.