De fRANÇA a LETÒNIA : un autre monde es donc possible…

Podèm considerar que lo sistèma francés es poirrit de cap a cim. L’avèm ja probat ambe mantunes bilhets sobre aquel blòg.

Zo podèm tornar confirmar, assegurar ambe lo libre aquel …

E podèm considerar que lo personal politic francés (en Occitània tot parier) es incacapble d’o cambiar. Alara en Letònia, los ciutadans e las ciutadanas an trapat un camin (non es pas aquel d’un estremista ultracristian), un camin que la quita santa republica francesa a pas encara agut en cap, dins las seunas «gentetats» republicanas talament autoproclamadas, Letònia a pas agut trapat lo referèndum eliminatòri.

Letònia, lo pòble letonian, a agut de saber çò qu’èra la partidocracia, ambe partit unic e sovietic, e donc a potingat l’afar dins la constitucion del novèl pichon Estat Èst-europèu. Nosautres avèm una casta al poder, e per l’enlevar d’aquí que devèm far ?

Los pòbles de fRANÇA an daissat a una casta lo poder (ambe una abséncia de doás annadas entre 1789 e 1792), lo poder de decidit lo tipe d’engana que nos es prepausat regularament (pauc impòrta l’etiqueta). Çò de pietadós es que l’extrèma-dreita francesa pensa que cal assimilar Wallònia a fRANÇA… Pel grand plaser dels Flamands, segur, mas evidentament contra la democracia en Wallònia (que damorèssen en patz e liures, segur fòra fRANÇA !).

Lo sistèma letonian deuriá èstre imposat a totes los Estats membre de l’Union Europèa, per desvolopar las democracias pels pòbles europèus, dins l’Estat centralista francés tanben. Fichte en Alemanha viliá del sistèma francés contra los Princes, es benlèu pas lo camin que cal tornar prendre ; mas es evident que la redimension de las democracia podrà qu’ajudar a la democracia d’èstre viventa en Euròpa dins lo sègle venent.

Contrariament a unes extremismes de dreita blosa e cristiana, o de l’esquèrra que viu del partidisme, pensi que lo retorn del poder al pòble es justament enlevar a una casta lo poder dels Estats centralistas (suprimir los Estats centralistas que ne vívon sobre), e se farà pas per la violéncia, l’avèm vist pendent la dicha Révolution française. Mas çò de segur la democracia se farà pas ambe un Estat a la geografia francesa actuala, malgrat la santetat de l’exagòne.