Aquí en Occitània, avèm pas revendicacions pron claras : o cal dire l’occitan oficial es possible coma lo catalan oficial a Perpinyà…
Quora 11.000 van veire Nadau a Rodés, per l’Estivada, e èra pas question d’una manifestacion politica ; èra simplament una reconeissença del pòble occitan (militant e fòrça vesins de Rodés) cap a un trabalh fòrt per la musica e cançon populara occitana, la vida d’una cultura e de sa lenga, una civilizacion ; me sembla alara normal qu’aiçò fosquèsse clarament dins los programas electorals dels candidat per 2012.
Èstre ciutadan d’una Occitània pantaissada sufís pus, cal una reconeissença collectiva de l’occitan. Pel moment, lo dreit es decidat a París, alara cal demandar als candidats que ne faràn per aver una co-oficialitat de l’occitan en Occitània ?
Non pas una lei per un panèu en occitan, volèm la dignitat : CO-OFICIALITAT.
Dins las revendicacion clara, es tanben un sistèma de decentralizacion ambe un finançament autonòme, e poders legal sobre diverses caire de la vida publica e publica.
Es pus question de demandar la compassion : cal la dignitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada