Zo podèm mesurar ara, ara que las manièras de circular cámbian pauc a pauc, zo podèm mesurar : la circulacion automòbila es dangierosa per l’Òme.
Las installacions rotièras en campèstre son mal adaptadas a la dobla circulacion (ciclista/automòbil, automòbil/camion), lo mai fòrt es sempre aquel que ganha.
Avèm aquel dimenge encara un còp un exemple del dangièr de l’automòbila (cotxe o veitura). Lo còst d’una automòbila es de mens en mens car, e la poténcia dels veïculs es de mai en mai fòrta, inversament proporcional ambe lo prètz de l’afar.
Lo president de l’associacion dels usangièrs de la rota ciclista explica que l’automobilista dèu avançar “coma cal”, mas soi segur qu’es pas la solucion, e spas sufisent. La solucion es ralentir la vitessa potenciala dels automòbilas e plaçar espacis privilegiats pels ciclistas e pas sonque en vila…
Los automobilistas son ontologicament equipats per èstre pauc responsables de la faiçon qu’avánçan sobre la rota, qu’avánçan en companhia d’autres usancièrs naturals de la rota, mas se senton mai que tot proprietari de la rota.
Vist que per cambiar aiçò, e ambe la tecnologia integrada dins lo veïcul s’ajuda a l’egoïsme del conductor, podèm pensar que lo temps serà long que lo nombre d’accidents se multiplicarà. Donc, las pistas ciclistas particularas es una necessitat quitament en campanha.
Al meteis temps, favorizar los transpòrts collectius podrà ajudar a limitar lo nombre de veïcul sobre las rotas (tren+velò + buses equipats per recebre VTC darrièr). Aiçò se podrà pas decidar a París o Madrid, se dèu decidar al pus prèp dels territòris.
Ont son los programas electorals per mesurar las volontats dels elegits per cambiar aiçò ? Quí los a demandat ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada