França es un Estat colonialista dels grands en Euròpa, e pauc impòrta lo regime, e la modernitat del regime, perqué a Mayotte anuèch se debana acte de destruccion de la nacion maorí ambe l’argument de la departamentalizacion (2011), e cap sinhal es donat dins la campanha actuala per zo regretar.
Dins aquesta bilhet podrèm veire un exemple de nacionalisme, aquel de las annadas 1950 desvolopat aprèp lo nacionalisme d’expansion francesa, e veirèm que lo nacionalisme creat es similar al francés de uèi.
Se tròba que lo document de basa es editat per L’Humanité, jornal comunista e engatjat ; jornal que la FELCO li trapa un fum de qualitat, e qu’es utile justament per veire lo tipe d’engan fabrica per una granda partida dels ciutadans del FdG. E me sembla important de publicar la coberta d’aquel document ; es un biais per els de se far perdonar las presas de pausicion contra l’existéncia del PC Argerian unes annadas farà ?!?!? E serà per me, de probar que fins al cap soi pas plaçat sampitèrne a legir las causas que me fan plaser politic; lo document es un vièlh filme censurat per aver donar lo punt de viste dels nacionalistas aegerians –aqueles de 1963 ; donc, es estat censurat per fR-nça, «le pays de la liberté d’expression» que díson en mesclar país e Estat dins los conceptes, e dins los caps dels auditors o lectors que vòlon parlar politica, perqué ? Perqué es utile per desvolopar la confusion, per desvolopar un nacionalisme d’expansion, per desvolopar la nacion «pure et gauloise» dels amics de Jeanne d’Arc e dels fantasmes d’unitat, la nacion dels Parisencs (vièlha soca o nòuvenguts, assimilats dincal mòde de pensar la republica) sobre las autras nacions vesinas, diversa e clarament sotmetud per l’esclavitud republicana.
Dins aquel contèxte, tres endreits del planèta son utile d’aver en memòria : Vietman, Madagascar e Argèria.
Ai trapat recentament un document balançat en francés per descriure la situacion, es sobre la talvera que se trapaz la melhora descripcion, sobretot qu’es pas la francesa :
Mas vos vòli parlar del document argerian, aquel :
Lo pò9ble que marcha, es aquel de l’unitat argeriana, de fait es aquel de l’uniformitat, perqué la nacion amazigh i es quasiment inexistenta, levat dins la terminologia classic de classa sociala e aquela dels païsans ; perqué los que son pas la lenga del rei, son forçadament de baissa classa ! Es lo modèl francés dins sa pura expedicion.
Es evidentament pas aquel modèl qe faguèt interdire lo filme dins l’Estat francés.
Per plan entendre lo document ne cal far una traduccion semantica, mot a mot e segon los conceptes franceses ; es a plurar de convencionalisme franchimand.
De mai, dins lo DVD vendut ambe coma suplement una vídeo d’una classa d’istòria en region parisenca ; es clar que s’i vei l’abséncia sancièra de practica de critica, de saber criticar, e sobretot del costat del professor qu’es segurament estat causit per aiçò !
Es clar, donc, que pauc impòrta lo tipe de commemoracion lo sistèma francés de formacion e ensenhament es principalament formatat per non pas respondre a-n aquela exigéncia primària : saber criticar un document, la seuna semantica, lo seu verbiatge, la seuna faiçon d’ordenar, la faiçon d’èstre dins son epòca, l’origina del document prepausat e perqué es prepausat aital, e i a d’autres documents, e alara perqué aquel ?
Lo cors scolastic republican, lo cors d’istòria es purament mal prepausat, e benlèu un pauc cortet… per un filme de 25 minutes dins lo DVD.
Aprèp aver vist aquel filme, títol en arabe primièr (lo filme mostrarà panèus de manifestants per l’independéncia sonque en francés! Se parla jamai del Amazigh), e listar cada cinc minutes un element de la semantica imperialista francesa, podèm confirmar Argèria a assimilat los conceptes franceses de la terror, e los Amazigh n’en son pas encara sortits de l’assimilacion aquela ! Es per aiçò que soi solidari ambe aquel pòble-nacion amenaçat pels conceptes diches democratics e republicans franceses.
Lo país es glorificat al singular, lo mot es emplegat enluòc d’Estat, lo sentiment abans la practica de l’administrar, sempre, sempre sempre : «un pòble que marcha» es a l’unitat, pel títol, «le mouvement d’un peuple debout et vivant», lo movement es unic e lo pòble tanben (es coma se una nacion èra pas pensabla en diversitat, coma se l‘istòria dels movement argerian destrusit aviá jamai existat), «per l’edificacion d’una societat novèla» fabrica lo pantais idealista de l’epòca (una societat per un Estat, «país», pantais que tornèm trapar dins l’etnisme que mantunes pensan encara reviscolar pre aplicar anuèch a Occitània)…
Lo realizador explica «cal dire çò qu’es vertat», per explicar que l’autre bòrd èra tot faus. Una vision unica es aital sistematica. E lòbra del cineasta es tanben unica, unifòrma, es una «tasca», una.
«Ont s’arresta l’anecdòta e debuta l’istòria» explica lo comentari. L’anecdòta es la basa de la «nacion», unica, aquela dels mòrts que fan Estat, coma los mòrts fan FR-nça dempuèi sègle, coma se la mòrt dels ciutadans èra la sang per èstre dignament un Estat-nacion. Lo simplisme al modèl francés dins tota sa «glòria» de cementèri e monument a la sang militara !
Me podètz dire que cada còp que L’Humanité tracta un subjecte ai a vagada l’impression que vòlon recuperar los militants al partit lor…
Mon paire en tornar d’Argèria, s’es sempre questionat : ont èra l’enemic ? Perqué sèm estats dins aquesta galèra nosautres Occitans ?
Es que cal commemorar l’engana de la Guèrra d’Argèria ? Lo pòble occitan a de commemorar lo 19 de març, data de sa sotmission al dictat republican per èstre ‘bon sordat’ de l’expansionisme francés en Argèria, per contunhar l’engana de napoleon III qu’aviá una campanha de fR-nça de pagar ? Per aver importat la malautiá francesa del jacobinisme en Argèria, jacobinisme que pesa sobre las esquinas d’una nacion mesprezada, l’Amazigh, o sobre las esquinas de los qu’an collaborats e que son enganats tornar veire que la lutz umanista e dicha republcainista los podián far melhor viure aquí en tèrra conquesida pels Francs, en Occitània majoritariament ?
E contrariament a çò que lo Nouvel Obs explica en primièra pagina, l’istòria es beulèu un pauc oblidada, mas mai segur es simplament que fR-nça se vòl pas gaitar dins un miralh, perqué es talament sistematicament las meteissas enganas, qué … la pòdom veire sampiternalament.
Nos podèm reconéisser dins la liberacion dels pòbles d’Argèria, mas nos volèm que demandar perdon als Amazighes per aver importar las idèas franchimandas de l’existéncia d’un Estat en 1963, e que la capitala Argier es centralista coma París e Madrid, Londres o Roma.
-°-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada