Visitar los dictators

La causa es regulara per la casta al poder, lac asta republicana, jacobina, centralista, imperialista, mas quora un occitan visita un dictator, non pòt qu’interessar lo cronicaire tolzan que soi.

Se trapa qu’aquel occitan es deputat, en Gérard Bapt, e qu’es tolzan, plan conegut de las esfèras politicas e dels militants socialistas tolzans ; l’avèm aps encara vist dins reünion privada de l’occitanisme tolzan, mas soi segur qu’i serà un jorn ; l’ipocrisia tròba pas frontièra entre França e Occitània.

Las visitas dels dictators son regularas, per Espanha, e aquò a pas arrestat amb la dita «democracia espanhòla», qu’es mai que tot l’arribada de la casta castilhana al poder contra los pòbles sotmetuts d’Espanha (i a gaire de foncionaris catalans en Castilha, per exemple), e lo concepte de pluralitat d’Espanha es un autre biais de los far calar, un modèl francés per enganar los pòbles o nacions qu’an dreit a una pichoneta linha dins l’engandoira constitucion castilhana.

La primièra linha de fòtos son las dictaturas plan conegudas que s’encontran, e que fan ara istòria e que semblan jà oblidadas.

La segonda linha es lo Partido Popular qu’encontra las dictatura ; caldrà remembrar als internautas europèu que lo PP es causa d’espanha, e membre del PPE, e qu’a fabricat un vici-president del Parlament Europèu qu’es devengut militant d’un novèl partit espanhòl, Vox, qu’es etiquetat clarament pòst-franquista. Aquelas visitas PP amb un bon dictator fabrica un pichona caloret de freg, al modèl valencian, dins l’esquina dels democratas catalans, bascos o galicians, mai tanben occitans.

Nòstre deputat tolzan e socialista a donc visitat Damasc e «la societat civila» (seriái curiós de saber quina societat civila) ; lo companh parlamentari en jacobinisme, lo famós jacobin e integrista catolic Jacques Myard (plan conegut per èstre contra las lengas ditas regionalas), el a visitat lo dictator. Los dos autres personatges me son mens coneguts, mas dèu èstre autanplan «brilhent»...

Mas la frasa meditizada del deputat Gérard Bapt m’a questionat, fòra la capitala sembla que l’Estat existís pas, per el. La frasa entenduda dins los mèdias franceses es «On voit qu’à Damas l’État est présent». Quand l’Estat es present a Tolosa, es per delegar son poder centralista, e decentralizar tròçes pichons de poders que l’Estat central non podrà jamai regentar conrrectament ; lo contracte État-Région es una engana antidemocratica de la decentralizacion de 1982.

Donc per Gérard Bapt, deputat socialista de Tolosa, l’Estat val una capitala que fonciona. Sense capitala non i a Estat, non i a regime politic digne d’èstre encontrat, visitat, e la bona «societat civila» dèu èstre dins la santa capitala del sant Estat. Donc o pòdi escriure : lo Gérard Bapt es tocat per la sindròma Enric III de Navarra.

Qu’es aquò la sindròma Enric III de Navarra ?

Sabètz pas quí es Enric II de Bearn ? sabètz donc pas que Enric III de Navarra es lo filh de Joana d’Albret, la reina de Navarra ; lo numèro II e lo mesme personatge que Henry IV de France.  Enric III de Navarra diguèt la famosa francesa, en s’amagar dels integristas catolics : «Paris vaut bien une messe», la traduccion concreta èra la negacion de la pensada politica de na Joana d’Albret que suplicava al en Enric III de Navarra de pensar a son reialme abans lo vesin del nòrd. Enric III de Navarra li agradva d’aver un Parlament franc sotmetut, amb tresòr public a sa disposicion, alara que lo Parlament de Navarra el decidava lo budgecte de l’Estat, realament pel pòble de Navarra.

La sindròma Enric III de Navarra es far quicòm o dire quicòm al país occitan, e un còp arribat a París (elegit o amb un marridatge reial, o una messa reiala o republicana) oblidar lo país que viu en suportar l’Estat qu’escana lo país que lo farà elegit o rei, o descendent dinastic.

Serà lo 22 de setembre de 1792, que la sindròma Enric III de Navarra davalarà al Parlament de Navarra quora votarà los plens poders legals al Parlament revolucionari parisenc ; èra la fin de Navarra, coma Estat independent, prèp de las realitats occitanas. La votacion podrà èstre sonada un acte d’infidelitat al país occitan de Bearn o Navarra.

Las visitas dels dictators an jamai desbocat una bona gràcia* pels pòbles, ni en Occitània, ni en Catalonha (* per damorar dins la semantica catolica).

S’espèra encara una lei per la lenga occitana, una lei que los deputats e senators an d’escriure ; benlèu que las visitas pendent las vacanças del Parlament son mens utilas ?