Per solidaritat amb los presonièrs politics catalans en Espanha

De quina manièra se solidaritzar amb Catalonha ?

1 / mandar cartas postals als presonièrs de Madrid, mas podètz mandar d'autres presents que fan dubrir las finèstras cap a la democracia que volèm.

Fach.

E la carta postala per Dòna Carme Forcadell es presta, jà, amb granda tristessa. Un empresonament d'una presidenta de Parlament per aver permetut un debat, es excepcional en Union Europèa dempuèi ... dos sègles !

E los elegits del PPE-EPP son muts ; los elegits del PSE-EPS tanben ; ALDE tanben. Tot dins la vergonha dels elegits europèus e de cada Parlament dels Estats europèus. 

Fau notar que l'ensemble dels elegits d'Occitània son tanben dins la vergonha de nos parlar de democracia, sense cap jorn insistir sus la reala volontat democratica de Catalonha, volontat castigada per Espanha ; Vergonha als elegits d'Occitània, de totas las comunas sense excepcion, de totes los Conselhs Territorials, de totas las grandas aglomeracions, de totes los Conselhs Regionals (Novèla Aquitània, Occitània, PACA, Auvernhe-Lyon). Mas Tolosa es tanben capitala d'aquela vergonha.

Ai legit lo comunicat de EELV, excepcional car sembla qu'es estat escrit tanben amb dificultats intèrnas... quina vergonha als ecologistas qu'an pas encara comprès la crida ciutadana qu'es Catalonha, un exemple per l'Union Europèa e fRança.

2 / anar manifestar doman a Barcelona, se la vòstra sentat o permès, es tanben essencial ; jà tot Catalonha e mai al delai es mobilizada per anar manifestar pacificament per la libertat dels presonièrs e la democracia.

Ligam

3 / e podètz d'ara enlà manifestar en boicotar los productes d'Espanha ; la lista dels produïts espanhòls (non catalan, non bascos, non galician, non asturian, non canarian) es sus aquel ligam ; un còdi postal plaçat e l'informacion arriba, amb la mapa de las minoritats lingüisticas al cap. 

Ligam

 

Puigdemont a la VRT television belga, entrevista utila en fRança

Cap mèdia francés es estat capable de far melhor que VRT e CatRàdio aqueste maitin. E o farà pas jamai.

Ligam

Es aquel tipe de television que nos fau per Occitània, una libertat d'expression que passa pas per Paris. 

Felicitacions a la VRT News d'aver prepausat aquel programa excepcional. 

Mentre que l'UNION EUROPÈU defensa los Estats contra los ciutadans, un economista grèc prepausa un autre projecte politic per l'Union Europèu sus Catalunya Ràdio, aquí tanben un trabalh remirable.

Ligam 

Lo grèc e economista Danis Varofakis respond a las questions del « Matí de Catalunya Ràdio », e prepausa aquel projecte inovador d'una Union Europèa democratica. Nos fauta. 

Se manifesta per gotetas de programas en occitan sus la television de l'Estat francés, Tolosa ièr :

 S'i manifesta e l'occitanisme letrat es absent ! Quin moment pietadós.

Vos confirmi que soi a pensar tanben sus mèdias en lenga occitana amb tribuna que fau escotar de temps en temps :  Ligam de Ràdio Lenga d'Òc

Lista dels presonièrs politics en Espanha

Al meteis temps aprenèm que lo govèrn espanhòl es un govèrn de truands en e de la politica, e aiçò l'a censurat la television RTVE, òrdre d'amontaut, per non pas marcar la realitat d'Espanha, una dictatura de truands.

L'ALDE Group al Parlament de Brussels non a vergonha de sosténer aquel govèrn PP-PSoE-C's

Lo PS europèu del Parlament de Brussels non a vergonha de sosténer aquel govèrn PP-PSoE-C's

L'Union Europèa critica Turquia e jamai Espanha, la polida paraula europèa es clarament destrusida.

ETA aviá rason, lo franquisme es encara viu a Madrid.

Amb aquel bilhet mandi tanben la sampièrne vergonha als elegits d'Occitània que pel moment se son calat sul tèma. Especialament Carole Delga e Alain Rousset, Jean-Luc Moudenc, Philipe Saura, Alain Juppé, Jean-Luc Gaudin, Christian Estrosi, Jean-Michel Lattes, etc.

E mandi aquí : tota la meuna solidaritat pel govèrn catalan en preson o / e en exili anuèch.

Enfin un elegit occitan, José Bové se desperta publicament

Mira, aguaita (neteja los miralhs dels jacobins) mira aiçò : 

Aquel document serà un evertiment pels partits dels conservatismes administratius dels Estats d'opression (reialme o republica), dels jacobins, e centralistas de tot escantilh. Lo pòble de Catalonha dona una idèa de çò qu'es la republica ciutadan, se dirà República Catalana.

Anuèch es un grand jorn, MariaNONONONO Rajoy dona una parladissa senadoriala trista, un discors antidemocratic, aplaudit per la majoritat PP-CIUDADANOS (PPE-ALDE) contra lo pòble de Catalonha, la ciutadanetat de Catalonha, e sa democracia ; l'IBEX davala sul pis, aviat a bais, la borsa sul pic reagís. Las entrepresas fan pagar a Espanha la fauta de POLITICA per resòudre un problèma ciutadan, un problèma politica, e non pas lo dreit vièlh del franquisme que fosquesse etiquetat coma « constitucionalista », 1974 ; la Charta de l'ONU de 1947 es quitament pas coneguda per las institucion pòst-franquista (an enganat la planèta sancièra) ; l'esclavatge tanben èra de la constitucion dels Estats, e la segragacion tanben al Estat-Units e en Africa del Sud... es lo combat ciutadan que la destrusit e sèm dintrat dins un autre sistèma politic, mens repressiu, mens castic.

Anuèch sembla que nos encamimèn cap a un GRAND JORN per Catalonha, lo dia de la declaracion parlamentària d'independéncia ; èra l'objectiu politic de JuntPelSi e de la CUP quora son estats elegits al Parlament de Catalonha. 

 

Debat a Madrid, se confirma lo regime politic espanhòl : dictatura

Dins un debat al congrès espanhòl, lo cap del partit Ciudadanos (ALDE al Parlament Europèu) confirma lo tipe de regime d'Espanha : es un regime qu'es supausat contra-rotlar las eleccions per aver lo resutlat qu'agrada ; es democracia ESPAÑA ?

« vòli qu'Espanha coma Estat garantisca LO RESULTAT d'aquelas eleccions...» Albert Ribera.

« je veux qu'Espagne soit garante du résultat de ces élections...» Albert Ribera, Ciudadanos - ALDE.

L'article 155, inventat pel poder espanhòl que far creire que son pel dialògue, e per la sobrevida d'un regime corrupte, es un article que -supausadament- prevei eleccion ; dins lo cas en Principat de Catalonha ; mas eleccions en Catalonha, es cap garantia de succès, vist que los « secessionistas » son encara mai de 2 milions, e lo nombre acaba pas de créisser ; lo PP, C's e PSOE son minoritaris (es una realitat de terrenh, deconeguda ça sembla, a Madrid)..

De que ne pensa Sénher Verhofstadt d'aquela intervencion d'un membre de sa co-aligason politica del Parlament Europèu ?  De que ne pensa un François Bayrou, Modem (membre francés de l'ALDE al Parlament Europèu) e donc companh de cadièra al Parlament Europèu ?

De que son « eleccions amb resultat assegurat » pel regime madrilenc del XXIen sègle ? Fau interdire quin partit en Catalonha ? Es legal e constitucional, democratic, interdire partits ? Quin tipe de vergonha pòrta l'Union Europèu, la Comission Europèu, lo polonés Donald Tusk (qu'a plan oblodat los regime sovietic qu'assegurava tanben eleccions pel regime), qui tipe de vergonha sul regime espanhòl senon una vergonha vomitòria per damorar al costat e sosténer aquel sistèma politic ?

Fau oblidar que Ciudadanos dona un sosten clar al regime que MariaNONONONO Rajoy pòrta coma una malautiá, un cancèr poltic, dedins l'Union Europèa ? Fau oblidar que lo PSOE fa tanben partit d'aquela pensada politica ? Fau oblidar que lo Partido Popular, lo mai corrupte del darrièr dètz ans en Espanha, es encara al poder per aplicar aquela « democratica » politica espanhòla ?

Rocard es mòrt ; lo fau reviscolar.

Franco es dead in bed, l'an reviscolat. 

 _°_

Manolito parla encara, mas perqué se li dona la paraula

Manolito Valls es filh vergonhós de republican catalan en exilh.

Manolito Valls èra per la corrída a Barcelona, los elegits democraticament elegits a Barcelona an votat contra.

Manolito Valls es segur perqué se canta l'imne espanhòl dins las arènas de barcelona, benlèu que sap pas qu'i a ges de paraula.

E a darrièra de Manolito Valls : fau salvar Espanha, e dons aplicar un article constitucional dels franqistas contra los Catalans, e la ciutadanetat catalana ; es aital dins lo camp de la IIIena republica francesa qu'an fargat camp de concentracion pels republicans bascos, espanhòls e catalans, tot en los tractar coma dangieroses terroristas. 

Quina vergonha aquel Manolito Valls, quora los Parisencs lo faràn calar ? 

Mas la familha de Manolito Valls li dona aquel messatge, e es un gente messatge, Un messatge diplomatic. Lo còp venent benlèu que farà melhor de partir en vacanças a madriT.

Aquela paraula jacobina vergonhosa d'un Manolito Valls val melhor que lo mudisme dels Conselhs Regionals d'Occitània ? Montpelhièr, Bordèu, Marselha, Lyon ...

Aquela paraula jacobina vergonhosa d'un Manolito Valls val melhor que lo mudisme dels conselhs municipals d'Occitània ? Tolosa, Bordèu, Agen, Peirigüers, Marmanda, Cáurs, Fijac, Guarat, Aurlhac, Lemòtges, Pau-Baiona, Carcassona, Albi-Castras, Narbona, Besièrs, Montpelhièr, Rodés, Nimes, Avinhon, Clarmont d'Auvernhe, Valenci, Marselha, Tolon, Niça, Barciloneta, Gap ?

Aquela paraula jacobina vergonhosa d'un Manolito Valls val melhor que lo mudisme dels conselhs territorials d'Occitània ? Gironda, Òlt-e-Garona, Dordonha, Pirenèurs-Atlantic, Garona-Hauta, Arièja, Aude, Alps-Maritimes Erault, Gard, Vauclusa, Boca-de-Ròse, etc. 

E per los que cercan arguments (sovent editat en francés), se n'i a pas pron dins l'actualitat :

Assemblea Nacional Catalana

Omnium Cultural

Cercle Català de Negòcis

Histo Cat, associacion-Fondacion d'Istòria de Catalonha.  

Avocats per defendre Catalonha, Col.lectiu Praga.

Remarcatz qu'i a pas un site d'accion politica, lo movement d'independéncia de sobeiranetat catalana es CIUTADAN, fondat pels ciutadans ; cap eleccion en Catalonha reglarà lo problèma, car lo problèma es ESPANHÒL, es del costat dels amics franquistas de Manolito Valls (amics del PSC-PSOE)...

Fau notar que los amics d'un Nicolas Sarkozy (UMP-LR = Parti Populaire Européen) que se desplaçèt tanben un jorn a Barcelona, en Catalonha, èra per sosténer « l'amic ALBIOL », conegut epr las seunas opinions racistas, misoginas, catalanofòbas, e partesan de la destruccion de l'ensenhament (un succès pedagogic) ensenhament del catalan per immersion.

Quand Manolito Valls es del costat de Madrid, e tota la dreita francesa, es de costat de la resisténcia dels ESTATS (violéncia d'Estat) contra los pòbles, contra la ciutadanetat (lo contrari de l'aficatge politic dels socialistas franceses) ; es del costat de fRançois Mitterrand per la guèrra d'Argèria (1954/62) contra los pòbles del Magreb. Lo jacobinisme i tròba un dangièr.

Michel Rocard : TÒRNA AVIAT !

Union Européenne réelle prison pour les citoyens

L'Union Europèa o Union Européenne es una vertadièra prison pels « delictes » d'opinion politica contra l'Estat, per la ciutadanetat, de totes los parçans del continent. La decision politica de la Comission Europèa plaça los democratas dins lo camp d'Erdogan que vòlon castigar ; faràs çò que te disèm pas çò que pensam.

Fins finala, los del #Brexit an segur rason de vóler daissar l'Union Europèa ; e segur val melhor èstre independent que non pas membre de la dictatura franquista europèa.

Castigar un pòble per gausar una opinion politica es constitucional donc la COMMISSION EUROPÉENNE damòra muda, e vòlon donar l'exemplea d'autres Estats vesins, coma la Turquia alara que fan causas similaras.

Vomir U.E. e sa Comission Europèa ecolida per un ensemble de partits ALDE, PPE, PSE.

Quand lo militant occitanista cerca un bonaparte per menar...

Quand lo militant occitanista cerca un bonaparte per menar... la guèrra (pacifica) d'independéncia de Catalonha. Faus escotar lo discors de la senhora presidenta del Parlament de Catalonha, aprèp lo còp d'Estat dels golpistas pòstfranquistas espanhòls (#Marcaespaña) contra las institucion espanhòla. Escotatz !

Dins aquel discors tot i es, e la democracia installada pel un pòble, una vièlha nacion europèa, la catalana.

L'analisi amerita una presentacion en doctorat de sciéncia politica, mas pas en privat, coma fan los catalanistas de costuma a Tolosa, non en public per mostrar al pòble occitan çò qu'es èstre valent e REPRESENTANT real d'un pòble e non pas d'una ideologia franquista o jacobina coma son totes los elegits en Occitània, ça sembla.

E quand las reaccions d'Occitània m'an redudas sord, car son absentas ; me sembla que lo personal politic jacobin d'Occitània amerita cap consideracion democratica, pas una mendra consideracion en simpatia, ni podràn servir de lindal pedagogic per las administracions politicas del monde sancièr ; Darrièr «eveniment» que ne vòlon far la propaganda al Conselh Regional aprèp aver signat una convencion ambe sabi pus quin inocent que i vòl trobar ensenhament ; i van trobar nullitat politica, abséncia de maduressa, lo modèl es aquel d'un Philippe Pétain en 1939.

Al contrari a Catalonha, avèm una maturitat politica granda e catalana, al revèrs d'occitania.

 

Espanha = la "democracia" dels presonièrs politics catalans

I a res d'escriure mai, es la marca España, una dictatura contra las ciutadanetats, la libertat de pensar pacificament. Una vergonha per l'Union Europèa.

Quand tot se confirma dins l'actualitat

#UnionEuropéenne dona confirmation, l'Union Europèa es pas aquelas dels ciutadans, d'una vida poltiica normala (democratica), es l'illusion democratica europèa, una pròva (e qui protesta publicament dins los governents dels impèris ancians europèus?):

 E o serà jamai, es la confirmacion que l'entrada del Reialme-Unit e las evolucions dempuèi aquela entrada a farlabicat un mercat, e enganat la ciutadanetat europèu, a totes los nivèls.L'UE es mai o mens una AELE melhorada, mas pas en favor d'una ciutadanetat europèa.

Per completar aquel bilhet e per assegurar que tot va coma los ciutadans de Catalonha pensan qu'es d'anar fàcia al poder violent d'Espanha, Hispañidad de siempre.

L'Union Europèa serà de cap utilitat pels ciutadans europèus de Catalonha ; damora pus que de cridar a la preséncia de trompa de l'ONU per sortir las tropas d'occupacion espanhòla (Guardia Civil es lo militarisme franquista modèl violent dels Gendarmes bonapartista), occupacion de Catalonha per Espanha, e l'extremisme expansionista regionalista madrilenc (violent tanben).

E al melhor serà l'ONU que trabalharà (per la patz que vòlon los Catalans), al piège l'Union Europèa prepara sa fin. 

Coma digun protesta, es lo moment de mandar letra massiva als elegits de totes los Estats europèus; dos bilhets en seguida ; veire se son democratas coma los Espanhòls del pòst franquisme o que fan melhor per la democracia.

Crida a l'internacional de l'ANC

Coma jà indicat sus aquel blòg (ièr) e coma l'ai jà fait personalament, se prepausa de signar la letra collectiva per ajudar a la democracia catalana, donc europèa. Ai portat ma pèire en tradusir en occitan la demanda ciutadana catalana.

Se prepausa que s'envièssen unas letras al president francés e primièr ministre que s'i denonciarà, entre autre, la "violéncia policiara" espanhòla. Clica aquí per signar

L'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) a pausat en foncionament aqueste dimecres la campanha #SupportCatalonia. L'associacion sobeiranista utilizarà sons canals internacionals per demanar a ciutadans d'en pertot per l'Union Europèa que escriguèssen als líders polítics dels Estats per reclamar que se respectèssen las valors europèas e la volontat democratica del pòble catalan, cituadans europèus tanben.

Dempuèi aquela web SupportCatalonia.eu, tot ciutadan de l'Union Europèa podrà accedir a una letra, tradusida en 25 lengas, que podrà enviar a ton president o/e primièr ministre, una demanda politica de sosten. La missiva demanda al mandatari que "renuncièsse" pas al seu ròtle dabans lo conflicte "polític" que tòca "de tant a prèp" los membres de la UE. La letra sotalinha, tanben, que "s'an maltractat los dreits fondamentals de ciutadans europèus" e que d'a establís "un precedent fòrça perilhós".

Lo tèxte tanben fa referéncia a la "violència policiara" amb qué an "reprimir e rendut impossible" l’expression democratica de la ciutadanetat de Catalunya l'UN d'octobre passat e questiona se podèm "gaitar cap a un autra caire" dabans la "brutalitat d'una polícia [NDLT militara espanhòla] contra la populacion" catalana.

La letra sotalinha que las autoritats espanhòlas an demostrat "la seuna cara mai autoritària, mai insensible, mens democratica, en definitiva, mens europèa". E acaba afirment que  "estan en juec" los dreits dels Europèus, al final la causa demanda al mandatari que la recebèsse tal una "condemnacion de la violència", que "proposèsse una mediacion europèa" per solucionar lo conflicte e que s'i "respecte la lliura decision dels Catalans".

Legir las responsas qu'ai obtengut fins ara e qu'obtendrètz segurament tanben ( bilhet següent). 

compassion e simpatia ; illusions democraticas d'Espanha

Avèm tanben l'illusion democratica de l'Union Europèa.... solidari ambe un Espanha imperialista e preste de tot sacrific per la « Unión de la Hispañidad », e totes los mejans son bons.

La FSU sindicat francés de l'ensenhament d'Estat, capita d'aver aquela pausicion: (illustracion junta) lo Partido Popular deuriá apreciar, enfin benlèu ... Car dialogar seriá la reala semantica costumièra del MariaNONONONONONO Rajoy ? La realitat espanhòla es luènh d'èstre la francesa. Encara que ... a còps, fòra d'un Michel Rocard, podrèm dobtar del jacobinisme francés e sas capatitats democraticas, o de sas capacitats de monejar lo modèl franquista.

 La solucion politica en fRança es lo dialògue, modèl Michel Rocard o la guèrra d'Argèria modèl esquèrra d'aprèp guèrra, ministre interior François Mitterrand ; mas la realitat espanhòla es la vision franquista de l'Estat, lèunh de la basa democratica que faguèt dintrar lo Reialme d'Espanha dedins l'Union Europèa, bravament luènh.

Ara fau dire que l'Union Europèa determina clarament una Union d'Estats imperialistas e d'unas administracions que son seguras, autosufisentas, d'aver lo sosten dels pòbles, al mens los que son pron plan avuglats e sense cap vision critica del sistèma sancièr.

Ai mandat aquel corrièl (que tot ciutadan europèu pòt mandar, e dèu mandar, sens eesperar qu'une simplassa compabilitat de las letras de protestacion recebludas, seràn dins la foncion del foncionari eurpèu modèl jacobin ) :

Ai tanben mandat cartas postalas de protestacion (destinacion, gropes parlamentaris a Estrasborg, ecologistas, esquèrra unida, PSE, ALDE), de vergonha democratica, aital : 

Vos doni aquí la letra (en catalan e superficiala al possible) qu'ai recebut dels avuglats foncionaris de l'Union Europèa (ai protestat).

Benvolgut Sr. / Benvolguda Sra.:
La Unitat de Sol·licitudsd’Informació dels Ciutadans del Parlament Europeu ha rebut el seu correu.
Li fem avinent que aquesta Unitat és un servei administratiu que té com a funció oferir als ciutadans informació sobre l’estructura, les competències i les activitats de la nostra institució. La Unitat no està habilitada per a adoptar posicions polítiques ni per a participar en debats sobre qüestions d’actualitat, prerrogatives que corresponen als diputats al Parlament Europeu.
Posem en el seu coneixement que, el dimecres 4 d’octubre, els diputats al Parlament Europeu van participar en un debat [ndlr : un debat de mèrda] amb la Comissió Europea sobre «Constitució, Estat de dret i drets fonamentals a Espanya a la vista dels esdeveniments a Catalunya».
Pot veure el debat complet celebrat en el plenari del Parlament Europeu a la secció «EPTV» de la pàgina web d’aquesta Institució.
En la seva declaració en la cloenda del debat, [ declaracion de mèrda foncion dels elements portats al debat ] el President del Parlament Europeu, Antonio Tajani, va pronunciar les paraules següents:
«Agraeixo la Comissió Europea, guardiana dels tractats, la clara posició que ha expressat en el plenari.
A la llum del debat que acaba de tenir lloc i com a síntesi de la posició expressada per la majoria del Parlament, vull destacar alguns elements fonamentals:
Tal com ens ensenya la història de la Unió Europea, en democràcia, l’únic camí és treballar junts a favor de la concòrdia i la unitat.
A ningú li han agradat els esdeveniments del diumenge, però les decisions unilaterals, inclosa la proclamació d’independència respecte a un Estat sobirà, no tan sols són contràries a l’ordenament jurídic europeu, sinó que, a més, estan destinades a provocar divisions perilloses.
D’aquest Parlament en surt una crida forta a favor d’una reflexió serena i profunda que afavoreixi el diàleg amb Espanya respectant el seu marc constitucional, inclòs l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i que torni la política a les institucions.»
D’altra banda, el dilluns 2 d’octubre, la Comissió Europea va fer una declaració sobre els esdeveniments a Catalunya que pot consultar en aquesta pàgina web.
Li agraïmque s’hagi posat en contacte amb el Parlament Europeu [ traduccion en occitan : vesètz que sèm encara utile !].
Ben atentament,
Unitat de Sol·licituds d'Informació dels Ciutadans
www.europarl.europa.eu/askEP

Es una causa qu'estranha dedins l'Estat francés (una responsa estupida mas es una responsa), puèi tanben estranha aquela fauta de convergéncia democratica que -vist de fRança- son supausats èstre de las doás bandas, alara que de facto (en sapient pron plan los dorsiers) es sonque la partida espanhòla que fauta de dialògue dins aquel esjòc politic, e la partida espanhòla èra sobrerepresetada al Parlament Europèu, e la partida democrata ges representada normalament, per donar punt a punt los arguments catalans per èstre mai democratas qu'Espanha.

Dia de Hispañidad : magnifica commemoracion de la democracia franquista

Aquel jorn especial es estat revicolat pel « democrata » e liberal (en sentit economic) Franco, un « grand » òme e dictator mòrt al lièch. Fau tornar dire que Philippe Pétain ( un « grand » salvador de la fRança etèrna) es estat afuselhat ?

Anuèit ai pensat an aquel jorna especial de tristessa per la planeta, un jorn de la glòria espanhòla (bilhet sus Ràdio Lenga d'Òc ) ; i ai pensat e lo grope fascista espanhòl Societat Civil Catalana tanben ; balanç una manifestacion ambe 30 pelats a Barcelona, e sobretot una polida batalha entre els, qu'a destrusida lo café Zurich de Barcelona. 

Son els que lo programa d'ARTE TV a difusat dins Regards, un còp èra, sense cap de reculh istoric sus las accions d'aquel gropuscul espanhòlistas e pòstfranquista en Catalonha. Es una critica sampitèrne del jornalisme francés, que fabrica una gestion a la lèsta de çò que se debana en Espanha/Catalonha, sense aver bric un agait memorial o istoric sus 15 ans de problèmas, o 40 ans de sobeiranisme catalan.

De mai coma sius la talvera es sempre la vertat (Poèta occitan, Pau Froment, mòrt per èstre devengut sordat francés, sus pont de Lyon), un grope josius de Catalonha li agrada d'informar sus l'Istòria de las discriminacions en  Espanha :

 Aquel jorn especial qu'agradava fòrça al «democrata» F.Franco, es objecte de desfilat militar, anuèit un o dos avions per tombar e podràn pas desfialar per la glòria de la « descobèrta » d'America ; fau indicar donc aquela meteissa annada, lo rei fòrt castilhan e fòrt catolic a ordenat als josius de se convertir o de s'exilhar, o d'acarar la mòrt ; un cas d'escòla religiosa coma l'inquisicion contra los Catars un còp èra....

D'aquí las migracions que los josius parisencs an oblidat un jorn de mençonar dins una exposicion a Tolosa (bilhet de l'an passat), aquela populacion josiva es venguda a Baiona, Tolosa, Bordèu, Narbona, Besièrs, Lunèl, Avinhon e Sant Rèmi de Provença ... arcuelhida per solidaritat pels Occitans josius en tèrra de « patz » religiosa, tèrra devenguda « patz » vaticana e francesa.

Las tèrras catalanas an tanben recuelhit josius perçaçats per l'integrisme catolic castilhan, en tèrra del Parlament de Barcelona ; Barcelona, Figueres, Girona.

Per clavar sul fenomèn democratic anticatalan e espanhòl, vòli felicitar Le Monde per aver publicat aquel dijòus, enfin una paraula distanciada (illustracion de l'article publicat dedins ) ; l'article de la jornalista Kaufmann de Le Monde (meteis numèro) èra de mens bona qualitat.

Fau tanben notar los dessenhs de Plantu (resumit interessant) sus aquela meteissa portada de jornal parisenc, en general lo jornal de la casta foncionariala francesa.

Catalonha / Espanha : dialogar mas amb qui

Ambe qui dialogar ? 

A Palma de Mallorca es l'extrèma-dreita espanhòla - donc una partida del Partido Popular - que lo « dialògue » debuta :

ligam

 

Al debat minable del Parlament Europèu, al final èra : dialogar ; mas ambe quí ? Lo dialògue  es pas una causa del moment que fau cridar, o escriure coma o faguèt lo jornal La Croix abans-ièr (Benlèu que La Croix crei que l'arribada dels curats per dialogar serà un succès pel Vatican !) ; lo dialògue amb Espanha es IMPOSSIBLE. Es causa de pas aver assajat pendent 40 ans, es causa que tot catalan sap que s'acabar per èstre lo perdent.

Car lo dialògue es lo « café para todos » e al final son los Catalans que pagan lo café a Madrid, Madrid qu'oblida grandament la reparticion, la solidaritat ambe las autras regions d'Espanha ; lo dialògue es impossible PUNT.

E per la paur engimbrada per la novèla dels siètis bancaris que s'en van de Catalonha, es una bona novèla pels concurrents, JP Morgan o Barclays, BNP-Paribas o Crédit Agricole, D-Bank o Crédit Suisse an un mercat aisit aquí.

Acabi de mandar a quatre gropes parlamentaris europèus, la carta postala aquesta :

Ai escotat lo « debat » per castigar los ciutadans de Catalonha al Parlament Europèu, èra una vergonha, coma un debat qu'a mai de 14 ans de retard, 14 ans de fautas d'informacion sus la situacion en Catalonha o la gestion PP-PSOE d'Espanha.

Aquel debat del Parlament Europèu èra l'inici de la fin de l'Union Europèa democratica.

Dialogar ambe quí, en Espanha ? Segurament per ambe lo modèl de fascisme jornalistic de l'ambassador d'Espanha a Paris, que en directe sus fRance CULture a provat que podiá tornar lo caudillo que fauta a la « democracia » espanhòla.

Lo Parlament Europèa fòrça a la DUI

DUI : declaracion unilaterala d'independéncia.

Vist la qualitat (puslèu mediocritat) de la intervencion, nos podèm qu'èstre clarament del costat del ciutadans del pòble de Catalonha.

L'independéncia e la dignitat democratica passaràn pas per l'Union Europèa, mas per la DUI.

Sus aquel blòg vos donarai dins una jornada una vídeo de quina manièra la dignitat democracia s'es exprimida en Occitània, Aran, Principat de Catalonha.

I a ara pus cap de dobte l'Union Europèa es pas un instrument de democracia.

Ambe los arguments per aplicar l'article 7 de l'Union Europèa, ai mandat un corrièl de protestacion a l'UE, la Comission Europèa.