Aprèp la borsa de Cáurs en Occitània, lo regime dinerièr de la moneda occitana es capvirat al nòrd per la "solidaritat" parisenca, e aquò a jamai cambiat. Tres exemples recents e d'actualitat.
Moneda : Quí financia Royal e Sarkozy? Nosautres en Occitània!
Dètz milions d’€: es çò que van recebre Na Ségolène Royal e En Nicolas Sarkozy se son qualificats pel segond torn de l’eleccion presidenciala del printemps aprosmat. Question: qui serà lo generós donator dels vint milions d’€? Responsa: l’Estat, es donc nosautres e me (çò que es normal)… Mas es aital una lei votada pels deputats el-meteis, al meteis moment que s’aumentavan mensualament, es la lei del finançament dels partits politics francés (çò que seriá democratic se aquò èra sonque votat pas per una minoritat de la vision de França). E los dos candidats an previst melhor jà, car lo maxímum de las despensas es beucòp mai nauta: 16,2 milions d’€ per candidat segon un recent decret del ministèri de l’Interior (siá 10 cadenas de ràdios en lenga occitana e una television numerica en lenga occitana). D’aprèp l’UMPª, Nicolas Sarkozy seriá al pus naut de la preposicion: auriá jà contractat un emprunt de 10,8 millions auprèp del seu partit egeumonic [ª : Union de la Magouille Populaire]. Per Na Ségolène Royal, l’emprunt serà de sièis milions al Parti Socialiste français per arribar dins la possibilitat la mai nauta. A prepaus de las despensas, signalem un trait de caractèr de la candidata socialista revelat per l’una de las seunas ancianas collaboratriças dins son libre "Ségolène Royal, ombre et lumière": la candidata a pas jamai d’argent sus èla… car las seunas despensas sancièras son presas en carga per una terça persona (un pauc coma Jacquòta e las facturas del minjar a la comuna de París o a l'Elisèu).
Dinièrs : Las sarközettes se multiplícan e lo centralisme tanben per la melhora finança d’Estat.
La prudéncia serà la règla d’ara enlà sus las rotas d’Occitània : las maquinas del Nicolaïescu Sarkozescu trabálhan per l’Estat e la seuna administracion centrala, tal los conilhs son de mai en mai nombroses. I aviá 500 radars automatics (las famosas "sarközettes") en 2005, la chifra èra de 550 fin 2006 e lo nivèl dels 1 000 serà passat en fin d’annada, per Occitània. Se podrà pas arrestar un afar tant endinerièr. Cal saber que cinc cabinas fláshan mai de 50 000 còps per an per Occitània e que cinquanta son al dessús de 7 000 PV. Se, en Avairon/Roergue, las sièis cabinas fan al total sonque 6145 PV, a París, las dètz cabinas son de pron “bonas ganhosas" sul trepador : 466 761 infraccions relevadas en 2006... (es que lo PCF o l'extrèma-esquerra francesa demandarà una solidaritat ambe París aquí ?) Las trapèlas son numerosas, aital las cabinas installadas sus l’autorota A9 alara que se redusiguèt la vitessa autorizada, l’ecologia es tanben una faiçon de duèrbe lo porta-moneda ambe un servici public de transports sancierament arquaïc e centralizat ? Quand lo permís se tòrna passar, quand se dèu prendre d’estatgis pron oneroses, l’Estat centralista encaissa encaissa encara e encara, mas que ne sortís d'aquesta moneda ? Las sarközettes engraisson lo drac e una elita centralista.
Sòus : Çò que las asseguranças parisencas e peitavinas nos amágan.
Las "autorités de la concurrence" –mantunes díson qu’existísson- per nos protegir dels abús de pausicions dominantas, mas pas de l’Estat centralista. Lo marcat de l’assurança automobila (obligatòria, cal tornar dire) pòt ameritar un agait interessat. Lo nombre dels accidents de la rota recula d’annada en annada (mens 3,9% en 2006) e es pron urós. Los panatòris de veïcules a baissat de 8% e lo vandalisme se fai mens present (cal pas doblidar que lo civisme francés es desvolopat en republica : 80% dels veïculs cremats son mantunas escrocariás a l’assegurança, la lodèra ambe quatre ròdas es 500 € en pana, val 3.000 € se es cremada, e amai se sap que val melhor occitània l'estiu per cremar una automòbila francesa, en vacanças per exemple). En 2006, globalament, los assuguraires an encaissat per 17,8 milliards d’€ de primas e donat per 14,7 milliards d’€ d’indemnisacions diversas. Largança polida. La Maif recuola las seunas tarifas de 6% e las AGF de 8%. Gan, Groupama, se limítan a -1% e la Matmut annoncia bravament los "prètz incambiats dempuèi quatre annadas". Se crida als profièits bèls de Total que ganha los seus profièits en país foran (cal tornar dire que Total es estat panat ambe la nacionalizacion socialista e aital centralizat, puèi privatizat per la dreita francesa). Sic.
-°-°-°-
E i a encara mantunes partits franceses que gáusan escriure que cal una solidaritat entre las regions, e donc recentralizar l'Estat, es lo cas de la candidatura PCF de MG Buffet, mai tanben del FN e de LO. Aquestes tres zo díson clarament. E l'estrèma esquerra utiliza l'imatge del païsan Bové per far passar lo meteis messatge, cal legir los programas. Lo conservatisme es la règla pel PSF e l'UMP, los Verts e l'UDF.
Quand nostres elegits demandaràn que los nòstres impòsts damorèssen en Occitània.
Car es pas mens d'impòsts [TVA, ISF, etc.] que nos cal, es simplament que siaguèssen melhor emplegats, en regions occitanas directament primièr, puèi veirem ambe la solidaritat ambe París.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada