Ostal de torisme ambe un nom identitari escrich en francés…

Ièu me soi questionat sempre sobre lo biais de comunicar lor identitat dels Occitans e de las Occitanas, especialament dins la signaletica.

La signaletica servís a l’orientacion, puèi a afichar l’identitat ; es qu’un parisenc es desorientat quora se li plaça un A enluòc del E francés ? Mantunes respóndon Òc, soi estonat de la responsa, mas…

La vièlha garda occitanista explicarà qu’es plan, la garda vièlha qu’a pas far l’esfòrç d’aprendre l’occitan e de l’emplegar regularament, … Mas concretament, i a una etapa que los Bretons an passada, lo temps de la diglosia e del plega-esquina, perqué aiçò aprèp 30 annadas de plega-esquina, perqué aquel temps es pas acabat en Occitània ? (ai pas la responsa, la question es de la descripcion politica de las causas lingüisticas occitanas)

Qu'es plan d'aver lo nom aital, e sobretot dins aquel recanton d’Occitània, polit e agradiu de visitar ... mas perqué pas en lenga occitana ? L'occitan es lenga de comunicacion coma lo francés, e L'Occitana remplaçat per 'L'Occitane' frena la comunicacion ? Frena l'orientacion del torista ? Quin(a) torista es perturbat(ada) per aiçò ?

L’OCCITANA es la prononciacion : ouscitAn/a, ouscitAn/e, ousitAn/o, aiçò pels Franchimands, es possible de lor explicar, an neurònas coma los autres umans de la nòstra espècia.

Quin(a) torista es frenat(ada) per la preséncia de la lenga occitana, perdon d’un A enluòc d’un E ?

L’anciana generacion de Felibre an inventat una ortografia qu’agradava a la franchimandia ; d’autres an inventat una ortografia per recantons del país occitan, creant aital un bordèl semantic en Occitània, e dividir per regnar França. Lo plega-esquina se presenta ambe las ortografias de cadun que nega a l’occitan son istòria e sobretot son anterioritat a la lenga francesa… Aiçò agrada al nacional-expansionisme francés.

Mantunes explicaràn que lo torista parisenc, sobretot aquel es problèma per Occitània, per principi sovent lo mai intolerent, nimai respectuós de la diversitat lingüistica, auriá de mal de prononciar, de veire, de fotografiar, de pensar ? E alara, que son los parisencs sobre aqueste planèta, senon una pichonetona minoritat de l’espècia umana, alara se la prononciacion es maissant e se fan pas l’esfòrç de la demandar, que cal far ? Ièu soi per oblidar que son potencialament clients. L’autra populacion que seriá frenada per l’escritura occitana, seriá tanben los foncionaris de la decentralizacion, d’Occitans qu’an plan mesurar lo degrà de repression que França fa pesar sobre la nòstra esquina. Lo plega-esquina es sovent involontari e enrobat de sapienças universitàrias.

Ben nos a despertat pendent una setmana, lo debat èra utile, complicat e de desvolopar, que fasèm ? Contunham vergonhós de non pas saber escriure la lenga correctament coma es estada establida entre 950 e 1050 a l’abadiá de Lemòtges per un poder politic del Ducat d’Aquitània, per son administracion, qu’als tempses la sonava gascon, e que uèi la disèm occitan, per respect de totes los sistèmas idiomatics de LA lenga occitana (segon Xavier, professor onorari de l’Universitat de Le Miralh a Tolosa).