An votat contra l’immigracion massiva, e ?

La Confederacion Helvetica es sovent presa en comparason pels independentistas catalans, coma un exemple d’Estat europèu a la dimension del Principat de Catalonha, e fòra de l’Union Europèa ; es pas lo cas d’Occitània, ni pels poders que demanda, ni per la politica lingüistica qu’es bravament mens clara. De mai, donc, podèm confirmar que lo Principat de Catalonha es al revèrs de la Confederacion Helvetica, bravament mens a dreita …

Lo «pòble» a votat, dedins la confederacion helvetica, contra l’immigracion massiva ; los 50.3 % dels electors exprimits an votat en seguit l’iniciativa del partit de dreita nacionalista helvetica, dins un referèndum costumièr dins la Confederacion Helveta. es interessant de veire que passat los 50 % una iniciativa es considerada coma acceptada per èstre una règla pel govèrn de Bern ; escrivi aiçò perqué Madrid demanda sovent mai de 50 de cent per un referèndum (que de tot biais refusa) referèndum qu’acabariá ambe mai de 50 de cent per l’independéncia, de facto.

Ai un pauc seguit l’afar e del resson dins los mèdias mondials, per èstre sempre un eveniment dels gròsses pel «pòble» d’Helvecia. Ai remarcat lo fòrum de la RTS La Première, a partir de 17h00 lo dimenge, per donar la paraula a totes los partits e quitament per telefòne, al president del govèrn confederal ; e aiçò, malgrat d’aver germanofònes, tot se passava en francés, per la cadena radiofonica francofòna.

Cal notar que la Confederacion Helvetica es estada fargada mai o mens vaquí 700 ans, e que los cantons an un poder grand en matièra de legislacion, de volontat politica, e de designacion del poder confederal, pel govèrn de Bern. L’UDC non es dedins aquel govèrn confederal ; donc lo govèrn d’autras colors politicas auràn de negociar ambe l’Union Europèa en foncion d’aquesta iniciativa qu’es contrari als interèsses (o considerats aital) de migracion dels ciutadans de l’Union cap a la Confederacion Helvetica. Çò que pausarà problèma als pòbles de França (Savosians, Franc-comteses, Alsacians) que van trabalhar ailà.

D’un autre bòrt, es plan una iniciativa que sembla fòrça a la règla al Canadà, un federacion de províncias. Es tanben de facto, una règla aplicada per l’Union Europèa, quora refusa l’entrada dedins lo Reialme-Unit als migrants que son a Dunkirk, o Calais…

Mas es pas sobre aquel terrenh que l’afar aurà consequéncia, e amerita aquel bilhet ; tot semblava anar coma cal dedins lo sistèma confederal bernés, per çò de las lengas. E vaquí una nòta informativa que daissarà plan de caire la patz qu’es supausada èstre la Confederacion Helvetica, encara que quatre lengas fosquèssen oficialas, e reguladas, ambe politicas lingüisticas claras.

Aquel incident pausa realament lo problèma de l’ensenhament de las lengas minorizadas dedins la Confederacion Helvetica, e tanben la règla majoritària. Sembla que per èstre jornalista dins la Confederacion Helvetica, la lenga francesa fosquèsse pas necita… Dins l’escòla de jornalisme tolzan, es l’occitan qu’es absent TOTALAMENT.

Aquí se trapa èstre la lenga francesa qu’es mai o mens pantaissada coma lenga de la diplomacia. Ginèbre es pas per res dins l’afar, sa causida e la continuïtat istorica del seu emplec. Cal notar que frena pas l’acceptacion de l’anglés a Ginèbre, vist que las ràdios mondialas se pòdon escotar a Ginèbre sus la banda FM dinc’en Savòia.

Mas es plan la votacion de dimenge qu’a donat un baus important per aquela patz lingüistica ; es la zòna francofòna bravament mai desvolopada, ara, qu’a donat un NON a l’iniciativa de l’UDC. (veire la mapa junta e lo ligam que se podrà picar sobre per ne saber mai, coma es de costuma, perqué fau un ligam a cada article per ajudar los internauta a seguir lo prepaus)

L’UDC es çaquelà un partit nascut en zòna germanica, lenga germanica en vert sobre la mapa del document junt. La lenga germanica parlada dins la Confederacion Helvetica es una lenga germanica del Sud del Sud-Oèst de l’espaci lingüistic concernit, e a una tendença a la diferenciacion, de faiçon escrita e orala.

Lo crit «cal respectar la minoritat», me sembla un crit salutari per una democracia quora se podrà exprimir.

Aquel crit es una règla en democracia : l’eleccion es pas un element per donar sonque la paraula a la majoritat, es un biais de donar lo poder a un grope politic per agir en foncion de la majoritat, en pensar sempre a las minoritats. Senon es la dictatura de la majoritat o la dictaura d’una casta partidocrata, una oligarquia partesana al poder.

Imaginatz un elegit tolzan, pas forçadament occitanista, qu’auriá l’estranha (ara al XXIen sègle) costuma de parlar en occitan dins la conferéncia de premsa, e que Tolosa fosquèsse lo sièti de la politica forana de l’Estat jacobin (irreal segur) e qu’un jornalista parisenc, per exemple de Le Monde, o L’Humanité o les Échos, o de Libération o de Le Figaro, (se supausa que los jornals provincialista aguèsse jornalistas occitanfònes, irreal pel moment), li fariá la meteissa remarca … Vesètz la fòto ! Dins un contèxte francés que pensa : una lenga = un Estat …. Es de l’etnisme aplicat al modèl francés.

Puèi l’article explica : « Didier Burkhalter a ensuite continué de répondre, dans les deux langues, aux questions » (informacion transmetuda per un jornal francofòne de Ginèbre) ; lo bilingüisme es causa obligatària per las institucions helveticas, veire lo trilingüisme ; es una nòrma que malgrat la dimension qu’auriá degut èstre Occitània, e la seuna populacion actuala, plaça l’occitan coma segonda lenga amb potencialitat reala d’èstre Òc-oficial dedins l’Estat francés. Donc l’administracion auriá de parlar las doás lengas coma minímum, francés e occitan. Es la situacion catalana per l’Estat espanhòl ; per l’efèit del centralisme e l’accion politica centralista espanhòla, lo catalan es mai ensenhat en Alemanha federala qu’en Espanha, reialme pòst-franquista. E bè, pel moment la situacion es tala en Occitània, que l’occitan es mai e melhor ensenhat dins las universitats de la planeta que non pas dins las universitats franceses d’Occitània ! Donc, la situacion politica e lingüistica al modèl de la Confederacion Helvetica es pas encara presta de nàisser … E escriure jà tot aquò, es considerat coma un extremisme dedins lo cap dels professors seleccionats dins aquestas universitats francesas ; es una causa estranha que los meteisses professors universitaris de letras occitanas fosquèssen los primièrs a desvalorizar una Òc-oficialitat de l’occitan en Occitània.

Imaginatz …. aprèp aquò : «Une Suisse romande qui est en outre la région la plus dynamique du pays», ça diguèt. Lo mot «pays», aquí explica Estat federal (es un real problèma aquel mot de país, dins totas las lengas latinas). Es efectivament quasiment improbable per Occitània que lo nivèl economic fosquèsse mai dinamic que la region parisenca que monopoliza los siètis de multinacionalas francofònas. Mas s’imagina que pel locutor diplomata de Bern es lo pès economic que farga l’usança que se dèu d’una lenga ; es alara un discors en desfassament ambe l’idèa de minoritat, o alara una minoritat per aver rason lingüistica se dèu desvolopar mai que l’autra majoritària ? benlèu que la causa risca fòrt de desvalorizar mantunas politicas lingüisticas, per exemple aquela del francés en Belgica, o del francés en Lotarengia.

La ciutat tolzana es la mai dinamica actualament al nivèl de l’Estat francés…. mas l’occitan i es mesprezat politicament e escolasticament.

-°-

And with the french language, english speaker are’nt not soo easy !

E segur que podrètz confirmar que los monoteïstas lingüistics an sempre problèmas ambe la diversitat lingüistica.