L'occitan oficial pòrta mantunes noms (referencial, comun, interdialectal, etc.), car pel moment d'oficial en Occitània de l'Estat francés, i a res d'oficial ! e lo res d'oficial fabrica un emplec sistematic, l'emplec del francés (!), la lenga qu'escana e que frena una vision de l'occitan -emplegat e donc comun a la populacion- seriá realament lo pont lingüistic latin (una realitat virtuala quand la lenga es pas emplegada).
Aital se podrà demandar d'emplegar l'occitan dins totas las accions publicas, coma o faguèri ièr dins un bilhet.
Mas concretament, prenèm la lista Gérard Onesta, farai aital coma los socialistas, ne farai un bonapartista en simbolizar sa lista ambe lo seu nom.
Car pel moment, cada vagada qu'i a una lista o candidats sensibles (es de dire candidat autoseleccionat, designat pel moment per donar subvencions a las associacions) a l'emplec de l'occitan, lo candidat es forçat de donar la traduccion (potingar la non politica lingüistica) e l'occitan serà pas jamai emplegat coma una nòrma, una lenga de la politica, una lenga publica, una lenga de totes los ciutadans e de totas las ciutadanas.
Mas lo problèma es clar, per l'occitan ; prenèm l'occitan de Bernadeta Sobirós o l'occitan de Joan Bodon ? O l'occitan de l'Edat mejan de las universitats francesas de letras (Montpelhièr o Tolosa), o l'occitan de Niça qu'es lo darrièr territòri occitan annexat ? O l'occitan de Mónego ? Quí decidirà enfin aquela oficialitat per reglat aquel problèma, de las doás causidas exterioras (car oficialas, elas) per l'occitan :
Montaigne parlava lemosin (l'occitan de Peirigòrd) e gascon (l'occitan del Parlament de Bordèu abans 1450, e los chaples dels mercenaris francs), explicava que lo gascon èra melhor per la politica ; perqué Montaigne -Montanha- o pensa aital o devèm decretar aital, l'occitan de Gasconha oficial coma en Val d'Aran ?
Es que los caps de lista, coma Bonaparte, podràn un jorn imposar l'occitan dins la comunicacion politica dels candidats seleccionats, per mantunas rasons o sense aquelas rasons politicas :
- la logica del programa (etica politica)
- la dignitat lingüistica
- l'oficialitat lingüistica votada per un Parlament vesin (Catalonha, Mónego, Andòrra) o ontologic al territòri (de quin biais politic preferatz veire ?)
Tant que farèm dins la compassion politica e que daissarèm l'invasion de las estupiditats d'extrèma-dreita sus l'occitan ("lo rap canta pas en occitan"!), aurèm pas ganhat lo camin del reviscòl per l'occitan (= dignitat lingüistica), e cap manifestacion i faràn quicòm.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada