Vaquí una setmana dins la ciutat la mai simbolica del Felibrige ai legit un comunicat tristàs del Felibrige ; me fau ne fargar una critica car benlèu que nos farà avançar totes e totas.
Lo Felibrige es una associacion de militants que al XIXen sègle an lançat ambe Frederic Mistral l'idèa de salvar la lenga, dita «Lengo d'O» de la mòrt programa pel «sistèma modèrne» que per èstre clar èra lo sistèma politic jacobin francés que programava a destruccion ; la destruccion es arribada quasiment un sègle aprèp quand la populacion a debutat de gaitar la television e arrestat de transmetre la lenga en familha, en collectiu, dins la societat reala, luènh del virtual audiovisual que fRança nos fargava dins las escòlas de l'audiovisual parisenc.
La «Lenga d'Òc» èra lo romantisme del XIXen sègle, serà transformat en «Prouvenço» per totes los occitans e totas las occitanas e assimilat aital per la sociolingüistica anglo-americana en valorizar «Provence» coma l'ensemble dels parçans de la romantica «Lenga d'Òc».
Avèm donc aquel comunicat :
Aquel comunicat marca ambe los comunicats de l'IEO, l'elonhament dels movements dels letrats occitans de las populacions occitanas, e marca aital lo real problèma de l'occitanisme ; es per aiçò que se dèu criticar, benlèu serà utile pel collectiu nacional (antropologia) que sèm.
Lo primièr paragrafe assegura que las populacions pensan coma els, los departaments son pas la bona dimension politica ; pensi personalament lo contrari ; lo departament es dins mantunes cases, la dimension que la populacion li agrada, en Avinhon o Comtat Venaissin, coma en Agenés / Òlt-et-Garona, Avairon / Roergue, o Peirigòrd / Dordonha, o çaquelà Erault / Comtat de Montpelhièr etc. Non podèm pas oblidar l'istòria la dimension departamentala que se passeja dins totes los movements occitans e dempuèi lo XXen sègle son idèa que son pas dins la realitat que vívon las populacions. La fauta es pas simplament del Felibrige, mas de tot lo moment ; aital lo Felibrige es un element de l'error de l'occitanisme en general, e dons lo Felibrige es aital grandament d'aquel occitanisme que s'engana.
Quand lo Felibrige causís Lengadòc (coma o faguèron los elegits tolzans per centralisme tolzan) per la region administrativa Occitanie, lo Felibrige ignòra l'istòria politica d'Occitània. Ignòra lo Roergue, l'Istòria d'Aquitània, Albigés, Carcin, Armanhac, Bigòrra, Comenge, Corserans, Comtat de Fois, e assegura que Catalonha es pas lo nom de la region qu'arregora Confolens, Rosselló, Cerdanya e Capcir, e plaça l'ideologia francesa coma una etiqueta per aquela region sotmetuda pel tractat dels Pirinèus e militarizada, puèi destrusida economicament per l'ancian regime (lo còst es encara pesut per la vida economica actuala).
Lo problèma de l'òrre PACA es realament un òrre ; mas que farga coma politica lo Felibrige d'Avinhon per cambiar aiçò ? E perqué -els que son installats majoritariament ailà, els per cambiar en Provença aiçò ? Es que la politica que vòlon per Tolosa, Languedoc, la vòlon aplicar per Niça en li donar Provence coma nom ? Per aplicar a Gavotina lo nom de Provença ? Lo subjecte amerita un collòqui e un debat coma es estat bastit en Occitanie (administrativa francesa). E qué fan ?
Quí es lo Felibrige per « demander instamment » ? Ma primièra reaccion; perqué se prenon ? Me sembla que la semantica es pas la bona ... ni plaça lo Felibrige al luòc politic que deuriá èstre, non pas en arrogança politica, mas en explicacions, analisis, en realisme, en conselh, en conselh de las ignoranças que son portaires ? Complicat. Es realament possible d'èstre seriós quora lo trabalh sul tèma es pas bastit sense que fantasmes d'unes autres tempses ?
Qui en Occitanie es estada la participacion dins las aulas dels debats del Felibrige ? Es que lo Felibrige pensa que 91.000 personas en Occitània (administrativa francesa) s'engana contra la santa pensada d'Avinhon ? Fau tornar dire al Felibrige que na Carole Delga a bastit un procèssus democratic que sembla èstre ignorat al sièti del Felibrige en Provença... Sembla que los trenta annadas passadas i aguèt una interiorizacion mentala dins la populacion que Occitania amerita d'èstre escrit sus las mapas de la planèta. Aquel afar non agrada al Felibrige ; e lo comunicat Felibrige es autanplan maissant que lo comunicat dels provençalistas (non separatistas) de l'IEO (president provençal e elonhat tanben del terrenh), o dels comunicats dels separatistas e campanharistas, de l'extremista Richard l'Arlatenc !
Aquel comunicat es donc una marca clara dels problèmas dels letrats occitans fàcias a un pòble-ciutadan que malgrat la pensada clara ambe totes los instruments que los letrats an donat, a portat al som ambe una pichona etiqueta d'una region administrativa francesa, Occitanie, mas an pas sortit las meteissas conclusions politicas. L'oposicion es alara de mai en mai clara, e las associacions de letrats son en cèrca de finança, de l'argent que lo pòble vòl donar mas a paur d'aquelas associacions, en cèrca del sosten popular que lor fauta ; e ambe grandas rasons lo pòble auriá tòrt fàcia a associacions elonhats de las realitats ?
Una autra realitat oblidada dels letrats, dels professors de letras, l'administracion de l'Estat francés es pas una règla lingüistica. Es un messatge especial pels professors sortit per ensenhar dedins lo sistèma francés de l'Éducation dita Nationale.
Fau tornar escriure que per aver una licéncia de letras provençalas a-z Ais-de-Provença, Université Aix-Marseille en Provence, l'integrisme de la grafia de Roumanilhe frena per passar lo CAPES e donc crear un avenidor pels estudiants de Provença, del Comtat de Provença, dedins lo sistèma d'ensenhament per la «lenga pont de la latinitat» coma l'explicava Frederic Mistral.
Lo patrimòni es de las associacions, dels partits jacobins (de totas las colors francesas), o de las populacions conscientas, d'una granda revelacion que son action per la sobrevida d'una civilizacion, d'una etiqueta d'una region administrativa francesa (malgrat tot) ?
-°-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada