arcuèlh

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ostal d'Occitània. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ostal d'Occitània. Mostrar tots els missatges

dimarts, de desembre 20, 2016

Entrevistas (3/3) del 16 de decembre, Ostal d'Occitània

Lo 16 de decembre de 2016, avèm entrevistat mantunas personas presentas al 10en aniversari de l'Ostal d'Occitània.
Farèm aital mantunes bilhets sus la setmana per vos donar a escotar e melhor entendre la paraula ciutadana dels actors de l'Ostal d'Occitània, o simplament del personal politic present aquela serada.

Publicarèm l'entrevista de Becvòrt, director de l'IEO Garona Nauta 


Serà acompanhada de Alem Surre-Garcia, membre de mantunas associacions occitanas de Tolosa ; conferencièr de tria per ligar lenga e cultura occitana ambe l'istòria europèa occidentala e orientala.



E per clavar Jean-Luc Moudenc, cònsol de Tolosa, e tanben lo cònsol qu'a inaugurat l'Ostal d'Occitània lo primièr jorn.



La lista de las entrevistas es corta, car èrem que dos MILITANTS per far aquel trabalh de mediatizacion. Fau escriure que zo fasèm al mendre còst e suls dinièrs personals.


Cada entrevista a un interès particular en foncion del títol politic o associatiu que carreja.


Cada còp que poirrèm sus aquela pagina farèm parlar los actors del sistèma politic francés, per assajar de comprendre perqué tanta malfe per bastir una politica lingüistica per l'occitan.

dilluns, de desembre 19, 2016

Entrevista (2/3) del 16 de decembre 10en aniversari Ostal d'Occitània

Lo 16 de decembre de 2016, avèm entrevistat mantunas personas presentas al 10en aniversari de l'Ostal d'Occitània.
Farèm aital mantunes bilhets sus la setmana per vos donar a escotar e melhor entendre la paraula ciutadana dels actors de l'Ostal d'Occitània, o simplament del personal politic present aquela serada.

Anuèch diluns avèm entrevistat Georges Méric, president del Conselh Departamental de Garona-Nauta (Lauragués, Comenge e Varossa), èra present per l'inauguracion de l'Ostal d'Occitània. Lo Conselh Departamental finança una partida de l'accion de l'Ostal d'Occitània.



Serà acompanhada de Borgel, deputat de Tolosa, cargat al Parti Socialiste francés de las eleccions, e que serà questionat sus la promessa 58 del candidat (devengut president de la republica francesa ambe una fòrta majoritat politica - al mens a la debuta), François Hollande qu'esperèm encara una aplicacion legala francesa.


 Publicarèm las entrevistas de Alem Surre-Garcia, Jean-Paul Becvort e Jean-Luc Moudenc, doman.




Cada entrevista a un interès particular en foncion del títol politic o associatiu que carreja. 


diumenge, de desembre 18, 2016

Entrevistas (1/3) del 16 de decembre, Ostal d'Occitània

Lo 16 de decembre de 2016, avèm entrevistat mantunas personas presentas al 10en aniversari de l'Ostal d'Occitània.
Farèm aital mantunes bilhets sus la setmana per vos donar a escotar e melhor entendre la paraula ciutadana dels actors de l'Ostal d'Occitània, o simplament del personal politic present aquela serada.

Anuèch diluns debutarèm per Jean-François Laffont, president de Convergéncia Occitana, l'associacion de gestion de l'Ostal d'Occitània.



Serà acompanhada de Jean-Michel Lattes per nos anonciar una annada 2018, particularament especiala e dedicada a la promocion de la sapiença occitana a Tolosa.



Publicarèm doman (1) e aprèp-doman (2) las entrevistas de Alem Surre-Garcia (2), Jean-Paul Becvort (2), Jean-Luc Moudenc (2), Christophe Borgel (1), Georges Meric (1).


Cada entrevista a un interès particular en foncion del títol politic o associatiu que carreja. 


A doman (2/3) e aprèp-doman (3/3) per la seguida.

dilluns, de juny 20, 2016

l'estupid "Occitanie centrale" que fau reglar

Acabi de recebre un comunicat dun gropuscul nacionalista occitan ; mas l'idèa l'ai legida tanben devath lo calam de letrats occitans del vièlh Peirigòrd. Aquel gropuscul a refusat de felicitar l'independéncia de Montenegro -aprèp lo referèndum favorable- car Montenègro es un país de lenga sèrba (çò qu'es vertat, lo serbo-croata es una lenga unica, mas las culturas politicas son bravament diferentas) ; donc an decidat d'èstre contra l'expression democratica del pòble de Montenegro.

"Occitanie centrale" ? Tornar al debat alara que l'agènda de designacion del nom de la region de Tolosa-Montpelhièr s'acaba, me sembla de fauta de respecte per la votacion de 91.000 personas ; quantes son al PNO per deslegitimar 91.000 vòts o expressions publicas volontaristas per Occitanie ?

Bon per la centralitat d'Occitània ; alavètz soi estat cercar de quin centre podiá èstre la region administrativa francesa de Tolosa-Montpelhièr. Benlèu aquò (car Montsegur es efectivament al centre d'aquò, veire document en seguida), mas a res de veire ambe l'Estat francés, ni ambe un espaci lingüistic reconegut (se fasèm la confusion entre l'espaci lingüistic e la politica, fau annexar Belgica-Wallonia a fRance); donc "Occitanie centrale" es siá una fauta de coneisséncia en geografia (es possible vist la mediocritat dels ensenhaments franceses), siá una utopia romanesca dels letrats occitans qu'an pas encara comprès qu'èrem en camin de nommar (ambe un agènda precís e politic, benlèu jacobin, mas es aital clar) una region administrativa francesa, e que lo debat a debutat vaquí mai d'un an e mièg ! (i a un fum que fan lo boicòt de mon blòg que malgrat tot es de mai en mai visitat, donc per ciutadans qu'an l'enveja de non pus èstre manipular per sectas de letrats) ; la campanha pel nom de la region a assegurat uina dinamica que lo PNO ne vòl pas far partit, mancar un vagon del tren es sovent lo «ròtle» dels occitanismes modèrnes.

Es pas perqué lo concepte d'Occitània centrala es estada popularizada per Marc Censi de Rodés qu'es la vertat geografica ; lo discors politic es pas de geografia de vertat.

De mai; mantunes son arribats al debat, ara en junh 2016, alara qu'an refusat d'i participar abans (e son a inventar nom novèl alara que un procediment per esclarir lo debat èra oficial e clar), o que quitament l'actualitat de la responsa realament populara dels 91.000 ciutadans per Occitanie los fan cagar.

Çò d'estranh son sovent de las populacions prèp del Front de Gauche o de l'esquèrra nacionalista francesa, que costejan ara la promessa non tenguda de l'UMP-Les-Républicains-UDI e la confirmacion del FN de non vóler Occitanie.

Los cigalons an cantat tot l'estiu (e benlèu mai), e s'avísan que lo debat s'en tengut sense els ... pendent mai d'una annada e mièg ; car los 91.000 vòts o expressions publicas per "Occitanie" son pas vengudas per astrada de l'occitanisme autoproclamat la votz del pòble, sus totes los emponts o dins totas las aulas d'universitat bienpensante.

Los vau informar qu'i aguèt mai de 30 conferéncias sul tèma, mai de 20 reünions publicas, mais de 2000 letras mandadas, quantes articles (?), e que lo debat èra fòrt, mas aquò debutèt pas sonque lo 5 d'abrial 2015...
Ai plan seguit aquò, faguèri un bilhet d'opinion per totas las etapas, e mon bilhet es de mai en mai legit benlèu perqué es justament INDEPENDENT (soi membre de cap associacion ni mai de cap partit politic quitament los jacobins) E PAS BRICA REGIONALISTA, NIMAI JACOBIN O REGIONALISTA D'EXPANSION PARISENCA, nimai enfeudat a Catalonha (sud).

Mas ara coma zo sabèm, per los qu'an lo cap liure e emplenat de rason personala o collectiva occitana, lo personal politic en Occitània es sortit del sistèma partidocrata francés, e degut a un sistèma electoral pauc favorable a l'expression occitanista politica, litòta, donc ara lo vòt del 24 de junh serà la clau per aver aquela region Occitanie que volèm, perqué me soi engatjat al fial del debat.

Los que me legísson regularament sábon qu'an fait evoluar la pensada sul tèma. Car i aguèt debat, clar pas a la television (n'avèm pas), nimai dins los mèdias parisencs (n'en vòlon pas entendre parlar - i a encara d'unes que pensan que Lunèl en sus la Còsta d'Azur, entendut aqueste maitin).

Donc ai votat : Occitanie a defaut d'Occitània.

divendres, de maig 20, 2016

Tolosa, grand jorn d'inauguracion a l'Ostal d'Occitània

Ièr Alem Surre-Garcia donava una conferéncia sus las migracions tras los Pirinèus, sempre la qualitat de la sapiença en òbra ; i a una conferéncia per mes, dempuèi mai de una annada, dempuèi que lo 4 d'abrial de 2015, dins una aula de Tolosa, la mini-conferéncia istorica de 20 min impressionèt lo personal politic occitan, e lor fauta de sapiença istorica ; per aver d'informacion sus aquelas conferéncias fau picar aquí. L'aula èra plena, ièr a las 18h30, la comunicacion d'aquela conferéncia aurà tardada fòrça abans d'arribar a las aurelhas dels Tolzans concernits e que vòlon èstre Occitània non pas en compassion, mas en realitat de cada jorn, l'istòria ajuda plan.
Mas la serada de ièr èra puslèu aquela d'una novèla inauguracion a l'Ostal d'Occitània, que m'a passionat ; aquí èra una question de ventre, e tot occitan sap que per plan pensar, fau aver bon ventre.... Puèi avèm poscut encontrar lo cargat de mission per l'occitan del Conselh General de Nauta-Garona, donc plan content de veire que lo dorsier occitan del departament de Nauta-Garona avança plan.
Puèi Jean-Luc Moudenc èra present tanben per l'inauguracion, el qu'a inaugurat jà l'obertura en 2006, en decembre 2006. Remarcarèm tanben que la bandièra interdicta a Niça, èra presenta e aunorava l'inauguracion...
Lo public de las associacions èra presents, lo public de La Topina tanben, s'anóncia un grand endreit de convivialitat occitana.
A La topina s'i minjarà occitan, ambe lo minjar que cal, etiquetat en occitan, coma un exempled e promocion de la lenga e del minjar, volontariament amassa, coma una idèa de l'escòla ostalièra mas en realitat, en practica ; s'acaba la teoria, ara es la realitat economica qu'es presada, per desvolopar una politica per l'occitan. Es un messatge clar adreiçat a las CCIs d'Occitània per s'elonhar dels pantaisses toristics (Pyrénées -Méditerranée) e passar a la practica de la realitat occitana en economia de la novèla region administrativa tolzana. 
A La Topina es pas questio nde regionalisme, es mestièr de tastar e engolir lo minjar, es mai practic pels estomacs dels occitans, amai dels visitants de tot escantilh a l'Ostal d'Occitània.
E lo dicors de Jean-Luc Moudenc, lo lengadocianista, es estat cort, mas èra present, e visiblament content d'èstre aquí, a l'inauguracion de La Topina. Per aquela inauguracion fautava pas l'elegit en carga de l'occitan, sonque l'elegit en carga de la promocion cosinièra de las practicas tolzanas, benlèu pro-plan aucupat a èstre president departamental puslèu que questionat per l'occitan e la cosina.

Es un moment convivial per fa passar las idèa, jà se felicitar d'aver agut 70.000 participants per l'enquèsta del CR sul nom de la region, distribuar las aficas de l'associacion de gestion de l'Ostal d'Occitània : 
e tanben parlar de la politica per la lenga occitana ambe lo novèl delegat a la lenga occitana en Nauta-Garona. La convivéncia occitana fabrica una mobilizacion, per l'inauguracion, e per la campanha en cors.

I a encara dins l'idèa d'aver aquela famosa estatua Frederic Mistral dins la vila Mondina, e aquel jorn la bandièra del Felibrige serà pas interdicha...

La serada se perlonguèt, amb de bruch (cal notar qu'es pauc sovent, per rassegurar los vesins), ambe un concèrt dins la cors interiora.

Per las inauguracions venentas, la polícia municipala serà pus suspresa d'i veire los capolièrs tolzans mesclat ambe la populacion tolzana, alara serà cridada, pels elegits e per las elegidas per cantar lo Se Canta amb nosautres !

O cal plan escriure, l'occitan es LENGA DE TOTES e TOTAS.