Lo nacional-expansionisme parisenc e sas formacions dónan aiçò uèi :

Las elitas francesas pòdon passar de Chevènement a Le Pen ; n’i a qu’i vèson una causa estonabla ; personalament, las explicacions son simplassas : de l’esquèrra  a la dreita francesa lo nacionalisme es similar, es expansionista, sobre l’esquina occitana, e quora es pas sobre l’esquina occitana pensa que l’occitan es sonque un patrimòni, sonque un suplement d’anma, una lenga polida e pas mai, un arquiu que cal servar, etc.

L’escòla politica de Chevènement a fabricat un fum de clònes, perqué es un extremisme politic franchimand, e sobretot perqué es jamai estat boicotat per la casta mediatica, donc promòugut en estar dins lo grope dels elegits Mitterrandistas. Coma podèm determinar aquel extremisme francés : es simplàs, es aquel que refusa la diversitat lingüistica dins l’Estat francés, es aquel que mescla la cuitadanetat e la nacionalitat, es aquel que prendrà coma referéncia Ernest Renan e Maurice Barrès. I a pas de diversitat lingüistica sense una politica per las lengas en fRANÇA, dins un Estat normal e democratic es lo juridic que dèu notar aquesta necessitat de lei per la dignitat manténguer. Aital la Loi 101 al Quebèc a portat la dignitat politica pel francés al Quebèc, puèi lo Canadà a portat la politica per l’Estat federal.

Lo federalisme o la politica per la dignitat lingüistica son causas oblidadas pels nacionalistas franceses, perqué son expansionistas, provincialistas, decentralizadors o antidecentralizadors, mas, se sembla, valorízan la democracia a partir del moment que sonque París e sas elitas pensan (se pòt pensar lo lengatge parisenc tanben en províncias o region, las escòlas de las dichas sciéncias parisencas son pas totas installadas a París). E coma las elitas son estadas sanctificadas per la Glèisa de Roma, París pensa, clar, pensa plan coma cal per totas las nacions sotmetudas, talament clar que se sentiguèron forçadas d’ensenhar lo biais de dominar los autres d’una certana arrogança republicana.

 

A l’esquèrra, mantunes personatges son al entorn dels candidats, candidats o elegits formatats a l’escòla de las sciéncias politicas e rarament sul terrenh de la vida sociala classica, avèm conselhièr que lor demandan las piadas blancas e segura d’èstre pas de dreita ; mas aquò fabrica pas una pensada similara al nacionalisme de dreita, non lo personal politic d’esquèrra a tanben mestièr de personal politic nacionalista ; e i a mens nacionalista qu’un ancian politicièr ?

Avètz jà vist nòstre personal politic d’esquèrra explicar que l’environa seu es una caissièra de supermercat, un pompista, un carnissièr, un fustièr, un restaurantor, un caumaire, un cantaire, un dòquer, un chaminaire, un peruquièr, un merçant, etc. Avètz jà entendut parlar un òme politic o femna politica (benlèu una se podrà trapar, mas una generacion d’un partit aprèp èstre sortit dels pòstes de govèrn) qu’a creat una entrepresa aprèp èstre estat elegit ?

Dins las reünion politica a Tolosa lo public es a 80 % professors dins la sala, quora son socialistas. Verificat sul terrenh.

La monopolizacion dels pòstes d’elegits dins l’Estat francés es un grèu problèma democratic. Es lo meteis problèma que la fauta de cambiament dins los pòstes dins las entrepresas.

FRANÇA es un Estat que tot es de cambiar, tot.

Novèls projectes de TNT-TDT en fRANÇA, novèls punts de vista ? Dobti.

Lo CSA, institucions parisencs, se prepausa de donar a gratís frequéncias TNT-TDT per l’Estat francés, lo mercat republican que li dona l’autoritat politica centralista francesa.

Vaquí donc l’informacion que se passeja un pauc pertot sul net.

1 / MSN plaça l’informacion dins lo people, mot del novèl patois parisenc ! Traduccion :  la casta al poder a París ; l’informacion indica que la casta se vòl partatjar las frequéncias que l’Estat centralista li dona, un pauc coma del temps que las familhas de sang blau avián de demandar al rei una plaça, un territòri, per cruvar moneda sul bon pòble aital distribuat, un sièti de Généralité.

2 / MSN amaga res de l’informacion, es plan «una tradicion e valor francesa», aquela del partatge dels avantatges del centralisme francés, entre Parisencs amb colors revendicadas, blau o roge ; L’Estat republican francés produsís 95 % de son audiovisual a París e sobretot lo decidís ailà, sense cap projecte per las regions de fRANÇA, ni cap accent per aquel monopòl de pensada e idèa.

3 / Dins la lista prepausada, i a pas mai que la casta qu’a amotlonat la moneda de l’existéncia de l’Estat centralista francés, un mercat a posita, docil car contra-rotlat per un sistèma embarrat, e autoproclamat universal. I a pas un projecte per Estrasborg, Lille, Nanta, Lyon, Marselha, Niça, Tolosa, Montpelhièr, Bordèu (per exemple). De quina manièra lo CSA podrà explicar que del santus centrum se sortirà sistematicament los verbiatges e los actes sul tèma de la diversitat ? Perqué cap autoritat de la decentralizacion a pas agut l’idèa d’un grope de productor regional per prepausar una cadena publica de television regionala tolzana, marselhesa o bretona, per tot l’Estat francés ? Perqué TV Breizh es un projecte abandonat per TF1-Bouygues ? Perqué la frequéncia es a gratís pels Parisencs e la casta al poder (sul mercat republican), alara qu’es sistematicament un problèma per las talveras de l’Estat francés ? Per EITB o lo grope de television publica de las autonomias vesinas ?

4 / l’abséncia de France Télévision resulta d’una limitacion de la moneda per la television publica, mai tanben del limit de la pensada “service public” al nivèl televisual, e de la fauta de credibilitat de l’usança de la moneda publica per trabalhar la diversitat lingüistica alara que los quasèrns de carga sul tèma son pas respectats a France Télévision coma a Radio France. Aquí lo CSA s’en trufa, e lo sistèma politic que li dona autoritat tanben. Se calcula coma fabricar una television en anglés o/e francés, alemand o/e francés, mas jamai en occitan e/o francés, breton e/o francés, alsacian e/o francés, goadelopean e/o francés, martiniqués e/o francés, etc. S’espèra un CSA que s’aucupèsse de la diversitat lingüistica dins las television francesa. Rapèl : una television es una seguida de programa e una pensada sobre las seguidas de programas. Una television es pas una vídeo que se podrà gaitar sul net.

31 financièrs an despausat un dorsier televisual, 31 coma Tolosa, mas sense las regions, e sense cap contengut que farà petar lo capèl bais, ni espetar lo problèma lingüistic francés (i a pas cap projecte real de television en lenga occitana, basca, bretona, alsaciana, etc.).

_°_

_°_

La question que se pausa la directriça de KTO es la meteissa que s’auriá de pausar un poder politic occitan, o simplament plaçar al debat un comunicat d’un partit nacional d’Occitània, un vertadièr.

Perqué nos cal una frequéncia en TNT-TDT per aver una television publica e nacionala occitana ? Se lo repleg identitari es lo modèl francés de television, un modèl republican e castica, es evident que lo modèl occitan de television pòrta melhor una politica lingüistica per l’occitan, e donc tanben una dubertura sul monde latin, e donc sul planèta sancièr. Un autre monde es possible s’avèm un programa qu’alinhariá las produccions audiovisualas occitanas (ambe una dubertura religiosa clara mas laïca) per fargar una vertadièra television del país, Occitània. Soi sempre espantat de veire que Genève capita d’aver una television de bon nivèl (milhor qu’arte per l’aver sul net), e que los poders de la decentralizacion en Occitània son jamai estats capables d’aver un projecte de television occitana per la TNT-TDT, e los partits o movements politics son jamai estats capables de mandar un comunicat al CSA per li demandar una linha sobre l’emplec de l’occitan per las novèls televisions de la TNT-TDT en Occitània. Suportar París comença de coflar !

Messatge als Turcs

L’informacion junta indica que los elegits turcs son a desbaptezar los noms de carrièras referent a fRANÇA. Bona idèa, per castigar las arroganças francesas. Mas coma cal èstre positiu, Turquia deuriá baptesar los noms de carrièras del nom de las lengas mesprezadas en fRANÇA, las territorializadas : flamands (neerlandés de Fandras), luxemborgés o francic, alsacian o alemand d’Alsàcia, Savosian o arpitan, breton, gallo, occitan (e totes sos dialectes, gascon, lemosin, auvernhat, dalfinés, gavòt, provençal, lengadocian), basco, catalan, còrse, goadelopean, martiniqués, creòl de la Réunion, las lengas de Guiana, las lengas de Polinèsia, las lengas de Kanaki ; i a de qué far per desbaptezar !

 

E tant que i sèm : totas las lengas, lengas dels signes, rròm, armenian, amazigh, josius, arabs marrocan, algerian, tunisian, anglés, espanhòl, portugués, etc.

Contrariament als Franceses, los Turcs an lo gest que cal al moment que cal, e aviat picar sobre l’arrogança francesa es una bona idèa.

Escòcia serà independenta o pas ?

The Guardian demanda als internautas de donar lo lor punt de vista, es localizat sul pic.

Quora serètz arribat a la pagina, i aurà la cara dels dos primièrs ministres anglés e escocés, e donc podrètz causir l’un o l’autre. Picatz sobre la meuna mapa.

Aital se podrà veire l’influéncia del blau o roge sobre la mapa europenca, e lo punt de vista occitan sul tèma. Pel moment en fRANÇA es lo blau que ganha, es de dire Escòcia independenta d’Anglatèrra. Es pas simplament lo cas de fRANÇA, tot lo continent europèu qu’a votat, a votat per l’independéncia d’Escòcia.

Lo SocialistWorker Britain dona son avejaire sobre lo referèndum en Escòcia

Aquel document es important :

Es important non perqué dona l’inquietud del govèrn de Westminter, mas perqué dona l’inquietud de tot tipe d’imperialisme.

Aital comprenèm melhor l’inquietud de l’esquèrra francesa que vòl pas entendre parlar de las regions, de las lengas, o de tot poder en region. Lo document escocés pròva aital, ambe personas per bona fe politica e d’esquèrra, son contra los imperialismes ; es natural. Donc ne cal concludir que l’esquèrra francesa, dempuèi l’Argèria francesa, an pas cambiat, son encara imperialistas. Una pensada imperialista es la caracteristica del devís de Mélenchon (candidat del FdG en 2012).

L’esquèrra o la dreita francesa refúsan la charta de l’ONU de 1947 sul dreit a l’autodeterminacion dels pòbles, de moment que son els per an lo poder, lo govèrn, la sobeirenitat en man ; aiçò es d’imperialisme.

L’anticapitalisme es naturalament contra l’imperialisme ; de qu’es l’anticapitalisme francés contra l’independéncia de Corsega o Bretanha, contra l’autodeterminacion de las nacions aquestas ? O Occitània ? O Euskadi o Catalonha ? O Elsàcia o  Savòia ? Senon, una novèla faiçon de fabricar un imperialisme republican francés d’esquèrra ?

Atencion : aquò vòl pas dire que soi ‘anticapitalista’, es simplament una desvolopament d’una pensada politica. De capital ne cal per bastir un Estat, coma per bastir una entrepresa ; es l’etica dins las entrepresas o los Estats que cal modular cap a un respect de tota l’espècia umana. La finança es un modèl d’emplec del capital.

O vòs participar a la campanha :

Senon podràs çaquelà lo 31 de març manifestar e delegar ta question a Anèm Òc :

Contra la pensada unica, e la lenga unica.

Li podèm far fisença.

Tot mena de mesprès s’es portada pel politic, ajuda o establís lo faschisme.

L’independéncia d’Escòcia en vista !

L’informacion emplena totes los mèdias al Reialme-Unit, e sembla que l’informacion interessa pas a París ; se cal demandar perqué ? Ai plan segur una pichona idèa ! Vesètz coma los Escoceses fan de prevencion a prepaus de l’independéncia :

La páur d’aver una lenga suplementària en Occitània, pels Franceses es una idèa coma lo comin contra l’independéncia. Perqué ? L’associacion de las libertat republicana es associada a l’existéncia del francés per totes dins l’Estat lo mai centralista d’Euròpa.

Es en 1707 qu’i a agut associacion entre Anglatèrra e Escòcia… Es una situacion qu’es impossible de comprendre pels Franchimands ; per exemple, los a calgut mai de dètz annadas per entendre que lo torneig de 5 nacions de Rugbí, èra entre dos Estats sonque ! La semantica ‘Royaume-Uni’ lor escapava, e quitament uèi sábon pas la diferéncia entre Britanics e Angleses. Las doás bandièras presentadas aquí son grandament desconegudas dins la populacion francesa.

Benlèu qu’abans 18 meses, los Franchimands auràn la pedagogia mediatica que cal, per explicar qu’Escòcia vòl l’independéncia e qu’i pensa fòrt dinca aplicar las règlas de l’ONU per prendre lo camin de l’independéncia, e trapar una cadièra suplementària a Brussèllas, una cadièra d’un Estat que serà alara lo primièr a aver una moneda Èuro sobre l’Iscla Britanica, e lo dreit de gerir directament los seus afars europencs.

De totas las aliganças politicas ambe los socialistas …

De totas las aliganças ambe los socialistas podèm confirmar una règla :  quí s’i gausa tocar, s’i pica.

 

Las aliganças son dangièrosas en politica, sobretot quora lo torn de taula se fabrica ambe un partit que vòl aver l’oligpòl de la bona pensada politica, mestreja sa mediatizacion e pica dinca la mòrt los partenaris.

Lo cas es estat per ERC en Catalonha, Plaid Cymru donc en País de Gallas, lo Partit Nacional Escocés aurà de se mesfisar :

Los socialistas o laboristas son bons per la paraula, lo jòc de paraula ; dins las 110 prepausicions de François Mitterrand podèm notar que la sola qu’es pas estada mesa en plaça èra aquela per las lengas de fRANÇA, e que lo pòrta-paraula actual de François Hollande es estat un Moscovici que se questionava, a Bucaresti estant, perqué fRANÇA signava la Carta Europèa de las lengas (per astre socialistas serà lo poder UMP version Chirac, UMP que refusarà la ratificacion) ; dins una reünion politica en país tolzan, ai poscut veire que fan las tropas dins las reünions, gràcia als professors, devenguts los bons hussards républicains e clars partodocratas, clars bonapartistas novèls...

Vesèm los socialistas al poder federal belga implicar una politica qu’ajuda a l’aumentacion dels revenguts dels elegits abans totas autras politicas. Es la melhoracion de l’Estat central al mesprètz de totas las politicas qu’an fait sobreviure l’Estat belga pendent una annada sense govèrn.

Vesèm los laboristas grècs refusar un referèndum en Grècia, e los socialistas lisutanians sense capables de tornar sonque portar lo partit qu’aviá creat lo deficit de l’Estat portugués, la dreita liberalista.

Podèm tanben apondre los socialistas espanhòls que fan una politica de dreita, e los socialistas bascos que veson pas los presonièrs bascos coma politics, o los socialistas de Navarra que dáissan lo poder a l’UPN (cara politica del PP ailà).

E recordèm que los caps de Europe-Écologie-Les-Verts vòlon jogar ambe lo drac francés, perqué al nivèla regional an capitat de fabricar una politica pels socialistas franceses. Pel moment an pas jamai obtengut : – la proporcionala, – l’arrest dels cumuls dels mandats, – ni l’arrest del nuclear, – una reala politica constitucionalista per las regions de fRANÇA, -– un ròtle politic que fosquèsse pas lo de mestrejar l’ortaliá e la verdura…

I a talament d’exemples concrets, que, per ièu, es urgent de demesir lo ròtle dels socialistas al nivèl que cal, un partit de professors e d’oligarcs, militants qu’an dreit coma los autres a la paraula en democracia, mas pas pausar l’oligopòl de la pensada sobre l’ensemble de las nacions en Euròpa.

Lo simbòl de las aliganças socialistas o tot autra aligança se podrà trapar dins un timbre edtat en 2006 per La Poste.

 

Lo maridatge de la Tour Eiffel e del castèl de Carcassona pausa una fòto paradoxala, un fòto sobre la sotmission occitana en matièra politica, un establiment e renfortiment del colonialisme francés en Occitània. A Carcassona, l’arribada dels socialistas a pas fait melhor pel moment que l’UMP de l’anciana equipa per l’occitan dins la comuna, benlèu que las corbetas fan illusions a mantunes militants associats als ecologistas d’EELV.

Lo maridatge de l’esquèrra ambe lo nacionalisme francés es pas brica causa legendària, zo podèm confirmar ambe un punt de vista recent de PdG, faits anciens militants socialisats reciclats que dedins lo FdG nos vòlon far creire al cap de mantunes militants universitaris e professorals del PCF que serà una decision de grope sul subjecte, per capitar lo cambiament que l’occitanisme vòl.

 

Una tresena via es benlèu possibla sense lo nacionslisme francés o l’ultra-nacionalisme francés d’esquèrra o de dreita ?

Car de l’autre costat es pas melhor,  la messorga es una institucion constitucionala e electiva francesa :

Las colombas occitanas devon decidar enfin :

La Dépêche du Midi passa a la question que mata

«Es-ce l’oeuvre d’un marginal ?»

Es evident qu’en XXIen escriure en occitan es considerat per La Dépêche du Midi coma l’òbra d’un asocial, desocializat, excludit, perdut. La pensada es sempre modernizada ambe las sampitèrnas e violentas frasas contra l’occitan dins lo mètro. La Dépêche du Midi dona enveja d’escupir dins l’olha sobre la pradeta.

Bè ma bravòta Dépêche du Midi, lo fait de legir Jean Jaurès vos auriá poscut informar melhor sobre las usanças ancianas de l’occitan, especialament dins lo monde de Pei de Garròs, qu’èra pas lo monde francés, mas del Reialme de Navarra. Lo  Reialme de Navarra èra un Estat modèrne, a l’imatge del Ducat d’Aquitània, abans l’arribada dels Francs e de sas tropas de mercenaris pagadas per d’emprunts bancaris toscans.

Un Reialme que lo budgecte del rei –rei designat per un Parlament dins la descendéncia d’una familha- èra votat pel Parlament de Navarra , un Parlament que contra-rotlava donc son monarc, e sa moneda ; se fasiá en patz. A l’ora de la vòstra santa republica, se podrà confirmar la frasa d’un gorvernant francés, l’Elisèu es un budgecte non conegut, mai tanben a prepaus del salari dels deputats, revengut qu’aparentament es elevat e ges al nivèla de çò qu’es lor seriá estat demandat, segon lo politician que lor aurà enlevat tot poder aprèp una refòrma UMP-NC :

Aquela intervencion politic pròva que l’Estat francés engana los pòbles de fRANÇA qu’an fait fisença a París per votar lei. E aiçò es donc pas a la talvera del pòrta-moneda dels ciutadans-lectors de La Dépêche du Midi.

Lo regime parisenc es plan clar : la republica francesa a faiçon de foncionar que son luènh d’èstre clara, e donc a-n aquel nivèl lo «marginal» Pei de Garròs èra un membre imminent de la cors del Rei d'e Navarra, un dirigent d’un ancian Estat independent que las institucions èran mas claras e mens cara que l’Estat republican francés actual.

Los Franceses se trúfan uèi de la frasa «rei de fRANÇA e de Navarra» ; mas de que voliá dire rei de l’Estat de salvatges franceses (sense cap institucion levat un sistèma dictatorial) E del ric reialme de Navarra (ben gerat e sobretot mai democratic que lo primièr, reialme reconegut pertot en Euròpa coma un exemple). Es la revolucion dicha francesa al moment qu’a pujat a París qu’aurà destrusit lo Reialme de Navarra, ambe una votacion 1791 en Bearn per èstre assimilat juridicament a la novèla França, una error istorica. Enluòc de se pausar questions estupidas, es que lo jornalisme La Dépêche du Midi podriá aver mai d’informacion a donar suls tèmas als lectors tolzans, per explicar coma fRANÇA los engana ?

La premsa provincialista francesa de uèi es plan la representanta del poder parisenc en Occitània,  de las questions ne podèm legir las ignoranças, e ne podèm aital confirmar que lo sistèma educatiu francés a plan destrusit la sapiença populara sobre los sabers occitans, l’istòria locala (sovent maltractada per vulgara e per qué pas ges la «genta e polida»  Histoire de France).

Es urgent de recuperar aquestes sabers ambe un sistèma educatiu vertadierament public, un sistèma d’ensenhament nacional occitan.

-°-

Escòcia : sul camin de l’independéncia

La novèla m’arriba aital e soi sense informacion del tractament que ne se farà dins la premsa parisenca e provincialista ; mas, çò de segur, es que lo referèndum escocés arribarà dins l’actualitat pendent las eleccions presidencialas, e benlèu que sortirà pas jamai dins la premsa francesa, per fauta de plaça, benlèu pas sonque…

Jà soi çaquelà espantat pel tractament de l’informacion per l’AFP de la manifestacion de dissabte a Bilbo…

Soi segur que se fautarà pas un jornalista francés, al moment de l’actualitat occitana de la manifestacion del 31 de març, un jornalista per pausar la question de l’independéncia d’Occitània !

L’informacion es emplegada d’una agéncia de premsa catalana, ACN, e publicada per un jornal Diari de Tarragona, en Catalonha.

2014: Escòcia celebrarà 700 ans de victòria esclafanta a Bannockburn Battle.

Del concepte d’«Ayatollah de la cultura»…

Segon unes Occitans de Tolosa o de Rodés, promotors de la 'musica universala', aiçò se sona «ayatollah de la cultura» :

Quí a poscut dire aiçò dels «ayatollah de la cultura» ? Alara escotatz, èra dins un programa radiofonic que se vòl pedagogic e umoristic, en lenga occitana e en francés (practicant la diglosia de l’astrada umoristica – causa complicada) :

(document sonòre de podrà telecargar aquí – l’ai sortit d’un programa radiofonic e ne farai pas cap referéncia ; la durada es corteta)

Podèm primièr pensar que la cultura se fabrica pas soleta, e que cal una demanda e una lenga per la desvolopar. Passèm donc sobre la semantica que França impausa, l’idèa de cultura qu’es autogenerada, coma una astre que passa que sovent se sap pas d’ont arriba tant lèu, per s’espotir sobre un territòri !

Los ayatollahs son plan coneguts en fRANÇA vist que lo mot es estat introdusit al moment que fRANÇA faguèt un sosten clar a l’ayatollah Khomení, per l’ajudar a s’installar a la plaça del Chat d’Iran. Se parla aital d’un integrisme, mas associat a la lenga occitana, dins lo document prepausat aital, qué ne podèm pensar ? Es que los Occitans que demándan la dignitat per la lenga occitana (l’emplec de la dignitat la podèm listar dinca emplegar l’occitan per la cançon en Occitània), coma per la lenga francesa al Quebèc, son d’ayatollahs ? Dins aquesta frasologia e semantica fosca sembla çaquelà un element clar. Qué podèm dire d’un musician o cantaire que se prepausa coma un anti-ayatollah de la cultura occitana alara qu’emplega la lenga occitana e que desiri que lo pòble que la parla l’escotar e li fasquèsse una plaça, un espaci, un mercat (en d’autres tèrmis, crompi sos concèrt e CD) ? I a un pichon problèma, me sembla.

Pel moment, e es pas coma l’espòrt, l’aficion per la cançon occitana fabrica pas un mercat, un desir pron grand per una populacion a quí se trabalha per li far ignorar sa cultura e lenga occitanas ; d’un autre caire, es benlèu aital que se comprendrà la frasa : coma una repression es perniciosa, repression d’un musician qu’a mestièr de jogar, e coma los Occitans an pas lo poder en Occitània, el es forçat de prendre la semantica de la sotmission, del poder francés en Occitània, poder que considèra clarament los «ayatollahs de la cultura occitana» coma de ciutadans que frenan a l’assimilacion e a la destruccion de la lenga e cultura occitanas, al plaser republican dels Franchimands donc. Es çaquelà aquesta semantica qu’es emplegada gaire sovent per aqueles que manejan la lenga occitana coma un instrument politic d’esquèrra en partir de l’universitat del Bais Lengadòc…

Benlèu que se cal indignar (al modèl d’esquèrra plan segur per non frenar la pensada centralista francesa d’esquèrra en Occitània) mas que cal pas èstre ayatollah … lo jòc politic es fin ! Mas sempre Occitània ne patís.

Del temps de Ceasar aviam lo pan e lo jòc per far calar lo pòble, ara en Occitània avèm lo pan e lo jòc musical (la crompa de concèrt, la cultura de l’aver en abséncia d’un mercat vertadièr), e la seuna universitat (desvalorizada pels poders centralistas franceses), per far desparlar un creador musical occitan.

La realitat dels ayatollahs de la lenga es aquela de los que refúsan de veire una lenga mesprezada accedir a la lisibilitat, la dignitat, coma dins lo mètro de Tolosa per l’occitan, lo paure occitan talament maltractat çaquelà aquí tanben :

-°-

Del comunautarisme francés avèm l’ostracisme d’excepcion culturala

Lo setmanari basco Enbata publica un document, sempre indispensable, zo sal legir :

Cal res sortir del document, anèm justament assajar de lo rendre en parallèl a l’occitanisme de uèi.

La nocion o concepte de ‘communautarisme’ es donc de cercar dins diccionaris recents.

Dins lo diccionari Robert de 2004, la definicion de “communautarisme’ es indicada, nòstre cronicaire basco data aital la definicion : es recenta e del XXIen sègle ; mas abans de vos l’indicar, vos cal indicar qu’aquel diccionari a pas cambiat sa definicion colonialista pel mot ‘patois’ (vos tornarai donar lo bilhet publicat dins lo meu blòg vaquí 5 annadas), definicion qu’es la meteissa, o quasiment que lo diccionari de 1954 (compat justament per gaitar la diferéncia) ne fa la pròva. Es un long trabalh per assajar de pensar que los sistèmas de la pensada francesa podriá evoluar al fial dels tempses ; la meuna conclusion es que cambiarà jamai ;dins las conclusion de l’estudi dels diccioanris aqueles, ai poscut notar una f♫9rta tendéncia al nacional-expansionisme francés, e la descripcion de sa «naturalitat umana», çò qu’es una manipulaicon de las grandas. Las aisinas de l’educacion francesa estant aquelas, se pòt clarament pensar que lo pòble francés es clarament un pòble dangierós per l’ensemble de las sapienças mondialas (una excepcion culturala clara, car tot en se considerar legitimat per la conquèsta als desfauts de las autras nacions, farà jamai una repentença) e tanben per la patz en Euròpa.

Vaquí donc lo document, lo mot ‘communautarisme’ se trapa èstre entre ‘communautaire’ e ‘communauté’. Se dona aital una pichona definicion que se podrà reprodusir.

«Commutarisme, n. m. Tendance à faire prévaloir les spécificités d’une communauté au sein d’un ensemble social plus vaste. Les dangers du communautarisme pour l’intégration d’une nation. Le communautarisme borné, agressif, de repli.»

La definicion francesa es donc recenta, data de la publicacion del Robert de 2004 (benlèu). Mas aquesta definicion dona plan la pròva que lo dich comunautarisme occitan o basco es inexistent, car las accions dels movements basco (abertzale) o occitan (occitanista) son sistematicament al l’oposat de la definicion.

Abertzale o occitanisme son pas una tendéncia, son una linha de defença sul long temps istoric per salvar doás nacion agressada per una autra, la francesa, e son sistèma juridic legitimat per las armas (un còp èra) e la partidocracia republicana, uèi.

Las lengas mesprezadas pels colonialistas son simplament una nòrma fàcia a las agression d’un etnisme d’expansion, mas l’excepcion se pausa car fRANÇA es una «exception culturelle», e sobretot politica per escanar las nacions bascas e occitanas.

Las nacions basca e occitana son jà estada a travèrs las mars grandas o pichonas, e an jamai bastit empèri, la volontat d’expansionisme es jamai estat una rason de viure per aquelas doás nacions europèas. Son nacions del paratge e de la patz europèa, per l’occitan es la nacion que portèt l’amor e lo concepte a la nacion expansionista francesa, aquelas qu’es al nòrd de l’Estat francés actual, e presidida per dictadors de tot escantilh, sovent vengut de l’Euròpa italiana o de l’Èst.

Per contra, las accions politicas francesas, pauc impòrta la color politica son totas de sense comunautarista franceses, lo comunautarisme francés existís plan.

Prenèm lo mot à mot.

Tendéncia.

Lo sistèma francés es pas una tendéncia pel comunautarisme, es benlèu aquò que fabrica lo fait qu’es pas un comunautarisme, o benlèu que los Franceses se sábon pas gaitar dins un miralh ? Las agression francesa contra los autres pòbles vesins es la nòrma que fabrica fRANÇA. Es aiçò lo problèma europèu.

Preváler.

Val melhor zo far abans … es evident que lo nacionalisme francés s’es fait prev¯ler abans los occitans e lo basco, perqué ? Perqué i a una volontat d’assimilar justament per establir un etnisme d’expansion, aquò data del temps de l’establiment del mite nacional e de las redaccion pedagogica de la IIIena republica, coma l’escriu Alem Surre-Garcia dins son libre sul tèma.

Especificitat.

Quí parla d’«excepcion francesa» ? Son pas los Bascos o los Occitans que fan mòstra de l’especificitat basco o occitana fàcia a las diversitat mondiala. Per contra, per protegir la cultura de l’aver, la cultura que se paga per aver espectacles, un mercat de la cultura, l’«especificitat francesa» es sempre cridada, sempre.

Comunautat.

Se podrà pas negar l’existéncia de la comunautat francesa, ambe sas «frontières naturelles» e sas guèrras d’expansion, sos chaples e sas dragonadas, etc. La comunautat francesa es tanben un grand fabricant d’arma e un dangièr sul planèta per refusar pas lo nuclear e sa fabricacion per portar l’electricitat, per poder veire l’escepcion francesa cada ser al fenestron del 20h. La comunautat francesa es alara una comunautat que podèm dire d’ayatollah cultural e lingüistic, qu’an fabricat una pròpria logica d’expansionisme juridic, per escanar los pòbles sotmetuts.

Ensemble social mai bèl.

Quí me dirà que la comunautat nacionalista d’expansion francesa vòl pas manipular la francofonia per poder justament espandir son pus de vista ? E quitament dins lo festenal de la Francofonia a Lemòtges, en tèrra de conquèsta donc, l’occitan es estat enebit pendent mai de 30 annadas.

Donc podèm sul pic confirmar la frasa-exemple de la definicion de Robert, lo comunautarisme –francés e donc es un subtitut natural- es dangierós per l’umanitat, mas es una aisina per assimilar e destrusir la diversitat de las nacions, per aiçò far ; lo comunautarisme serà capborrut (assajat d’explicar aiçò a un Francés, la resulta detonarà, e vos costarà temps gastat per res), agressiu (militarista), e de repleg sobre se (ambe las frontièras dichas naturalas serà melhor).

Lo comunautarisme francés es dangierós per l’umanitat ; es capborrut, agressiu e de repleg sobre se.

Granda manifestacion a Bilbo

Una fòto de la manifestacion, tirada d'un filme d'EFE (vista sul site del jorna Deia a Bilbo) - segur qu'i podrètz trapar quicòm que vos agradarà, a totes los ciutadans de las minoritats mesprezadas en Euròpa.

Aquela manifestacion questionava Espanha, e lo novèl govèrn, mai tanben lo nacionalisme d’expansion parisenca ; dins los dos cases i a la question dels presonièrs politics ; la solidaritat dementre las nacions europèas mesprezadas èra tanben al cap de la manifestacion ; lo passatge en preson es un moment d’educacion politica de las grandas, sèm volèm positivar.

La Vídeo d’EFE pausa clarament la preséncia d’aquestas bandièras associadas, la vídeo de El Correo mens.

Quina clara consciéncia en Catalonha e Euskadi ! Occitània es bravament desinformada e desapienta sul tèma.

Coma per astre e segurament pel cambiament d’annada, France Culture e France Musique an difusat a las 7 oras Gorka Landaburu pre informar del tèma.

(tre que podrai assajarai d’i botar lo son d’aquesta intervencion RF de Gorka Landaburu).

Dins lo meteis jornal Deia se podiá veire tanben la convencion entre los dos govèrn per aver la television en lenga basca en Nafarroa, pel numèri terrestre. La question se pausa en Catalonha del nòrd e Iparralde per la television basca. Mas per temps de crisi, se parla tanben de redusir las ajudas a la premsa…

Per aver d’autras vision sul tèma de la manifestacion aquela, cal picar sobre Gara tanben, o en lenga basca, Berria, BerriaTB imatges acompanhada de la lenga basca.

Sobre la eitb, television autonomia (al poder dels socialistas gràcias al PP), se parla gaire de la manifestacion (se publica pas ges de la chifras) ; de mai se dona la paraula al president de l’autonomia basca, Patxi López per explicar qu’«i a pas de presonièrs politics», mas que son delinquents sonque, e que la «justícia espanhòla es legitimista e generosa» ; aital podèm confirmar l’avuglament del sistèma politic jacobin e bonapartista espanhòl, lo PSE en Euskadi coma lo PP.

Es evident que la manifestacion aquesta molesta la democracia espanhòla, per èstre organizada ambe los frens diches legals sul contengut de la manifestacion. Aital res que los frens de la manifestacion son las pròvas que cal que l'independéncia de Euskal Herria es una urgéncia granda per la patz en Euròpa. Podèm çaquelà regretar la pausicion del PSE (normalament se cal estonar aquí) e del PP (que sembla normala aquela, car son per la repression modèl franquista). La manifestacion èra orgnaizada per las associacions dels presonièrs, presents dins la manifestacion los actors politics d'esquèrra nacionalista e independentista basco. En veire los imatges, es clar qu'i a mai que lo 300 buses comptats per EITB, per minimizar la manifestacion.