fRANÇA : Republica, made in France, d’una casta de gusmands

Quinas conclusions podèm bailar a l’article ?

Vesèm aquí de quina manièra las institucions francesas son manipuladas per far faciada, per la diplomàcia (internacional, l’europèu), per enganar los pòbles de fRANÇA (l’interior, la cituadanetat).

L’arrogança se fa alara quora los Franceses fan la leiçon a una idèa occitana de constitucion pròpria, o als Bretons, o al Còrses, o als Martiniqueses, o als Goadelopeans, o als Kanaks, o als Savosians, o als Bascos, etc. La casta al poder a París nos engana, es de dire : pagam los impòsts e els s’amúsan de las nòstras ignoranças e que fasquèssen pas un bolegadís pendent las eleccions o per mantunas manifestacions. Sapiença d’unes pòbles que sábon que la casta al poder val pas melhor que las melhoras dictaturas per nos panar las causidas, causidas politicas que son pas a lor gost (ex: lo referèndum NON contra lo tractat europèu).

Uèi nos vòlon encara enganar ambe un tractat novèl per lo modelar a lor vision, sense l’avejaire dels pòbles de fRANÇA o d’endacòm mai.

Lo sistèma ‘République française’ val una bona dictatura. E justament a prepaus de dictatura, las entrepresas francesas son d’una granda ajuda, aprèp Tunísia, Líbia, Marròc, Quatar (se comprend alara melhor perqué nos vòlon debans l’ecran de television e mantunes partit de fótbol) e Síria :

Pareis que los nacional-expansionismes d’esquèrra veson una grand chança de reviscolar lo nacionalisme republican francés, lo «sant Estat» ; francament, NON ! Es tanben una engana nacionalista de mai.

E la casta al poder es d’esquèrra o de dreita, mas lo problèma que viu sobre un mercat que li fasèm cada jorn … fRANÇA èra un mercat pels amics del rei, uèi es un mercat pels amics (pauc d’amigas) del poder de dreita o d’esquèrra, d’una casta.

La casta al poder es una casta de privilegiats, e an pas castig per préner la retirada … pas cap problèma de moneda, la prestan tanben als Estats als taus dels isurièrs d’un còp èra ; e lo personal politic es d’accòrd (conselh dels ministres europèus de las finanças), se bolega pas gaire d’aquel costat.

Quí pòt encara creire que lo sistèma francés aguèsse cambiat dempuèi l’invasion del Lengadòc o d’Aquitània (XVen sègle) ? Quí pòt encara creire que l’utopia occitana d’aver una constitucion pròpria es pas una urgéncia pel XXIen sègle ?

Conclusion positiva pel pòble en Occitània, per sa sentat politica pel XXIen sègle :

I a problèma pel finançament central de la securitat sociala, francesa en Occitània.

Al moment que l’Estat central, en man de l’UMP-NC (mas seriá parier ambe lo PSf-PRG-PCF-FdG), se pausa lo problèma del finançament de la securitat sociala pels poders centralistas (partits jacobins e sindicats nacionalistas franceses), en Alsàcia se publica los comptes del regime autonòme del Bismark.

Al moment que se critica al Parti Socialiste los Alemands de l’amigeta liberala Merkel, se podrà que pensar que valiá melhor daissar la gestion de la “sécurité sociale” al Bismark qu’als jacobins franhimands, aqueles qu’an mandat a la mòrt mantunes milions d’Occitans per la gloriòla republicana francesa, e las frontièras dichas naturalas, puèi une linha sobre los monument al nacionalisme francés…. e de la “sécurité sociale” ne sábon pas far la gestion !

Lo jornal alsacian explica sobre la securitat sociala regionala alsaciana : Eritatge de l’annexion d’Alsàcia-Mosèla a l’empèri germanic en 1871, lo regime local es gerit regionalament e d’un biais autonòme dempuèi 1995 per un conselh d’administracion que i son los sindicats de salariats. Per una refòrma de la securitat sociala, avèm lo regime que nos cal, non ? Es pas una utòpia ! Es la realitat eretada de Bismark !

Lo regime alsacian es un regime regional, aquò dona encara un argument a la regionalizacion ambe verdatièra constitucion las regions occitanas (que faràn una federacion per saber melhor gerir la “Securitat sociala” (nòstra donc). Podèm pantaissar, perqué ? Pel moment, cap del personal politic pensa a vertadièr poders dins als regions occitanas, e çaquelà podriá èstre talament salutari pels comptes publics nòstres. París nos pana e amai sap pas far la gestion de ben public, de las cotisations sobre los nòstres revenguts.

Mercés als Jacobins de fa pròva de centralisme perqué ? Perqué nos donèm una pròva de mai que lo sistèma es una camba tòrta per la vitalitat d’Occitània ; mercés encara.

Entendi encara los nacional-expansionista francés, del Front de Gauche-Parti de Gauche, criticar encara e encara l’Euròpe de Bismark … Justament, tot çò que lo Front de Gauche-Parti ide Gauche prega pel centrlaisme francés, contra tot regionalisme qualificat de pòst-liberal, es que seriá pas justament lo camin que cal pas seguir ? Un autre camin es possible, Alsàcia-Mosèla lo dona clarament per bastir una refòrma sul tèma, un vertadièra refòrma serà alara enlevar los poders gestionaris a París PUNT.

-°-

Paul Jorion accusa Barak Hussein O’Bama de plagiat :

-°-

E doblidètz pas que las bancas son truands tanben… coma a poscut l’explicar un Catalan en 2008, jà :

De mai, dins un reportatge interessant la ràdio helvetica Espace 2, grope TSR-RSR, programa Babylone) publica sul site Internet un reportatge suls negòcis fosques de Genève ; son pas reportatges aital que se podrián ausir sobre France Inter à propaus de l’EPAD o del sistèma politic francés, e a una ora de granda difusion. Lo programa explica plan las ligasons entre los fialats bancaris helvetics e lo negòci de las matièras alimentàrias mondials: «La Suisse et le réseau des matières premières» en data del 8 de decembre de 2011.

 

La RSR es una pichona cadena helvetica, mas donas programas qu’avèm pas dins las estacions localas associativas, perqué ? Perqué i a pas de politica occitana de servici public de radiofonia. La RSR pròva qu’es tanben possible d’aver servici public per un espaci regional de dimension europèa, e de qualitat, ambe simplament una volontat politica clara.

Conclusion, per Nadal, pensatz politica, per Occitània :

Operacion Al Canton es presentada a Montagut de Carcin al vrespe

L’operacion Al Canton es una operacion finançada per mantunes Conselhs Generals de Miègdia-Pirinèus. En Carcin, debutèt en Roergue (Èst), puèi en Lomanha (Sud-Oèst), e ara debuta en país de Sèrra per Montagut de Carcin (Oèst).

La Dépêche du Midi convida aquel vrespe per la presentacion de l’operacion. I cal convidar un fum de monde e benlèu tanben los elegits del canton, e dels cantons vesins.

Finançada pels elegits del departament, cal esperar qu’aquesta operacion serà tanben una debuta d’una visibilitat de la politica lingüistica del departament mai clara, mens confidenciala e mens ligada a l’interès de cada conselhièr general.

En Tarn-e-Garona cal esperar una demanda oficiala del departament per un ensenhament de l’occitan dins totas las escòlas, de la matèrna dincal licèu, mai tanben un afichatge del nom del país en bona grafia occitana (panèu e signaletica), perqué non una politica dins las estacions de ràdios locala per integrar de professionals en lenga occitana (n’i a pas cap dins las ràdios localas), un emplec mai corrent de l’occitan dins los servicis del Conselh General (totes), una ajuda a la entrepresa (pme e bòrdas, mai tanben ofici de torisme) que vòlon emplegar l’occitan pel comèrç toristic… e plan segur una enquèsta lingüistica e benlèu una responsa positiva al Conselh Regional sul tèma.

E notatz tanben qu’en Gironda, una serada per sosténer  la Calandreta de Barsac (Calandreta de Siron).

Una aparicion 2011 a Barcelona : lo famós caganer serà per Sarkozy

Aquel serà pas inconstitucional espanhòl ; es una letra mandada pels ciutadans e per las ciutadanas de Barcelona al vòstre Nabot Ier; serà una premícia per l’annada 2012, e sa re-eleccion ?

Es aparegut en çò de Jan Petit a Barcelona… un estanguet occitan de la vila comtala.

Los amics del caganer vos explicaràn çò qu’es e quina mesura caldrà prendre per los interdire de venda a l’Estat francés, un pauc coma la prostitucion, son autanplan dangieroses …

Las interpretacions son variablas segon los autors, alara legissètz !

Bicar las leis novèlas de París a L’Empordà

La prostitucion es devenguda una pre-aucupacion del puritanisme novèl de la majoritat UMP-NC. L’electoralisme prepara las eleccions, tot es «normal» ; lo puritanisme de la dreita francesa pòrta reservas per mantunas leis de darrièr moment. Alara se parla d’una lei novèla sul tèma.

Al meteis moment, una entrepresa de l’Empordà fabrica una publicitat sobre grand afichatge en país tolzan per adralhar lo public mascle tolzan dins los ‘pàrquing’ de la prostitucion mondializada «d’Espagne». Es vertat que cal preveire l’avenidor de l’aprèp tabac ! Perspectivas economicas que las CRCI occitanas an pas vistas : la pipa a tanben un autre avenidor a l’Emportdà, e vist d’un autre punt de vista (e encara un còp i aniràn pas en trens publics o privats, nimai en avions low cost !).

A la question del jornal regionalista parisenc France Soir, podrèm alara pausar la question següenta : Se los transpòrts illegals de tabac se podràn verbalizar aisidament per n’aver tròp emportat dins las biasas de l’automòbila, lo fait de bicar a l’Empordà serà verbalizat de quina manièra ?

Bicar a l’Empordà serà verbalizat de quina manièra ?

Es vertat qu’es de mai en mai complicat de bicar tranquil sobre lo bòrd del canal de Midi vist qu’i a de mens en mens d’acès, fabricat pels arbres vièlhs e los terrals mals entretenguts. Aiçò es un punt de vista de terrenh, e lo torisme mata lo comèrç de proximitat (per las botigas de proximitat alimentària fan crompa a METRO, per l’autre comèrç en Romania).

La question se pausa encara, del punt de vista Occitània : perqué las leis francesas son impossiblas d’èstre normalas quora son vistas dempuèi Occitània ? Quora lo personal politic se ne rendrà compte ? Quora demandarà un parlament occitan per decidar al país, sobre aquel subjecte tanben ! Cresi qu’i a pas una lei francesa que serà aisidament aplicabla en Occitània, pas una. Alara ?

 

E lo problèma sembla èstre lo meteis al nòrd … en Flandras dicha francesa ; Bicar a Lille o l’Empordà ? Heil ! Le puritanisme UMP-NC est cerné !...

Projecte : Bais-Lengadòc s’engatja, la finança seguís, sense l’Estat.

Sabèm que lo pòrt aquel es una tradicion al entorn de Narbona, Narbona es estat sempre un pòrt per un reire-país, sempre sense l’Estat centralista francés ; malgrat las somas considerablas, i aurà pas una linha dins la premsa regionalista parisenca. L’important es pas en Bais-Lengadòc…

Sabèm que lo projecte europèu de linha antre Algesiràs e Hamborg se precisa ; se sap pas de quina manièra lo ligam modèrne qu’es lo transpòrt trimodal per un pòrt es essencial ? Pel moment sabèm que la SNCF-fret es pas brica competitiva per desvolopar los transports economic e ecologic del ralh.

Mas de qué sabèm de las decisions de las autoritats politicas localas ; an pensat que la SNCF èra pas capable de ligar lo pòrt novèl e bèl a la futura megaòla tolzna ? Es lo reire-país actual a l’Aude e son pòrt ancian, e lo modèrne serà tanben. Car, es illusòri de pensar que los batèus s’arrestaràn a Narbona (los pòrts jà installats son evidentament ambe unes arguments de pès) per d’escambis que seràn pas mono-productes, e sovent un dangièr per l’environament.

Uèi es plan de modernizar un terminal, es plan de pensar pus largament al cort e mejan tèrmi e per l’avenidor del reire-país. Es çaquelà illusòri de pensar que lo blat dur de Lauragués passèsse per aquel pòrt sense navetas de camions per las rotas, jamai se podrà re-emplegar lo ret d’aiga o del fèrre. Es tanben illosòri de pensar qu’una companhiá SNCF fosquèsse un bon partenari per las relacions entre lo reire-país tolzan e la còsta, pas mai rasonable de vóler exportar lo vin lengadocian per un pòrt lengadocian, val melhor passar per Antwerpen o Barcelona.

Pel moment, çò que sabèm, serà la zòna portuària que matarà l’eco-sistèma installat per las salinas antigas.

Lo Bais-Lengadòc s’engatja, mas sobre quin camin ? Sampitèrna tradicion de la manca de vision respectuosa del territòri, de l’environa ?

A Montpelhièr se pantaissa un avenidor pel Pòrt de la Novèla, per èstre lo La Rochelle de la faciada atlantica, en Bais-Lengadòc ? La Rochelle es un pòrt conegut per èstre importador de las potingas agricòlas que AZF pòt pus espandir en Occitània, o lo petròli rus distribuat per una companhiá de Lemosin e Borgonha. Tota la logistica se debana per la rota, per la pòst-logistica o pre-logistica.

Piratas parisencs de la peissonariá

La peissonariá parisenca son subçonadas de recèl de mèrças. Dins una capitala de mai en mai tentaculària, qué podrà far lo sistèma centralista per reglar los disfoncionament ontologic al centralisme ? A París tanben se necessita una politica adaptada al terrenh urban de la megapòla centralista, e pas simplament per crear un linha de tren al entorn ! O per enganar las region forçada d’èstre de l’Estat centralista francés.

La megapòla jacobina es de mai en mai incontralabla, quí pagarà encara ?

La megapòla minja de mai en mai de terrenh agricòl a l’entorn, coma totas ciutat (per exemple Tolosa), mas lo sistèma foncionarà aital dinca quand ? Elonhar las resorgas alimentàrias del sistèma de decision o/e de produccion fabrica contrabanda de tot tipe, peissonièr o banquièr.

Uèi se páusan lo problèma logistic de la megapòla, e doman quí pagarà ? Alara, nos fan saber ambe la premsa çò que nos espèra. Lor avèm pagar una partida del RER e ara nos vòlon far pagar las novèlas logistica, logistica que seràn sonque petaç que caldrà tornar pensar dins dètz annadas…

Lo projecte del grand París manopoliza la premsa regionalista parisenca, e nos debuta una presentacion de las facturs que nos pòrta lo bipartisme actual :

Aquela mapa representa miliards d’€ dins un budgecte d’Estat, e pensatz que passaràn darrièr los investiments en regions ? Òc, me fasètz rire ; las LGV es per París, non pas per las regions; las autorotas son faitas en estelas destinacion París… Se parla rarament al nivèl de la premsa dicha nacionala dels problèmas logistics de Lille, Estrasborg/Straßburg, Lyon, Marselha, e Tolosa/Bordèu (ont es un projecte grand-sud de la logistica ? e soi preste d’acceptar aquelas merdicas semanticas geograficas !). L’Estat e la premsa se trufa de las regions ; la sola politica d’Estat, de l’Estat jacobin, es tirar la cobèrt cap a se, unicament, e la partidocracia fonciona d’aquelas manièras, a despièich de las magolhas economicas ontologicas al sistèma parisenc de gestion.

Aquesta setmana es Air France que festeja sa logistica de Tolosa a París, 30 navetas per jorn per portar los quadres tolzans informar París, París que de l’informacion l’emplega per nos melhor enganar. Es de se demandar se las populacions, los pòbles de fRANÇA, son pas unas populacions de pecs, especialament dins las populaicons dels quadres que fan los dorsiers de tipe ‘Grand París’, un ‘groß París’ qu’es jamai vestit de violéncia, mas qu’es una violéncia contra totes los espaci ambe indentitats fòrta en fRANÇA, sense cap d’excepcion.

Soi segur que las regions, notadament las occitanas, pòdon sobreviure en Euròpa sense las «idèas» parisencas, segur. Soi segur que s’avèm constitucion, preambul democratic, las regions podràn mostrar un camin tipic per las dignitats dels pòbles en fRANÇA e per l’Euròpa.

fRANÇA es lo deute (lo peisson del recèl), a l’oposat las regions son las idèas, las solucions (pas simplament un avenidor pantaissat, mas son realitats sociala e economicas de cada jorn), solucions que son sistematicament iggnoradas per París, Occitània tanben es la solucion per la populacions nòstras, perqué podèm sobreviure sense París (vos o pòdi assegurar). E alara se podrà sonque comparar ambe lo dessenh recentament aparegut dins lo net :

L’antigermanisme modèrne se qualifica

Acabi de veire tres mots listats e publicats per Agoravox :

Sembla èstre una recuperacion d’extrèma-dreita, per saber se podriám contunhar sul tèma … Se podrà simplament sense que qualificar de :

Es de provincialisme o regionalisme classic de l’extrèma-dreita francesa, Maurras pica encara tèxtes sul net.

Detalh : son pas mots adicionats que m’agrádan de veire sul net. Ai pas daissat aital lo ligam coma ai la costuma de far.

Al mens dins las regions assimiladas a l’Estat centralista francés se fabrica utile :

 

Ièu preferissi lo parlanjhe que lo francés per m’exprimir …

Muriel Batbié-Castell serà en concèrt

Es la votz qu’entendèm cada jorn al mètro de Tolosa. Farà un concèrt poliglòt, e se parla d’un concèrt umanista.

Es la votz occitana que mantunes díson qu’es pas polida e bèla per exprimir lo francés del mètro. E es la polemica que ne fa la promocion La Dépêche du Midi. Es donc un acte politic clar e sistematic contra l’identitat latina de Tolosa.

Sant Pèire de Ribièra es prèp de Tolosa, es una inicitativa privada e d’un restaurant de qualitat. Lo repais prepausat per la serada es un repais de mòde italian. Cal felicitar lo retaurant, l’alberga, d’aver près aquesta iniciativa.

Los Afrikaans an perdut lo poder, alara…

Lo francés es la lenga de la repression, es l’istòria ; aquela istòria explica coma s’installa un Estat qu’enleva totes los poders democratics al pòble occitan.

Uèi, aprèp la caduda del poder afrikaaners, l’Estat d’Africa del Sud es quasi-federal e un Estat plurilingüe…

Perqué limitar lo racisme a l’expression d’una color fenotipica. La nacion occitana supòrta un racisme lingüistica francés dempuèi sègle ! La seuna pòrta de flagèls qu’auto-aplica e/o ne fabrica una collaboracion ultra-extremista francesa. Lo racisme es un afar d’excepcion culturala francesa es una dinamica ontologica a fRANÇA. Aital Frantz Fanon  es dins lo camp de las liberacions africanas, dels independentistas algerians, coma d’autres occitanistas de son temps ; èra davancièr de la pensada sul tèma del racisme. Lo progrmaa es alara indispensable d’escotar, per saber tanben perqué fRANÇA a páur de las lengas diferenciadas interioras a son mitic territòri de poder republican a las “frontières nationales” ; cultura e racisme ajuda a la pensasa universala, e a l’occitanisme modèrne. Frantz Fanon es United Nation, per la libertat de totas las nacions.

Julien Campredon dintrarà a l’Acadèmia de Lengadòc en decembre 2011

Lo bilhet serà cort, mas agrada d’escriure, uèi.

La societat sapienta dicha Académie des arts, lettres et sciences de Languedoc es estada fondada per establir ligams permanents entre la capitala lengadociana (comtadina) e las principalas ciutats d’Occitània. Aguèt per objectiu de salvagardar las tradicions dels territòris dels «ancians parlars occitans» (coma lor agradava de dire fins ara) e de favorizar lo desvolopament dels païses occitans (Occitània) dins totes los maines : scientific, literari, artistic, economic, social, cultural, etc. Dementre los mejans d’accion de l’Acadèmia se lista los prèmis e las recompenças als organismes e a las personalitats que perseguíscan las tradicions lengadocianas e rebertan los melhors dins las loras activitats. Aiçò se debana en decembre, coma de costuma, una tradicion seculara.

Julien Campredon serà aital recebut dins aquel encastre lo 14 de decembre 2011 dins aquela Acadèmia de Lengadòc ; un jorn, l’Acadèmia portarà tanben un nom occitan, al mens «per la dignitat manténer» dixit Pèir de Garròs ; aprèp dos sègles de fosc l’Acadèmia de Lengadòc se desperta per l’emplec de l’occitan, e las valorizacions dels actors d’aquel emplec. Julien Campredon prepara un discors en lenga occitana per aquel arcuèlh, moment que li fa grand plaser perqué la reconeissença tolzana li fauta ; aprèp aver agut recepcion de grand interès dins quasiment totas las libariás de fRANÇA (benlèu bravament mens a Tolosa, la paradòxa).

Uèi, es un autor que gausa pas escriure en occitan, mas que li agradariá d’aver una traduccion en lenga catalana ; es benlèu lo moment pels editors de collaborar per editar Julien Campredon dins d’autras lengas que la franchilmanda.

Pauc a pauc, a Tolosa la lenga occitana capita d’aver una valorizacion que los prestigioses autors occitans amerítan ; pauc a pauc Tolosa tòrna préner en man sa lenga e sa valorizacion, oficiala.

L’oficialitat serà benlèu un jorn declarada pel personal politic, e a l’unanimitat d’una votacion comunala, que aital tornarà d’èstre aital los vertadièrs capitols que nos fáutan. Julien Campredon es lo primièr que seriá content d’aiçò, tanben.

La descoberta del MoDem

Lo MoDem es la familha europèu de las dubertudas de las frontièras, plan alandadas e clarament per un mercat de las grandas entrepresas. Lo MoDem farà son outing a prepaus del crompar local e regionalista francés. Es plan per fRANÇA, la santa lutz de la sapiença del consomador es arribada.

Fins aquí lo sistèma (es lo meteis qu’esplica que cval melhor parlar anglés qu’occitan) explicava que las resorgas de las entrepresas que volián valorizar los locals ambe las lengas localas, èran d’entrepresas separatistas ; donc dangierosas pel sistèma francés mondialista. Uèi es lo sistèma francés que se pausa question.

Dins un sistèma qu’escana las economias basca e còrsa, i a agut solucions tecnica, sense ajuda politica e economia (CCI) a la debuta. Son solucion qu’an trobat lo camin, SENSE AJUDA FRANCESA, e quitament problèmas ambe las finanças mondialistas francesas (banca de réseau es de dire francesa, e quitament la borsa, alara qu’èran coma HERRIKOA un sistèma participatiu e capitalistic).

Uèi fRANÇA se trapa èstre dins lo meteis bordèl que Iparralde e Corsèga trenta annadas farà, mas els suportava la vision a cort tèrmi francés…

Lo ‘consolar francés’ es un tèma economic qu’es estat promòugut per la CGT e lo PCF, per las ligues régionalistes, e pel FN. Mas, mordicus, díson qu’es pas de nacionalisme ; los cal creire ? Mas concretament, produsir basco o còrs es estat sempre combatut pel sistèma francés, quitament la finança qu’engana lo govèrn francés ara ; lo combat francés novèl es una expression de nacionalisme d’expansion ?

Argèria descobrissiá la pacificacion segon lo ministre de l’interior, un certan François Mitterrand decidava la guèrra contra una nacion ; lo PCF descobrissiá lo PC Argerian, dins la République française… tres departaments d’oltra-mar !

1492, los «indians» de la futura America an descobert los Europèus integristas catolics e las armadàs dels reis espanhòl e portugués ; los an vist s’engraissar sobre los cementèris de las nacions chapladas ; i a jamai de maissant moment per las descobertas, i a sonque consequéncias a prepaus de las ignoranças sul passat de las malfesenças imperialistas, e aquí francesas, ailà espanhòlas o portuguesas, ignorança entretengudas e valorizadas fins  a las estupiditats politicas francesas, una expression fòrta de nacionalisme d’expansion.

I a pas de maissant moment per las descobertas.

Africa : las mapas lingüisticas amb consequéncias politicas francesas

Dins l’Estat francés fabricar de las mapas lingüisticas es una question renduda politica pel sistèma, perqué ? Perqué l’ignorança es l’excepcion francesa, cal daissar los pòbles de l’ignorança de las loras pròprias lengas per frenar la transmissions dels sabers (per exemple qu’èra ambe l’institucions mai democratic abans l’arribada dels Francs o abans l’imposicion republicana, en Occitània e quasiment pertot – o per imposar un mercat dels amics del poder central, del Rei o del President d’origina Neuilly/Seine) ; prepausar mapas lingüisticas es admetre qu’i a agut assimilacions de populacions que son pas francesas [la question de reparacion istorica es alara sobre la taula], car al meteis temps –e zo díson pas bric- es question d’etnisme lingüistic francés que s’amaga darrièr la lenga del rei en Villers-Cotterêt o darrièr las instruccions politicas de 1792 o darrièr las instruccion publica dels «gentes» usards de «servici public», autocertificat per la republica (lo supausat ‘poder al pòble’) per donar la «a gratís» l’ensenhament dels sabers «universlas» franceses ; los autres es una estupiditat de pensar que pòdon èstre universal ; sobre aquestas basas del ‘bon sens’ republican cal imposar lo francés pertot, per portar la sapiença e lo «gènius francés» pertot :«Vive la Francophonie» a Lemòtges o endacòm mai coma en Còsta-d’Ivòri.

Aital per exportar la francofonia, i a un sistèma pron emplegat per desvolopar los ensenhaments, es lo sistèma de punt obtengut per aver ensenhar sul planèta la «santa lenga republicana» ; lo professor de francés anirà sul calvari parisenc, o dins los Estats d’infuéncia francophonique, per poder tornar al país seu lo mai aviat possible, car las plaças son caras ; car i a pas sonque la literatura ambe la francofonia, i a tanben un sistèma administratiu que destrusís la diversitat lingüistica, car pels professors de francés sul planèta es pas question de saber la lenga locala abans d’i anar, devon practicar l’immersion lingüistica pels escolans, sistèma d’ensenhament qu’es fòrabandit a l’interior de l’Éducation nationale per l’ensenhament de las lengas dichas regionalas. L’immersion lingüistica es bon pel francés colonialista, pels futurs mercats de las exportacions francesas, mas pas bric per las nacions que «volèm assimilar» per lor ben (plan segur), aplicar l’etnisme d’expansion parisenca, la république française.

Donc quora se publica una mapa lingüistica dins un grand jornal de referéncia pel foncionaritat francés, legit per tota sa diplomacia, es un eveniment politic. La mapa presenta las zònas lingüisticas coma s’èran seguras, coma s’i aviá zòna clara, e pas zòna de particion, o d’escambis ; o quitament se las populacions non podián parlar tres o quatre lengas al meteis temps, a diferents moment de las loras vidas. La mapa lingüistica presentada es foncion d’una ideologia e benlèu tanben l’ideologia de la mapa es sortida de las enquèstas, enquèstas que fautávan de dubertura d’esperit al nivèl de las practicas lingüisticas, o simplament enquèstas orientada per aver la resulta qu’es desirada pel sistèma politic francés.

La guèrra entretenguda per saber se Niça parla un dialecte italian o occitan, o al meteis nivèl se Baiona parla basco o occitan de Gasconha, o se Bordèu èra de parlar occitan o peitavin ; es pensar que, sense regulacion, ambe lengas de meteissa dignitat politica, las populacions son pas capablas de las saber, se son adobadas sense lo poder francés, jamai en preséncia del poder francés, adobadas per la transmission intergeneracionala, se l’Éducation Nationale del Jules Ferry i bota pas lo seu gran de sal, una sal politica e expansionista plan segur, plan segur.

La Còsta-d’Ivòri es estada lo terrenh de «jòc» dels darrièrs eveniments de la françafrica ; quí zo podrà negar (mantunes libres l’explícan per aquestas passas, e aiçò malgrat los discorses de Nicolas Sarkozy). Pel moment, e ambe lo filtratge de l’informacion qu’es aquí (per mediocritat dels mèdias locals en Occitània, e l’impossibilitat ara de finançar enquèstas jornalisticas), o la manipulacion pels camps de dos costats en Africa quitament, podèm pas realament dire çò que s’es debanat alai. Mas la mapa lingüistica ajuda a pensar que s’i es passat quicòm en ligason ambe las presas de pausicions politicas francesas contra los poders en plaça ; e donc, que lo fenomèn de patz actuala durarà pas. Totas las rasons per explicar l’intervncion francesa del govèrn UMP, e alara la resisténcia a l’imperialisme francés, son bonas, quitament las lingüisticas, un extremisme.

Se cal recordar que lo concepte d’«ivoirité» es una invencion que sembla aver botat lo fuòc al sistèma ; imaginatz aquò sense besonh de cambiar de regimes politics, imaginatz aquò en 1787 quora tot l’Estat reial dels Francs parlava pas la lenga del rei, la lenga que tres annadas pus tard serà la lenga de la lei, lei que seriá estada faita per poder èstre coneguda de totes (las femnas avián dreit  la Guillotine, coma l’occitan Olympe de Gouges). Imaginatz la Glèisa catolica que s’encaborís de parlar latin dins los sermons, la lenga imposada pel libre de referéncia, contra las lengas localas fòrabandidas (en 1229 per la lenga del ‘bons cristians’ que criticava lo biais de transmetre las letras del libre dich sant).

E al meteis temps la situacion es pas similara, per Còsta-d’Ivòri, perqué las lengas en Africa son respectadas, mas dins qual nivèl d’assimilacion per imposar lo modèl francés son en Còsta-d’Ivòri ? Se pausa lo problèma de l’abséncia de politica lingüistica dins d’Estat que las riquèssas son panada per las oligarquias localas. La question africana se pausa del perqué lo francés lor servís de modèl per ensenhar dins las escòlas ailà ; se en Argèria faguèron la guèrra contra lo centralisme francés, aprèp 1962, es plan lo modèl centralista francés e arab qu’es estat imposat contra la lenga istorica e locala lo berbèr o amazigh. La lenga francesa a mantunas consequéncias en Africa, es tanben un poison que destrusís la diversitat lingüistica, coma l’anglés çaquelà mas ambe mens d’arrogança o de sapiença arroganta, e mens de rebat politic (encara qué). I a encara regentas qu’an fugit de la Còsta-d’Ivòri e que arribadas en Occitània –nosautres collaborèm tanben al sistèma francés, dedins coma defòra !-, e quora li explica lo problèma lingüistic en Còsta-d’ivòria respondiá : «e bè se parla francés ailà», coma s’èra natural ! La femna èra agenesa e gaire informat de l’occitan dins l oseu departament ; la practica lingüistica francesa de la tèrra cremada a consequéncia tanben dins lo sistèma de pensada del pòst-colonialisme francés e dins la faiçon que los professors van ensenhar lo francés sul planèta.

Donc la publicacion d’una mapa lingüistica dins un jornal bonapartista coma Le Monde, es un eveniment.

Malgrat tot, ai pas cap mejan de verificar la publicacion e sobre quina basa s’es faita la mapa ; los lingüistas son tanben gents de fabricacion de frontièras, de còps ont n’i a pas. La nocion de «frontières naturelles» es pas sonque una idèa de rius o montanhas per protegir lo reialme, es tanben una certana vision del particion de l’empèri de Karl Magnus qu’es considerat coma francés (Charlemagne- alara qu’es de Ais-La-Capèla en Germaniá, lo segond tròç de l’empèri de Karl Magnus). la manipulacion francesa es estada dinca explicar que lo Karl Magnus a imposat un tipe d’escòlas per fabricar una elita alfabetizada coma la IIIena republica zo faguèt «ambe generositat» (podèm pantaissar sobre la generositat de als ierarquia de l’armada francesa qu’aviá fins a-n aquel moment sordats que parlávan pas la lenga de l’elita ambe la sang blava, imperiala e puèi republicana.). Se Karl Magnus a vist la necessitat d’alfabitizar en latin, perqué en Occitània aiçò seriá pas tanben necessari, e dins totes los Estats pòstcolonials africans per las lengas localas ?

Mas virèm-nos sobre la manipulacion de las mapas per agradar a la pensada francesa, sobretot las mapas lingüisticas ; istoricament, la fabricacion de las mapas lingüisticas es estada delegada a un certan folclorisme, perqué ? Perqué lo francés oficial tal que se parla ara, existava pas ; alara una mapa lingüistica imposava de saber destriar quin tipe de francés caliá descriure, puèi tanben destriar lengas que son pas al modèl francés del rei, brica (breton, alsacian-alemand, neerlandés-flamand, lorrain-luxemborgés, francoprovençal-savisian, occitan, còrse, basco, catalan, per viure sonque los blancs del continent europèu).

Alara s’inventèt la nocion de nacionalitat (que mescla la ciutadanetat e la nacionalitat) sul modèl de l’«ivoirité» (plan segur qe l’apliquèt pas a totes en Argèria per exemple)… Tè i tornèm. La publicacion de la mapa es justament per explicar que lo modèl de l’ivoirité de l’ancian poder, aquel que los Franceses an fait fugir (paradòxa o simplament per interès partesan e economic), èra pas la realitat, una manipulacion ; mas quí a interès a la manipulacion ? Quí pòt dobtar d’aiçò sobre las «frontières naturelles» fabricadas pels colonialismes europèus en Africa, donc tanben en Còsta-d’Ivòri ? Quí ? Quí pòt dobtar que son pas bonas per las nacions divididas per un geografe europèu en man del colonialisme europèu ? Quí ?

La publicacion d’aquesta mapa es alara un eveniment politic ; quí saurà destriar lo fait e ne tirar consequéncias, sovent grèvas. La preséncia de fRANÇA en Africa es autanplan dangierós que fRANÇA en Occitània, nosautres zo podèm saber ambe mai de 800 annadas de colonialisme, Robert Lafont zo diguèt, qualifiquèt d’interior, mas lo colonialisme francés que fosquèsse d’oltra-mar o continental europèu, es un colonialisme extérieur sempre ! Occitània es dedins lo sistèma administratiu francés (juridic de la ciutadanetat), mas frena pas de dire qu’es una expression nacionala europèa qu’a pas una institucion politica per la representar de faiçon politica en fRANÇA o dins l’Union Europèa.

La mapa de Còsta-dIvòri es alara tanben un eveniment en Occitània ; s’espèra dins Le Monde una publicacion de las mapas lingüisticas de l’Estat continental francés, ambe la pauretat de las donadas plan segur. Pauretat de las donadas entretenguda.

_°_

Urbanisme e lenga occitana, a Bordèu tanben ?

E darrièr l'urbanisme, i a tanben una civilizacion afichada clarament, una pensada originala dins lo grand Bordèu ... abans 1450, mapa presenta al musèu de Blancahòrt, o libre en totas las bonas bibliotècas, signat Christian Bonnemaison, ancian conselhièr pedagogic d'occitan en Gironda ; pensar un urbanisme se fabrica sense una lenga ? Non, es evident, e cal pas confondre lenga e lengatge... Bordèu es occitana ambe una especificitat gascona clara. La visibilitat de la lenga es jà la debuta de la recuperacion : i a un occitan que se pòt entendre al tram ? Sobre los panèus de la ciutat ducala, dins las entradas dels establiments publics de la vila ? Dins lo musèu d'Aquitània ? Coma es emplegada l'enquèsta lingüistica publicada en 2010 pel Conselh Regional ?

Lo grand Tolosa a editat un libre sul meteis tèma, e sembla que l’occitan i a clarament oblidat ; ai pas crompat lo document, mas sembla èstre un succès de venda e segurament un succès comercial per La Dépêche du Midi.

L’urbanisme es d’actualitat dins totas las capitalas d’Occitània, aprèp una debuta de sègle d’arribada de populacion frnacesa en granda quantitat.

la preséncia de la lenga es pas un fren a la modernitat de l’urbanisme, nimai un fren perqué son Franceses que son arribats, çò cal pas mesclar tot, tradicion e modernitat ; la lenga pòt tot exprimir, e quitament arcuelhir los novèls venguts del nòrd ; son pas forçadament aqueles que demándan l’accent parisenc dins lo francés dins lo mètro ! edr….

Vincent Feltesse est lo president del grand Bordèu, benlèu que podriá debutar un trabalh lingüistic ambe totas las grandas aglomeracions d’Occitània sul tèma lingüistic e urbanisme, soi segur que las resorgas i son en Occitània per aver una pensada autonòma.

-°-

 

Se destinaràn 1,6 milions d’èuros per desvolopar la lenga basca, euscara, en Iparralde, Euskadi del nòrd (dins l’Estat francés) En total, seràn subvencionada 62 projecte.

Al Senat Espanhòl, uèi avèm un occitan !

Per astre FaceBook fonciona plan !

Aprenèm aital que Paco Boya [lo redactor espanhòl non parla de Francesc Boya (coma el li sembla agradar …)] es l’elegit aranés que serà al Senat espanhòl. Lo redactor espanhòl explica que defendrà l’aranés ; çò qu’es una bona causa, una granda causa politica que caldrà valorizar dins las negociacions ambe los ecologistas e los socialistas per far pujar tanben al Sénat nòstre una lei per l’occitan...

Segur que serà tanben un biais de defendre l’occitan !

Lo jòc de las aliganças, Unitat d’Aran ambe lo PSC-PSOE, a fabricat aquela possibilitat politica ; puèi la resulta basada sobre la proporcionala, resulta de la sortida del franquisme e que serà benlèu plaçat en discutida ambe l’arribada de l’ultramajoritat PP a Madrid. Ambe lo segond element, podèm dire que n’aurèm jamai a l’Estat francés, e al Sénat de representants occitanistas, e segur jamai d’aranistas.

Mas es evident coma l’ai poscut explicar dins lo bilhet següent, val pas un parlament occitan productiu per la democracia qu’avèm mestièr.

Paco Boya es estat lo promotor de l’Acadèmia de la Lenga Occitana, qu’avèm gaire vist foncionar, alara serà urós de veire que l’Acadèmia Occitana fonciona de faiçon independenta e liura, e qu’es grandament publica dempuèi tres jorns.

E soi segur que lo senador espanhòl Paco Boya serà present a la manifestacion epr l’occitan lo 31 de març de 2012.