Los socialistas an una vision de l’istòria que plaça lo nacionalisme d’expansion coma la solucion politica per la patz en Euròpa ; es oblidar los tèxtes de Jean Jaurès, o simplament ne fabricar una interpretacion qu’es realament contrari al tèxte d’en Jean Jaurès.
Se la guèrra de 14 es arribada es la granda frauta dels nacionalisme d’expansion, regionalisme d’expansion. Es plan un nacionalista serbe qu’a matat un imperador que fabricava un Estat federal, Estat imperial Àustro-Ongarés. Es la fin de la guèrra e la declararion de Woodrow Wilson per l’autodeterminacion dels pòble (una plaça a Tolosa), que declara una version politica, una certa diplomacia internacionala, e qu’ajudava los regionalisme d ‘expansion parisenc e londonian qu’an destrusit l’Estat federatiu en construccion, l’Impèri Àustro-Ongarés. Los franquismes a Madrid son tanben dins aquel batèu ideologic. Es pietadós çaquelà de veire republican espanhòl e socialista ajudar los socialisats franceses a desvolopar aquelas idèas de destruccion dels pòbles, de las nacions (antropologicas).
Es la segonda vagada que la santa paraulka del’imperialisme republican francés se desvolopa sobre aquesta basa.
Dinc lo subjecte es enfin al cap de las pre-aucupacions francesas, mas l’interpretacion es francesa, donc tòrta.
Es pensar que lo movement ciutadan en Catalonha e Aran, qu’es independentista, es contra-ròtlat coma en França l’engana de la partidocracia o fabrica, contra-ròtlat per un partit o un autre. Encara un còp, e coma l’indica un jornalista d’Europe 1 a un jornalista de ARA, França a pas los instruments que cal per descodar Catalonha e Aran. Es la fauta l’informacion, es la manipulacion de l’informacion parisenca. O explica tanben un militant independentista dins una entrevista que faguèri, vaquí tres setmana ; e que podètz escotar aquí sul meteis blòg, dins la colomna dreita.
E o sap la diplomacia espanhòla, ela qu’ajudat per PP manipula l’informacion ambe TVE, e contunharà :
La diplomacia espanhòla assaja de limitar las paraulas dels ciutadans catalanas e de las ciutadanas catalanas, per qualificar coma lor agrada lo palm de nas, politic e d’una version catalana. la limitacion ajudariá a far entendre que els son democratas (per interdire l’expression d’un pòble !), e que cal pas escotar los «fascistas catalans», «independentistas», «separatistas», sempre populacion «dangierosa per Euròpa» (los que vòton, #9N) ; malastrosament son los fascistas reals del PP que son dintrats dins lo Parlament de Catalonha (cap mèdia francés ne parlèt), ambe l’autorizacio nd ela «simpatica» Sánchez-Camacho, pòrta-paraula de la vergonhosa paraula del PP ; e sembla aver intoxicat los socialistas franceses, es vertat que son amics dels socialistas ortodoxes de Barcelona, Manolitito Valse los es estat veire en pensar los ajudar… contra los «separatistas». Es vertat tanben que l’ideologia socialista a Barcelona interpreta l’istòria francesa coma o fan los jacobins…
Anuèit la tresena via a trobat una novèla etapa per l’independéncia, per esperar que lo camin serà mai long e que la populacion oblidarà lo camin de separacion d’Espanha ; la fòrta preséncia dels vièlhs catalanistas a la consulta del #9N m’ajuda de dire que serà pas talament simplàs coma los socialistas o Unitat d’Aran o vòlon. Cal legir l’editorial de Vilaweb per entendre melhor aiçò.
L’ideologia socialista, ambe la santa paraula del François Hollande, pròva que dempuèi lo François Mitterrand de l’abans 1962, sembla qu’an encara e encara res comprès a l’istòria, ni a las rason de la guèrra d’Argèria, la fauta dels nacionalistas franceses dempuèi 1945 en escotar sonque los blancs europèus d’Argèria, es de dire lo regime fautat d’un apartheid combatut pels nacionalistas argerians. Al meteis moment, en Arica del Sud l’apartheid se desvolopava; la République française en fesèm la guèrra d’Argèria s’es plaçada del costat de la vision politica que portèt l’apartheid en Africa del Sud. Lo nacionalisme francés faguèt la guèrra en Argèria, e plaçèt aital al poder l’extremisme nacionalista argerian (FLN), contra lo nacionalisme democrata (UDMA).
Quand s’emplega «nacionalista», coma los espanhòls, vòlon pas veire qu’i a doás categorias : los expansionistas (definicion d’un Ernest Renan, expansionista per assimilar Lorrena, la vesina) e los que se vòlon defendre per damorar sus la planèta, es question de sobrevida d’una nacion (antropologica).
Alara frena pas de confirmar lo dessenh umoristic aquel :
Es per aquesta rason que l’entrevista del deputat occitan, al Parlament de Catalonha, en Àlex Mòga, ajudarà a melhor entendre lo problèma interpretatiu francés, que fosquèsse socialistas o gaulista. La publicacion se farà dins una o doás jornadas sobre aquel quite blòg.
Encara un còp, ambe la vision del François Hollande, rapèl qu’a recebut la vergonhosa medalha «d’Occitanie», sabèm que podèm jamai far fisença als socialistas per donar un punt de vista natre sus un subjecte del nacionalisme, son sempre dedins lo sistèma del nacionalisme d’expansion e son donc actors del nacionalisme francés, dangierós per Occitània.
-°-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada