Dins mantunes mèdias franceses entendre çò que se debana en Catalonha es una grnada dificultats politicas ; e çaquelà, ne fautèm pas de diplomats de «sciences politiques» que fan clar que son un problèma per donar al pòble lo real poder, encausa : los partits.
En Catalonha, l’excepcionalitat catalana es basicament la ciutadanetat en marcha per demandar l’independéncia. Es una causa que sciences po non podrà comprendre, els que la sola pre-aucupacion es dintrar dins lo sistèma dels partits, per la via electorala, los secretariats politics o los mèdias e las escòlas de jornalisme, d’èstre influent sense èstre vist.
Lo jornal catalana El Punt Avui l’explica ambe un títol anuèch d’una granda intensitat en «sciences politiques» :
Aprèp los partits es supausar arribar lo postpartidisme. En Catalonha son los ciutadans que fan lo movement independentista actual. Son los ciutadans que fan lo movement de la «revolucion jauna».
Es evident que la ciutadanetat, quora es plan organizada, non a mestièr d’aver los partits per poder l’accion del poder ; mas aquí avèm una causa unica per la «science politique» (e sense estudi fin ara dins las escòlas de sciéncias politicas francesas), un pòble que se desperta dins una ciutadanetat unica, diversa politicament e socialament, mas unica per pressionar los partits per avançar cap a un objectiu politic clar, non determinat per una casta o plutocracia autoproclamada coma sapienta.
E aquesta ciutadanetat, contrariament a çò que l’Estat francés a mostrat en 1792, es pacifica. Lo modèl francés es pas aplicat en Catalonha, en Catalonha es la ciutadanetat reala, la presa de poder la vólon pas, vòlon un objectiu clar ; perqué l’an poscut determinar, per la força d’una ensenhança generalizada, al contrari de l’Estat francés que l’ensenhança es devenguda per una casta de privilegiats, aqueles que son ben etiquetats pels partits.
Catalonha es exemplara, mas dins l’Estat francés, los partesans de la «democracia participativa» (se cerca encara çò que pòt èstre, mas ne dotèm vist lo sistèma francés) son damorats muts a çò que se debana en Catalonha. E serà pas un present estupid, modèl MariaNONONO Rajoy, qu’ajudarà a s’interessar. La recerca universitària francesa es nacionalista francesa e crei encara als partits politics, sobretot se son d’esquèrra. E l’esquerrisme occitan (Libertat) o comprendrà pas melhor.
Dins la guèrra contra la susmauta de la ciutadanetat catalana, MariaNONONO Rajoy a previst portar lo Senado espanhòl a Barcelona …. farà un investiment en bastiment a Barcelona, per una futura constituanta ? Aquela idèa portada a Barcelona, per un primièr ministre espanhòl incompetent politic, sembla una farsa dels darrièrs per una Espanha pòstfranquista.
L’excepcionalitat de la susmauta catalana designa una avançada politica de las grandas e sobretot una vision de la presa de poder politic per la ciutadanetat, directament, sense intermediari ; es una vision de futur ? Sembla que la recerca francesa s’i interessa gaire, a-n aquel fenomèn politic, estonant coma l’accion del nacionalisme francés destrusís la curiositat de la recerca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada