Es un colèra
lingüistica de mai, encara, enqüèra, enquèra, un còp mai, sus
las manièras que la cultura version egò d'artista fotografe es
imposada dins un jardin de la vila mondina. I a gaire digun que sap a
Tolosa çò que Mondina vòl dire, e quitament se s'emplega dins un
mitan redusit, i a una estatua d'un jardin de Tolosa, que, a l'amagat
(en grafia imperialista francesa sus l'illustracion), l'explica, a
l'amagat ! A l'amagat perqué las estatuas de Tolosa an pas cap
explicacion, vertat que son vièlhas imposicions «passadas e d'oblidar»
de la vision que los Capitols avián volgut daissar en memòria a la
vila mondina per la populacion de non pas oblidar, alara coma «sèm ara brancats, anglofòne», donc, se podrà oblidar
aquelas vièlhas pèiras oblidadas (que díson estatua) dins los pargues, o jardins
publics.
Dins
aquel jardin public tolzan, un grand jardin que liga d'autres jardins
publics de la vila, lo bolingrin es una clau dels jardins publics de
la vila de Tolosa, que jà aquel jardin a un nom anglés que jà a
l'epòca lo pòble tolzan sabiá explicar l'origina anglesa e l'a
transformat per l'escriure dins sa lenga mondina.
Ara
la cultura de l'aver, aquela que parla anglés, nos imposa la
fotografia dins aquel pargue e en lenga anglesa, e sense cap mena de
traduccion en lenga mandarina (per èstre la lenga mondiala la pus
parlada sus la planèta), o en lenga russa (la lenga la pus parlada
sul continent europèu), la lenga alemanda (la segonda lenga de
l'union Europèa e fòrça parlada a AIRBUS), nimai en lenga mondina (la lenga clau de la
latinitat, LENGA DE TOLOSA DE LENGADÒC, que se vòl capitala de Sud-Occitània), nimai en lenga de l'article 2 de la constitucion
parisenca de 1992 ; es de dire l'escandal !
Es
vertat que la lenga emplegada per l'egò dels fotografes e
l'exposicion del Bolingrin es aquel anglés maissant qu'entendèm de
temps de temps a France 3 Tolosa (e sense traduccion de la
boca dels engenieires de AIRBUS que subvenciona la manifestacion MAP), es
aquel anglés que s'ensenha a Tolosa dins totas las santas escòlas
de l'imperialisme educatiu francés. E fin finala, me sembla que
l'anglés aquí es d'una vulgaritat, financièra !
Recentament ai
escrit un mot a un elegit en carga de l'occitan, e li ai demandat un
document per donar una explicacion a las estatuas dels pargues
publics de Tolosa. Fin finala preferisqui de non pas aver informacion
escrita d'explicacion quand son sonque en anglés ! O benlèu al final las explicacions de als estatuas de pèiras serián estada pensada e donadas en anglés unicament. E gaiti melhor
aquelas estatuas, los còrses del jardin, còrses imaginats sense
explicacion. E coma fòrça Tolzans, vau dins lo pargue per marchar, per passejar o legir un libre, un pargue de léser, per córre, per trobar un temps desligat a l'urbanitat...
E
lo public que passa dins lo Bolingrin, s'en trufa, clar, s'adapta a las fantesia d'una casta que cambia de lenga unica coma de camisa ; sèm pas al
Quebèc, se vei, sèm pas al Quebèc que los Francofònes fàcia a
l'anglés a una lei, la lei 101 (maltractat pels politicians liberals,
l'Estat-mercat es mai fòrt que lo pòble) ; mas, IMAGINATZ
que l'exposicion fosquèsse en occitan …coma en francés al Quebèc:
1 /
i auriá agut sul pic un interès popular per las òbras fotograficas
car los Tolzans dins una enquèsta lingüistica zo an reclamat aquela
politica lingüistica que los politicians e una casta de la KULTURÉ
FRÔNCÈYSEU nos vòlon imposar per èstre sul mercat mondial a
l'ora de la «modernitat», imposar l'anglés unic e grandament mal
biaissut.
2 /
l'occitan auriá enfin un ròtle public a pauc de còst, las
installacions duraràn un mes, pareis qu'es un «setembre de la
fotografia», MAP qu'èra al primtemps del temps de l'exposicion en
país dels vièlh e ancian pòble celte, Los Cadurcs, a Cáurs o
Cáors. E quí sol a jà viscut l'arribada de l'occitan dins lo
mètro, pòt melhor entendre l'interès de l'occitan per acompanhar
las creacion artistica tolzana ; de qué vòlon los artistas ?
Èstre reconegut ? L'anglés que lo benpensament borgés
imposat, es la lenga anonima per essència politica, es tanben la
lenga de la finança que nos escana (la BCE parla tanben anglés, amb vulgaritat tanben) ; dura un mes de suportar l'anglés dins un pargue de Tolosa ; l'estatua amagada
del pargue en occitan i damora, mas amagada.
3 /
IMAGINATZ,
l'exposicion en tres lengas (ai pas escrit sonque en occitan, coma
els fan sonque en anglés, o sonque en francés, lenga alara
imperialista per essséncia e per emplec unic), l'apreneson
lingüistica se fariá per natura, e lo traductor qu'auriá
trabalhat, traduccion pagada,
seriá estat un professor del caire, valorizat tanben per el,
d'assumir los corses d'occitan que se dona dins un recanton de la
vila mondina, dins las escòlas, universitat o corses per adultes
(veire aquí l'Ostal
d'Occitània que ne soi pas lo representant, mas fan un trabalh
important per la vila, pauc pagat). Aquel professor auriá aital agut
una remuneracion culturala, una satisfaccion personala pagada en
retorn, e una valorizacion del trabalh, una valorizacion
suplementària que los corses que se dona.
4 /
imaginatz la polemica se l'exposicion èra estada sonque en
occitan ; las questions sul pic me serián vengudas coma
«-qué volètz IMPOSAR l'occitan aquí, se m'imposarà pas
l'occitan, a me!», o «en França se parla francés», e en responsa
dirai coma sempre «-coma fasètz la traduccion de Bassa Camba en
anglés?» Mas aiçò l'AI PAS DEMANDAT ; los Franceses an
tendéncia de veire sonque lo francés quora i a l'occitan emplegat,
especialament los qu'an l'uèlh nacionalista francés (es aital que
los reconeissi los nacionalista expansionista o regionalista
d'expansion parisenca a Tolosa, e en Occitània), uèlh sul modèl
article 2 de la constitucion, quand es l'anglés unic, es estranh
l'an pas nacionalista aquel uèlh de mèrda politica parisenca e
d'egò artistica.
5 /
Imaginatz que l'artista aguèsse exposat a Bilbo, o Barcelona, lo
basco o lo catalan serián presents, e tot aniriá plan bien per aiçò
sense polemica esterila, sense un bilhet coma aquel ; la nòrma !
Quora farà la nòrma lingüistica a Tolosa ?
Alara,
de qué demanda pas los elegits de la ciutadans mondinas que totas
las exposicions subvencionadas fosquèssen en tres lengas, lo
francés per l'Estat que s'imposa en Occitània, l'Occitan per la
lenga pont de la latinitat (e la latinitat es mai granda que lo
colonialisme francofòne que se sona francofonia), e en anglés (per
l'ensemble germanic) ; e coma me díson radical, perqué pas en
rus e en chinés mandarin ?
Una
elegida de la cultura deuriá de la cultura de la creacion, de
l'aver, de l'egò dels artistas, la transformar en cultura
lingüistica per totes, en apreneson collectiva de las lengas.
-°-
Un còp èra, aviái escrit als capitols socialistas ; sense cap de retorn, pas mai. E çaquelà cada jorn mai o mens un centenars d'internautas (donc probablament passiu per esséncia) me legísson, la comuna a pas gaire bolegat tanpauc.
Sembla que la dignitat politica es mal cultivada a Tolosa, sobretot al nivèl politic ; la populacion l'estima sa lenga, mas a l'amagat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada