Eur : Economia de las entrepresas gròssas

Las grandas entrepresas europèas fan un bèl tròç de la vida economica europèa. La mapa prepausada pel site One Europe es pro utila e interessanta al meteis temps.

Statoil (entrepresa d’Estat), Shell (2), Total, ENI, Gazprom fan l’economia europèa actuala, son installadas dins Estats los mai potents d’Euròpa (continent) ; cal notar benlèu que serà la vièlha economia pel XXIen sègle ; l’istòria del grope Total es çaquelà interessanta de saber, es dempuèi la nacionalisme e puèi la privatizacion qu’Occitània n’a perdut lo sièti. Èra Elf-Aquitaine que los socialistas an nacionalizat e qu’an fait pujar lo sièti a La Défense, aquò fa partit dels panatòris franceses dedins l’economia occitana ; es un acte de centralisme economic francés, de jacobinisme del vièlh monde francés.

Cal notar que Renault se plaça dins aquel escapolon d’entrepresas amb Dacia, e en comparason clara per aiçò, ambe VW. Volvo, crompat en minoritat pels Chineses, serà benlèu l’entrepresa d’Estat que pujarà dins l’avenidor.

Dins totes los cas, son los Estats que pòrtan aquelas entrepresas ; sense los mercat-Estats aquelas entrepresas son pas sul mercat mondial ; sense endeutament d’Espanha, Santander seriá res coma banca en Espanha …

Aital, l’economia europèa –continent- se presenta coma clarament ges desligada de las decisions d’Estat. Es vertat que reberta tanben los ancians imperialismes europèus, levat per Norvèja que un Estat novèl e gaire imperialistas d’oltra-mar. Cap estudi economic explica que la lista dels Estats aumentarà e donc que lo nombre d’aquelas entrepresas serà aumentat.

Per Danemarc, Maersk farà lo comèrci, lo transpòrt, dedins lo comèrci mondial e non podèm dire que serà acabat ambe la fin del petròli… Donc es l’economia anciana que perdurarà.

Tot parier, serà la capacitat de las entrepresas de Petròli de trobar ajudas dels Estats, per assegurar las transmissions de saber-far per descobrir novèlas pistas de mercat dedins los mercats existents. Podèm dire –alara- que l’Union Europèa (federada) ne serà una ajuda, tal coma o vòlon pas los Angleses, levat per n’aprofieichar sense ne pagar lo còst democratic ? L’estratègia de sempre.

Aquela mapa indica clarament doás causas : – las estadisticas europèas son encara forçadament sus la basa dels vièlhs Estats, – las economias emergentas europèas se veson gaire dins los caps de las economias continentalas.

Salvar los artesans o las pichonas botigas

Es la crida que mantunas entrepresas pichonas díson dempuèi mantunes meses, especialament dempuèi l’arribada de l’ignorança al poder parisenc, elonhat de las realitats economicas, autanplan elonhats que son pròches del sistèma de las formacions universitàrias de sciéncias politicas e las derivacions. E las meteissas escòlas economicas tolzanas s’en van far corses en anglés, pel mercat mondial qu’a segurament mestièr de las loras competéncias ; mas competéncias en qué ? Senon en la destruccion de l’economia d’Occitània, un territòri domestiocat e que la populacion sonque protesta dolçetament … en votar sonque per aquela partidocracia que se noirrís d’aquela universitat.

Aquò farà mai o mens 40 ans que l’entrepresa es pus lo problèma del sistèma politic francés en Occitània. Perqué ?

Pendent mai de 20 ans, entre 1960 / 1980, lo finançament dels partits èra simplàs ; un candidat o elegit aviá un projecte de zòna comerciala, i a aviá sistematicament de las futuras multinacionalas del comèrci per emplenar lo voide (emplegar las tèrras agricòlas) per tot parier emplenar las caissas dels partits. La partidocracia francesa (lo bipartisme unicament) se financèt aital pendent 20 ans. mas coma lo sistèma foncionava fòrt plan, l’exageracion es devenguda la nòrma e lo finançament aquel es estat regulat ; mas lo mal «entreprenarial» èra en plaça.

En segond punt, los païsans qu’an vist arribar l’afar, an creat cooperativas que son devengudas lèu las multinacionalas qu’èran supausar contra-rotlar. Son estadas gròssa e crompada pels fons de pension de la borse de Nòva York en partida alimentat per la desfiscalizacion modèl francés, e donc jacobina.

Òr, contrariament a çò qu’explica lo NPA per èstre anticapitalista, cal al mens i aver de capital ! Per bastir una escòla, cal aver de capital per l’autoritat publica que fosquèssen d’Estat (ambe sa banca lo Trésor Public que parla francés) o de las regions (la decentralizacion a pas encara fabricat la banca de las regions, que parlèsse occitan). Lo capital es una necessitat, lo problèma es lo biais de l’emplegar, es catastrofic ambe un sistèma liberal modèl american, sovietic modèl moscovit, o quitament jacobin reial o republican. Es pas la question de las bancas, es la question de la filosofia de l’emplec del capital reculhit pel sistèma politic.

Anuèit, avèm donc una presa de consciéncia dels artesans del comèrci a Tolosa, vila qu’es pas brica vista fins ara coma un problèma de comèrci… e çaquelà, entre las multinacionalas Carrefour (qu’a migrat de la periferia al centre), Casino qu’a minjat l’agenesa pichona Ruche Méridionale per tanben vendre en periferia, o Metro que dona una causida alemanda pel comèrci als barmen qu’an pus enveja de se questionar sus las originas dels produïts, ni sus la vision geografia de las loras consomacions tolzanas ; tot lo comèrci tolzan passa per un sistèma qu’es pas dins las mans diversas del comèrci tolzan, e qu’o vòl pas èstre.

Al meteis moment, lo sistèma financièr foncionava tanben d’aquel biais. Entre 1970 e 1990, la borsa parisenca aguèt d’ajuda fiscala per recaptar la moneda e la gerir al centre, dincal moment qu’es devengut, tot en desfiscalizar (lei d’Estat e non pas regionala a Tolosa), mai aisit de donar l’argent a la borsa de Nòva York… La Borsa de Nòva York veniá plaçar los fons de pension en Euròpa mas pas ambe las condicions del rendament ancian, n’en caliá mai ; pauc a pauc las entrepresas an fait falhida, quincanèla, e la renda es partida en Àsia, per facilitat costumièra. Mas tornam als barmen de Tolosa, èra mai aisit pels rendièrs de donar l’argent a d’especialistas de la defiscalizacion sense li demandar res del tot, lo compte èra regularament alimentat, sense saber realament de qu’èra l’emplec de l’argent. Los barmen son estats a Metro, cadena alemanda de distribucion de begudas !

Puèi dins las annadas 1980, una idèa basca es venguda coma naturala e gaire espandida dins los mèdias, e se l’argent de la renda basca damorava en Iparralde ? HERRIKOA arribèt e la produccion basca a trapat un financièr, per desvolopar las entrepresas implicadas, desvolopar novèls projectes, enfin crear una politica economica coërenta, causa que lo sistèma politic èra incapable de pensar vist que pensava parisenca ; l’IEO a organizat un encontre sul tèma dins las annadas 1990. E se los obrièrs pensavan a crear entrepresas ambe aquela renda ? E se la renda dels foncionaris franceses en Iparralde èra investit al país dels Bascos ? Vesètz lo dangièr ? Mas per quí ? Senon pel mercat-Estat-nacion francés e la partidocracia que ne viu sobre, de regime reial o republican, lo problèma es lo mesme.

Coma HERRIKOA foncionava, e probava l’interès social, es la Bourse de Paris, que, installada sul mercat-Estat-nacion francés, a portat un planh en justícia, sense gaire de succès gràcia a las leis europèas. Puèi, l’idèa geniala es venguda de la Borsa de París de fa parier e de demandar als rendièrs de pensar a l’usança de l’argent e l’implicacion de son emplec geografic. mas los rendièrs son pas totes formats per assegurar una intelligéncia del plaçament. HERRIKOA l’aviá clara, la lenga basca èra un emplec obligatòri ; per Omnium Finance –entrepresa tolzana- lo modèl “Bourse de Paris” èra encara en cap… e ps brica lo modèl autonòme basco.

Aquel modèl d’Omnium Finance es aquel del barman tolzan, un actitud de botiguèr ajudat per las leis centralistas francesas, que se trufa de saber se l’alcòol blanc arriba d’Escòcia via las multinacionalas de Bordèu o se la produccion tolzana exista, o existava !

Se cal recordar que los messatges politics «volèm viure al país» son estats pensats coma una extravagança politica pels regionalistas franceses, los futurs de la decentralizacion, vist que caliá «èstre modèrne» e donc crompar American (!) o a la manièra dels Americans. Ara, son los disigners daneses, franceses de Londres o escandinaus que fan los bars brancats del monde sancièr !!

E lo nacionalisme francés es inquiet … de doás manièras, per non pas damorar dins lo sistèma europèu (supausat èstre lo problèma de tot perqué a l’estrangièr ; l’estrangièr pòrta bona esquina en França), e perqué los «regionalismes» fasquèssen pas coma los Americans lor imposar una autra vision politica federala !

Es la question de la filosofia de l’emplec del capital reculhit pel sistèma. Se cal recordar que lo sistèma reial de las generalitats, zòna fiscala, èra lo sistèma imposat per las bancas italicas, per poder finançar los reialmes imperialistas franceses o catilhans ; lo rei aviá mestièr de moneda, ne demandava a las Generalitat, als amics botat a Aush o Tolosa per recaptar aquesta fiscalitat variabla. Dincal moment que la Generalitat (administracion fiscala a la debuta a Barcelona tanben) a questionat lo poder central –aragonés- per aver dreit de bastir una politica legala qu’acompanha lo fiscal ; lo Parlament de Barcelona tornava a la sorga que nosautres avèm conegut per Navarra, Aquitània, Marselha, Comtea de Nissa, o quitament lo Comtat Venaissin aprèp lo depart de la fabrica de curat papista. Los Occitans son estats pron pècs per contunhar aquel sistèma, la domesticacion politica d’Occitània fasiá òbra sense fe.

L’estrangièr pòrta bona esquina en França ; mas gaire de monde s’es questionat per saber çò qu’autonomia voliá dire : auto = se-mesme, nom es la persona, la persona se prendrà en carga, la fau autonòma. l’objectiu de l’Estat centralista francés es pas d’aver personas liuras o entrepresas autonòmas, mas d’aver bons domestics per poder aplicar sa politica quitament s’es mortuària. Un bon domestic parla la lenga de la casta al poder (francés o anglés), e es mut o vòta dels amics del poder central, per la partidocracia. Mas votar, es clar que finança pas, alara l’Estat central a trapat un tresaur public, las entrepresas que fan lo trabalh de las ancianas Generalitats, tot en damorar muda se lor donava una impèri, una colonia novèla, un mercat novèl. Dincal moment que n’i a pron : manifestacion doman 8 de mai a Tolosa.

La mondializacion arriba jà ambe lo colonialisme, los concurrents son eliminats per la diplomacia o las armadas, los tractats internacionals coma per exemple lo tractat del Pirinèus qu’a dividit en dos los pòbles pirinencs (basco, occitan e catalan), los Aragoneses an degut sonque suportar Castilha per èstre estat sonque de l’autre costat Sud dels Pirinèus e los ancians mèstres del reialme d’Aragon ambe lo seu Parlament de Barcelona que repotegava sempre.

La mondializacion l’avèm suportada, nosautres Occitans, e avèm collaborat al sistèma imperialista francés, o parisenc. Se cal recordar lo «grand» Bugeault qu’a plaça e avenguda a Lemòtges per aver pron chaplat en nom de l’imperialisme novèl francés, entre 1808 e 1830 aurà pron fait de mal a l’umanitat.

Anuèch i son protestacions dels comerçants de Tolosa ; es qu’an consciéncias de tot aquò, ne dobti, vist lo tipe de formacion monopolizada per un sistèma nacionalista francés : l’Estat es sant, dixit l’esquèrra francesa, e l’entrepresa la bona aisina, dixit la dreita, per crubar la talha e emplenar los burèus oficials de foncionaris que parlen francés, la lenga de Villers-Cotterêt.

Lo sistèma politic francés ara, emplega las leis europèas per bastir lo tramvia ambe d’emplegats ambe contractes luxemborgeses per non pagar las «cargas» (que son cotisas per las pensions futuras, e dons futurs problèmas), e donar una bona cara als budgectes tolzans. Al meteis moment, trabalhar e viure al país es abandonat per donar lo nom de Joan Jaurès a una universitat de letras… per un còst de 50.000 € e un cambiament de nom que se farà encara en 2015 ! Lo sistèma politic francés l’interessa pas la vida del país, l’interessa la vida de la caissa del partit nacionalista (expansionista) que ne son los aparatchiks. Lo sistèma politic francés los interessa las multinacionalas perqué son autanplan elonhadas del terrenh que la partidocracia francesa en Occitània.

Lo sistèma politic francés a quitament pas devinar que la sola reforma de las cotisas salarialas a una solucion dedins l’Estat francés, la regionalizacion en Alsàcia-Mossela, lo modèl Bismark per l’assegurança sociala ; fonciona plan mas es benlèu aquò lo problèma, e lo second problèma es perqué passa pas per París e los sants corporatismes sindicals (obrièrs o entreprenarials)… quin programa per las eleccions es portat per un partit francés per aquela refòrma ?

La defensa e promocion de l’occitan deuriá passar per la formacion en occitan e en economia liura dels botiguièrs de Tolosa… e pas sonque ! es luènh d’èstre un sampitèrne problèma de las letras o de literatura.

-°-

Solidaritat

Écomouv’ o l’entreprenariat d’Estat

Los paures administrats occitans son plan rics per pagar las enganas administrativas e politicas francesas.

L’Estat francés republican es lo mercat-Estat-nacion que trafica las delegacions de gestion al mercat. Es una autra version de la delegacion als amics del rei.

Dins un article pron interessant L’Opinion explica la situacion de l’entrepresa EcoMouv’. Son pas causas de finanças publicas mas quasiment… aquela causida de gelada de l’ecotaxa en recuolada socialista e PRG, e tanben venguda de l’UMP-NC serà pagada per quí ? Sempre los meteisses … L’administracion mana, lo politic participa a la perseguida de la politica administrativa, en refusar d’aplicar los programas electorals, e a la finala son las populacions que pagaràn ; las nacions sotmetudas als poders centralistas parisencs son gentas populacions europèas. La République française es una etiqueta que se trufa administrativament dels «administrats» coma explicava un candidat e elegit UMP de Vilanuèva d’Òlt.

Pel moment l’Estat i a pas creat un compte …

Aquel entrepresa es la realitat de l’economia vist per un sistèma economic d’Estat ; l’Estat francés es un mercat, e baila lo mercat a l’entrepresa que li agrada ; i podrà aver mantunas rasons, la competéncia es una d’aquela, mas pas sonque…. Aquò se fasiá del meteis biais per l’ancian regime. Dins l’article de L’Opinion se trapa l’accionariat de l’entrepresa, e se vei qu’es pas brica un entreprenariat de creators d’entrepresa, ex nihilo. Se trapa èstre d’entrepresas que se sap qu’an un filon dinerièr e que podrà ne tirar pron de sòus. Mas quí pagarà senon la populacion sancièra, e l’Estat, causirà, mas es amagat darrièr un sistèma privat (aquí es encara mai grèu, perqué soi segur que l’entrepresa aquesta es estada emplegada tanben per far creire a Metz qu’èra de desvolopament economic per amagar las incompeténcias de l’Estat sus aquel sicut). Del meteis biais se farguèt la privatizacion de las autorotas de l’Estat francés, e es l’UMP-NC qu’o faguèt al nom del «liberalisme» ; lo liberalisme existís pas, son simplament d’oportunitats politica e economica daissat en man per un Estat ipercentralista e que podrà pas tot gerir solet, l’entrepresa privada l’ajuda alara per manejar l’afar e perseguir lo seu conservatisme institucional.

Lo sistèma es classic e se trapa èstre de dreita (UMP-NC) o d’esquèrra (PSf-PRG-FdG-EELV) [lo FN es jamai estat al poder, mas soi segur que ambe lo centralisme francés non podriá far diferentament], quora se sap pus organizar o gerir l’Estat centralista francés, es a l’entrepresa privada e al dreit privat que l’Estat se laissa anar, e als pòbles de França de suportar.

Es una brava rason per non pus daissar a l’Estat la gestion del collectiu en regions occitanas.

Al meteis temps, la revòlta bretona es castigada d’èstre de maissanta fe perqué d’extrèma-dreita, e lo MEDEF o la CGPME, o los sindicats de dreita… Es quasiment una accusacion de l’administracion centralista francesa qu’accusa la populacion bretona de pensar que París, e la seuna administracion, es pas capable de gerir Bretanha coma se deuriá, e pel ben de totas las populacions. L’administracion li agrada lo centrlaisme perqué aquò amaga un fum de causas, coma aquesta delegacion centralista de poder per taxar la populacion.

La nacion bretona se revòlta, quora las autras nacions sotmetudas o faràn ?

-°-

Écomouv' e autorotas privatizadas : Los peatges son estats bailats pel sistèma politic centralista francés, per la gràcia republicana de l'Estat jacobin francés, e contra las activitats economicas de las nacions sotmetudas al centralisme francés.

Ont es la LIBERTAT D’EXPRESSION sense critica ?

Me soi pausat sovent la question de la libertat d’expression, mai se revendica, sovent, mens se practica. E aiçò l’ai remarcat dins lo mitan occitanista, criticar lo mitan es declarar la seuna volontat d’èstre ostracizar del sistèma clau aquel ; es un sistèma clau per Occitània, e la nacion nòstra.

Encara un còp, cal explicar als fontanistas, e als castanistas : I A UNA DIFERÉNCIA ENTRE NACION E CIUTADANETAT, coma entre ANTROPOLOGIA e JURIDICA. Mas escapa grandament a l’ensenhament universitari de las letras, e de las formacions diversas que podèm trapar en Occitània, es segurament la rason de l’existéncia del castanisme.

Aital, uèi, se dirà sovent que cal aver un dreit de libertat, mas per lo que dirigís un objecte occitanista, per exemple, sovent gaire per los que ne son los supausats auditors ; los recepcionaris del messtage occitanista an sovent pas lo dreit a criticar, nimai de dire los desfoncionament, e serà alara jutjat al modèl estalian del còp èra (causa viscuda, vaquí 15 annadas e qu’es motiu de mantunes refús de visitar e promòure associaicons d’ara), car lo messatge es supausat plan bastit e sobretot idealizat dincal nivèl religiós lo mai naut, o simlplament perqué l’associacion es fragila, es considerat coma matar l’associacion que la criticar.

Non soi pas castanian, ni fontanian, ni lafontanista, ni frêchista, mas cal saber destriar dedins totas aquestas prepausicions politicas unes elements per pensar pel futur e segurament oblidar una partida de la pensada, senon es una novèla religion, una pensada unica tornada. La pluralitat la cal pas sonque cridar, la cal practicar. E aiçò mantunes occitanistas ben plaçats en Bearn o sábon gaire practicar.

Tanben dirai que Zebda es plan (l’ai estimat mantunas annadas), e seriá encara mai plan se fasiá a TOLOSA l’esfòrç de cantar en occitan, coma exemple, car l’occitan es pas sonque pels occitanistas, ni per las castas autoproclamadas ben pensanta ; es una libertat d’expression qu’ai çaquelà lo dreit de pausar, perqué los cantaires franceses, els an lei per los ajudar, los ajudar de damorar dins la lenga francesa (lei pel minímum de difusion radiofonic en lenga frnacesa). Donc o disi clar, a Zebda que canta a l’Estivada, li cal demandar tanben los 40 % de canta en occitan qu’es demandat a las estacions francesas per poder èstre autorizada a difusar. Las pressions francesas contra l’Estivada son talament fòrtas que sus l’empont se podrà dire que causa que son pas agradivas d’entendre. Es que val melhor promòure l’èrba de Provènça que non pas la canta dins la lenga del festenal, l’occitan ? Aurà calgut un grope de Barcelona per cantar ‘Tombé la chemise”en occitan… coma s’i aviá pas pron de pedagògue dins l’occitanisme epr trabalhar Zebda, al moment que Francis Cabrel (çaquelà pas convidat l’annada de la sortioda d’un CD ambe Francis Cabrel que canta en occitan), el, i arriba !

Mas la libertat d’expression l’ai tanben per çò que concernís las associacions occitanas e las occitanistas tanben. Aital recentament un bilhet aurà bolegat lo monde de l’ensenhament de l’Estat francés en Occitània (atencion m’es estat dich aital, es pas una confirmacion meuna), es aquel. Sovent enclaus dins un sistèma de pensada estatalista, lor arriba de pensar que la lora pensada es la sola, la sola letra que val (coma l’explica Josiana Ubaud dins lo seu darirèr libre) e sobretot que cal pas donar de critica publica sul tèma. Aital per l’Estivada 2012 e lo jorn meteis que se parlava de ‘Libertat d’Expression’ per Gora d’occitanista, a las 3h30 de la matinada, dabans l’estanquet (serà estat lo primièr e darrièr còp qu’ai poscut i anar, tròp cançat d’aver obrar per l’Estivada e lo seu bon chifra d’afar), lo desconegut animador de l’associacion d’Aquitània OCBI (ai verificat, pas un quite militant d’Aquitània o ensenhaires es capable de me donar lo son nom, causa verificada pendent l’estivada), l’animador de l’associacion dels parents, OCBI, es vengut «m’explicar» que lo bilhet li agradava pas, e que benlèu lo caliá enlevar de la pagina aquesta (supausadament), o benlèu oblidar de ne far d’autres (sabi pas encara de qué voliá, mas èra pas content, e de violéncia verbala n’aviá en cap e dins la boca). O benlèu per explicar qu’escrivi en foncion de ma vida personala (benlèu qu’a pas remarcat que las causas personalas son pas sobre aquel blòg), e de las inamistats creadas per mantunes bilhets d’aquel blòg, e dins castigs qu’ai agut de suportar sense res dire (tot es dich a l’amagat, e sobretot pas en fàcia, per donar rasons que son ges de l’èstre d’aquesta pagina de bilhets).

Se parla sovent de l’amistat dins un mitan redusit, l’occitanisme, se parla rarament de las inamistats creadas per mantunes escriches, o per mantunes personatges de l’occitanisme (que de las paraulas, dels ensenhaments n’an fòrça mas per las practicas son sovent lo contrari dins la vida de cada jorn, la realitat publica es sovent gaire la practica privada), e escriches mal recebuts per mantunes/as, o escriches recebuts tala una ataca, per fauta de luòc de debat per l’occitanisme. I A PAS CAP LUÒC de DEBAT PER  L’OCCITANISME, per contra la consanguinitat de las pensadas es reala.

Un luòc de debat es pas un encontre al entorn de Fèlix Castan per ne fa una lausenjament en oblidar los autres pensaires, e çaquelà demandar subvencions al Conselh Regional per totes, e aiçò far localament per un sol, Fèlix Castan ; alara la subvencion auriá tot simplament deguda èstre demandada, pel local que representava, a la comuna de Tolosa o de Montalban. Ai aisit de demandar subve,cion a un elegit del Partit Occitan, es puslèu mai complicat d’argument alprèp de la consolessa de Montauban, o quitament d’EELV a Tolosa.

Non francament, l’occitanisme crevarà de non acceptar la critica. Mas son benlèu los meteisses estalinians de la pensada occitanistas que faràn crevar l’occitanisme, e que n’an mestièr per poder sobreviure, e mentunes professionals tanben… Un professional es una persona que recep un salari de l’activitat economica o de servici public que li es demandat per retorn d’un servici o per la collectivitat, la republica qu’avèm en Occitània.

Recentament ai fotografiat l’ancian president de la republica federala occitana, e l’autoproclamat rei d’Occitània, pensi qu’aquel se vòl l’avenidor, e malastrosament per l’autoproclamacion es pas solet en Occitània.

Cal arrestar de fabrica de Blòg&Com, lo monde es complèxe e lo cal acarar, la critica serà essenciala, e pas simplament per far plaser a mantunes egòs occitanistas o nacionalistas franceses encara vius dins lo sistèma de subvencionitas, en Occitània.

Alain Rousset vòl una refòrma magèra per la decentralizacion.

Un aprèp la politica generala per l’Estat, Alain Rousset, socialista, lança ambe l’ARF una confirmacion de la volontat dels presidents dels Conselhs Regionals alprèp de la premsa parisenca. I aurà segurament un fum d’articles sul tèma dins las setmanas que venon, segurament !

Abans d’esperar la premsa parisenca e las agéncias de premsa, o un article dins lo sol jornal L’Humanité (unicament present per far vóler lo coorporatisme d’Estat), ne cal parlar e pensar a agrandir la decentralizacion e pas simplament ajustar la decentralizacion. Cal anar cap a la melhora adpatacion de las regions a las necessitats mondialas, e fins ara ambe l’eficacetat politica que sabèm (o ai poscut notar mantunes còps aquí), las regions son mai prèp de las realitats, mens tecnocratica (encara que de còps…), e mai realament lo nivèl coërent per s’adaptar que l’Estat centralizat e bonapartista, tal que zo vesèm dempuèi 1792, la terror e lo directoire.

Uèi vesèm una pensada politica al pus naut nivèl s’exprimir, es plan quitament se las condicions son mesprezada pels parisencs e las redaccions dels mèdias parisencs ; es ara a las populacions de ne demandar melhor perqué sembla pas èstre una prioritat de la tecnocracia del bonapartisme francés, e las redaccions dels mèdias (gaireben totas parisencas). Es estonant çaquelà que cap mèdia de ‘province’ fosquèsse pas presents a la conferéncia aquesta.

Lo pilotatge de las lengas dèu èstre una causa de las regions (es demandat en Bretanha, per una pagina FB), per aver una competéncia en comun ambe l’administracion bonapartista de l’Éducation Nationale, per aver enfin un sistèma educatiu adaptat a las populacions, e l’economia regionala relament, e benlèu tanben per tornar los ligams socials entre los patrons e los obrièrs e emplegats, causa que lo bonapartisme sindical a jamai capitat d’aver la volontat d’organizar.

Mas cal pas limitar una aumentacion dels poders de la decentralizacion a l’ensenhament, cal desvolopar lo sistèma d’ajuda de l’industria, coma lo modèl federalista alemand o fabriquèt e sobretot provèt son eficacetat economica. Es realament la basa de la pensada politica d’Alain Rousset.

Cal notar tanben que vist lo foncionament de la pichona revolucion del pausicionament de la region deurà çaquelà se plaçar ambe las regions vesinas, digun ne questiona aiçò dins lo grope de jornalistas ; se vei que prenon pas lo tren en regions !

La premsa dins aquela vídeo presenta tanben las question de la premsa, puslèu virada de cap a las inquietud de la tecno-estructura, e gaire cap a las realitats que fan país, que fan Occitània.

Cal remarcar aquesta taula tanben, es estequida … un pauc coma la decentralizacion es fins ara en fRANÇA… E sembla plan evident que la preséncia de 10 presidents de regions pròva que i a volontat d’agrandir la taula de la decentralizacion.

-°-

Vaquí lo tèxte de l’ARF tradusir per èstre melhor entendut dins l(‘ensemble latin, per despassar las dichas «frontières naturelles» bastidas per mantunes tractats militaristas franceses :

Los Presidents de las Regions an presentat auèi, per una conferéncia de premsa dins l’encastre dels ‘Rencontres des Acteurs Publics’ (encontre dels actors publics),  las loras prepausicions per capitat un novèl acte de decentralizacion anonciat pel president de la Répuiblica e confirmat ièr pel Primièr ministre dins lo seu discors de politica generala. Trenta annadas aprèp las leis Defferre, l’ARF espèra bastir la « République des territoires » (republica dels territòris) per una lei-quadre de regionalizacion en cinc ventalhs:

1- Reformar l’Estat. Per l’ARF, l’Estat dèu èstre confortat dins las seunas misisons regaliana d’educacion, de justícia, de securitat, de garant del quadre normatiu nacional, de l’equitat territorial e de l’evaluacion de las politicas publicas.

2- Regionaliza l’Estat França. La nocion d’autoritat organisatriça regionala, ambe poder reglamentari deleguat, poiriá èstre consacrat per la lei. Lo project de lei-quadre poiriá dispausar que :

-     l’Estat se fasquèsse cotria ambe los Conselhs regionals los seu ròtle d’estratège per preparar l’avenidor, dins la seuna declinason territoriala. La Region generava los fonds europèus;

-     la Region es consacrada tala una « autorité organisatrice » (autoritat organizatriça), a escala del desvolopament duradièr dels territòris;

-     la Region pòrta una mission de fabricar e botar en òbra un «projecte de territòri» definissent las grandas orientacions estrategicas de mejan tèrmi per desvolopar e amanainatjar.

3- Liberar las initiativas localas. Las Regions espèran del projecte de lei quadre:

- la possibilitat per una collectivitat de se portar candidata a una experimentacion, e d’exercir mantunas competéncias diferentas segon las Regions ;

- la delegacion dins las Regions d’una partida del poder reglamentari per adaptar las nòrmas a las realitats territorialas.

4) Clarificar las competéncias per grands blòcs de missions, lisiblas pels ciutadans. Las Regions serián plenament responsablas de la preparacion del futur, del desvolopament economic e de l’emplec (formacion iniciala e contunha, desvolopament de las entrepresas, inovacion, recèrca.

5) Tornar veire clarament las finanças localas. Se tracha d’emplenar tres imperatius:

- assegurar a las collectivitats de las resorgas dinamicas, adaptadas a las loras competéncias;

- garantir una pereqüacion justa per mai d’equitat territoriala ;

- donar als ciutadans los mejans de contra-ròtlar las accions entrepresas.

Per parlar d’aiçò, las Regions an totparier que los President de la Republica e lo Primièr ministre la vision d’una granda refòrma fiscala per mai de justícia. Fixar las contribucions localas e rendre compte dabans los electors ; tot aiçò es un element major de responsabilitat, tot aiçò farà alara necite una gestion aprosmada, mai adaptada, e mens costosa.

« Redreiçar la nòstra economia, restablir los nòstre comptes publics, tornar los ligams socials, luchar contra la desertificacion, botar lo país (aquí es l’espaci de poder de l’Estat) en movement, tot aiçò poirà pas èstre bastir sense las Regions fòrtas. Es la rason perqué las Regions espèran participar a l’elaboracion d’aquel novèl acte de decentralizacion », sotalinha Alain Rousset, president de l’Associacions de las Régions de França.

[gaitatz la vídeo aquí]

-°-

Aquí lo comunicat del Partit Occitan sul tèma :

L’informacion interessa autanplan lo grope dels ecologistas, EELV, per melhorar los poders en regions, e particularament Jean-Charles Valadier, conselhièr municipal de Tolosa, realament capitol occitan de TOLOSA.

Se i a d’autres comunicats sul tèma seràn installats aquí.

-°-