A Narbona, lo camin del grand espèr jornalistic occitan fabrica aiçò e aiçò es un cort camin, cort dins la semantica e dins l’Istòria (car lo camin occitan de la diognitat serà long, quitament en país sensible, ufanós de sa lenga, de sas lengas, zo podèm mesura en annadas e annadas), camin que baila una ajuda a l’avuglament del nacionalisme francés, en tèrra occitana qu’a mestièr d’èstre despertat, desvelhat, es un camin òrb, aquel de l’usança de semantica del cort camin :
1989 : l’estatut de la Val d’Aran fabrica una estatut especial per aqueste pichonèl territòri occitan dedins lo Principat de Catalunya (lo qualificatiu occitan per l’Aran es aital que díson totes los Catalans e totas las Catalanas qu’ai encontrat fins ara); dins aqueste estatut i a un fum de causas politicas, e l’oficialitat de l’occitan a la Val d’Aran, ambe un element important l’establiment d’una formula d’ensenhament «l’Escòla Aranesa» que fabricarà una Val d’Aran quasiment quadrilingüa, ambe lo succès qu’amerita d’èstre promòuguda grandament, tant que quitament lo sistèma E.N. a pas agut d’i passejar (Los Mossos d’esquadra –els- venon per estudiar coma farà la polícia francesa en país tolzan, e sun progrmaa CTP).
agost 2006 : l’estatut novèl de la Generalitat de Catalonha establís l’occitan coma co-oficiala pertot al Principat de Catalonha, ambe la creacion de l’Ofici per l’Occitan, OC.
setembre 2010 : un vòt (democratic) d’un parlament prepara una aisina per desvolopar l’estatut d’oficialitat d’agost de 2006, e assegura que la Generalitat de Catalonha podrà trabalhar ambe totas las institucions e associacions d’Occitània per desvolopar aquesta politica tanben en Occitània granda. «L’Escòla Aranesa» peticiona per aver marcat Aran dins la lei de 2010, e replega laranés dins sa val d’Origina per páur d’èstre englobat dins un sistèma de la granda Occitània, se pdorà comprendre.
Las precisions son importantas, me sembla; quitament se lo public podrà aver de dificultats per aver totas las etapas al meteis moment, vist que entre 1989 e 2010 la percepcion de l’occitan en Occitània granda a cambiat e donc tanben lo tractament dins los mèdias. Perqué tantas secrets, perqué tantas causas amagadas, perqué ? A quí fan páur ?
De mai, se podrà aital questionar perqué dins lo mitant occitanista, las etapas son pas conegudas ?
Per fin vaquí l’afica sancièra e mai interessant trapada sul blòg de l’associacion País Nòstre, ambe mens de simplismes, e segurament mai complicada d’explicar al mèdias sovent òrbs e sords.
Per acabar, aiçò es ni de regionalisme, ni de comunautarisme, ni de nacionalisme francés, ni «les Occitans» en congrès, ni Aran que s’en va en Lengadòc, ni d’etnoregionalisme, ni de nacionalisme d’expansion aranesa, donc bric gascona, alara clarament ges occitana.
Dins lo bilhet següent avèm la publicacion de tres letras, letras que fan la descripcion de 3 punts de vista (describut dins lo bilhet), mai tanben una vision de çò que la premsa franchimanda es capabla d’entendre sobre aquestes subjectes, per las aver publicadas…
Tota publicacion es pas inocenta, es un rebat de la vision pròpria e de la vision que se vòl far saber, de mai aurà consequéncias sobre las futuras campanhas d’agression contra l’occitan, una faiçon de mediatizar un supausat concepte de comunautarisme, supausat etnocomunautarisme, multiculturalisme, etnocultura, etnoregionalisme, régionalisme, per aver desvolopar d’escòlas occitanas per immersion, ambe succès, Calandreta o benlèu tanben –per èstre de montanha- l’Escòla Aranesa.
Nos podèm pas sufire del projecte francés, limitador, decentralizador, deconcentrador, regionalizador, provincializador, esterilizador, embarrador, ges de ne varietur , ges de panem et circenses, coma totas las republicas sense democràcia.
Lo camin serà long, cal èstre seriós sul tèma. e alara ambe seriós e camin semantic seriós, podrèm escriure que omnia vincit amor.
Del costat Miègdia-Pirinèu serà presentat la lei lo 2 de decembre, al Conselh Regional, gràcia a l’implicacion de Guilhem Labrutesse e Gérard Onesta a prepaus de l’occitan; alara Martin Malvy prendrà la bala al rebond, vesèm aital la diferéncia entre un professor d’universitat que fa la promocion d el’occitan dedisn l’ancian Conselh Regional e una equipa mai policica per l’occitan, es un engatjament politic clar, e l’occitan serà pas pomòugut sense engatjament politic de primièra borra. Malgrat tot, se caldrà pausar la question següenta : Es que podèm limitar la politica perl’occitan a l’ensenhament ?
Se debana donc lo 2 de decembre de 2010, 17h45, a Tolosa e al Conselh Regional de Miègdia-Pirinèu. S’espèra d’autras intervencions grandas per Aquitània (perqué pas Bordèu e Baiona al meteis moment, o Agen e Peirigüers), Lemosin (Lemòtges, l’endreit que l’occitan es estat normalizat pel Ducat d’Aquitània, e interdich per Frnaça a partir de 1470), Auvernha (Clarmont e lo Puèg), e Ròse-Alps (Lyon e Valènci).
Me sembla que la rpesentacion a Marselha es pas estada pron bèla, nimai cal pas doblidar Niça, la quatrena ciutat de França e segonda d’Occitània.
La «lei der occitan, aranés en Aran» amerita una presentacion dins totas las regions occitanas, dins totes los emiciles dels Conselhs Generals tanben…
-°-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada