RPS e ALE fan una clarificacion dins un comunicat

Es en lenga francesa que Régions & Peuples Solidaires -Regions e Pòbles Solidaris- manda una clarificacion a prepaus del procèssus democratic de Catalonha. 

Traduccion en occitan

1 / L'Universitat d'estiu e lo Congrès de Régions et Peuples Solidaires s'es tengut a Font-romeu en Catalonha. La causida de Catalonha es estada faita per portar un sosten sancièr de las organizacions de R&PS a la lista «Junts Pel Sí» iniciada per Convergència Democratica de Catalunya e Esquerra Republicana de Catalunya e que, lo 27 de setembre venent, vòl ganhar l'escrutin plebicitari organizat per ajudar lo pòble catalan de causir liurament lo seu destin. Lo combat per la libertat del pòble catalan es lo combat de totes los nòstres pòbles, perqué fosquèssen respectadas las lengas, las culturas pròprias e los dreits istorics.

2 / Lo combat nòstre es aquel de mantunes pòbles d'Euròpa que crídan d'aver los lors dreits respectats, lo dreit de decidir de manièra autonòma. R&PS a bastit un partenariat fructuós ambe l'Aligança Liura Europèa. L'ALE -EFA es un partit politic europèu que se vòl l'esséncia de l'Euròpa dels pòbles. Lo seu grope al Parlament Europèu es de totes los combats per lutar contra la desrivada actuala de l'Euròpa vista coma dangierosa en caminar per una Euròpa ultra-liberala dominada pels Estats los mai potents. Volèm tornar dinamizar lo projecte europèu de solidaritat, de diversitat e de democracia en que totes los pòbles e totas las regions deuràn èstre partenaris reals, per ne sortir de leadership dels Estat-membres e dels govèrns centralistas.

Lo comunicat se perlonga per element que ne farai un rendut compte ulteriorament.

Lo secret del Fabricat a Tolosa

En patois parisenc, seriá estat Made In Toulous’. Mas serai pro seriós e alara vos vòli presentar doás accions pichonas, mas que fan que Tolosa se vòl a l’unitat (una dinamica), mas que questiona lo collectiu tolzan e lo monde sancièr.

Vista de Tolosa que canta.

Las visitas de Bèl Cant de Veronica Antonelli son una prepausicion unica per visitar una granda vila europèa, Tolosa del dedins en tot gaitar los secrets arquitecturals e occitans de Tolosa. Tot aquò un tolzan o sap veire, mas Veronica Antonelli a volgut far florir las flors tolzanas a cada visita, ambe una etiqueta occitana per l’acompanhar (Jacme lo “contaire de país”).

Ambe “Tolosa Canta” – la prepausicion pòrta un títol en occitan, es la volontat de l’artista. E soi urós de vos indicar que Veronica Antonelli aurà tanben la jòia de representar Tolosa dins lo programa popular de TF1, The Voice (sempre en patois parisenc !).

Se visitarà los monuments secrets de Tolosa, sovent privats e embarrats al public. Tolosa es un luòc privilegiat de visitas occitanas potencialas. Una dimenjada bastarà pas, e las doás oras de visitas son un aperitiu qu’ajuda als toristas e Tolzans de veire la ciutat mondiana d’una autra manièra.

Las Caras tolzanas

o la solidaritat ofèrta al monde

En Sébastien Langloÿs es un grand artista tanben e de Tolosa, amagat dins un recanton de la Balbada (ont s’espèra encara los panèus de Calandreta plan ortografiat), gaire luènh de Calandreta (donc) e del Conservatòri Occitan (amagat darrièr l’etiqueta tecnocratica COMDT), o de l’artista restaurant Point d’Ògre, que prepausa un Becut que dona una iodèa de l’inventivitat de las generacions precedentas tolzanas ; tot aquò es dins un recanton amagat de la vila ramondina.

Sébastien Langloÿs aima los defís, challenge en patois parisenc, aprèp l’estatua plaça de Gaulle a Tolosa, estatua del cantaire occitan Claude Nogaro, estatua autofinançada pel pòble d’Occitània, prepausa de donar al regionalisme parisenc, un grand moment sul tèma de la solidaritat internacionala, especialament mondiala.  Mas cal pas oblidar tanpauc Aimé Césaire qu’es estat fabricat tanben per Sébastien Langloÿs, lo Tolzan, e la medalha del Sénat … la lista de creacion tolzana que fan referéncia son estadas nombrosas dins als mans d’aquel Tolzans de la Dalbada.

L’objectiu es parisenc, un glòbe que las peças terrestras seràn emplenadas per caras pagadas pels pòbles-ciuitadans del monde, cada cara serà una ajuda per una politica de solidaritat ambe los pòbles mesprezats e fabricarà lo monument. Es un projecte tolzan de granda dimension simbolica donc.

Tolosa brilha d’iniciativas d’aqueste escantilh, sovent amagada dins la premsa papièr e que lo public ciutadan amana gaire per sa tòca pro tolzana. Perqué ? Perqué l’èime tolzan es oblidat de transmetre dedins los caps dels Tolzans, mais tanben que l’escòla oblida de transmetre, o non vòl transmetre, per nos imposar las directivas pensadas dempuèi Paris, dempuèi lo voide de la pensada politica jacobina, o la guèrra de bonapartismes per arribar al poder.

Son iniciativas tolzanas perqué son fabricadas a Tolosa, e pauc impòrta la soca ADN, impòrta melhor la filosofia occitana que las caras pòrtan (sovent sense mesurar la dimension istorica), son realament de dimension universala, e que questiónan l’univèrs, e lo jacobinisme que nos vòlon imposar los Parisencs.

Crimèa : de qué ne cal pensar ?

La situacion en Crimèa sembla a-n aquò :

- 1 – una minoritat d’extremistas que son causits pel poder de la federacion russa (3 % de vòts), son militaristas, per accedir al poder en Crimèa e sobretot als pòrts militars de la Mar Nègra ; la particion volguda pels poders moscovits es una particion etnica o en foncion de la lenga parlada ; aquestes pòrts de Crimèa son evidentament importants per Ucraïna perqué son unes elements de la negociacion entre Russia e Ucraïna, negociacions comercialas sus la factura del gaz (per exemple) ; l’Estat rus es una federacion, mas lo sistèma economic es una oligarquia pòst-sovietic que lo mercat es lo militarisme rus, vigent e expansionista.

- 2 – son las tropas russas installadas sul pòrt russe logat al poder d’Ucraïna-Kyiv que son sul terrenh dins la capitala politica de Crimèa, Simferopòl ; la populacion russa que viu d’aquesta installacion militara a forçadament páur, páur de tot perdre ambe la politica menada per Moscòu, politica de tot o res. e donc vòlon lo tot, lo tot rus ; es normal, es un conservatisme politic plan conegut per las populacions qu’an un risc de perdre quicòm.

- 3 – Avètz remarcat las bandièras dels moviments politics russes en Crimèa ; aquò m’estonariá pas de saber que son autanplan extremistas que los supausats extrèmistas de la plaça Maïdan, a Kyiv ; totes los qualificatius emplegats aquí, al paragrafe, son sortits de la manipulacion actuala que nos arriba dels sindicats d’esquèrra e nacionalistas franceses ; i a una peticion que la CNT tolzana que se fabrica actualament devant los luòcs publics per acreditat l’extremisme dels Ucraïnians de Maïdan.

Tot levat una patz qu’es esperada en Euròpa, quitament sus la Mar Nègra.

E i a una minoritat de lenga tatara qu’es enpaurida actualament ; se poguèt entendre sus arte-tv al jornal aqueste vrespe.

Lo problèma es que Crimèa deuriá èstre un Estat independent e la teoria diplomatica de l'intengibilitat de las frontièras es una estupiditat dels regimes imperialistas ancians ; e de los que en Africa o en Euròpa an páur de la volontat dels pòbles de poder s’organizar el-meteis coma l’aviá volgut un Woodrow Wilson ambe lo dreit dels pòbles a l’autodeterminacion e la societat de las nacions de Ginèbra. Se Crimèa vòl èstre independent (la nacion tartara estent la basa de la ciutadanetat e del juridic), lor cal un referèndum PUNT... mas sense violéncia ni armada russa, a l'imatge de las tropas francesas en 1860 per Niça ...

Car la tecnica es coneguda en Occitània, en 1860 ; aprèp la creacion d’Itàlia e la destruccion del reialme de Piemont (Savòia, Piemont, Comtea de Niça) es la meteissa tecnica d’invasion que l’imperialisme francés, vengut de Provença e Lyon, a emplegat, per la Comtea de Niça e lo Reialme de Savòia. Lo sistèma economic francés pòst-revolucion de 1792 èra una oligarquia pòst-terreur que lo mercat èra lo militarisme bonapartista, vigent e expansionista ; ne damora encara lèsca dins la formacion universitària e las escòlas de pensada Jules Ferry. Podèm clarament confirmar que lo sistèma rus a pas cambiat dempuèi los Tsars, e malgrat lo sovietisme, o que lo sovietisme a agreujat lo fenomèn, l’a rendut mai violent (veire en Siria), mai militaristas ambe d’armas que son mai poderosas que los camps de concentracion. Cal pas oblidar que la Mar Nègra es tanben lo nòrd de la Turquia, Estat que recept l’oposicion al poder sirian actual ; la crimèa es estada un luòc important per l’impèri bizantin e lo comèrci de la Turquia laïca.

Al entorn d’aquesta mar Nègra avèm lo meteis fenomèn qu’abans la guèrra de 14/18 en Euròpa, coma se las leiçons del passat èran pas encara dintradas dins los caps dels poders moscovits.

Non podèm damorar mut sus aquel tèma. Aprèp la Georgia, mai abans un territòri de l’Armènia, ara es la Crimèa. La federacion russa jòga ambe lo fuòc dempuèi bravament longtemps, e sul meteis tèma los ancians tsars, o sul meteis tèma que los bonapartistas del Napoleon III. Per Napoleon III s’acabèt ambe la revòlta de 1848, e sobretot la desfaita de Sedan… la debuta del problèma europèu pels bonapartistas.

Es evidentament interessant d’entendre las opinions publicas dels Païsses Baltes, malastrosament son pauc difusadas.

La democracia, es dire la patz pels pòbles europèus, es en dangièr dins aquesta zòna entre Est-Euròpa e extrèma-Oèst d’Asia.

Sobeiranetat, aquela que volèm

Es un concepte politic que caldrà aver al cap … per los dos meses que venon ; per descodar l’actualitat dempuèi Espanha, n’aurèm mestièr.

Dins un programa de television, Singulars, lo president de l’associacion dels entrepreneires (PME o TPE) de Catalonha explica perqué lo sistèma dels rendièrs en Catalonha a emplegat l’argent europèu puèi l’argent catalan per desvolopar projecte d’infra-estructura sense cap utlitat per la populacion. Se lo pòble catalan èra estat sobeiran, aquò non auriá poscut arribar, amai soi segur que lo sistèma democratic auriá ajudat a la refòrma, çò que sembla impossible pel sistèma espanhòl coma l’a poscut explicar aquel meteis programa. Alara tornar la sobeiranetat es tornar la dignitat a la nacion catalana, en via d’assimilacion senon.

Senon, perqué los Franceses fan mina de non saber, al Quebèc son mai clars :

Lo partit aquel, lo PQ, es al poder, çò que vòl pas dire que serà d’una eficacetat per capitar aquela sobeiranetat novèla en America del nòrd. Nos cal saber que lo PQ es luènh d’èstre l’ideal per capitar aiçò de la sobeiranetat.

Se volètz legir lo document en francés cal picar sul document, vos remardarà sul document d’origina.

La sobeiranetat, l’esquèrra e la dreita

La sobeiranetat del Quebèc es-ti a l’esquèrra o a la dreita? En rason d'una virada tòrta del discors public de las darrièra annadas, sèm forçats de ligar la sobeiranetat a l’esquèrra. Mas aquò es pas lo cas.

Faire l'independéncia del Québec, es pas brica s’enbarrae dins l’encastre ideologic que nos privariá de la libertat politica de faire nosauts-meteis las nòstras causidas de societat en pibelant lo Quebèc a l’esquèrra o a la dreita de manièra finalisanta. Es al contrari ganhar aquesta libertat, inaccessibla dedins la federacion canadenca. Es anar dins la direccion que causirèm nosauts-tot-parier en nom de la societat.

Faire l'independéncia del Quebèc, es ganhar la capacitat de faire las nòstras pròprias leis, las nòstras pròprias causidas. S’en aniràn de còp aquí, de còps al revèrs – mas seràn sempre las nòstras, e non pas aquelas imposadas per un carcàn politico-legal qu’avèm pas causit.

La sobeiranetat, es un projecte de país virat cap a l’avenidor tot en ligar aiçò a las raiças de la nòstra istòria e de la nòstra identitat. Es un projecte de país que s’adreiça a totes los Quebequeses.

Es un projecte de país que serián mèstre dels revenguts fiscals, mèstre de la nòstra immigracion, mèstre del nòstre desvolopament. Aont seriàn mèstre en çò nòstre, un còp al final, fins finala.

Lo document es brut e podrèm segurament ne fabricar un equivalent per Occitània. Mas pel moment i sèm pas arribat ; es justament lo problèma per Occitània.

I a segurament de monde que se questiónan sus aquesta idèa d’esquèrra e de dreita ; cal notar que lo Canadà es un regime autocratic e que la reina d’Anglatèrra es encara la sobeirana coma los Borbons en Espanha pòst-franquista ; ailà son encara subjecte del rei, subjecte, alara qu’aiçí nos an fait fantasmar l’idèa d’actor de la ciutat, ciutadan, tot en nos enganar, es fRANÇA ; e donc la metafòra revolucionària qu’indica los gropes a la dreita o a l’esquèrra del rei, es encara de valor conceptuala ailà, al Canadà federal ; çò qu’es estranh es que lo subjecte fosquèsse encara vigent en Espanha coma del temps de la debuta del XIXen sègle, coma se los escrits dels Occitans, Montaigne, La Boétie, Montesquieu o Pierre Bayle, erián pas arribats a Madrid, del temps de Primo de Ribera (fin del XIXen sègle), o del franquisme e pòst-franquisme (1939-2013) ; çò qu’es estranh es que fosquèsse aital encara dedins l’Estat francés (1789-2013, ambe intervals qu’avèm agut emperadors o dictadors) qu’a descapitat lo rei, «decensent de Diu» segon la gràcia vaticanesca, e donc lo pal que los reis faquèren, son pus lo pal de referéncia entre l’esquèrra e la dreita, vertat que podèm dificilament concretizar aiçò dins lo nacionalisme francés qu’es sempre imperialista e enganhador, una referéncia per totas las colors politicas franchimandas, sense excepcion.

Mas de qu’es la sobeiranetat ? Aquí dos document d’ajuda en sciéncias politicas.

Es un poder politic que vòl donar a una comunautat nacionala (aquela qu’es pas la definicion de Maurràs o Renan), la possibilitat de decidir solet las leis e conductes que li sembla los melhors per virar un viure melhor sus la planèta en companhiá dels autres pòbles vesins o pas.

En Occitània, las darrièras sobeiranias son estadas perdudas a mantunes endreits, listèm tres importantas :

1792, los Parlaments de Navarra en Bearn e Parlament dels Comtadins en Avinhon vòtan, en una sola data, lo 22 de setembre l’abandon de la sobeiranetat, l’abandona de la creacion de leis, al sol profieich de la casta aplegada en reünion parlamentària parisenca, al periòde aquel de granda violéncia juridica. Aquí avètz dos Parlaments de borgeses (mai o mens totes, en pausicion complicada e devèm suportar las violéncias republicanas) qu’an abandonat lo poder dels pòbles concernits per trapar una melhora casa a París. E dempuèi aquesta data, sèm representat, e la representacion es talament elonhada de las realitats, que per melhor veire las realitats los cal TGV-LGV per mai aviat tornar al país per assegurar qu’una lei votada es plan aplicabla al país nòstre, Occitània. E aquela casta borgesa aital podrà far melhor lo lòbiing que cal, per s’assegurar rendas republicanas de grand nivèl e assegurar l’avenidor a las castas novèlas dels republicanistas, e dels pòstes partidocratas d’elegits locals.

1860, es l’armada francesa qu’organiza un referèndum pel plaser de la comunautat politica europèa, Estats europèus que repotegavan contra l’annexion d’una partida del Reialme de Piemont a fRANÇA ; Savòia e Niça an perdut las loras independéncias politicas, e al referèndum sonque bilhetons pels OUI èran presents, las gents son estadas forçadas de votar, e l’afar donèt qu’un espandiment de mai per París, e mantunes problèmas suplementaris per las populacions. Cal notar qu’es la tresena manièra d’aver perdut la sobeiranetat per un parçan d’Occitània, e que se podrà definir coma una voléncia d’Estat francés, reial, imperial o republican. Cal notar tanben qu’en 1860, Argèria èra «francesa» dempuèi 1830, per la meteissa envasion militara e per finançar campanha (tornèm trapar aquel fenomèn ambe l’afar Guéant d’anuèch, avèm pas cambiat de sistèma). Anuèch a Niça, la màfia russa o anglesa vira, e los partits presentats e escolhits son majoritariament los partits de la retirada ensolelhada franchimanda, los partits azulans e franchimands plan sotmetuts e enganhadors, que sonque la color de l’orientacion es basada sul pensar parisenc, e pòst-bonapartista.

Ambe aquelas pèrdas de sobeiranetat, podèm listar donc que tres populacions, tres pòbles se son fait enganats per la faciada franchimanda. Aquela pòrta bona mina d’una sobeiranetat del pòble (rendut aital unic), mas desgalha las loras capacitats d’èstre dignament representats sus la planèta, e dedins lo novèl sistèmad e mondializacion.

Lo Parti Québécois o sap, e mantunes autres partits del Quebèc tanben ; en Occitània, sembla èstre lo grand voide dels partits sul tèma, sonque lo talverista PNO o presenta aital, mas l’an pas cargat dins lo ment per convéncer clarament las populacions.

Lo Parti Québécois tracta d’autres subjectes ligats a las causidas politicas, coma la solidaritat, l’egalitat, la fraternitat, la transmission democratica, la democracia, etc… mas son d’autres capítols, cal virar las paginas per veire qu’èstre sobeiran assegura pas un contengut a una seria d’accions politicas autanplan importantas.

Lo mot occitan a traversat l’antena de RTS FM…

Alara m’avizi que cal donar una explicacion mai prigonda al document, podètz picar sul ligam per aver lo son del programa.

Perqué l’occitan apareis dins un programa qu’èra supausat parlar de las lengas estrangièras ?

1 / perqué l’occitan es estrangièr a la granda populacion d’Occitània, es la repression francesa sul tèma, es la resulta d’aiçò ; sèm devengut, los Occitans, los locutors d’occitans, sèm devenguts estrangièrs en tèrra de conquèsta francesa. Aital lo mot a traversat coma una comèta millenària las sonoritats d’una matinada de RTS, es donc una granda excepcion d’antena sobre RTS.

2 / çaquelà RTS FM a una consciéncia ‘regionalista’ del ‘sud’ o del ‘grd sud’ coma autre còp èra lo ‘midi’, e donc benlèu un jorn lo programa serà populara e passarà lo lindal de las clavadura de la pensada francesa, e passarà a pensar en occitan, lo progrmaa e l’actualitat ; pensar en occitan lo programa, vòl pas dire cambiar lo programa…

3 / l’espèr damora aquí ambe l’intervencion naturala d’un parent d’escolan ; enfin los parents d’escolan se son avizat que parlar de l’occitan e de son ensnehament ajudava al son desvolopament, a sa dignitat, al meteis nivèl que las autras lengas del monde. Cal felicitar totes los parents qu’auràn aital un intervencion publica sobre l’occitan ; mas, atencion al dangièr, los franchimand an d’aisina per los far calar ; alara, per préner la paraula en public cal assegurar l’argumentacion. E aiçò de l’escòla ne podràn pas aver una sorga d’informacion-formacion.

4 / dins lo sistèma de las escòlas d’Estat sembla qu’a Miraval tot va plan, dincal moment que l’administracion d’Estat coma a Lo Vigan, aurà enveja de recuperar un pòste e alara l’occitan serà de mendre pès ; la formacion dels parents serà alara necessària, per protestar contra lo sistèma de l’Éducation dicha Nationale, per mobilizar los elegits, per explicar lo coorporatisme dels professors sul tèma, per explicar la diferéncia entre escòla d’Estat e Calandreta per ensenhar l’occitan, per benlèu remplaçar l’escòla d’Estat per una escòla Calandreta e prendre un modèl mai eficaç d’ensenhament de las lengas, l’immersion lingüistica.

5 / un jorn lo mot occitan traversarà l’antena de RTS FM sense parlar d’ensenhament … un autre monde es possible.

Los cercaires franceses e una enquèsta en Provènça-Gavòt-Niça

Aquel document es important, mas tre la primièra frasa la confusion entre la lenga (parlada e sociala, la lenga que deuriá èstre sonque descrivuda per la recèrca sociala) e las causidas escrichas me questiónan de la part de lingüistas serioses. Es una enquèsta de dos cercaires de Niça, dona aital un resson politica a-n aqueles escriches ; Guylaine Brun-Trigaud, Univ. Nice-Sophia Antipolis, Albert Malfatto, Univ. Nice-Sophia Antipolis, ambe un tèxte lingüistic an un engatjament politic clar, que se vòl amagar : dividir per regnar, la politic de l’amagança desfar la lenga en Occitània. aqueles punts de vista politic se podrián annular se una enquèsta lingüistica èra una realitat en Provènça-Gavòt-Niça, decidida per las autoritats politicas de la decentralizacion, tal en Aquitània e en Miègdia-Pirinèus. Segur serián pus impression de cercaires (coma l’avèm suportar pendent d’annadas e d’annadas en Occitània, per la recèrca francesa sul tèma), mas una vertadièra soma d'estadisticas oralas sobre la lenga, una fòto qu’ajudèsse al reviscòl d’una politica lingüistica (politica sociala tanben, coma lo darrièr encontre ‘occitan e economia’ l’a poscut provar).

Me sembla ara que cal passar a un autre estadis de las recèrcas per l’occitan, passar lo romantisme, e passar a las causas de la vida de cada jorn, delpoòble occitan dempuèi sègle ; lo pòble occitan a fabricar una economia fòrta dincal moment que los poders franceses son arribat al país nòstre.

Mantunes intervenent de l’encontre an plan fait de far remarcar que l’idèa èra jà desvolopada per L’IEO ; aquò farà mai de 21 annadas ; aurà calgut perdre 21 annadas per arribar a interessar lo sistèma politic de la decentralizacion. Quant de temps caldrà per botar en cluster l’occitanisme e los actors real de l’economia occitana ? En Euskadi lor aurà calgut una annada ! Vesèm nòstre problèma occitan, es aquí, e tèxte a costa vista, son pas aquí per ajudar, a Niça o Lemòtges, Clarmont o Pau, Vielha o Narbona.

Un cluster per l’occitan es donc una causa urgenta, e se caldrà tot dire, per avançar, e per donar un balanç sul tèma ; puèi arribar a trapar las vias de satisfaccion e de salvacion per la lenga dels trobadors, la lenga d’Òc (pels romantics) o l’occitan (per èstre seriós e pel futur, coma indica las enquèstas lingüisticas, las tòrtas o las plan faitas), o …pel provençal e nissart.

Dins lo meteis encastre, aurà calgut una intervencion associativa per explicar que los encontres urgents son d’organizar, e ambe totes justament per trapar una linha comuna (ambe totas las diversitats de vision) per avançar. Car coma l’escriu L’Humanité, l’occitan es en dangièr, mas zo sabèm jà dempuèi 20 annadas. Lo collòqui d’Albi zo disiá jà vaquí 21 annadas.

-°-

EXCEPCIONAL PER ENTENDRE OCCITÀNIA : Laurent Cavalhièr.

Pichon viatge en Israël, un Estat democratic e agressiu.

La signaletica d’una autorota :

Se podrà remarcar que la signaletica es en tres grafias e tres lengas. L’Estat es pas mai pichon que dos departaments coma la Gironda e las Lanas, ajuntats. L’Estat francés es incapable de plaçar una signaletica trilingüa sobre la rota entre Euskadi e Bordèu, sense oblidar l’anglés aquò fariá benlèu quatre lengas, entre Estrasborg e Lyon-Marselha, o trilingüa encara entre París, Lille e Gent.

Volètz mai de signaletica, picatz aquí.

Los toristas cristians i pòdon anar sense se perdre, car las mapas d’Israël son disponiblas a la venda, coma las mapas en lenga occitana zo podrián èstre.

Lo partit politic arabo-israëlian es representat a la Knesset ; la Knesset es una assemblèa dicha nationala, ambe un fum de nacionalitat e una sol representativitat israëliana, una ciutadanetat plurinacionala ; donc, picatz aquí per una informacion sobre la Knesset.

Sul site de l’Assemblèa dicha Nacionala israëliana, se podrà constatar qu’es revirat en ebrèu, arabe, anglés… e rus (degut a la fòrta migracion russa dempuèi una detzena d’annadas, mas es pas la sola immigracion uèi i a tanben l’Africa nègra !)
http://www.knesset.gov.il/ Podèm tanben remarcar que la migracion nègra es tanben existenta en fRANÇA dempuèi mai de trenta annadas.

Israël es un Estat plurinacional, de facto. Es un Estat organizat aital, dempuèi la debuta de sa creacion. La resulta politica de las eleccions son benlèu pas çò de melhor per resoldre los problèmas de las nacions d’Israël. La causida de la proporcionala integrala dona de resulta que fan que las aliganças electoralas donan problèmas de gestion de l’Estat.

Sonque al nivèl lingüistic, Israël es un modèl per l’Estat francés.

Es l’Estat lo mai militar de la Mar Nòstra, es un Estat violent coma seriá l’Estat francés se los militants occitans èran estats violents. La violéncia basca, o còrsa, a pas gaire agut de consequéncias sul continent o a París.

Aprèp Israël coma tot autre Estat, mas benlèu uèi ambe mai de problèmas urbans, es un Estat qu’a mestièr d’aumentar lo nombre de lotjaments ; Israël es tocat per l’abséncia de politica urbanistica coma Tolosa que n’a jamai agut.

Aquel subjecte lingüistic en Israël es jamai objecte d’informacion dins cap mèdia francés, sempre orientat sul subjecte.

Diada de Catalonha a Tolosa

Zo cal notar sobre aqueste blòg, es essencial.

Es la primièra vagada qu’una institucion occitana co-organiza ambe lo Casal Catalan de Tolosa, e l’associacion dels Quadres Catalans de Tolosa, la Diada Nacional de Catalonha.

Qu’es aquò aquela diada ? Dia +ada, avèm diada, jorn + ada, avèm jornada. Es un jorn especial per la nacion catalana ; es lo jorn que las institucions politicas catalanas an escolhit per èstre lo jorn de fèsta de la nacion catalana, aprèp la sortida del franquisme.

Aquesta annada 2011, la municipalitat de Badalona, PP, refusa de fèstejar la diada nacional de Catalonha; a Madrid lo Partido Popular crida los Catalans de complir la lei per non pus ensenhar lo catalan normalament, e lo PP a Badalona non complís la lei catalan per la diada catalana ; aquò se sona de ierarquizacion juridica e institucionala, colonialisme aplicat de la pensada politica bonapartista e borbonica, incoëréncia nacionalista d’expansion. L’avèm en version francesa en Occitània plan vivent tanben : «Lo PP es un modèl per l’UMP» dixit Alain Juppé, o Jean-Luc Mélenchon o la Libre Pensée qu’explícan tot e lo pus grand mal que pensan de las lengas minorizadas en République française.

Vesètz çò que vikipèdia en catalan explica de la Diada :

S’organiza a Tolosa, a partir de 14:30h un DIADA DE CATALONHA, tot ciutadan o tota ciutdana es convidat/ada.

L’organiza la Convergència Occitana, associacion de gestion de l’Ostal d’Occitània, l’associacion dels Quadres Catalans de Tolosa, e la mai vièlha associacion catalana de Tolosa, lo Casal Catalan (sempre a costat dels Occitans e de las Occitanas per la defensa dels dreits lingüistics e morals).

La Diada es organizada aquesta annada en memòria de Lugan Bedel e Anna Maurí Graells, mòrts aquel estiu dins un accident de la rota. I aurà tanben un moment de recuèlh per un musician e occitanista F.Flautard, mòrt tanben al meteis periòde en Lengadòc.

Çaquelà serà pas una commemoracion trista, serà un eveniment per Occitània, perqué es lo primièr còp que se farà quicòm per aquela data tant especiala pels Catalans e per las Catalanas, e ambe una granda fam occitana per aquela data.

Las colors occitanas serà alara tanben de la fèsta ! (picatz sobre la bandièra per aver l’imne nacionl occitan)

Datas : 11 setembre 284, mòrt de l'empereire Marc Aurèl - 11 setembre 1971 còp d'estat al Chile - 11 setembre 1975 primièra diada Nacional de Catalonha - 11 setembre 2001 atemptat dins una ciutat nòrd-americana.

Paizac en Peirigòrd : Mòrt occitan per res que fRANÇA.

Es sempre una pietat de pèrdre una vida occitana, es encara mai triste quora es mòrt per l’engana francesa e sa diplomacia. aquò val pas lo salari del sordat, quitament las melhoras primas per èstre sul terrenh de la guèrra.

Mas es de la fauta de quí ? Quora una vida s’acaba dins un valat fabricat pel militarisme francés, lo republicanisme e sa diplomacia arroganta, e coma sola sortida economica e professionala qu’es prepausada a la jovença occitana ?

Li podram segur fabricar una placa de marme suls monuments dels nacional-expansionismes franceses, fabricats e inaugurats santament aprèp la guèrra de las «frontières naturelles» contra lo militarisme alemand de 14/18, e entretenguts al fial de las guèrras europèas e colonialistas.

La colèra fabrica un sentiment personal sul tèma. Segur, nos fabricaràn unes arguments umanistas, universalistas, republicanistas, per l’intervencion parisenca en Afganistan, segur… Mas aquesta colèra es tanben aquela de lo qu’a signat l’escrich sobre aquesta paret a Carcassona :

Mal format e mal informat, son aisidament manipulats. I a mai que Simon de Montfòrt que mata encara l’anma occitana, i a tanben los discors nacionalistas franceses dels militants politics en Occitània.

L’engana politica, la pòrta los partits franceses representats en Occitània, PSf, PCF, UMP-NC, MoDem, PRG, MRC … los que pensa que fRANÇA a encara quicòm de far sul terrenh mondial de la guèrra, pauc impòrta las rasons.

La colèra se mesura pas coma un tipe de pacifisme agut, es question de non pus se far enganar en Occitània, se far enganar per fRANÇA e totas las seunas etiquetas politicas (que pòdon èstre simpaticas)…

-°-

Dels poders en regions : una necita urgéncia mai que las senatorialas

Dins lo jornal de dreita Les Échos podiam legir una pagina qu’èra la fotografia de las incompeténcias que l’Estat centralista francés pòt fabricar.

Las senatorialas son mai en mai prèp, per setembre, la campanha electorala se debanarà pendent l’Estiu 2011… Cal informar los nòstres elegits, las nòstras elegidas, los “grands électeurs” de la via que cal prendre per mandar Sénateurs a París.

Legissètz aquesta pagina :

Dins aquela pagina vesèm doás partidas :

La secada en Vendèa, qu’es un problèma que concernís segur l’Estat central per èstre informat, mas que, de tot biais, se podrà resòudre sonque per las autoritats localas, departamentalas per exemple. Mas es que los finançaments que l’Estat li dona, seràn sufisentas ? Cal pensar que non, vist las multiplas protestacions. De mai soi pas segur que se l’Estat s’en maina, fosquèsse melhor tractat e resòugut. pel moment que vesèm que los transferts son d’una eficacetat melhor per la ciutadanetat, melhor que l’accion de l’Estat suls subjectes transferits.

Lo segond punt de dos-terç de pagina, parla de finançament a mantunes jorns de las senatorialas. Es vertat que los elegits son inquiets sul subjecte… Mas la fauta de quí ? De quí es al poder dempuèi 14 annadas senon l’UMP-NC ? Es quí qu’a trabalhat lo subjecte al darrièr moment, vist qu’es estat nommat sonque a la davalada darrièra a mantunes meses de las senatorialas, al darrièr moment donc ? E quitament al darrièr moment se ne farà de causas, ambe la volontat…

Dins lo segond punt vesèm una confirmacion, al pus naut de l’Estat, per portar un planh lo Sénat parla d’État-Sénat contra una fugida d’informacion sobre las nòtas-facturas foscas dels senadors [cf Mediapart], que la creissença economica del territòri republican francés engraissa mai las entrepresas a París-EPAD-Länder puslèu qu’en regions, vist que cal fabricar una pereqüacion financièra… Quí a jamai volgut regular las installacions de la produccion [PIB], de las entrepresas senon los partits centralistas franceses ? Lo títol es clar, se la pereqüacion es necessària, «la facture s’alourdit pour Paris», serà mai pesuca, car París pompa las ressorgas a totas las regions de fRANÇA, e l’Estat a jamai jogat lo ròtle de pereqüacion que li seriá devolgut. Avètz ja entendut un discors contra los poders en regions (contra los autonomismes), cada còp es per nos explicar que l’Estat es la solidaritat entre las regions. Podèm assegurar ambe un títol de Les Échos, que la frasa argumentària, dels nacionalistas e republicanistas d’esquèrra o de dreita, es per far perdurar lo nacional-expansionisme francés al sol profièich parisenc, per ajudar a destrusir los territòris sotmetuts.

La premsa de dreita es donc utila.

Alara damora a explicar als elegits e a las elegidas que seràn “grands électeurs” que los partits centralistas e jacobins son benlèu pas los melhors a mandar al Sénat… Es que n’auràn lo coratge ? Lo primièr coratge serà tanben de questionar las candidaturas per saber se vòlon reformar l’Estat en li enlevar mai d’un poder et donar finançament clars a las autoritats localas. Es que “nòstres” elegits locals n’auràn lo coratge ?

-°-

Un subjecte de la talvera umana, l’omosexualitat dins l’espaci catalan.

Mantunes pensan que l’omosexualitat es un gran de mesura de l’esquerrisme del militant : «coneissi gai que son de dreita, e qu’entendi pas coma se pòt èstre»… coma se la politica èra ligada a la causida sexuala !

D’autres pensan que l’omosexualitat dèu èstre legitimista, e donc parlar sonque espanhòl en Espanha (e i a fòrça populacion catalana gai que parlen espanhòl e sonque, a Barcelona – aiçò se vei clarament), o anglés en fRANÇA (e i a fòrças mòdas lingüisticas que son ligadas a la populacion gai de l’Estat francés, e qu’estíman sovent mai anar de cap a París que de cap a Sitge).

D’autres fan promocions oficialas sus YouTube per explicar que cal prevenir las malautiás IST-MST dedins la comunautat multisexuala francesa, darrièra promocion o campanha del govèrn UMP-NC...

Soi estat en Catalonha dimècres passat e ai poscut legir un article que caldrà explicar fòrça per l’entendre melhor.

Se cal recordar que lo primièr “pacs” de l’Euròpa del sud-oèst es estat votat pel Parlament de Catalonha, al moment que la majoritat èra CiU… abans l’arribada de l’esquèrra. Donc es de dire aquò farà bravament mai de temps que lo “pacs” de l’esquèrra francesa, que se pensa plan duberta sul tèma.

Se cal recordar que la polícia es del govèrn de la Generalitat de Catalonha, e se sona mossos d’esquadra en Catalonha.

Lo luòc catalan conegut per èstre lo luòc de regropament gais d’Hispània, es Sitge.

Avèm aquí una fotografia clara de gran de desvolopament del respecte uman que se desvolopa dins una Catalonha de mai en mai independentista, ambe un nacionalisme catalan que lo nacionalisme d’expansion francesa, o parisenca o republican, a de mal de descriure, o que zo vòl pas veire, en veïcular messorgas de tot escantilh.

Vesèm que la contraportada es plan aquí, ambe una manièra de viure la societat umana, mai duberta que jamai, car d’èime catalan… Perqué Occitània seriá diferent ? Seriá diferent ambe tantes parallelismes lingüistics, culturals e politics ?

A Sitge, sabi gais tolzans, provençals o montpelherencs i veiràn cap indici politic, nimai umanista, nimai dubertura d’esperit (perqué zo veiràn pas, es justament aiçò que cal far, la discrecion per la polícia, çò qu’es pas vertadierament lo cas del sistèma francés), i a pas mai avuglats que los cituadans diches franceses del Sud de l’Estat jacobin francés… i a pas mai avuglats qu’una polícia que pensa politica d’extrèma-dreita (coma en fRANÇA) abans de gaitar l’eficacetat policiala, e las resultas per la societat sanciera.

Un autre monde est possible, serà pas sul modèl francés, nimai en lenga anglesa.

-°-

Informacion recebuda en seguida, per aqueste estiu, prèste per un viatge a Barcelona ?

Exposicion en lenga catalana.

Ségolène Royal : République française… egalitat ?

Dins la «guèrra» dels projectes al Parti Socialiste francés, soi dobtós, mas es que cal pas èstre dobtós per totes los actes politics modèrnes, o per tot acte de societat, collectiu, d’un collectiu nacional qu’es un impèri que podrà pas longtemps amanar correctament la democracia, se la tòrna pas dimensiona ?

Donc, per dobtós seriosament, cal pas aver páur d’anar veire sul terrenh, veire dins las reünion publica, veire quí pòrta un projecte, de quina manièra es presentat (l’avèm jà fait), de quina manièra s’adiciona ambe los mots de la lenga imperiala.

Ségolène Royal se fa esperar ambe un cantaire espanhòl de Tolosa, avèm agut dreit a un flamenco, una sevilliana e un «Oh Toulouse» de Nogaro.

Sul pupitre de l’intervencion, corsa al maraton de la candidatura socialista, i a notat «La Force Citoeyenne», ne cal de fòrça per contra l'o tsunami de sondatge que díson qu’a pas cap de chança politica de passar l’eleccion al Parti Socialiste.

Los primèra es un moment d’encontre ambe los Franceses que díson dins los mèdia ; ai pas encara comprès ont se passava aqueste encontre.

Mas parlèm del contengut del devís.

Al mièg del «Ségolène Présidente», se podrà ausir la debuta de devís «Cher amis, camarades» … puèi dintrèm dins lo còrs del messatge portat als militants : «tous nous rassembler» la division sembla encara una descripcion que fa páur, o un fren a l’accession al poder.

Se parlarà de «quatre annadas d’infèr» pel «peuple français», segur aquel que canta en espanhòl a Tolosa.

Ségolène saludarà «los joves d’Espanha» dins l’Euròpa en crisi. Se farà aital una referéncia al Partido Socialista Obrer Español, coma un exemple, una paradòxa (?), e sobretot per sa preséncia dins la sala de Barcelona a Tolosa, lo PSOE es activista per far votar a Tolosa, la bandièra republicanista francesa s’explica aital melhor. Sabèm aqueste maitin la resulta de las eleccions espanhòlas e sabiam las resultas de las politicas economicas socialistas a Madrid e sas manifestacions estudiantas, dintrar las manifestacions per portar un messatge popular dedins l’Estat francés pels socialistes, me sembla aquò tanben estranh.

Las pòrtas son duberta : lo «pòble» (al singular) a «lo mal de viure», una critica sobre la sentat per desvolopar una descasuda francesa al nivèl de la filiara sentat, del primièr reng al 11en reng mondial, e es vertat aiçò es degut per la politica del govèrn, mai tanben a l’impossibilitat de produsir e donc d’estauviar dins lo sistèma europèu que los socialistas an causit per nosautres en téner ges compte del referèndum que lo non aviá ganhat, e que la tecnocracia denegava la valor.

«On disait les socialistes battus, nous sommes là», nombroses, es vertat … una vertat pastada de nostalgia. Es estonant de veire tantes monde, tanta nostalgia. Lo «pòble» francés es nostalgic ? Per sempre ?

L’inèrcia es vertat, una causa que critica Ségolène Royal ; lo daissa-far del liberalisme de dreita o d’esquèrra es l’inèrcia de l’Estat, mas l’Estat sanctificat es lo projecte de las bandièras installadas dins l’aula ?

Alara cal OSER L’ESPÉRANCE …

Zo dirà dos còps, cal d’espèr, es vertat, car cal «la promessa republicana l’a destrusida la dreita».

Cal esperar que fosquèsse vertat, esperança. Es un mot occitan ?

La bandièra aurà la rason de sas preséncias : contrar lo devís del FN dins lo public de las banlègas, qu’an pas que la television per saber pensar en politica, es alara aisit de bastir una preséncia per explicar als ciutadans inocents. Es «le drapeau de la révolution», se sap pas de quina revolucion, la primièra partida, federativa o pre-bonapartista, robespierrista ?

Se farà l’associacion de tres mots : République, Résistance, Patriote. RRP, aprèp RPR… Aquí la frasologia èra adreiçada al public del Parti de gauche, lo meteis nacionalisme de las bandièras.

Avèm pas poscut saber se ambe las frasas de La Marseillaise, contra los pòbles europèus en lor prometent la via sangnosa, avèm un projecte novèl ?

Per contra avèm la confirmacion que lo projecte francés es enganador sul subjecte de l’egalitat : «il n’y a pas de république sans égalité», caldrà explicar la diferéncia entre egalitat e uniformitat, o explicar perqué una casta de rics pòt arribar al cap d’un partit per èstre estat un candidat putatiu.

Puèi tornèm als militants, «quora l’unitat fauta, la victòria fauta», es una frasa que ajudarà los ciutadans de comprendre perqué quora las causas van quitament pas correctament per desvolopar una politica al govèrn, los elegits del Parti Socialiste se cálan. Criticar es far perdre. Perqué ? Perqué lo pòble pòt pas bastir un rasonament poltiic. Quí vòl un «pòble» d’inocentàs que s’en va votar en jòia, sense questionar…

Espèri las meunas responsas a las questions despausadas sul site Internet de Désir d’Avenir, lo site oficial. Pel moment,compreni pas coma i pòt aver un escambi ambe la vida de cadun e un retorn al personal politic per bastir un programa, soi en cerca de la solucion.

Avèm enluòc : «lo concors de sondatge fan pas l’eleccions, lo poder es vosautres que l’avètz… prenètz e daissètz pas caser»

Espèri las responsas a las 9 questions pausadas sul site de Désir d’Avenir.

Contrar l’argumentari UMP-Sarkozista es simplista, Ségolène Royal explicarà coma farà de faiçon trinari, aquí tanben las solucion son per tres… Un concepte francmaçon tot aiçò.

«las eleccions presidenciala son pas un combat de gladiator, mas son ciutadans que se vòlon rebertar dins las valors de la republica» Las valors de la republica, quina ? Aquela que França desvolopa dempuèi 200 annadas ? Per mantunes Occitans e per mantunas Occitanas, es alara NON. Per la fraternitat, sabèm qu’es estada emplegada sonque per aver bons soldats, coma avèm bons militants de la partidocracia. Per l’egalitat de las lengas, sabèm qu’es l’uniformitat lingüistica, e las lengas son l’aisina per exprimir tala o tala democracia, la lenga francesa tricolorada es alara l’anma occitana destrusida. Per la solidaritat, gausi pus ne parlar quora se lista la fortuna d’un DSK… candidat putatiu e talament ganador un còp èra, coma s’èra vaquí un sègle.

Lo seu programa serà pas alara un catalògue de solucions, 101 solucions la chifras èra presa. Lo marqueting politic fabrica de mal per l’ausir.

De còps fasèm bilhet que pòdon semblar autanplan inutile que lo libre sobre l’amor de Badiou.

-°-

Complement d’informacion d’una reünion publica que se ne parla pas tanpauc (tot subjecte dificile, se ne parla pas al Parti Socialiste), per evitar de confondre “développement durable” e ecologia.

 

Pendent la reünion de Tolosa, Ségolène Royal a fait parlat un representant de Pierre Cohen, capitola de sa municipalitat… sul tèma, per explicar qu’èra contra e que la supression del nuclear èra cap utopia.

-°-

Tolosa : la novèla logistica LGV deuriá cambiar fòrças causas ?

Un article pareggut dins Le Soir a Brussèllas explica fòrças causas sobre l’utilitat de las linhas LGV :

- aprosmar los clients dels aeropòrts parisencs per las linhas intercontinentalas

- favorizar lo transpòrts de clientèla d’afar mondializat

- estauviar los sauts de puça dels avions, donc per un transpòrts de mens d’una ora

Alavètz al «Midi», Occitània, de qu’avèm de positiu per la creacion de la LGV cap a París ? ganhar trenta minutas ?

La CGT del ralh, SNCF e nacional-preferentista, explicarà qu’es la debuta de la privatizacion de l’entrepresa d’Estat ; mas l’entrepresa d’Estat es tanben una entrepresa sobre un mercat-Estat-nacion, la CGT tanben… mai lo sindicat SUD totparier, es pas melhor. L’escenari de la «préférence nationale» impausa lo projecte LGV cap a la santa capitala. Mas la realitat de la pausicion mondiala de las necessitats logisticas occitanas pròba qu’i pòt aver una plaça occitana per èstre dignament representats… Mas lo politic e lo sindical son cotria nacionalista parisenc.

Actualament Air France fabrica una navèta entre Blanhac e Roissy, tal que zo fa dempuèi Merinhac, a çò que sabi, i a res de previst de cambiar… vist qu’es pas sonque un saut d epuça. Puèi fabricar unes ramas regularas e periodicas de TGV per 70 personas per rama, ne tornarèm dire quicòm ; lo TGV es una aisina per una casta, es clar. Alara perqué l’esquèrra franchimand es per aquel TGV ‘cortet en temps’ cap a París ? Es clar, perqué son nacionalistas franchimands. Es parier per Montpelhièr.

Podèm tanben gaitar que Brussèllas es al nivèla de populacion l’equivalent de Tolosa, mas lo luòc de poder, es tanben un luòc de lòbis, e de las loras activitats parallèlas, aquelas dels avocats, un personal que paga fòrt per transportar.

Es que cal demandar una creacion d’un Estat occitan ambe capitala Tolosa per obténer aquel tipe de lòbis e d’avocats ?

Dins la lista dels clients potencials pel TGV-LGV_Novèla, i a tot lo nivèl de la dominacion francesa sobre la politica tolzana (e donc lo refús dels Tolzans de se prendre en carga) : – foncionaris de l’Estat centralista francés, - quadres de las entrepresas en província per cercar las informacions a la basa per las tornar al centre del poder de l’entrepresa intallada sul mercat-Estat-nacion, – visita de familha per justament far foncionar la separacion e l’exilh intallat pel sistèma centralista francés, –militants e elegits qu’an de tornar veire las loras basas politicas parisencas, – e l’estiu, lo torisme (pauc).

Aquesta clientèla es ligada al sistèma centralista francés, la clientèla tolzana prendrà la veitura, ara, per anar a Barcelona-Prat, es la meteissa distança entre Lyon e París. La logistica de l’ensemble d’aquesta clientèla es pas ligada a la reduccion del temps de percors de trenta minutas, sobre las 5 oras actualament necita per èstre de Tolosa centra a París centre, actiu per trabalhar aprèp un desplaçament.

Es pas brica la populaicon que transpòrta dempuèi Brussèllas.

Alara quí a mestièr de la LGV ?

La SNCF ? Per melhorar sos compte ? Es pas èla qu’es a la fabrica d’aiçò. Al contra, i traparà concurrent, ambe la dubertura de silhons novèls pel ralh entre Tolosa e París. La concurréncia es plan, quora se sap lo centralisme democratic del servici d’Estat SNCF, servici contra lo pòble occitan e sas necessitats logisticas modèrnas.

RFF ? Benlèu tanben … per l’entrepresa es negar lo deficit dedins grand projecte d’Estat per amagar las subvencionita d’Estat centralista per far sobreviure l’estructura. La practica es la meteissa per las subvencions sobre las linhas novèlas pels TER, ambe una acceptacion clara dels politics de la decentrlaizacion de daissar lo poder a RFF per la, gestion d’aiçò. La decentralizacion es pas l’autonomia, e donc la volontat de decidir aquí e pas brica dins los burèus parisencs, RFF es una entrepresa parisenca d’Estat, entrepresa que s’amaga d'arrièr l’idèa de servici public, coma sempre dempuèi d’anada del centralisme francés suportat per Occitània.

E podèm afortir aiçò, perqué RFF a jamai prepausat un projecte tant car per ligar Tolosa a Barcelona Prat, alara que lo còst seriá bravament mens car e long per sa fabricacion.

RFF, SNCF, Air France fan foncionar lo centralisme economic del mercat-Estat-nacion, França, e los elegits de la decentralizacion collabòra per far pagar las populacions occitanas*, gràcia o encausa de l’illusion de la decentralizacion de 1982. (* los Conselhs Regionals de Centre e Iscla-de-França son jamai estats questionat per finançar aquesta linha novèla, los Conselhs Regionals de País de l’Edge, Peitieu-Charanta an refuzat de pagar ; donc son los electors e las electriças d’Occitània –Aquitània, Lemosin, Miègdia-Pirinèus- que seràn poncionats per pagar la decision al profièich unic e parisenc, per la lora logistica, sonque.

La lor logistica es evident qu’a mestièr dels saber-fars occitans, per transportar los quadres a París, e aital trabalhar per perseguir lo foncionament del nacional-expansionisme parisenc.

Dins l’article lo jornalista, un vertadièr, pas coma la DDM, plaça son dobte sobre l’interès d’aquestes TGV, en escrivent : « la compagnie française “décole” de la gare du midi» ; la vergueta per décole, es una assegurança del dobte comercial d’aquesta linha directe a l’aeropòrt de Roissy, vist in situ ; ai lo meteis dobte ambe la LGV cap a Roissy-París, e que devrèm pagar en Occitània, sols o quasiment (l’Estat a previst sonque 20 a 25 % del finançament).

Per conclusion, se la moneda dels Occitans e de las Occitanas es necita pel servici public, non pas lo servici d’Estat, seriá d’o emplegar per melhorar las relacions de Tolosa, bordèu o Montpelhièr ambe lo planèta del comèrç mondial, non pas per cercar una estapa suplmeentària (Roissy-Paris) ; los investiments son de segur prioritaris per dos tipes de logistica : intèrna occitana (Merinhac-Blanhac, Lemòtges-Blanhac, Montpelhièr-Marselha, Marselha-Niça, Pau-Lorda-Blanhac, Vielha-Blanhac) e ambe los aeropòrts transcontinentals los mai prèp per las capitalas occitanas (Bilbo, Barcelona, Niça). La logistica dels transpòrts transcontinentals necita dempuèi Tolosa, e donc la ligason de LGV entre Blanhac e Merinhac es lo sol biais d’èstre present al nivèl mondial, mai podèm tanben assegurar que las prioritats serián d’eliminar los sauts de puças tal zo fan a Air France entre Brussèllas e Roissy… Donc Tolosa, cap a Barcelona, cap a Marselha, cap a Niça, cap a Bilbo. – e non pas demesir de 30 minutas una relacion que pòrta jà 5 oras, Roissy/Tolosa via Bordèu ! Los clients intercontinentals se trúfan de passar per París-Roissy o Barcelona-Prat, alara… La LGV favoriza lo centralisme francés contra los investiments regionals sul meteis tèma (pagar aital es una causida nacional-expansiosta francesa, es un acte politic grèu); e lo tèma es clar, es melhorar la vida de la populacion locala (e tot se podrà pas pagar, cal causir las prioritats). La LGV es coma sempre pels projectes franceses, un cotèl sobre l’esquina occitana, contra son pòble, e amai devon explicar : « - mèstre es polit lo vòstre TGV-LGV, ne volèm mai encara e encara, arrh arrhh», ES DE SODOMASOQUISME POLITIC o/e SADOMASOQUISME POLITIC.

«Discours de la soumission volontaire» La Boétie, de legir de faiçon indispensabla per entendre milhor perqué París nos engana cada còp de mai en mai, e la partidocracia jòga ambe París, quora perdràn ?

Un jorn… benlèu serèm mens solidaris ambe lo centralisme parisenc, farà de ben al país occitan.

Al delai del ‘Toutmonde’ o de l’imaginari d’en Glissant, del E.Plenel e del D.de Villepin …

Per Edwyn Plenel : Al delai de la poëtica (Glissant), i a la lenga, e se l'instrument lingüistic se desfa, que damora de la poëtica, de la poësia, del raconte, de la vida o de son expression umana ? Que damora de la potencialitat dels escambis ? De la creolizacion ? La creolizacion es un escambi. Per creolizar, i cal aver materials ! I podèm sonque veire una cosina de la pensada umana s’i a ingredients, modèls, metòdes e volontats de transmission. E quora la creolizacion passa per la destruccion de l'alteritat lingüistica, per la destruccion de l’alteritat dels locutors e de las locutriças, de la mediatizacion de lor lenga ? De qué cal pensar d’Edouard Glissant e ambe lo dire d’en Edouard Glissant ?

L’aisina es indispensabla a la sciéncia, e tanben a la poëtica… Se pòt destriar la sciéncia e la tecnica ? Los academismes an destrusit l’umanitat lingüistica en França, per positivisme, per la sciéncia pura coma un dieu de la pensada.

Çò que rassegura gaire es tanben pensar que la cultura de l’aver donarà la sola politica lingüistica ; avèm aqueste fenomèn dins lo sistèma musical e teatral occitan, encargat d’entrepresas de cultura, e la carga es pesuga e necita, l’aver es essencial per poder produsir, en l’abséncia de mediatizacion francesa de las òbras, quitament dins los programas franceses en Occitània.

Çò qu’es rassegurant, es qu’en Edoard Glissant es estat fòrabandit del sistèma universitari francés, es sa granda qualificacion, son diplòma essencial, aquel sistèma universitari que s’engana dempuèi mantunes sègles en parlar sistematicament de las lengas (los libres de lingüistica publicat a París son d’una pietat sense equivalent sul planèta), e en èstre un relais de l’imperialisme monoteïsta francés (totes los mejans son bons per negar lo peis, francofonia per exemple, e conservar la gloriòla franchimand dreita, cap al dieu republican que los salvarián).

Mas aquò vòl pas dire que la soma de las politicas lingüisticas occitanas basadas sobre lo sol ensenhament (dins lo sistèma francés de la pensada actuala e son sistèma jules ferry d’ensenhament) fabriquèsse un avenidor clar per l’occitan…

Ai a posite los dos articles que son estats publicats dins ARA e que son disponibles sobre demanda. ESSENCIAL PER TOT LINGÜISTA ESTUDIANT lo fenomèn occitan, e sa revòlta de 800 annadas, perqué s’embarrar en Bearn per entendre melhor l’occitanisme cultural e politic ?

Yes we can too … e benlèu melhor que las annadas passadas, a Montpelhièr ne van parlar aqueste ser.

Una ataca espanhòla contra lo dreit d’edicion… d’expression.

Es un comunicat de premsa en lenga espanhòla. Lo títol es : Censura d'un libre Manual del Torturador espanhòl. Es un «comunicat de l'Editor Txalarparta en responsa a las atacas de sos libres e a la libertat d'expression»; es donc una ataca a la libertat d'expression, coma los libres cremats dins l'Alemanha nazi, a la diferéncia que degun ne parla dins la premsa francesa de uèi... Sindròma de l'encontre de München, ne parlar pas es s'associar als crimes editorials e la pensada umana universala, ambe son dreit d'expression ben reconegut, fins ara, en Euròpa. Nos caldrà, aprèp, pas protestar quora un pòble jove trapa una sortida violenta coma un acte politic final.

* NDLR : La Razón e l'ABC son d'organes de premsa de l'ancian sistèma franquista. Son encara uèi una referéncia dins las revistas de premsa francesa e parisenca, digun sap perqué ? enfin... quasi.

** NDLR : se cal recordar tanben que al govèrn de Vitoria es una associacion del PSOE_PS-Euskadi ambe lo PP. I a un fum de socialistas en Lengadòc qu'an tanben oblidat que lo PSOE_PSN a donat lo poder al PP en Nafarroa-Navarra. Aiçò èra per frenar l'arribada al poder de l'esquèrra basca, e contunhar lo sistèma espanhòl en Navarra. Lo nacionalisme espanhòl es mai fòrt qu'èstre d'esquèrra en Nafarroa... Es benlèu unic en Euròpa ? Se cal recordar qu'i a encara «socialistas» del PS français que refúsan de recebre elegits catalans devath lo pretèxte que «son de dreita e qu’an ganhat las eleccions» recentas, benlèu que sábon pas çò que se debanèt en Nafarroa ?

*** NDLR : uèi aprenèm aiçò

La Croix : Belgica farà parlar de Catalonha. Estranh parallèl, segur ?

La portada de La Croix prometiá un dorsier important sobre Belgica. Avèm agut un pichonèl dorsier sobre Belgica. Mas vist de París, quora avèm Lombardia, avèm Flandras ; quora avèm Belgica, avèm Catalonha dins las redaccions e dins los caps politics centralistas.

L’interminabla crisi belga explica perqué l’Union Europèa demanda unas decisions politicas mai fòrtas per realament abandonar los centralismes fiscals e l’amassar de la moneda per privilegiats dels centralismes vièlhs, a Madriz o París.

Ièu es puslèu lo tractament d’aquestes subjectes que me cansa…

«La région catalane, moteur économique de l’Espagne, reverse une part importante de ses impôts aux régions les plus pauvres, […]»

« La region catalan, motor economic d’Espanha, remanda una partida bèla de las imposicions a las regions las mai páuras, […] »

Aquesta afirmacion es un cert camin cort, lo camin de l’avuglament nacionalista francés, un nacionalisme d’expansion.

Se non èra faus, las dichas regions páuras aurián recebut fòrça ; òr, se sap que fòrça regions páuras d’Espanha an agut d’ajuda principalament pels projectes europèus, l’argent de Madrid, recoltada a Barcelona, damorava a Madrid. Çò de segur uèi es que Madrid sense res produsir d’important, es devenguda la region la mai rica d’Espanha, ambe una logistica de drenatge cap a èla dempuèi las regions las mai páuras excepcionala ; alara ambe l’argent de quí ? Senon aquelas dels Catalans e de lor trabalh. De solidaritat en Espanha, n’i a pas mai qu’en França per las regions páuras…

Lo correspondent de La Croix l’explica plan a prepaus d’Espanha. Es Catalonha que paga.

Lo principi de solidartitat es sistematicament fabricat pels centralistas europèus, nacionalistas d’expansion, per legitimar l’expoliacion fiscala dels Estats centralistas e desgalhiaires d’Estat (aqueles mercats-Estats-nacion tant criticats pels liberalismes e pels anticentralistas, diches régionalistes pels Franceses republicanistas ).

Nos podèm totparier pausar la question d’una solidaritat catalana directa per las regions páuras d’Espanha, directament; perqué non seriá pas mai eficaçe ? Autanplan qu’amb un peatge madrilenc ? O parisenc ?

Lo discors socialista, catalan o espanhòl; a çaquelà un problèma, al mens lo qu’es entendut dins l’article, es que mantunes socialistas catalans fan puslèu fisença a CiU qu’al PSOE per la gestion del Principat de Catalonha e de sas finanças. Lo balanç fiscal es de gerir ambe Madrid, aiçò es donat a una socialista…

Donc podèm dire que l’Istòria de las relacions entre los nacionalistas expansionistas, dels mèdias franceses o parisencs a Madris, e los nacionalistas de defensa s’escriu dins la logica lançada aprèp la guèrra de 14/18, pel president nòrd-american Woodrow Wilson. Lo dreit dels pòbles de dispausar de tota legitimitat per saber ambe quina partida del monde vòlon èstre solidaris, dins la Península iberica o farà, es encara d’actualitat en galícia, Euskadi, Navarra/Nafarroa o Andalosia, mai tanben en païses de lenga catalana, de Elx/Guardamar dinca Salses. Çò qu’es vertat a Salses o Baiona, l’es tanben en Bretanha, Normandia, Picardia-Flandras, Lorrena, Alsàcia, Savòia, Francha-Comtat, Martinica, Réunion, Goadelopa, Guiana dicha francesa, Kanaki, Polinèsia, e dins totas las regions administradas per França en Occitània.

La question del federalisme austriac a agut una responsa en 14/18, a costat fòrça mòrt en Occitània (expression del militarisme francés, sampitèrne), las consequéncias europèas son jamai estadas pesadas per las diplomàcias militaristas dels imperialismes anglo-franceses, aquels qu’an ganhat la primièra guèrra mondiala.

Uèi la doctrina de Woodrow Wilson fabrica pas novèlas frontièras, mas pausa la questions dels Estats sense legitimitat levat aquelas de las armas o dels ancians imperialismes mondialistas, França, Anglatèrra (R.U.), Alemanha (sense federalisme), Espanha (sos empèris grands o continental europèu), Itàlia, Rússia (son empèri transcontinental) ; Turquia e Portugal son questionats d’una autra manièra que per las frontièras redimensionadas.

Pendent la crisi, Belgica contunha, e la pensada nacional-expansionista se questiona pas mai sobre la seuna manièra de gerir los territòris e de fabricar la fauta de solidaritat sense qu’al profièich del sol centre de poder e de la seuna administracion bonapartista.

Belgica contunha dins las vièlhas esquèmas centralistas e sense volontat de fabricar una Union Europèa que totas las solidaritats fosquèssen una realitat del terrenh, tocat de prèp per las nacions autre còp maltractadas, e pas un fantasma de las vièlhas Euròpa dels Estats a «frontièras naturalas» e de las realas guèrras sampitèrnas.

L’Union Europèa es d’inventar, e lo camin serà long … pauc a pauc, los nacionalismes d’expansion ( e lor administracion militarista e centralista, Bonapartistas per tot dire) debútan una compreneson qu’an près un camin que caliá pas prendre, l’autodestruccion es al cap del camin ; e quora i aviá pron de moneda, tot aquò se vesiá pas, tot aquò anava plan ; uèi que la moneda publica fauta…. Lo combat dels europeïstas debuta, seràn pron fòrts per bastir la patz en Euròpa, ambe mens de moneda publica per totes e sobretot pels centres ancians dels poders imperialistas victorioses pendent lo sègle XXen ?

Las volontats d’independéncia catalanas o bascas, escosseses o flamands, faràn l’Euròpa de doman, contra los vièlhs imperialismes.

Es qu’Occitània serà pron fòrta per suportar lo terratremol politic e dinerièr, o serà del costat dels imperialistas franceses ?

Per comprendre la Belgica, escotatz un pron bon programa prepausat per en Alain Finkielkraut.

Ai escotat ièr un programa francés d’en Alain Finkielkraut sobre la Belgica (France Culture, dissabte 18 de decembre, a las nòu del maitin), me sembla un programa de granda qualitat sobre la question belga, o puslèu lo questionament francés sobre Belgica.

Lo sampitèrne Estat, sanctificat, frena lo ment francés per poder reflechir sul tèma(L’Estat francés es sovent, pron sovent, criticat aquí sul meu blòg).

Lo programa qualitadós e francés dona unes punts sobre l’istòria de las questions, destriadas pron clarament, per un còp elonhat dels simplismes que fabrícan de programa umoristic sul tèma, los jornalistas engatjats parisencs (ne fan jamai una declaracion oficiala!), o las argumentacions estupidas o dels nombroses comptadors d’estanquets per negar a d’autres pòbles lo dreit a la dignitat politica, pre cridar contra lo comunautarisme, etc.; la decentralizacion es pas la dignitat pels pòbles sotmetuts en França, zo sabèm gràcia al Tribunal Administratiu de Montpelhièr, un quicòm que cap occitanisme aviá esperat en 2010.

Es una discutida entre dos filosòfes (ne fauta en Occitània) e politològues (ne fauta tanben dins las escòlas o universitats francesas en Occitània) politològues belgas alentorn del questionament d’un oneste francés, Alain Finkielkraut ; l’onestetat politica se mesura al nivèl del questionament del militant, l’avuglament frena lo questionament. Los convidats son donc  estats : Vincent de Coorebyter, doctor en filosofia, politològue, cercaire belga, e Eric Corijn, filosòfe, sociològue e professor a l’universitat de Brussels (Brussèllas), universitat en lenga neerlandesa.

Cal remarcar tanben que Cornelius castoriadis serà passat per l’universitat de Leuven, neerlandesa al moment del cambiament lingüistic, e puèi passat a l’EHESS; es tanben de notar qu’es pel moment una de mas granda referéncia ambe Montserrat Guibernau, professora de l’universitat de London. Ambe aquestas quatre referéncias podèm aital notar que lo sistèma francés dona a la lutz a solament un modèl de pensar ; es tanben aiçò una critica sobre l’abséncia de critica sul modèl francés (al Parti socialiste o d’autres partits levat Europe Écologie e lo Modem, pauc visible senon parla en François Bayrou; alara vesèm lo Nouveau Centre que nada dins las paradòxas d’un govèrn que refòrma en destrusent las finanças bonas de las regions), o puslèu l’abséncia de mediatizacion de las criticas del modèl jacobin e centralista francés, ajudat per una administracion que n’en vòl pas veire sonque un pichon cap.

Per la pichona anecdòta, per l’istorieta, la sonoritat de la lenga francesa es d’una granda qualitat, per un còp, es pas estandardizada. E alara fa plaser d’escotar. Se cal recordar que la formatizacion de las sonoritats lingüisticas francesas es lo ròtle de la DRH de Radio France dempuèi l’arribada de las estacions parisencas e del desvolopament de las estacions localas ; per comunicar en França cal passar pel motle aqueste de la desregionalizacion dels accents… dedins lo francés (e aquí escrivi pas per entendre la lenga occitana a l’antena de la novèla estacion locala de Tolosa, n’i pas).

Lo programa se podrà escotar en linha sul site de l’estacion parisenca. Se legissètz aqueste bilhet dins l’annada 2011, me podrètz demandar l’enregistrament del programa ; es essencial, clarament, e zo gardarai, per poder l’escampilhar a quí zo vòl.

Tres datas son sotalinhadas dins lo document, debuta del sègle (annadas abans la guèrra de 14/18), 1921 per l’installacion de la territorializacion de las lengas, 1963 la reala reconeissença lingüistica neerlandesa per una casta francofòna sempre al poder fins ara, e qu’a daissat lentament lo poder a partir de 1921.

Soi estat espantat de pas entendre lo referèndum de 1954, dins la boca d’aquestes especialistas. Mas lo programa a pas mai durat que 55 minutas.

Alara Belgica es pas sonque problèmas lingüistics, vist que son estats resolguts dempuèi la debuta de las annadas 1970 (resolguts, mas encara revelat tre qu’i a quicòm d’autre que truca), mas realament donc 70 annadas aprèp una vision mai plurala de l’Estat, contra una casta francesa monolingüa e minoritària uèi. Listèm dins los tèmas tocats pel programa : las guèrras europèas, las entendas entre Estat, las influéncias de França e Païses-Baisses, las estadisticas dels locutors de las tres lengas (o quatre ambe l’anglés), lo balanç economic de caduna de las zònas, lo sindicalisme e l’industrialisme variant en foncion dels moments, puèi la pensada liberala (es mai que tot aiçò qu’agrada pas al nacionalisme d’exquèrra francesa, mondialista e cosmopolitica), la scission dels partits, la fauta de contacte dels militants de cadun dels partits, los mèdias dividits e l’influéncia de cadun o l’influéncia dels mèdias vesins en França e Païses-Basses, los luòcs de debat absent (ont se podriá veire las doás comunautats fòrtas), lo parlamentarisme brussellenc, e la vila internacionala (en tèrra flamanda) de Brussèlla, lo sindròma de las urbanitats e de las aglomeracions tal que zo podèm suportar ambe lo grand Tolosa o dins la metropòla de Bordèu, Niça e Marselha, etc.

Es un programa bon.

N’aprofièichi per vos mandar los meus vòts per aquesta finala d’annada 2010, e per debutar melhor l’annada 2011.