Ai escotat ièr un programa francés d’en Alain Finkielkraut sobre la Belgica (France Culture, dissabte 18 de decembre, a las nòu del maitin), me sembla un programa de granda qualitat sobre la question belga, o puslèu lo questionament francés sobre Belgica.
Lo sampitèrne Estat, sanctificat, frena lo ment francés per poder reflechir sul tèma(L’Estat francés es sovent, pron sovent, criticat aquí sul meu blòg).
Lo programa qualitadós e francés dona unes punts sobre l’istòria de las questions, destriadas pron clarament, per un còp elonhat dels simplismes que fabrícan de programa umoristic sul tèma, los jornalistas engatjats parisencs (ne fan jamai una declaracion oficiala!), o las argumentacions estupidas o dels nombroses comptadors d’estanquets per negar a d’autres pòbles lo dreit a la dignitat politica, pre cridar contra lo comunautarisme, etc.; la decentralizacion es pas la dignitat pels pòbles sotmetuts en França, zo sabèm gràcia al Tribunal Administratiu de Montpelhièr, un quicòm que cap occitanisme aviá esperat en 2010.
Es una discutida entre dos filosòfes (ne fauta en Occitània) e politològues (ne fauta tanben dins las escòlas o universitats francesas en Occitània) politològues belgas alentorn del questionament d’un oneste francés, Alain Finkielkraut ; l’onestetat politica se mesura al nivèl del questionament del militant, l’avuglament frena lo questionament. Los convidats son donc estats : Vincent de Coorebyter, doctor en filosofia, politològue, cercaire belga, e Eric Corijn, filosòfe, sociològue e professor a l’universitat de Brussels (Brussèllas), universitat en lenga neerlandesa.
Cal remarcar tanben que Cornelius castoriadis serà passat per l’universitat de Leuven, neerlandesa al moment del cambiament lingüistic, e puèi passat a l’EHESS; es tanben de notar qu’es pel moment una de mas granda referéncia ambe Montserrat Guibernau, professora de l’universitat de London. Ambe aquestas quatre referéncias podèm aital notar que lo sistèma francés dona a la lutz a solament un modèl de pensar ; es tanben aiçò una critica sobre l’abséncia de critica sul modèl francés (al Parti socialiste o d’autres partits levat Europe Écologie e lo Modem, pauc visible senon parla en François Bayrou; alara vesèm lo Nouveau Centre que nada dins las paradòxas d’un govèrn que refòrma en destrusent las finanças bonas de las regions), o puslèu l’abséncia de mediatizacion de las criticas del modèl jacobin e centralista francés, ajudat per una administracion que n’en vòl pas veire sonque un pichon cap.
Per la pichona anecdòta, per l’istorieta, la sonoritat de la lenga francesa es d’una granda qualitat, per un còp, es pas estandardizada. E alara fa plaser d’escotar. Se cal recordar que la formatizacion de las sonoritats lingüisticas francesas es lo ròtle de la DRH de Radio France dempuèi l’arribada de las estacions parisencas e del desvolopament de las estacions localas ; per comunicar en França cal passar pel motle aqueste de la desregionalizacion dels accents… dedins lo francés (e aquí escrivi pas per entendre la lenga occitana a l’antena de la novèla estacion locala de Tolosa, n’i pas).
Lo programa se podrà escotar en linha sul site de l’estacion parisenca. Se legissètz aqueste bilhet dins l’annada 2011, me podrètz demandar l’enregistrament del programa ; es essencial, clarament, e zo gardarai, per poder l’escampilhar a quí zo vòl.
Tres datas son sotalinhadas dins lo document, debuta del sègle (annadas abans la guèrra de 14/18), 1921 per l’installacion de la territorializacion de las lengas, 1963 la reala reconeissença lingüistica neerlandesa per una casta francofòna sempre al poder fins ara, e qu’a daissat lentament lo poder a partir de 1921.
Soi estat espantat de pas entendre lo referèndum de 1954, dins la boca d’aquestes especialistas. Mas lo programa a pas mai durat que 55 minutas.
Alara Belgica es pas sonque problèmas lingüistics, vist que son estats resolguts dempuèi la debuta de las annadas 1970 (resolguts, mas encara revelat tre qu’i a quicòm d’autre que truca), mas realament donc 70 annadas aprèp una vision mai plurala de l’Estat, contra una casta francesa monolingüa e minoritària uèi. Listèm dins los tèmas tocats pel programa : las guèrras europèas, las entendas entre Estat, las influéncias de França e Païses-Baisses, las estadisticas dels locutors de las tres lengas (o quatre ambe l’anglés), lo balanç economic de caduna de las zònas, lo sindicalisme e l’industrialisme variant en foncion dels moments, puèi la pensada liberala (es mai que tot aiçò qu’agrada pas al nacionalisme d’exquèrra francesa, mondialista e cosmopolitica), la scission dels partits, la fauta de contacte dels militants de cadun dels partits, los mèdias dividits e l’influéncia de cadun o l’influéncia dels mèdias vesins en França e Païses-Basses, los luòcs de debat absent (ont se podriá veire las doás comunautats fòrtas), lo parlamentarisme brussellenc, e la vila internacionala (en tèrra flamanda) de Brussèlla, lo sindròma de las urbanitats e de las aglomeracions tal que zo podèm suportar ambe lo grand Tolosa o dins la metropòla de Bordèu, Niça e Marselha, etc.
Es un programa bon.
N’aprofièichi per vos mandar los meus vòts per aquesta finala d’annada 2010, e per debutar melhor l’annada 2011.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada