L’alèrta politica es Die Weißen Rose

Dins un monde qu’oblida l’istòria, aquela referéncia podrà semblar utila de tornar a la vista, al ment coma un passeron, e benlèu trapar un resson novèl dins l’istòria modèrna.

Die Weißen Rose foguèran una mena d’alèrta al pòble alemand, pels malastres qu’an tocat l’Estat en votar pel partit del Nazi (e Òc, los Nazis son arribats al poder per las eleccions, contrariament al franquisme), ambe totas las consequéncias que sabèm ara. Die Weißen Rose an alertat amb mantunes papièrs, imprimats del bon sens politic qu’èra pastat la jovença, un grope de joves escolarizats per las sciéncias filosoficas, per un sistèma qu’a sabut veire, mas pas comunicar l’ensenhament.

Los Nazis los an matat, mas los tèxtes de Die Weißen Rose damóran coma una fòrça politica, benlèu tròp tard.

Lo tèxte qu’anatz legir es una alèrta a destinacion dels militants socialistas, per que posquèssen pas far portar a d’autres las futuras defaitas electoralas, e las desfaitas dels pòbles en Euròpa, malgrat totes los potencials umans qu’i son desvolopats.

«Revenir sur les fondamentaux» es una frasa que s’entend sovent dins la boca dels militants d’esquèrra per legitimar un retorn als conceptes vièlhs del XXen sègle, de Marx a Joan Jaurès, a còps coma la dreita, a l’Ernest Renan o al Maurici Barrès ; saber los conceptes de sciéncias politicas pòt autanplan ajudar per fabricar l’avenidor que de saber un pauc, o fòrça, de la nòstra istòria europèa. Mas aquí, en socialisme europèu, a ne fabricar sonque dògmes o ideologias etèrnas e sanctificadas, i a un monde e un univèrs, tant bèl.

D’aquesta esquèrra dogmatica, soi sempre estat oposat (de còps fan politica per eiritatge filhal), malgrat la meuna propension de votar a l’esquèrra. E o cal dire clarament, soi pas d’aquestes 53% que votèran per l’UMP a las eleccions presidencialas darrièras. Uèi avèm encara la libertat e lo feliç per poder criticar e escriure, malgrat las faussas descripcions politicas del pétainisme per l’extrèma esquerrisme francés.

La democràcia daissa una finèstra a totas las expressions politicas, es ben segur que fòrças an un passat pesuc que sembla a d’endronas.

Lo corporatisme professoral es puslèu d’esquèrra, es puslèu dins lo camp del «retour aux fondamentaux», del conservatisme coma se la gestion anciana èra de tornar coma èra ; es un conservatisme vestit de la dubertura ambe lo «progrès», al Veneçuelà es Chávez que díson. N’a testimoniat los tempses de la Guèrra d’Argèria, mas podèm listar d’autres moments istorics de las enganas de l’esquèrra franchimanda e nacionalista.

Es pas mon camp, lo camp de los que falcifícan l’istòria (coma la CGT dins lo recuèlh de l’istòria dels republicans a Tolosa, recuèlh ajudat per l’universitat de Tolosa-Miralh, la FSU es d’aqueste costat çaquelà), las estadisticas de l’ensenhament de l’occitan per ajudar l’administracion bonapartista francesa de (per exemple) respondre a l’ONU, a Ginèbra, que tot va plan per las lengas de França (e qu’i a pas discriminacion, per rason d’egalitat republicana). Es francament faus, faus del tot al tot. Una visita del terrenh podrà ajudar a melhor entendre la flaquessa de l’ensenhament de l’occitan per aver una dignitat lingüistica clara. Es lo meteis còrs professoral que prepara las convencions ambe lo sistèma de la decentralizacion per desvolopar l’occitan, ne cal aver un dobte e alara demandar una comission de verificacion que l’argent bailat anirà clarament per l’ensenhament e lo desvolopament de l’occitan. Las resultas dels diplòmas, non falcificadas, seràn alara necitas per donar un balanç de las ajudas per l’ensenhament de l’occitan, e son eficacetat (dins l’ensenhament dich public).

Las estadisticas per l’ensenhament de l’occitan englòban la sensibilizacion a la dansa occitana o tradicionala o a la faüta lengadociana, e las tres oras per setmana (aquí se podrà pas trapar gaire mai d’or per la generalizacion); la resulta es que l’opcion “lenga d’Òc-occitan” del bachilerat aurà bric agut de resulta sobre la practica de la lenga, en trenta annadas d’aplicacion, e al meteis temps lo sistèma professoral endormissiá lo sistèma politic per explicar que l’occitan es pas una causa politica.

Tres personas encontradas, recentament, dins mitans diferents e fòra de las meunas costumas, en país tolzan e montpelhierenc, agenés o peirigòrd, m’an confirmat èstre los primièrs enregistrats per l’opcion, tant crudelament obtenguda pels professors generoses e volontaris (sincèr per l’afar, mas sense possibilitat de verificar se l’òbra aviá agut resulta efectiva sobre l’emplec de la lenga, levat que, pauc a pauc, an plan poscut veire e entendre que la populacion dels estudiants qu’an agut en classa, parlávan pas la lenga), opcion occitan ambe nòtas meravilhosas (quasiment sistematicament), son ara sense cap possibilitat de legir o dire un tèxte d’occitan, o entendre lo problèma politic.

Lo corporatisme de l’ensenhament E.N. mentís per protegir los militants d’un sistèma grandament oposat e descriminador, veire lingüiscidari, e aital engana a prepaus de la realitat de l’ensenhament de l’occitan, lo sistèma politic que debuta una presa de consciéncia.

Los primièrs a aver mestièr de la mentida es l’ensemble dels cargats de mission (dins lo sistèma regional de l’E.N., sistèma qu’a un budgecte 2 a 3 còps mai bèl que lo budgecte de la decentralizacion pel Conselh Regional). Es lo meteis conservatisme socialista que farà campanha contra lo títol d’una lei a Barcelona, ai plan vist d’ont arribava la peticion. Es lo meteis conservatisme que farà una presentacion abans-prepaus de la presentacion de la «lei der occitan, aranés en Aran» lo 2 de decembre passat dins l’aula Gasconha del Conselh Regional, EuroMania amagava lo desinterès del president del Conselh Regional per la seguida de la serada, Martin Malvy e lo rector an donat lo signal del desinterès al mièg de la serada, en sortir. Aital lo comunicat oficial del Conselh Regional de Miègdia-Pirinèus parlarà sonque de la presentacion d’EuroMania, coma los comunicats del Conselh Generau d’Aran díson sonque de la «Lei de l’aranès», en oblidar que lo títol democraticament votat, de franc es «Lei der occitan, aranés en Aran» ; la premsa catalana aurà aital comprès sistematicament sonque lo títol dels ciutadans concernits, pas de la decision parlamentària ; es benlèu una error redaccionala, mas es aital, e l’oblit institucional aurà ajudat per l’oblit del títol real, e aital rendrà son aplicacion la mai dificila possibla.

Aquel conservatisme se fabricarà un programa electoral “progressista”, o convidarà la participation per qualificar la démocratie, coma se la democràcia seriá pas estada participanta dempuèi son invencion en Grècia ?

Es aquela esquèrra que, de còps, pensa que l’occitan es de l’espanhòl, malgrat un corrièl significatiu e que pòrta occitania.org en cap.

Es tal movement politic occitanista pastat d’ensenhants de l’E.N. que refusa de dire que lo sistèma es pas lo bon per despertar l’interès poltiic de l’occitan, en separar lo «servici d’Estat» del «servici public», dins las linhas politicas del movement.

Es aquela esquèrra que, d’un costat, pensa federalisme, e de l’autre, ne sap pas parlar o bastir una glòsa coërenta, perqué far páur, l’inconegut farà páur. La meteissa esquèrra sap pas que autonomia a una significacion simpla pels ciutadans, vòl dire se prendre en carga.

Es aquesta esquèrra que pensa la decentralizacion, o l’enfortiment del federalisme per Espanha, coma una pancèa universala e republicana, e malgrat los pròpris constats negatius al fial d’una practica, alara refusa una reforma (que tròbi mal biassuda çaquelà, pels poders UMP), per tornar al programa de 1982, sanctificat.

Aquesta esquèrra perdrà totas las eleccions venentas.

Es aqueste esquerrisme que refusa de parlar politica pel problèma francés en Occitània, veire la realitat ben enquadrada, censurada, alara los pès sobre tèrra…

Es aquesta esquèrra qu’a perdut las eleccions en Catalonha, per fauta de realisme, e de concènsus politic ambe la realitat del pòble o de la nacion catalana, parla e pensa lo cosmopolitisme coma las multinacionalas. Es clarament l’esquèrra d’un Strauss-Khan; e pòdi aver dels mots autanplan pesuc pels corporatismes de la dreita, ambe lors organizacions entreprenarialas que desfugísson las realitats dels pòbles, coma lo PP en Espanha.

Totes los cenacles politics son d’una arrogança contra los pòbles e las vidas que los fan suportar.

Aqueste tipe d’esquèrra fabrica «Le Président» (documentari qu’acaba de sortir en França a prepaus d’un temps d’eleccions per un ancian president de region occitana), el, pas fòl, s’adaptava per ganhar, e amb una faiçon segura d’enganar los electors e las electriças, inocents(as) per pas aver agut (ensenhament o recèrca personala) las bonas aisinas per poder descodar, despertar lo ment politic, e melhor votar.

Uèi lo monde politic sembla las vacas dichas fadas, e es maissant qualificatiu per las vacas.

 

Vos podèm ajudar ?

(dins un francés dobtós que coroneja la promocion d’una companhia de telefòne amb una color classica per designar un partit politic en França)

Abans publicacion ai donat lo tèxte a un amic ; vaquí son comentari, podrètz apondre lo vòstre en seguida.