L’Estat es estat decretat coma sant, e republican, laïc e gratuït per l’esquèrra francesa (es normal son majoritàriament foncionaris dins aqueles partits), alara son fabricants d’un masoquisme politic sense equivalent en Euròpa. La fauta de quí ?
Ambe los Socialistes caldrà sempre esperar que lo sistèma politic lor anguèssen plan, per èstre segur que governèssen plan. Es pas lo sistèma que se deu adaptar als pòbles, e lo sistèma que deu adaptar los pòbles ; es pas l’administracion que deu èstre al servici dels pòbles, e parlar lor lenga, es l’administracion que dei exigir als pòbles de parlar sa lenga e sos lengatges, e lo pòble zo deu pagar, car s’es lo pus grand’possible per la factura e los budgectes.
Es vertat qu’es un pauc dangierós d’aver mal ensenhat los pòbles sotmetuts a la democràcia, un Leonina Societas es dificile a mòure, a bolegar, a far pensar per el-mesma. Es vertat que los pòbles son pas volontaris per las curiositats e las inventivitats politicas, son luènh d’èstre capables d’aver l’independéncia, sense París que los govèrnan, los manipúlan, los provincialízan, los fan crevar per las «frontières naturelles» o per l’Afganistan (sense cap ni cuò), los enbúcan coma los guits abans Nadal per aver de polit fetge gràs... o grands servidors, esclaus del sistèma.
Es vertat que quitament los corporatismes de l’ensenhament fabrícan la sotmission, quitament pel sistèma electiu e partidocrata (Soi estat veire Le Président, lo tot Sciéncias Politicas –IEP- de Tolosa èra presenta), de la pichona escòla dinca l’universitat o las grandas escòlas, tot çò qu’estima fòrça lo bonapartisme, lo militarisme francés. Lo bonapartisme a fabricat pichons capolièrs dins la decentralizacion, e tot lo cicle de formacion a la sotmission, al formatatge, melhor que lo sovietisme ; es aital que lo jornal del jacobinisme francés explica lo «socialisme municipal», una supausada novèla frontièra contra la reforma (es un putn de vista jacobin).
Mas es la fauta de quí se lo sistèma es irreformable ? Serà pas encara los pòbles voldràn fugir ? Cap a l’independéncia ?
La solucion politica clara seriá una estimacion de las regions, un autonomia (pastada dins Constitucions pròprias) per poder intervenir coma Estats al nivèl de l’Union Europèa, es de dire, se passar dels vièlhs Estats colonialistas irreformables, e aver sa cadièra al nivèl europèu, per tornar bastir l’Euròpa que viurà sense las dichas «frontières naturelles» e las guèrras dels nacionals-expansionismes, lo federalisme a l’alemanda es la solucion per l’Union Europèa, per daissar als pòbles lo dreit de se governar, per pas aver una comission sense responsa quora las questions son perturbantas (per exemple gaitar la vídeo aquesta, creada per una question encara del grope Europe Écologie).
Per èstre segur d’aver un sistèma politic que fonciona pels pòbles, çò de segur ni l’UMP, ni lo PSF son la solucion als nòstres problèmas, l’editorial de Le Monde l’explica clarament. Mantunes pensan al FN, mas es pas melhor que l’UMP, simplament ambe vièlhas idèas colonialistas se fabrica pas l’avenidor pels joves.
CiU farà aligança al Parlament ambe PP (lo camp de Barroso) e PSC (lo camp dels socialistas europèus)… per aver los budgectes adoptats a una granda majoritat, dins l’oposicion i aurà Iniciativa-Verds (lo camp de Romeva) e ERC, + Solidaritat per l’Independéncia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada