Benlèu qu’èra un maissant jorn, o un maissant numèro, èra un diluns 13 de decembre 2010.
«Le Président» es lo títol que tot lo sistèma de la decentralizacion dona al president d’un Conselh Regional (en Occitània o fòra). La capolizacion del títol e de la persona es degut al sistèma francés de la decentralizacion, Bonaparte es passat per aquí per las institucions francesas, de la comuna, regropament de comunas, departament, region a la presidéncia dicha republicana. La decentralizacion es una deconcentracion d’un sistèma mal fotut al centre, es enlevar del centre çò que lo sant Estat pòt pus gerir, sovent los sistèmas foncionarials son partits en region, mas los servicis de l’Estat son pas estats suprimits, perqué l’Estat damora jacobin, bonaaprtista, militarista, e fosc tal una mafià legala, e tot aiçò aurà páur dels pòbles de França, imaginatz se devenon autonòmes (!) ; de faiçon individuala o collectiva se prendrián en carga ; e lo machin a páur del federalisme eventual, donc lo ridícul es sempre explicat tal un sistèma feudal per París, jamai lo rebat de París en region, jamais lo «sant» Estat, lo mercat-Estat-nacion ; imaginatz : los pòbles de França voldriá una aplicacion de la democràcia … imaginatz la catatròfa per un sistèma que nos amaga l’antidemocratisme, una estructura contra los pòbles, del dedins o d’en defòra.
Imaginatz que lo concept de democràcia fossquèsse en França, autanplan participatiu que per Grècia, imaginatz la catastròfa per aquestas elitas… republicanistas. La democràcia participativa es un pleonasme inventat per enganar los electors e las electriças, un còp de mai.
Uèi la premsa francesa farà lo forçing per imposar la candidatura d’un Dominique Strass-Khan, o DSK. Multiplas programas audiovisuals (las pravdas parisencas) sobre las estacions parisencas de ràdio, paginas dins los mensuals e setmanaris, reportatges televisuals, tot i passarà per l’intoxicacion democratica francesa, per que la «République» centralista damorèsse viva.
Dins aqueste contèxte e un gaire mes aprèp la mòrt de Georges Frêche, un realizador francés, que viu en Occitània, prepausa un filme sobre la campanha electorala de Georges Frêche, lo mediatic Georges Frêche. Georges Frêche es un candidat fabricat pel sistèma e qu’a sabut servar sa plaça e son reng dins lo sistèma, ambe una estratègia pauc curiosa qu’es describuda dins lo filme. Lo sistèma politic franchimand seriá pas condamnat a seguir lo modèl Georges Frêche, benlèu que sí. La sceança de cinèma pel documentari èra una serada excepcionala per Tolosa ; L’IEP (Sciéncias politicas) aviá organizat las convidacions e los professors an ajudats per emplenar la sala. Lo realizador èra present.
Las questions dins la sala son pas gloriosas e excepcionalas, ambe aquesta generacion novèla res cambiarà, tot damorarà aital. Perqué ?
Lo problèma es benlèu pas describut dins lo filme. Perqué Georges Frêche damora en plaça, es perqué lo public de las electors e las electriças an pas los mejans, las aisinas, per descodar lo discors o quitament per saber si sa politica (aquela de la darrièra campanha) es estada complida. Avèm alara l’orquestracion d’una novèla manipulacion ontologic al sistèma, mas pas a Georges Frêche ; Georges Frêche ganha perqué a plan comprès lo sistèma ; es alara segur que los conselhièr auràn ambe aqueste filme una publicitat grandaor natura per trobar una novèl sauma per campanhejar.
Uèi mantunes cenacles fosques nos vòlon vendre DSK, seriá encara dins lo seisen arrondissament. Plantu s’es pas enganat.
Lo filme qu’ai vist, es de conselhiar per mantunes publics :
- lo public que vòl aver una rason per pus anar votar (la creissença de l’abstencion tòca tota l’Euròpa, coma del temps que lo nazisme es arribat al poder, arribat per las eleccions contrairament al franquisme),
- lo public que sap pas que se farà sempre enganar, non pas pels candidats, mas pel sistèma francés (i a jamai agut un partit per destrusir lo sistèma que l’a fait nàisser, per manipular los pòbles de França),
- lo public que vòl èstre rassegurat, quitament se lo FN arriba al poder, res cambiarà al nivèl ipocrisia, ne sèm a un naut nivèl.
Imaginèm que la partidocràcia explicada dins lo filme «Le Président» es pas novèla, es lo mal europèu actual, es la messorga europèa actuala.
Jà Rue89 ne rís, ambe l’eleccion del Senat, explica dins un document pel cap-d’an que lo Senat serà d’esquèrra ; aquò podrà far rire, segur.
Las eleccions son formatadas per la partidocràcia (faciada) e per las grandas familhas dels candidats (i a de l’eiritatge en vista, a totes los nivèls), sembla dificile de prendre la retirada, alara per aiçò que n’en vòlon pas de reforma d’aquestes estatuts de retirada dels elegits del Parlament francés, una casta quora se trápan èstre elegits, res cambiarà levat ambe una autra revolucion o 90 % d’abstencion.
Georges Frêche a sabut aprofiechar del sistèma, li podèm reprochar perqué a capitat ; o es que devèm reformar lo sistèma electoral francés, destrusir la Vena republica, per exemple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada