Aquel document es important, mas tre la primièra frasa la confusion entre la lenga (parlada e sociala, la lenga que deuriá èstre sonque descrivuda per la recèrca sociala) e las causidas escrichas me questiónan de la part de lingüistas serioses. Es una enquèsta de dos cercaires de Niça, dona aital un resson politica a-n aqueles escriches ; Guylaine Brun-Trigaud, Univ. Nice-Sophia Antipolis, Albert Malfatto, Univ. Nice-Sophia Antipolis, ambe un tèxte lingüistic an un engatjament politic clar, que se vòl amagar : dividir per regnar, la politic de l’amagança desfar la lenga en Occitània. aqueles punts de vista politic se podrián annular se una enquèsta lingüistica èra una realitat en Provènça-Gavòt-Niça, decidida per las autoritats politicas de la decentralizacion, tal en Aquitània e en Miègdia-Pirinèus. Segur serián pus impression de cercaires (coma l’avèm suportar pendent d’annadas e d’annadas en Occitània, per la recèrca francesa sul tèma), mas una vertadièra soma d'estadisticas oralas sobre la lenga, una fòto qu’ajudèsse al reviscòl d’una politica lingüistica (politica sociala tanben, coma lo darrièr encontre ‘occitan e economia’ l’a poscut provar).
Me sembla ara que cal passar a un autre estadis de las recèrcas per l’occitan, passar lo romantisme, e passar a las causas de la vida de cada jorn, delpoòble occitan dempuèi sègle ; lo pòble occitan a fabricar una economia fòrta dincal moment que los poders franceses son arribat al país nòstre.
Mantunes intervenent de l’encontre an plan fait de far remarcar que l’idèa èra jà desvolopada per L’IEO ; aquò farà mai de 21 annadas ; aurà calgut perdre 21 annadas per arribar a interessar lo sistèma politic de la decentralizacion. Quant de temps caldrà per botar en cluster l’occitanisme e los actors real de l’economia occitana ? En Euskadi lor aurà calgut una annada ! Vesèm nòstre problèma occitan, es aquí, e tèxte a costa vista, son pas aquí per ajudar, a Niça o Lemòtges, Clarmont o Pau, Vielha o Narbona.
Un cluster per l’occitan es donc una causa urgenta, e se caldrà tot dire, per avançar, e per donar un balanç sul tèma ; puèi arribar a trapar las vias de satisfaccion e de salvacion per la lenga dels trobadors, la lenga d’Òc (pels romantics) o l’occitan (per èstre seriós e pel futur, coma indica las enquèstas lingüisticas, las tòrtas o las plan faitas), o …pel provençal e nissart.
Dins lo meteis encastre, aurà calgut una intervencion associativa per explicar que los encontres urgents son d’organizar, e ambe totes justament per trapar una linha comuna (ambe totas las diversitats de vision) per avançar. Car coma l’escriu L’Humanité, l’occitan es en dangièr, mas zo sabèm jà dempuèi 20 annadas. Lo collòqui d’Albi zo disiá jà vaquí 21 annadas.
-°-
EXCEPCIONAL PER ENTENDRE OCCITÀNIA : Laurent Cavalhièr.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada