Laròca-Timbaut, l’occitan patrimonializat a desfaut de …

A DESFAUT D’UNA ESCÒLA EN LENGA OCCITANA, IMMERSION LINGÜISTICA.

La comuna de Laròca-Timbaut a decidit de nommar un luòc simbolic del vilatge del nom d’un poèta occitan. Es una bona causa que se ne cal felicitar ? Se cal recordar tanben que l’administracion francesa a refusat  d’installar una escòla bilingüa a Laròca-Timbaut, malgrat la demanda certana, e l’ensenhament per las escòlas es primordial per la transmission, perqué ? L’administracion francesa o sap, alara l’administracion a decidit, malgrat la demanda, de contunhar de matar la lenga occitana, e la transmission dels sabers dins aquesta lenga.

Las enquèstas lingüsiticas nos explícan fòrças causas, dementre aquel molton de causas i a : los parents fan pus la transmission lingüistica, que fosquèsse occitanista o occitana. Lo poder francés a capitat la negacion de la transmission dels sabers en lenga occitana (es anti-ecologic), sobre Occitània e sobre sa lenga. Es per aiçò que podèm confirmar lo tipe de sistèma politic qu’es lo sistèma francés, es anti-umanista, sul camin d’una dictatura politica e sociala, coma l’a poscut explica un Dupont-Aignan recentament : «ils n’ont qu’à apprendre le français» (frasa que fòrça an entendut e que degun a protestar contra, o escrich contra aquesta novèla expression de la dictatura lingûistica francesa en politica).

Es pietat que l’occitanisme representat per OC-BI e FELCO aguèsse jamai poscut prepausar a l’equipa de la comuna de Laròca-Timbaut, a desfaut del sector d’Estat per l’ensenhament (sempre enganaire çaquelà), lo sector associatiu e laïc, una escòla Calandreta al vilatge. Aquel occitanisme sense cap imaginacion politica, es aquel que faguèt una resulta de enquèsta lingüistica de 2009 puslèu desfavorable a l’occitan en Òlt-e-Garona.

Car es plan d’inaugurar una aula ambe lo nom d’un poèta, es patrimonial, es 75-1 del legitimisme. Mas un jorn, los Occitans aprendràn a èstre mens legitimistas ? Car lo legitimisme republican francés es lo legitmisme del nacional-expansionisme republican francés, mata l’occitan, las belugas que damóran uèi.

S’espèra una comunicat dels socialistas, UMPistas, ex-UDFs, comunistas, ecologistas, MoDemistas, ecologistas, per protestar contra l’administracion francesa que refusa una escòla en lenga occitana dins un país que la lenga se parla encara ; es de creire que an pas jamai legit que l’UNESCO pensa que l’occitan es en dangièr de cremar.

Aiçò Marcèu Esquieu l’a plan entendut per aver tengut al cap dels braçes una Escòla Occitana d’Estiu, e las edicions de las òbras complètas d’un Paul Froment, sense ajuda publica, sense ajuda publica o gaire res !

Aiçò l’a plan comprès un Cristian Rapin per aver tengut al cap dels braçes una edicion d’un diccionari francés occitan, que s’espèra la finala de l’edicion IDECO-IEO.

Ni Marcèu Esquieu, ni Cristian Rapin auràn un luòc simbolic dinc cada comuna del País de Sèrra, per mostrar qu’an plan resistir al legitimisme ambient de la societat occitana. S’espèra aiçò abans que partèssen d’aqueste planèta… Benlèu que cal pas demandar a l’occitanisme local d’o far !

Aristide Salères aurà la seuna aula oficiala a Laròca-Timbaut, es una bona causa. Fòrt bona causa.

Aquò compensarà pas l'escòla en lenga occitana, vist que l'enquèsta lingüistica explica que los parents an abandonat la transmission lingüistica de la lenga d'en Aristide Salères.
Quora i aurà una escòla CALANDRETA a Laròca Timbaut ? Per èstre seriós politicament es CALANDRETA QUE CAL.

La Salle Aristide Salères ne compensera pas l'école en langue occitane, immersion linguistique ; c'est CALANDRETA qu'il faut installer à Laroque Timbaut.

Publicat dins lo libre 500 raons per parlar català, 500 rasons per parlar catalan, d’en David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 14).

Cat : 6. La llengua és la base de les nacions. Jo he fet un esforç per saber molt bé el castellà i bastant bé l’anglès, a més del francès, que parlo amb naturalitat. Però és clar: al meu país voldria que s’hi parlés normalment el meu idioma, no crec que sigui demanar massa.

Òc : 6. La lenga es la basa de las nacions. Io ai fait un esfòrç per saber fòrça plan l’espanhòl e pron plan l’anglés, en mai del francés, que parli ambe naturalitat. Mas es clar, al mieu país voldriái que s’i parlèsse normalament lo mieu idiòma, cresi pas que fosquèsse demandar fòrça.

Macià Alavedra, Polítician.