Dins l’imaginari de l’occitanisme lo Larzac a un grand ròtle ; e perqué podrà pas èstre un modèl multiplicable, una utopia occitanista o dels enemics de l’occitnaisme (sovent del dedins tal lo colectiéu Prouvenço) ? Zo podèm legir dins lo libre qu’acabi d’aver en man.
Lo Larzac es estat un combat europèu, un element del combat.
Avèm un actor màger de l’accion politica de la fRANÇA, la nacional-expansionista d’un Michel Debré, e la familha politica dels De Gaulle ; avèm encara en fàcia descendents de tot escantilh, e lo militarisme es devengut comèrç mondial de las armas francesas ; la lucha del Larzac a «liberat» o impachar l’installacion de l’armada francesa ailà, mas es encara presenta a… Montalban per exemple (benlèu la sola activitat ambe los suïcidis qu’alimenta la gara de la vila en setmana), mai tanben Castelnaut d’Ari, Agen, Besièrs, Pau, Lo Mont, Perigüers, etc. Dins la meteissa vila de Montalban e dins lo tren de la serada, vesèm los 5 cadres prefectorals caminar cap a Tolosa-Matabuòu per i viure aprèp lo trabalh (las prefecturas son encara aquí, en Occitània), Montalban es benlèu un desèrt cultural e economic (?), pauc valorizat per la prefectura !?!?
Uèi fauta mantunes “Cercle d’Oc” (Ceucle d’Òc) per despertar Occitània, vila per vila, campanha per campanha, tombada per tombada. Lo camin serà long, per convéncer, e benlèu mai complicat que pel Larzac.
Uèi l’economia occitana se tòrna reviudar un pauc pertot, Bordèu, Tolosa, Montpelhièr, Marselha, Niça, en vila. Mas las zònas agrèstas son encara abandonadas. I a pas de projecte politic de granda dimension per desvolopar un territòri nacional occitan, ni sobre los quasèrns dels militants nacionalistas (ni cap delegacion per bastir un projecte nacional), ni dins los corredors de las sciéncias economicas famosas a Tolosa (párlan anglés per l’èstre, e los professors son puslèu pre-aucupat dels oraris d’avions cap a París o Boston), o dins d’autras formacions universitaris politicas o tecnologicas. Lo Larzac aurà pas portat un projecte nacional per Occitània, literatura associativa benlèu, mas un projecte qu’auriá estat de desvolopar, per donar un vam nacional que sentissèm uèi en Euskadi (ambe l’arrest de las activitats violentas d’E.T.A. e belcòp d’autras causas politicas e economicas, ambe las coopérativas de fabricacion en Guispuzcoa), e bravament mai en Catalonha. Lo ridicul es que sembla qu’Aragon aguèsse ambe Navarra mai de poder politic qu’un Conselh Regional !
Pel moment en Occitània ne sèm a negociar l’assistança politica, e lo projecte que volèm per nosautres.
Es un libre passionant, justament per mesurar çò que l’occitanisme a mancat, fabricarà nostalgia ; la nostalgia es utila a còps, per despertar interèsses novèls, dins lo maine de la populaicon novèla d’Occitània que podriá uèi despertar un projecte politic clar. Lo libre aquel l’ai agut en man dijòus 20/10/11 a las 11 oras, quasiment 40 annadas aprèp la debuta del fenomèn politic dich del Larzac, ai poscut legir lo libre en una vrespada. Passionant.
Es una lucha collectiva ambe l’abséncia d’arma que caracteriza Occitània, e fàcia a un Estat que valoriza son sistèma armat e las seunas estructuras tecnocraticas (per una administracion d’un mercat parisenc, mercat qu’agrada tanben al sindicalisme local). Es donc per l’occitanisme, un movement politic recent, de tot simbolic.
Avèm aquí lo jorn a jorn de la lucha, e la lucha contunha e l’illusion d’un Larzac despertat per Occitània tanben ; es benlèu pas una causa bona, es benlèu bona causa. L’avenidor zo dirà; lo Larzac zo diràs pas, mas la fotografia dels moments, al pus prèp de las realitats, e elonhats dels fantasmes dels cercaires universitaris o dels militants esquerristas nacional-expansionistas franceses. Aquò farà de ben, es aquí viventa dins lo libre editat pel tolzan Privat.
A la fin del libre podèm notar las annotacions per annada de las activitats dels païsans occitanas del Larzac, sempre vius e sempre per una accion sul planèta per la justícia e benlèu tanben per ensenhar tal dins un collègi, la manièra de la batèsta collectiva. La batèsta collectiva es una aisina qu’es estada oblidada per l’occitanisme entre 19740 e 1995-2011, quasiment totes cropusculs confonduts. Perqué ? Perqué per èstre unes militants politics creseguts, benlèu que cal pas èstre ancians foncionaris de l’Estat opressor ! Es question tanben de realisme, de credibilitat politica. La batalha del Larzac ensenha tanben ontologicament e per l’exterior.
La lucha del Larzac es faita de personatges ambe una fòrta credibilitat politica.
L’editor es fòrça content de publicar aquel libre, juste aprèp aver publicat lo libre de François Hollande. Aquò dona un aire de annada 1970, abans las eleccions de 1974 o de 1981…
Ambe los païsans del Larzac, un collectiu occitan, al delai del nostalgic (talament favorizat pel sistèma politic d’esquèrra nationalista francesa), avèm agut d’acarar la teocracia republicana e lo son militarisme francés amb «frontières naturelles»; aquel sistèma pompa la màger part de las finanças de l’Estat francés actual, contra l’educacion, las universitats, las lengas, las infra-estructuras, la politicas de promocion de las PME, l’arcuèlh del torisme, una politica diplomatica qu’estauvi melhor, una politica de la dignitat per un Estat plurinacional. aurèm pas pron de l’argent del ministèri de la defensa per zo poder far.
L’occitanisme a pas poscut acompanhar los païsans del Larzac per anar mai luènh, un projecte d’estructura politica per Occitània per eliminar los problèmas franceses en Occitània. Lo libre installa la fotografia de la batèsta, al pus simple ; fauta pus que d’aver l’autre costat del subjecte, lo costat de la repression n’an escrivut !?!?
L’editor prepara un libre ambe Alem Surre-Garcia, aquel serà promòugut clarament contrariament al polit libre de «La Théocratie Républicaine» en çò de L’harmattan. O tòrni escriure «La Théocratie Républicaine» es un libre essencial per explicar Occitània, e lo valat nacional dins lo qual sèm.
L’editor prepausarà son libre 14 carrièra de las arts a Tolosa, sa librariá (de 10 oras enlà).
“Gardarem ! Cronica del Larzac en lucha” es un libre passionant. Passionant.
-°-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada