Catalans e Occitans contra Espanhòls e Franceses, sèm tornats ambe un conflicte lingüistic orquestrat dempuèi Madrid, a las associacions ancianas que faguèron la batalha de Murèth. Uèi, totum, la situacion dels dinamismes lingüistics fan que occitan e catalan, son lengas que vòlon pas desaparéisser devath lo principi de las lengas dels poders centrals, dels reis o de las republicas centralistas, de mantunes militaristas imperialistas.
Es clar que lo modèl catalan e aranés son modèls modèrnes (totparier que la «lei der occitan, aranés en Aran»), e qu’an provat l’eficacetat pel respecte de la pluralitat lingüistica, causa que l’UNESCO explica que cal promòure pertot al planèta.
L’ataca contra l’estatut del Principat de Catalonha contunha la seuna istòria ambe las ignoranças lingüisticas madrilencas, ignoranças transformadas aital en instruments mediatics e politics contra la diversitat.
Èran a Betren dimarç 4 d’octobre de 2011 per zo dire, levat lo PP e Ciutadanos :
Los jornalistas de l’òtel Tuca que s’i passava la reünion politica son estats arcuelhits en occitan, de moment qu’ an explicat perqué èran aquí. Es exemplar pel torisme internacional.
A l’oposat avèm lo modèl espanhòl, modèl francés totparier, que fabrica destruccions lingüisticas, e l’enebiment de l’èime social qu’es la diversitat dels emplecs lingüistics, e donc de las culturas associadas a las lengas.
L’ai trapat alara dins la premsa locala , auqel del jorn, Segre :
Dins mantunes endreits d’Occitània, lo sistèma francés refusa de préner al seriós l’ensenhament de l’occitan, malgrat una demanda dels parents, e ambe pron d’inociéncia de la militança dels professors o de las professoras (pr conservar una fisença al sistèma francés d’ensenhament), e dels actors o volontaris de las associacions.
Los modèls francés e espanhòl son pel netejament lingüistic, son per l’empáuriment de las sapienças naturalas dels pòbles del planèta, al nivèl lingüistic e cultural. Es evident tanben que se los pòbles parlan las loras lengas, la politicas francesa o espanhòla aurà gaire de presa contra lo fenomèn… Mas en situacion de dangièr de mòrt lingüistic (causa qu’es clara per l’occitan dels dos costat de la frontièra), la volontat politica podrà ajudar de frenar e donar una novèl vision positiva per l’emplec lingüistic occitan ; èra aiçò l’idèa de preferiment que Madrid non vòl.
La reünion d’ièr a Betren trobada aital un rebat ambe aquela informacion pareguda al meteis jorn dins El Punt AVUI.
Mantunes actors, ancians politicians del Parlament de Catalonha (venguts de luènh e de faiçon individuala), an mostrat un sosten clar a la redaccion de la «lei der occitan, aranés en Aran». Ne farèm un resson sobre aquel blòg, ambe unas vídeos. La reünion acompanhava aital lo sosten donat per mantunes actors politics, associatius e volontaris de la dignitat lingüistica alprèp dels Consul de España de Perpinyà, Tolosa e Bordèu. Dins aquela reünion se trapèt tanben mantunas intervencions per explicar lo bon costat del castig madrilenc contra l’occitan : s’es jamai parlat tant de l’occitan en Espanha, aital l’occitan trapa sa plaça dins l’Estat reial espanhòl.
Uèi lo combat per la preferéncia del tèxte votat democratica èra la majoritat de las intervencions de Betren, aquel dimarç 4 d’octobre 2011. Los mèdias de Vielha ne parlaràn un pauc (Catalunya Informació e TV3 local, mais benlèu tanben los jornals Libération, veirèm).
Se confirmètz evidentament la qualitat lingüistica del Principat de Catalonha, triplament oficiala, sense comptar la lenga dels signes. Lo Principat de Catalonha capita la gestion d’un trilingüisme digne, contrariament a l’Estat espanhòl que reconeis l’occitan sonque per lo castigar (castigar es tanben reconéisser de faiçon negativa, per convidar al cementèri !). La «lei der occitan, aranés en Aran» es una lei per un desvolopament d’una politica lingüistica positiva; «lo castig contra l’occitan explica sonque que lo modèl espanhòl es la lenga unica al modèl francés, al modèl bonapartista» explica Maria-Àngel Cabazès, economista de Lhèida, e anciana deputada d’ERC.
Lo castig de l’occitan se resuma a una volontat de l’Estat central de frenar l’ensenhament de l’occitan a la polícia espanhòla, polícia qu’es la sola institucion de l’Estat central qu’es consernit per la páur de la “preferéncia lingüistica” indicada dins la lei. La polícia esopanhòla es la sola institucion de l’Estat central espanhòl qu’es presenta en Aran, e efectivament que parla pas aranés (occitan d’Aran), e que castiga los que párlan occitan en Aran (l’ai viscut mantunas vagadas). Cal notar alara lo ridicul de la decision del TC, e de la decision del govèrn madrilen, los “gentes” locutors de Madrid an páur de l’imperialisme lingüistic aranés, son 6000 ! E son pas totes locutors de l’occitan d’Aran, mas aquò dinamiza d’èstre castigat en Aran (veirèm!), dinamiza lo personal politic, realament en tot cas. Per contra lo fait es clar que l’imperialisme espanhòl a daissat mantunes milions de monolingües pertot sul planèta. Totes los intervenents se son alara questionats : «- quin es lo dangièr d’Aran per far páur als grands nombres de locutors d’espanhòl ?», vertat, non ? O alara Occitània granda far páur ? (edr!).
Josep-Luís Carod-Robira èra vengut en ciutadan independent, e liure de tot engatjament politic, per sosténer una lenga qu’a fabricat amistats parlamentàrias en Catalonha, e «tantes sabers universals». L’occitan es estat presentat coma una aisina d’amistats politicas, e lo castig aital gaire comprès. Josep-Luís Carod-Robira e mantunes autres actors de la serada, an anonciat que seràn presents a la manifestacion del 31 de març a Tolosa, e ne fan un orgulh d’i èstre lo mai dignament possible.
Dins la serada èran present Francesc Boya e Carlos Barreras, ancians e present Síndic d’Aran, Carme Vidal (CiU), Maria-Àgel Cabazès (ERC, e ara professor d’economia de l’Universitat de Lhèida), Francés Panés (ecosocialista, professor de l’ingüistica). Dins l’aula se pdrà veire tanben Àlex Mòga, representant d el’ajuntament de Vielha-Mijaran.
Avèm tanben vist pendent la reünion, lo president tolzan de l’APERLOC, organisme de nòrma lingüistica de l’occitan del futur.
La «lei der occitan, aranés en Aran» es estada un eveniment dins l’istòria de la vida lingüistica de l’occitan ; perqué ? La votacion d’aquesta lei l’es estada per un Parlament democraticament elegit, es unic en Euròpa. Es exemplar en Euròpa, es un modèl catalan de convivéncia de las lengas, contra l’imatge que los espanholistas nos vòlon portar cotria ambe los sistèmas mediatics parisencs, provincialistas, bonapartistas o madrilencs.
Mercés de notar : © fòtos e scan d’en Jacme Delmas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada