E a Tolosa, Occitània, Ben portarà lo debat politica a la prima venenta.
L’exposicion es importanta, mas sobretot los debats a la prima 2011, car es evident que l’argumentacion fauta dins la societat occitana, pas al nivèl lingüistic (l’occitanisme a fait de trabalh lingüistic remarcable dempuèi 30 annadas), mas al nivèl politic (aquí lo trauc es evident, se fasèm la comparason ambe Corsega, Alsàcia, Bretanha, Euskadi del nòrd, Catalonha del nòrd, Martinica, Guadelopa, o quitament Savòia, Picardia, Flandras, Lorrena).
Mercés a Josèp, vos pòdi mostrar tres letras que fan lo debat de las letras de lectors de Midi Libre, dempuèi l’installacion de l’anti-occitanisme dins lo camp administratiu francés e sas ligasons efectivament politicas, causa que l’occitanisme a generosament fins ara escartar, o classificat dins lo camp d’un regionalisme o un grope fosc dich “les Occitans”, mediatizat pels quites occitanistas, una error que los diches anticomunautaristas faràn pas, e nos tornarà coma un contra argument politic.
Es que podèm encara un còp pas abordar lo subjecte politic qu’es del retorn de l’occitan a la dignitat, e donc a la dignitat democratica per Occitània, per totas las castas e coorporacions, o sèctas e religions, per totes los CIUTADANS franceses en Occitània ?
Ben se lança, lo caldrà ajudar, es evident. Alara vesètz las letras de lectors aquestes e fasètz de ressons ambe elas… per bastir una conciéncia politica que serà bravament mai luènh que la compassion sobre la diversitat lingüistica e culturala, o lo multiculturalisme e sa pluralitat supausadament salvatriça.
Lo corrièr un es un corrièr d’un nacional-expansionista francés (classic, es l’argument contra l’occitan, utile per argumentar al sens contrari), lo segond corrièr es un occitanista qu’a pas comprès la diferéncia entre nacionalitat e ciutadanetat (utile per probar que fautèm d’argumentacion de sciéncias politicas, Montserrat Guibernau e Cornelius Castoriadis nos seràn alara utiles), e lo tresen es un occitanista que sap l’utilitat de las lengas e n’a fait constatacion sul terrenh, per bastir una societat al modèl occitan e pas francés.
Es un subjecte qu’ai agut de tractar al fial d’aqueste blòg… e que tractarai al fial de las setmanas venentas, abans lo debat installat per Ben Vautier al Conselh Regional a la prima venenta.
1 comentari:
És interessant veure la percepció que tenen alguns francesos de la seva llengua. Ha passat de ser imperial i dominant, la llengua que tothom al món havia de conèixer, a ser una llengua a la defensiva davant de l'anglès. Irrisori veure com després de segles de repressió i menyspreu ara supliquen unitat, en francès naturalment, als occitans. Occitans que a més tindrien la culpa d'aquesta decadència de la llengua francesa. Tot plegat delirant.
Publica un comentari a l'entrada