Avinhon, «fête de la science», ça craint !

Dissabte al pè de la comuna d’Avinhon se debanava una presentacion de la sciéncia. Èra la dita «Fête de la science».

En Avinhon, aquel jorn, fasiá un polit temps, una pichona manifestacion de sosten a la Palestina, per l’extrèma-dreita, se passeja en vila ; la «Fête de la science» s’enbarra sul pic coma una cagolha al solelh. La sciéncia francesa li agrada pas lo debat, li agrada pas d’èstre dedins la societat que se manifesta ; e la meuna visita ne farà encara e encara la pròva.

E coma soi curiós, i èri dintrat dabans…

Primièr arrest : un panèu sus l’aiga presenta la «recherche privée», a la question de l’etiqueta clara del finançament privat d’aquesta recerca, lo scientific me parla francament e m’explica las dificultats que lo sistèma public (l’Estat e la seuna administracion) pòrta per aver de «recherche privée» (problèma d’ortografia e alara pus de subvencion, o d’autras parpèlas d’aquel escantilh), e donc a còps val melhor aver de «recherche privée» per poder atudar las dificultats en administrativas per la recerca finançada per l’Estat jacobin.

Lo segond arrest serà lo pus caut ; aquí un «scientific» de l’universitat de Lyon 2 presenta un panèu sus l’Edat Mejan, «moyen-âge» : per parlar de las lengas del periòde «français d’oïl et d’oc, catalan, castillan, toscan, …» ; jà lo problèma d’etiquetat la lenga francesa de «française» per l’Edat Mejan me pausa un real problèma de concepcion de l’istòria de França, es una vision politica, grandament nacionalista francés (e podrai desvolopar) ; lo «français d’oc» assegura lo meu punt de vista sul tèma. Lo mot «français» remplaça lo mot «lenga» dins la classificacion toscana. Puèi la nocion de catalan a l’Edat Mejan se podrà melhor concebre dins aquel biais de pensar l’istòria. Es pas sonque un problèma de comunicacion pel panèu, es una volontat de negar l’istòria e la semantica del moment, es de l’a-istòria ; es lo modèl francés de l’istòria que pensa «français» a partir de «La Terreur». E quora se l’explica al «chercheur» la colèra li prendrà e me farai sortir. Mas coma lo panèu es public e assegura un supausat «sérieux» scientific, podèm dobtar de la capacitat del public que gaita aquel panèu d’èstre critic e de saber quin tipe de nacionalisme es d’escriure aiçò …

Lo darrièr arrest, al museum d’Avinhon, ai demandat se la signaletica dels animals èra en provençal ? La responsa classica arriba sus l’utilitat (vist de lo latin es sufisent, li ai fait remarcar qu’ara la comunautat mondiala a decidat qu’èra l’anglés qu’èra important per totes ; o sabiá pas), mas aprèp una discutida, lo foncionari arriba a entendre perqué es important d’o far de faiçon seriosa ; l’òme comprend plan la causa, vist qu’a vist passar lo site del «locongres.org», mas evidentament li sembla complicat, e o pòdi comprendre vist l’ignorança de tipe Lyon 2 que se passeja en vila comtadina.

I a pas sonque dins lo festenal del teatre, en Avinhon que fau «chercher l’erreur», cercar l’error. Dins la populacion, dins discutidas privadas de restaurant, s’accepta arguments unilaterals de la securitat nucleara ; o de la negacion del dreit fargat en Avinhon, en lo declarar d’elita, e prendre lo verbiage pòst «La Terreur» e la fin dels privilègis e lo verbiatge de l’epòca sul tèma.

La sciéncia en Avinhon es aquela de l’ignorança francesa.

Questionada, una postièra per la jornada del timbre,  una femna que viu en Avinhon, explica : «es la bandièra catalana» a la pòrta de la comuna. Aprèp una explicacion de la meuna question, e curiositat, l’interessa fòrt d’aver una explicacion istorica, e non pas francesa.

Sortit d’Avinhon aprèp aquesta jornada, ai agut l’impression que la mediocritat fabricava una pensada francesa dedins la ciutat, èriam luènh de l’esperit de l’Edat Mejan del Comtat Venaissin.

Lo torista mejan i veiràs bravament res, vist que sonque las pèiras interessas lo monde del torisme, de l’escòla-universitat e del politic.