Calandreta : la politica de l’austruga

Las escòlas Calandreta son d’escòlas per immersion lingüistica, es la nòrma europèa per l’ensenhament de las lengas. Es per aiçò que recebrà jamai lo sosten de tot lo sistèma francés d’ensenhament, universitats franceses compresas, entitats que son formatadas al nacionalisme francés, ne fan sense saber, coma mèstre Jourdain la pròsa.

L’afar de la Calandreta de Lemòtges pròva mantunas causas :

1 / las leis francesas serà jamai adaptadas a las donadas umanistas d’aquesta planèta, malgrat la compassion que pòt aver un sistèma politic francés en Occitània, e que serà sempre nimoritari dins lo sistèma republican francés. La «Libre Pensée» e sos ciutadans an rason far aplicar la lei. Mas las leis francesas son nacionalistas francesas, expansion lingüistica. Farai cort e m’arrestarai aquí dins los comentaris juridics, pel passat. E aprenèm dins lo jornal, dins Le Populaire, alavètz, Calandreta remborsarà : quina estupiditat !

2 / la federacion Calandreta, e l’associacion lemosina, aprèp aver donat dins lo silenci, un silenci de doás annadas qu’auriá daissat lo temps de cridar o manifestar pacificament a Lemòtges, es forçada al grand jorn de l’afar ; mas la responsa marca la mediocritat juridica del sistèma occitanista, es pietadós mas una causa istorica, regulara. Sembla èstre l’avejaire dels plega-esquinas que fan las direccions diversas de l’occitanisme d’anuèch, Calandreta a Lemòtges particularament.

3 / cridar al drac occitanofòb e non donar una responsa juridica e ciutadana al jutjament, es tanben irresponsable, e pòrta aital un còp segur a tota convivència ambe un sistèma popular que pòt acceptar un occitanisme digne. Es lo crit de l’extrèma-esquèrra que vòl assegurar que lo sistèma es pas reformable, l’aumentcion del nombre de militant e un discors extremista de sempre, sense aver assajat una manièra intelligenta e juridica de procedir.

Ara, la constatacion estent faita, que cal far, o que cal pensar per poder avançar e non pas coma l’austruga metre lo cap dins l’arena lemosina irradiada de la compassion politica lemosina, del nacionalisme francés light in Lemosin.

Lo dreit es pas una causa que se non pas pòt cambiar, vaquí tres manièra per resoldre lo problèma de nacionalisme francés en Lemosin, tot en pensar que lo jutjament de Lemosin, coma es en França, farà jurisprudéncia (per los de Calandreta e l’occitanisme qu’o vòl amagar) :

1 / la lei francesa se podrà votar, mas jà sabèm que la lei gastarà temps per arribar vist lo sistèma tortuós que pòrta la Vena republica ; cambiar de numèro de republica es gaire possible de pensar que cambiarà bèl còp de causa. (solucion del sistèma politic francés en Occitània). Sembla que dire aiçò, basta per aver un resson politic dins la boca del president del PNO… l’incompeténcia juridica occitana es sempre revendicada coma un acte de nacionalisme occitan, levat sus l’etnisme. L’especialitat universitària ‘literatura e politica’ matarà la lenga occitana. Lo jutjament de Lemòtges farà jurisprudéncia, es normal vist que los Occitans an abandonat de fabricar las leis lo 22 de setembre de 1792.

2 / integrar Calandreta dins lo drac, lo mamot nacionalista d’ensenhament modèl Jules Ferry, es lo modèl de la FELCO qu’es plan silenciosa sul tèma de la justícia nacionalista francesa en Lemosin. Sabèm qu’es un sistèma que los parents, fondators de Calandreta, auràn jamai interès d’aver perqué l’escòla de la republica, coma l’explica mantunes especialistas ontologics a l’E.N., es jamai estada bastida perqué los parents intervenguèsson. (Solucion La Setmana, a la pichona setmana, solucion Ràdio País) ; la FELCO a res contra Calandreta, mas cada vagada que se trapa, se trapa dins lo camp dels ciutadans de la «Libre Pensée», lo camp nacionalista francés, lo camp de las formacions universitaris francesas sul tèma «langue d’Oc» en Occitània ; se trapa dins lo camps dels liures cantaires socialistas d’Agenés que fan la guèrra a Calandreta, e als parents de Calandreta ; e l’occitanisme agenés contunha d’acceptar las sonçainas socialistas, las incompeténcias socialistas, dins los discorses oficials per l’inauguracions mortualas (i a una vídeo que se passeja sul net). Mas integrar Calandreta aquí dedins facilitarà pas la formacion dels professors, vist que lo monopòl de formacion èra petat per rason de la particularitat juridica de Calandreta. E dins lo sistèma actual de l’universitat francesa, las formacions dels professors es pas bien adaptadas a las necessitats de reconquèsta lingüistica occitana, bravament pas. es benlèu per aiçò qu’aquelas formacions recebon subvencion del sistèma de la decentralizacion ( quí sap ?) ; la perversion es umana.

3 / contunhar la procedura juridica dinca Luxemborg, sonque los juristas sapients sábon l’interès d’aiçò, per cambiar las leis francesas per la fòrça e non pus per las man-òbras dels plegas-esquinas costumièras e occitanistas, e ne manca pas per explicar que «toi tu n’as rien compris» dins una conversacion tot en occitan. Aquò me remembre un jorn de manifestacion a Bordèu, dins la annadas 1990, que lo president del defuntat Sindicat Occitan de l’Educacion m’a confirmat que refusava l’intervencion d’un «huissier» de justícia per condamnar l’administracion que, segon lo mesme president, «non respectava, en République française, los decrets d’ensenhament de las langues régionales en Aquitània» ; per castigar lo sistèma, val melhor èstre fòra del sistèma, vertat ; l’«huissier» èra dins lo grope dels parents que visitava lo rector….Tronam en Lemosin,  un jurista sab que Luxemborg podrà far condamnar França a la reforma vertadièra, pas l’extrèma-esquèrra (Lo Jornalet). Anar dinca Luxemborg, es possible dinca n’acabar ambe totas las proceduras francesas, gastarà mens de temps que los dos ans de silenci de Calandreta en Lemosin, e costarà coma un investiment per l’avenidor, per evitar la politica dels plegas-esquinas, es benlèu una politica qu’es desirada per l’occitanisme, per far contunhar lo clientelisme associatiu e politic francés en Occitània ? E se aiçò se far, l’espèri, podrèm aital dire que Lemosin es pas sonque causa dels Trobadors, mas causas d’un occitanisme colhut e qu’a cambiat, al XXIen sègle, las vias de mòrt de l’occitan ensenhat en França. Soi pas segur çaquelà que l’occitanisme del XXIen sègle ne servèsse aquelas capacitats de fiertat politica.

Per non far l’autruga, preferisqui de non pas èstre membre d’una associacion d’occitanistas, me semblan autanplan dangierós per l’occitan que la «Libre Pensée». Es pietadós, mas son 30 ans d’occitanisme, en practica, dedins e defòra d’aquel occitanisme.

Mas contunharai de defendre l’occitan, sa dignitat, un èime del pòble d’aquí, malgrat tot nacionalisme francés, de la FELCO-Calandreta a la «libre pensée» de Lemosin.